Aprovat!

Doncs, sembla que no, que no sols no l’he cagat. Bé, he de dir que vaig modificar una mica els plans, i la flor si que l’hi he regalada, una per ella i l’altra per la meva petita trapella.

És cert que li vaig explicar amb carícies, parlant en plural, sense cap “i si no ...”, és cert que ella es va espantar una mica, doncs, a cau d’orella quan li donava les flors li vaig dir “després vull que parlem, tinc una altra cosa per tu.”.

No sé que es va pensar però me l’imagino, abans de donar-li li vaig explicar que pensava que havíem de canviar, que no podíem seguir, avorrint-nos un de l’altre, de fer sempre el mateix, que volia que provéssim coses, que les provéssim si més no una vegada, saber que realment ens agrada o no, provar-ho tot.

No estic segur on la vaig encertar de ple, la joguina va quedar desada per una altra cita, ja acordada, en principi no pensava que faríem res, però m’equivocava, vam fer l’amor com feia temps que no ho fèiem, quaranta minuts de carícies, petons, abraçades, de sentir-nos l’un amb l’altre, humits, desitjosos, excitats.

Diu el refrany que una flor no fa primavera, però la primavera comença amb la primera flor. Vull lluitar perquè aquesta sigui la primera d’una nova primavera.

En definitiva APROVAT!

Avui la cagaré

Sols és una sensació, però avui la cagaré. Per què? Senzillament, avui dia de Sant Valentí, dia dels enamorats no li regalaré una flor a la meva companya, no li portaré una caixa de bombons. Aniré a una botiga eròtica i li compraré una joguina.

Les previsions indiquen que la joguina sortirà per la finestra, a més, el risc que jo surti per la porta es alt, molt alt. Però m’és el mateix. L’experiència em diu que cada vegada que m’he llençat al buit he caigut de peu, i cada vegada que m’he frenat per por m’he fomut de lloros.

Recordo quan em treia el carnet de conduir, tenia por de tirar la valla al fer la prova d’aparcament, em van suspendre dues vegades, la tercera vaig pensar “Avui la tombo”, aprovat.

Doncs això, avui la tombo, o em fa fora per sempre mai o passem la primera nit d’una vida sexual totalment desfermada.

“Y si caigo, ¿que es la vida? Por perdida ya la di cuando el yugo del esclavo como un bravo sacudí. (Espronceda)”.