2020-03-19

Ahir vaig sortir a les 21:00 a donar la meva opinió sobre El Campechano i El Preparao. La meva filla m'ha prohibit tornar a cantar, diu que ja posa ella la cançó que vulgui, que canto molt malament.

No li falta raó, però tenia ganes de cantar Il Partigliano, i n'estic orgullós d'haver-ho fet sobretot sabent que El Preparao estava llegint un discurs, còpia calcada del que va fer després del referèndum de l'1 d'octubre.

Al davant de casa, en un edifici ple de gent fen sonar les cassoles, un únic españolazo movia una llanterna darrera d'una bandera monàrquica, intentant reafirmar la seva espanyolitat.

Ahir a la feina corregint un petit error vaig crear un de més greu, d'aquells errors que no donen senyals de vida fins que el mal és molt gran. Afortunadament ha estat avui que ens hem adonat, una companya m'ha avisat que havia esborrat una línia d'un document i quan l'imprimia no sortia res. Gran cagada, s'esborraven totes les línies del document, sempre, fins i tot quan era nou.

Aquesta companya no va ser la més damnificada, dos documents que havia modificat, vaig poder recuperar les línies de les meves taules d'històric. La major damnificada va ser una comercial que s'havia treballat un document complicat i llarg, nou. Ni una línia li vaig poder recuperar.

Potser va ajudar que estava escoltant música dels 60 i 70 o que ja porto set dies tancat a casa que, després d'arreglar l'error, em vaig ensorrar. 

M'agrada la meva feina perquè faig eines per als altres i m'agrada que semblin senzilles i siguin segures, molt segures. Puc acceptar no saber fer alguna cosa però no puc permetre'm errors com aquest. Prefereixo que les aplicacions no funcionin, no es posin en marxa, a que malmetin la feina dels altres.

Aquesta situació ens ha agafat en plena fusió, amb un grup Italià, vam anar a una reunió on havíem d'explicar que fèiem i com. ells van ensenyar uns grafics mastodòntics, d'empreses a tota Europa, connectades per APIs, per als que no sou informàtics us diré que API són les inicials Application Program Interface, dit en català un programari per a que es connecti un altre programari.

En una enorme taula de mitja lluna, nosaltres estàvem al centre, els italians a dreta els tècnics, a esquerra els usuaris. Vam explicar el que fèiem, parlàvem de que tot era el més automàtic que podíem que controlàvem les renovacions dels noms de domini (és el nostre negoci) de manera automàtica el 98% d'ells i que sempre cercàvem reduïr aquest 2%.

La cara dels usuaris era de màxim interès, la cara dels tècnics mostrava un cert neguit. El meu nou cap, un estratega implacable, em va demanar que simulés un registre massiu, em va donar una llista d'uns 200 noms de domini, no vam poder fer-al sencera perquè alguns TLDs no el teníem (exemples de TLD .com, .net .cat)

Vam reduir la llista als vint primers, en un arxiu fet amb un full de càlcul, l'aplicació el va llegir i van aparèixer les vint peticions de registre a la pantalla. A la meva esquerra vaig sentir un oh contingut d'admiració a la meva dreta una munió de caps van abaixar la vista.

En el curs d'aquest temps he pogut constatar el perquè els tècnics estaven tan preocupats, una empresa amb un únic informàtic i una plantilla d'onze persones, caps inclosos, els hi passava la mà per la cara a un grup enorme amb ramificacions a tota Europa.

I el cert és que tinc por, por de que em considerin un enemic a abatre, afortunadament l'empresa gran a Espanya desitja el nostre sistema, si més no per el que són grans comptes, de fet érem fins no fa gaire la seva competència.

Però  els que treballeu en grans empreses ja sabeu que sols cal que canvií un cap per a que tot canvií.

2020-03-17

Tercer dia de feina, alguns problemes es solucionen sols, d'altres es solucionen fent servir el coixí, li he demanat la companya que no podia accedir als documents que parli amb el seu proveïdor d'Internet, problema de ports tancats.

Els caps de l'empresa han establert una reunió diària de mitja hora, telemàtica, per fer-la petar, jo ja havia començat a fer la salutació de bon dia al grup de Whatsapp dels empleats, crec que fa que la gent es senti menys sola en aqueta situació.

Avui han publicat l'horòscop a elmundotoday.com, em quedo amb la previsió per Àries: "Sabemos que se te está haciendo duro eso de llevar cuatro días encerrada en casa, pero no olvides que hace dos semanas estuviste ocho días sin salir porque no te apetecía."

He parlat amb la companya més especial de la feina, no malpenseu, portem junts nou anys a l'empresa i en aquest moment som els més antics, a més podem dir que tenim una bona amistat.

Ella ara està prenyada del seu segon fill, amb el primer ja va tenir problemes i amb el segon ha hagut de fer repòs absolut per no perdre'l, ja porta uns mesos de baixa però malgrat tot sembla que se'n sortiran.

