diumenge, 20 de setembre del 2015

27S Eleccions a Catalunya


D'aquí a uns dies, el 27/09/2015 haurem de decidir si volem o no començar el camí cap a la independència. És per això i no pas per un altra cosa que un director general d'una gran empresa ha fet un discurs en la línia dels cacics andalusos: «Si votais al Frente Popular las conscuencias seran desastrosas». No calen més comentaris.

També per això la Federació Espanyola d'Entitats Financeres, els grans bancs, aquells que no van tenir problema en vendre preferents a gent no preparada i a gent confiada, aquells als que hem hagut de rescatar amb els nostres diners, també ens auguren un futur desastrós.

El cert és que a alguns bancs internacionals se'ls fa la boca aigua si algun d'aquest bancs decideix anar-se'n de Catalunya, podrien oferir una recuperació d'hipoteques i fons d'estalvi segurament amb molt millors condicions que les que tenim ara, això acabaria provocant una crisi en aquestes entitats i ho saben. No s'aniran, no poden.

Tanmateix això ho dic jo i em podeu creure o no però si voleu por us puc donar un altre: Si no avancem cap a la independència Espanya aplicarà les normes de la victòria, suspendran sí o sí el Parlament català i la Generalitat, es frenaran totes les inversions, les poques que hi ha en marxa, i per suposat no s'iniciaran d'altres, com el famós corredor del Mediterrani.

Doncs com ara ja en tenim por a tot, ens hi podem oblidar i veure quines opcions tenim:

PP i Cs: Si voleu una «España unida» i que els catalans paguem la factura aquestes són les vostres opcions. No us enganyeu, no hi ha diferència, bé crec que una però això per a les generals, si no vaig errat en Rivera sap anglès, en Rajoy ... no, definitivament no.

Catalunya sí que és pot: El què? anar a Madrid a que ens espeterneguin el cul com sempre? És l'opció federalista d'esquerres, diuen que si guanyen ells, a Espanya, canviaran la constitució i Catalunya serà un estat federal dins Espanya ... Sí ets d'esquerres i tens prou paciència aquesta és la teva opció. Quan se t'acabi la paciència avisa que parlem.

UDC: Sols se m'acudeix una frase: Descansi en pau. En una altra situació diria que és el vot ideal per a aquell que sentint-se de centre-dreta o dreta vol que Catalunya sigui un estat federal dins Espanya. Però tal com estan les coses no us recomanaria votar-los, no pel que defensen sinó perquè com a partit parlamentari no tenen cap futur. Ho sento.

Junts pel sí: D'acord a mi no m'acaba d'agradar en Mas però avui per avui és el líder indiscutible del centre-dreta català i si tinc clara una cosa és que per a cap projecte d'estat, fins i tot per un estat federal, cal que hi siguem tots, (en genèric) dreta i esquerra. I com que tenim a Romeva, Forcadell, Casals i Junqueras tinc la sensació que l'amic Mas no farà, no podrà fer, un pas enrere; a més ara ja no té al Duran dient-li «això no va bé»

CUP: De debò, són el futur de l'esquerra catalana, comparteixo amb ells moltes idees però d'altres importants no. Si et sents d'esquerres, anticapitalista i vols la independència de Catalunya, si el cos o l'ànim no et permet votar en Mas, vota'ls, trobarem punts d'acord per arribar a la independència, han demostrat per activa i per passiva que són uns grans negociadors.

No cal que us digui a qui votaré, crec que l'he dit altres vegades i es dedueix clarament del que escric, el que sí us demano als que dubteu, als que teniu por és que penseu que tots els canvis tenen riscos però no moure's és abocar-se al fracàs. Si us il·lusiona sols que sigui una mica el tirar endavant aquest país, voteu o Junt pel sí o la CUP, voteu independència.

dimarts, 15 de setembre del 2015

Una de fills de puta


No volia posar-me, públicament, en el tema dels exiliats sirians però veure segons quins comentaris i la resposta d'Europa m'ha empès a fer-ho.

Quan la gent surt del seu país empesa per una situació precària, per una guerra o per un desastre natural pensar que posant una tanca els mantindrem a ratlla és afirmar categòricament que un és un babau, curt de gambals i idiota, a més d'un fill de puta. Aquesta gent passarà, trigarà més però passarà, l'hem vist a Ceuta i Melilla, a les «pateres» o «cayucos» i el veurem a Hongria no ho dubteu. Les tanques no serveixen, punt.

Llavors, seré clar i dur, sols queden dues opcions, una és obrir les portes i deixar-los passar, encarar la situació i trobar solucions, però d'aquest parlaré més endavant. L'altra ser tan fills de puta com ho hem estat per posar tanques però més intel·ligents i matar-los, sí, matar-los disparar sobre qualsevol pobre desgraciat que salti les tanques, enfonsar els vaixells plens d'exiliats sense pensar-hi. Serem uns fills de puta, sí, però el problema estarà solucionat.

Molts us vau impressionar amb al foto del nen mort a la platja, he de reconèixer que jo no, o no tant que d'agradar no em va agradar, acostumo a ser molt fred mirant imatges i sovint em pregunto moltes coses sobre la imatge.

