divendres, 23 de gener del 2009

Vergonya

Als deu anys vaig anar a viure al barri de Bellvitge, un barri literalment banyat per les aigües del Llobregat gràcies a una ajuntament feixista, incompetent i prepotent. La meva pre-adolescència i adolescència es van amarar d’aquell sentiment de lluita pel que és just, per allò que es deia solidaritat, per un objectiu comú. No sabeu quan enyoro aquella època.

A la meva ciutat, ja fa molt de temps, un grup de veïns van protestar contra la construcció d’un centre per a discapacitats psíquics. L’argument més contundent era: "No vull que els meus fills els vegin bavejar". El primer que vaig pensar va ser que es mereixien que no els hi posessin, que el posessin a davant de casa meva, i a canvi que l’escorxador de pollastres que teníem enfront el traslladessin allà.

Avui visc a prop d’aquell centre i me n’alegro que hi sigui, perquè, contra el que ells pensaven no és cap destorb en cap sentit, perquè hi ha gent que en necessita d’aquest serveis, perquè demà puc ser jo qui el necessiti.

Dimecres al matí em vaig aixecar amb la notícia que un grup de veïns del meu antic barri s’havien embrancat en contra d’un equipament públic de característiques similars a l’esmentat.

Sento vergonya, una profunda vergonya en veure aquest tipus de protestes. Protesteu per un centre que donarà un servei i no heu aixecat la veu per l’hotel de l’ovni, pel tuguri de nens rics anomenat Spa i pel comercial sense escrúpols que no és tonto i que pensa que sí en som?

Signaria per què el que jo hauré de viure ara fos això i no els prop de tres-cents habitatges d’alt estanding buits que s’acabaran omplint de ves a saber què quan els acabin i no els venguin.

Tinc els meus dubtes quan algú protesta perquè no vol una presó o una central de reciclatge a prop, però l’entenc, tot i que sóc conscient que aquests serveis els hem de posar en algun lloc i que el país és petit, però entenc que algunes coses no agraden.

Em sembla poc seriós que gent que s’acaba de comprar un pis veient les rodes dels avions sobre seu mentre li ensenyaven protestin pel malestar que els hi provoquen o que gent que s’ha comprat una casa veient la tèrmica de Cubelles des del balcó ara es queixin de que els hi molesta, la paraula del venedor ha de ser sempre posada en dubte i si l'ajuntament et diu que no tiren avall la tèrmica no creguis al venedor que et diu que sí.

Però això de d’aquesta gent no te perdó, i encara menys que algú m’ho intenti vendre com una lluita contra l’especulació. Els que participeu en aquesta protesta embruteu el nom de Bellvitge i el nom de l’Hospitalet, no sou el Bellvitge que jo m’estimo, no sou l’Hospitalet que jo vull. Afortunadament sé que sou pocs els que protesteu, que no és el barri, que no és la ciutat, que esteu sols. Frisaria per no tornar a escoltar que algú es posa en contra d'un equipament des de posicions tan retrògrades, tan barroeres, tan absurdes. Desitjaria que els noms de Bellvitge, de Santa Eulàlia mai no tornessin a estar associats a gent com vosaltres.