Jo mai rem vaig plantejar la paternitat com un objectiu, i de fet puc dir que si tinc dos fills és perquè no ens vam plantejar no tenir-los ni no tenir-los. De fet la diferència d'edat entre tots dos és important, hores d'ara un farà trenta-un i l'altra quinze.

Avui la gent ha tornat a aplaudir a l'entorn de les vuit del vespre, crec que ha tingut alguna cosa a veure el fet que la meva filla, secretament desesperada d'avorriment, es va conxorxar amb la veïna per posar música al pati de veïns. Sospito que a partir d'això, arribada l'hora algú va començar a aplaudir i crec que s'ha estès si més no pel barri. Però potser m'equivoco.

Recordo una vegada que estava en algun punt de Barcelona ciutat, al cotxe, en un embús, per alguna raó havia de passar per a metròpoli, en cas contrari l'hauria evitat fins i tot passant per l'altra banda de Collserola. Jo estava cansat i vaig pensar que en venia de gust fer sonar el clàxon, va ser un so curt, fins i tot podria dir que avergonyit però en qüestió de segons van començar a sonar tots els clàxons del carrer.

He de reconèixer que en un primer moment no em creia gaire l'abast d'aquesta epidèmia, encara tenia al cap les anteriors, la grip aviar i el SARS que van ser controlades molt aviat. No sóc epidemiòleg però esperava que tingués un recorregut similar.

El punt d'inflexió va ser quan vaig veure la cara de la Presidenta de la comunitat de Madrid, aquella no era la seva cara de política, era una cara de por continguda. Va ser quan em vaig adonar que el covid-19 no era una grip més.

He fet algunes correccions a l'entrada anterior, entre elles el títol, m'havia equivocat en la data i en que el meu primer dia de teletreball va ser divendres.

2020-03-16

Avui he fet la segona, la primera operativa, jornada laboral des de casa, una companya no pot accedir a la documentació de l'empresa per alguna limitació del seu ISP, m'he sentit impotent en  no poder solucionar-ho, espero que demà trobi la solució.

La resta de companys sembla que estem si més no al 90%, de totes maneres no és el mateix treballar a casa que al despatx, trobo a faltar les meves rutines ... les meves rutines, allò que mai no penses que sigui tan important, el cafè de primera hora al despatx, saludar els companys mentre arrenca l'ordinador i s'obren les meves aplicacions, client de correu, navegador, terminal de sistema ...

La meva companya no hi treballa, la seva feina és de tracte directe amb el públic i la seva empresa ha hagut de tancar, tot i que és un servei sanitari, afortunadament per ella no és un servei prioritari. De totes maneres encara no ha trobat una rutina per ocupar el dia.

La meva filla es queixa que els hi estan encomanant molts deures, sé positivament que són més per a que tinguin alguna cosa a fer que no pas per cobrir el currículum.

Em preocupa els dies que ens esperen, de fet ja hem vist un primer canvi, aquests dos dies enrere la gent ha sortit a aplaudir el personal sanitari que està al peu del canó aquests dies, avui ja no ha sortit ningú. Estic convençut de la sinceritat de la gent al fer-ho, però era d'esperar que no es repetís cada dia. Potser quan s'aixequi aquest mig confinament.

Tard o d'hora el confinament serà més estricte, no te gaire sentit que no podem anara a fer una volta però que la gent s'hagi d'anxovar al transport públic per anar a la feina.

Avui he rebut l'avís de suspensió del servei del Bicing, No sé si és molt encertat, potser hauria estat millor limitar-ho, jo el feia servir per anar a la feina i molt poques vegades l'he fet servir en altres situacions, de fet crec quue sols una quan havia quedat per anar amb els meus nebots i la meva filla al zoo ara farà uns quatre estius i ells venien des de casa els pares. La resta sempre de Plaça Espanya a Plaça Tetuan i viceversa.

És hora d'anar a dormir, demà tinc feina a fer.

2020-03-13

Primer dia de confinament.

A casa vam valorar el fet d'anar a comprar al supermercat o no, al final vam anar a comprar el que ens mancava, l'ambient d'histerisme contingut era brutal, mai no havia vist tanta gent junta, les cues de les caixes s'estenien pels passadissos fent impossible mantenir la més mínima distància de seguretat. 

Vam decidir girar cua, el que ens mancava no era tan important i tota la informació de la que disposava ens deia que el subministrament estava garantit.

Vam enfilar cap a la farmàcia, ens mancava un medicament per a la meva filla i estava encarregat. A la farmàcia havien establert un sistema per intentar que la gent estigués separada un metre, els que hi eren ho respectaven i la cua s'estenia fora de la farmàcia on, ja sense marques la gent procurava mantenir la norma.

