divendres, 17 d’abril del 2020

2020-04-16

Feia dies que no escrivia, de fet entre la feina i el TFG el temps se'm passa sense adonar-me, em preocupa el TFG, és el darrer que em manca per acabar el grau i tinc ganes d'acabar i és que són ja onze anys, onze anys estudiant mentre treballava, donant nits i caps de setmana, onze anys de llarg i lent camí. 

Vaig començar fent quatre mòduls per semestre, amb el temps el ritme va baixar a tres i després a dos, fora de dos mòduls matemàtica analítica i Fonaments físics de la informàtica, ambdós plenes a vessar d'integrals, la meva kriptonita, que vaig acabar fent sens cap altre mòdul. El TFG és un mòdul doble, de fet és el projecte de final de carrera, no hi ha examen, hi ha tribunal.

Ara estic al final, és l'últim esforç, i no vull dir que no m'hagi agradat, he après molt i molt interessant, però com quan puges una muntanya en arribar l'esgotament és absolut i les ganes d'arribar per descansar són una realitat malgrat després diguis, i sentis, que l'has gaudit.

L'amic Sánchez ha decidit rebaixar el confinament, donar un aprovat general a primària i batxillerat, no sé si també a la universitat. A la meva filla li he volgut deixar clar que aquest aprovat és un regal enverinat, de fet hauria preferit deixar el curs en blanc i que tornessin a fer el curs.

L'amic Sánchez no està fent les coses com les hauria de fer, però vull deixar clar que, a nivell espanyol, és el mal menor, si governés el PP o Ciutadans segurament les xifres de morts per la Covid-19 serien molt més baixes i el confinament seria molt més laxe, però tot seria mentida. I si fos Vox, que el monstre d'espagueti volador no ho vulgui, tindríem una llista d'empresonats per dir que a Espanya hi ha una pandèmia.

Avui he vist les respostes de la Cayetana sobre M. Rajoy, el campió nacional de caminar ràpid, no sé si ella se n'adona però les seves respostes han estat un insult a la nostra intel·ligència. De fet, parafrasejant-la  puc dir que quan més la conec a ella més m'agradaria ser xenòfob per fer-la fora per estrangera.

Ja fa dies que no surto a les 20:00 a aplaudir, no ho sento, no m'agrada i no vull compartir amb tots un agraïment hipòcrita, sortim a aplaudir com si fos una obligació, hi ha gent que insulta a que vegi pel carrer sense pensar si és algú que torna de treballar, o si és una mare amb un nen autista, o si simplement necessita sortir per quelcom que a tu t'importa una merda. Altres comencen a voler fer fora, o no voler com veïns la mateixa gent a la que, en teoria aplaudeixen a les 20:00. 

I per cert, estic fins als collons del "Resistiré" del "duo dinámico", per cert un plagi descarat del "I will survive" de la Glòria Gainor. De fet últimament estic escoltant les cançons de Aronchupa i Little sis Nora, I'm an Albatrauz, A llama in my living room i Thai massage, malparlats, descarats, en definitiva divertits, Us les recomano.