dimecres, 5 de març del 2008

Hagime

Tot va començar al bloc.cat jo obria el meu bloc en aquest univers de ments i pensaments, de fet ni tan sols esperava que ningú no em llegís. I vas aparèixer tu, el primer comentari, Hagime deixava el primer comentari en un bloc d’un sonat que no sabia ni que anava a fer.

De seguida vaig passejar pels teus blocs, El Principi, on parles de literatura i poses, posaves narracions llegibles en presència de nens, i La Cuca Al Catau, on parlaves sense embussos de sexe, fen unes narracions dolces i suggerents.

I em vas entabanar, volia fer la rèplica a les teves històries, pensava que faria quatre ratlles, desbarrant sobre bajanades, dient les paraulades que m’agrada fer servir en la intimitat, i que quedaria aquí.

Vet aquí que es va obrir la caixa de Pandora, ni jo mateix no em reconec escrivint un bloc anomenat eròtic però que en realitat és totalment pornogràfic, i m’encanta.

Però et trobo a faltar, Hagime, Lady Prímula, trobo a faltar els teus comentaris i les teves històries. No sé qui ets a la realitat. Potser ens creuem cada dia i no ho sabem, no m’importa però, potser no el vull, deixaries de ser l’Hagime per ser la Rosa, la Maria, la Joana ...

El que trobo a faltar no és un cos, és una ment, un ésser intel·ligent que està, o estava, rondant per aquest univers que hem anomenat realitat virtual, però que, estic convençut, té molt poc de virtual i molt de real, on jo no sóc Josep Benet, sóc Skorbuto, el bandarra que escriu narracions marranes, i ets Hagime o ets Lady Prímula que escriu relats suaument eròtics que ens deixen amb la mel als llavis.

Suposo que no escrius perquè no pots i no t’ho retrec, cadascú fa el que pot i el que vol, i de vegades la vida no roda en el sentit que voldríem, però no puc deixar de dir-te que et trobo a faltar.