Va passar una parella d'avis, ella va fer la pregunta del milió. - ¿pero que no os pueden atender dentro? - una noia li va explicar que estàvem mantenint la distància de seguretat. La rialla burleta de la dona em va fer venir ganes de donar-li el condòl per la seva propera mort, vaig callar però.

Vam tornar a casa i ja no vam sortir. He de dir que malgrat dedicar molt temps a fer feina vaig tenir una constant sensació d'angoixa. He passat caps de setmanes sencers sense trepitjar el carrer sense tenir-ne aquesta sensació però ara era allà.

El dia va acabar amb la constatació que els polítics espanyols són genials, el decret d'emergència actuava sobre tot el que estava funcionant centralitzant sanitat i seguretat, en comptes refermar la coordinació, i mantenia totes les mancances, fins al punt de mantenir obertes les perruqueries. Tothom sap que fer-se la permanent, les ungles o depilar-se els baixos és primera necessitat.

27S Eleccions a Catalunya

D'aquí a uns dies, el 27/09/2015 haurem de decidir si volem o no començar el camí cap a la independència. És per això i no pas per un altra cosa que un director general d'una gran empresa ha fet un discurs en la línia dels cacics andalusos: «Si votais al Frente Popular las conscuencias seran desastrosas». No calen més comentaris.

També per això la Federació Espanyola d'Entitats Financeres, els grans bancs, aquells que no van tenir problema en vendre preferents a gent no preparada i a gent confiada, aquells als que hem hagut de rescatar amb els nostres diners, també ens auguren un futur desastrós.

El cert és que a alguns bancs internacionals se'ls fa la boca aigua si algun d'aquest bancs decideix anar-se'n de Catalunya, podrien oferir una recuperació d'hipoteques i fons d'estalvi segurament amb molt millors condicions que les que tenim ara, això acabaria provocant una crisi en aquestes entitats i ho saben. No s'aniran, no poden.

Tanmateix això ho dic jo i em podeu creure o no però si voleu por us puc donar un altre: Si no avancem cap a la independència Espanya aplicarà les normes de la victòria, suspendran sí o sí el Parlament català i la Generalitat, es frenaran totes les inversions, les poques que hi ha en marxa, i per suposat no s'iniciaran d'altres, com el famós corredor del Mediterrani.

Doncs com ara ja en tenim por a tot, ens hi podem oblidar i veure quines opcions tenim:

PP i Cs: Si voleu una «España unida» i que els catalans paguem la factura aquestes són les vostres opcions. No us enganyeu, no hi ha diferència, bé crec que una però això per a les generals, si no vaig errat en Rivera sap anglès, en Rajoy ... no, definitivament no.

Catalunya sí que és pot: El què? anar a Madrid a que ens espeterneguin el cul com sempre? És l'opció federalista d'esquerres, diuen que si guanyen ells, a Espanya, canviaran la constitució i Catalunya serà un estat federal dins Espanya ... Sí ets d'esquerres i tens prou paciència aquesta és la teva opció. Quan se t'acabi la paciència avisa que parlem.

UDC: Sols se m'acudeix una frase: Descansi en pau. En una altra situació diria que és el vot ideal per a aquell que sentint-se de centre-dreta o dreta vol que Catalunya sigui un estat federal dins Espanya. Però tal com estan les coses no us recomanaria votar-los, no pel que defensen sinó perquè com a partit parlamentari no tenen cap futur. Ho sento.

Junts pel sí: D'acord a mi no m'acaba d'agradar en Mas però avui per avui és el líder indiscutible del centre-dreta català i si tinc clara una cosa és que per a cap projecte d'estat, fins i tot per un estat federal, cal que hi siguem tots, (en genèric) dreta i esquerra. I com que tenim a Romeva, Forcadell, Casals i Junqueras tinc la sensació que l'amic Mas no farà, no podrà fer, un pas enrere; a més ara ja no té al Duran dient-li «això no va bé»

CUP: De debò, són el futur de l'esquerra catalana, comparteixo amb ells moltes idees però d'altres importants no. Si et sents d'esquerres, anticapitalista i vols la independència de Catalunya, si el cos o l'ànim no et permet votar en Mas, vota'ls, trobarem punts d'acord per arribar a la independència, han demostrat per activa i per passiva que són uns grans negociadors.

No cal que us digui a qui votaré, crec que l'he dit altres vegades i es dedueix clarament del que escric, el que sí us demano als que dubteu, als que teniu por és que penseu que tots els canvis tenen riscos però no moure's és abocar-se al fracàs. Si us il·lusiona sols que sigui una mica el tirar endavant aquest país, voteu o Junt pel sí o la CUP, voteu independència.

Una de fills de puta

No volia posar-me, públicament, en el tema dels exiliats sirians però veure segons quins comentaris i la resposta d'Europa m'ha empès a fer-ho.

Quan la gent surt del seu país empesa per una situació precària, per una guerra o per un desastre natural pensar que posant una tanca els mantindrem a ratlla és afirmar categòricament que un és un babau, curt de gambals i idiota, a més d'un fill de puta. Aquesta gent passarà, trigarà més però passarà, l'hem vist a Ceuta i Melilla, a les «pateres» o «cayucos» i el veurem a Hongria no ho dubteu. Les tanques no serveixen, punt.

Llavors, seré clar i dur, sols queden dues opcions, una és obrir les portes i deixar-los passar, encarar la situació i trobar solucions, però d'aquest parlaré més endavant. L'altra ser tan fills de puta com ho hem estat per posar tanques però més intel·ligents i matar-los, sí, matar-los disparar sobre qualsevol pobre desgraciat que salti les tanques, enfonsar els vaixells plens d'exiliats sense pensar-hi. Serem uns fills de puta, sí, però el problema estarà solucionat.

Molts us vau impressionar amb al foto del nen mort a la platja, he de reconèixer que jo no, o no tant que d'agradar no em va agradar, acostumo a ser molt fred mirant imatges i sovint em pregunto moltes coses sobre la imatge.

Els pensaments però sí m'impressionen i el que em va impressionar van ser les declaracions del pare del nen, no va perdre un fill, va perdre tota la família i va rebutjar l'asil que el van oferir, volia repatriar els cadàvers de la seva família i tornar a casa. Per a quina merda volia ser asilat si allò que volia salvar, la seva família, l'havia perdut. Felicitats, ja en tenim uns quants papers per ficar-nos-els pel cul.

Vaig llegir un rètol que deia aproximadament «mentre que hi hagi gent aquí en atur cap emigrant». Bé, comencem qui ho penjava te família d'origen emigrant, de sudamèrica per ser més exactes, a més sé positivament que és fill d'emigrants, com ho sóc jo. Ho sento però que un fill d'emigrants amb família emigrant hauria de ser prou intel·ligent per saber que la frase dels collons inclou la seva família al complert. Dit d'una altra manera, cap emigrant és cap emigrant, sense excepcions i si estàs d'acord amb la puta frase fes la maleta i ves-te'n.

Deia que parlaria de la primera opció, deixar que entrin. Sí, ho sé, un munt de gent de cop, no sabem on posar-los no sabem com els hi donarem de menjar, no sabem ... no sabem res. Però hi ha una cosa clara quan «els de fora» venen armats a continuació la misèria l'envaeix tot. Però quan venen famílies, gent que fuig d'una guerra, com ara, després del xoc inicial sempre es troben solucions, sempre.

Aquesta gent, la majoria, tornaran al seu país tan bon punt puguin, els que es quedin, menys dels que ens pensem, començaran el llarg procés d'integració, un procés que, no ens enganyem encara estem fent els fills d'emigrants.

I per acabar, la història, tota Europa ha patit l'exili, gent desplaçada per les guerres mundials i la guerra civil espanyola i no hi ha cap seguretat que no l'haurem de tornar a patir. Si ara obrim les portes, si arriba el moment, desitgem que no, sempre hi haurà una part dels hereus del refugiats d'avui que recordaran que un dia els vam acollir. Però si avui decidim ser un fills de puta i tanquem les portes aviseu els vostres fills i que ells avisin els seus fills, arribada l'hora no esperem cap ajut. No ens el mereixerem.

Sr. Pablo Iglesias

Disculpeu que l'escrigui en la llengua de l'imperi, vull que no els hi calgui traductor)


Al Sr. Pablo Iglesias:

Pablo, Pablito, Pablote, a ver como te lo explico. Yo soy hijo y nieto de emigrantes, gallegos para más señas, y sí estoy orgulloso de mis orígenes, orgulloso de mis padres y orgulloso de mis abuelos.

A ver si lo entiendes, soy, me siento y estoy orgulloso de ser catalán, de vivir en Catalunya la tierra que permitió o mis padres y abuelos vivir cuando la suya no les dió más.

Que te quede claro Pablito, el 27S votaré, y votaré Junts Pel Sí, y mi hijo, biznieto y nieto de emigrantes y orgulloso de ello votará seguramente (el lo decidirá) a la CUP.

Para que lo entiendas Pablote, no vamos a votar aquello que ya votamos antes y que no sirvió de nada, no es que no seamos federalistas, que lo somos, es que no nos creemos que España lo sea y cómo a España le molesta que seamos lo que somos les vamos a hacer un favor, votaremos independencia, Catalunya dejará de ser un problema para España y España para Catalunya y todos, absolutamente todos podremos ser tan felices como nos deje la vida.

Así que ya sabes Pablote, centrate en las elecciones de diciembre, las generales, que tenéis mucho trabajo por delante, y clava ya el puñetero clavo que necesita España.