Els pensaments però sí m'impressionen i el que em va impressionar van ser les declaracions del pare del nen, no va perdre un fill, va perdre tota la família i va rebutjar l'asil que el van oferir, volia repatriar els cadàvers de la seva família i tornar a casa. Per a quina merda volia ser asilat si allò que volia salvar, la seva família, l'havia perdut. Felicitats, ja en tenim uns quants papers per ficar-nos-els pel cul.

Vaig llegir un rètol que deia aproximadament «mentre que hi hagi gent aquí en atur cap emigrant». Bé, comencem qui ho penjava te família d'origen emigrant, de sudamèrica per ser més exactes, a més sé positivament que és fill d'emigrants, com ho sóc jo. Ho sento però que un fill d'emigrants amb família emigrant hauria de ser prou intel·ligent per saber que la frase dels collons inclou la seva família al complert. Dit d'una altra manera, cap emigrant és cap emigrant, sense excepcions i si estàs d'acord amb la puta frase fes la maleta i ves-te'n.

Deia que parlaria de la primera opció, deixar que entrin. Sí, ho sé, un munt de gent de cop, no sabem on posar-los no sabem com els hi donarem de menjar, no sabem ... no sabem res. Però hi ha una cosa clara quan «els de fora» venen armats a continuació la misèria l'envaeix tot. Però quan venen famílies, gent que fuig d'una guerra, com ara, després del xoc inicial sempre es troben solucions, sempre.

Aquesta gent, la majoria, tornaran al seu país tan bon punt puguin, els que es quedin, menys dels que ens pensem, començaran el llarg procés d'integració, un procés que, no ens enganyem encara estem fent els fills d'emigrants.

I per acabar, la història, tota Europa ha patit l'exili, gent desplaçada per les guerres mundials i la guerra civil espanyola i no hi ha cap seguretat que no l'haurem de tornar a patir. Si ara obrim les portes, si arriba el moment, desitgem que no, sempre hi haurà una part dels hereus del refugiats d'avui que recordaran que un dia els vam acollir. Però si avui decidim ser un fills de puta i tanquem les portes aviseu els vostres fills i que ells avisin els seus fills, arribada l'hora no esperem cap ajut. No ens el mereixerem.

divendres, 11 de setembre del 2015

Sr. Pablo Iglesias


Disculpeu que l'escrigui en la llengua de l'imperi, vull que no els hi calgui traductor)


Al Sr. Pablo Iglesias:

Pablo, Pablito, Pablote, a ver como te lo explico. Yo soy hijo y nieto de emigrantes, gallegos para más señas, y sí estoy orgulloso de mis orígenes, orgulloso de mis padres y orgulloso de mis abuelos.

A ver si lo entiendes, soy, me siento y estoy orgulloso de ser catalán, de vivir en Catalunya la tierra que permitió o mis padres y abuelos vivir cuando la suya no les dió más.

Que te quede claro Pablito, el 27S votaré, y votaré Junts Pel Sí, y mi hijo, biznieto y nieto de emigrantes y orgulloso de ello votará seguramente (el lo decidirá) a la CUP.

Para que lo entiendas Pablote, no vamos a votar aquello que ya votamos antes y que no sirvió de nada, no es que no seamos federalistas, que lo somos, es que no nos creemos que España lo sea y cómo a España le molesta que seamos lo que somos les vamos a hacer un favor, votaremos independencia, Catalunya dejará de ser un problema para España y España para Catalunya y todos, absolutamente todos podremos ser tan felices como nos deje la vida.

Así que ya sabes Pablote, centrate en las elecciones de diciembre, las generales, que tenéis mucho trabajo por delante, y clava ya el puñetero clavo que necesita España.

 

dijous, 16 de juliol del 2015

27S15

    En els dies següents a la victòria aclaparadora de la llista independentista encapçalada pel Sr. Romeva el govern espanyol procedí a invalidar les eleccions del 27/9/2015 i anomenar presidenta de la Generalitat a la senyora Alícia Sanchez-Camacho, ordenà als Mossos d'Esquadra la detenció de Romeva, Forcadell, Muriel, Mas i Junqueras aixó com la il·legalització de CDC, ERC, ANC, Omnium, Sumate i qualsevol associació que promogués la independència de Catalunya.

    La Unió Europea, en una situació que els hi feia impossible mirar a una altra banda va exigir al govern espanyol acceptar el resultat de les urnes. La Resposta de Rajoy va ser amenaçar amb la sortida d'Espanya de la UE, la contra-resposta el parlament europeu va ser taxativa, Espanya quedava suspesa com a membre de la Unió fins tenir un govern plenament democràtic.

    En un primer moment semblà que els Mossos, integrats per decret llei en l'exèrcit espanyol, obeïen les ordres dictades des de Madrid, fins que en la matinada de l'1 d'octubre preneren el control de les unitats de l'exèrcit a Catalunya i procediren a la detenció en ple del govern colpista de Sanchez-Camacho i els parlamentaris del PP i Ciutadans que hi donaren suport.

    A despit del que s'havia acordat abans de les eleccions va ser Raül Romeva qui va ser anomenat president en el que es va anomenar el pacte de les cel·les, Mas va ocupar la cartera d'exteriors i Junqueras va assolir la vie-presidència.

    El dia vint de novembre Mariano Rajoy suspengué la Constitució i  decretà l'estat d'excepció per a tota Espanya il·legalitzant tots els partits des del PSOE fins a Podemos. Malgrat esperava el suport dels EUA, el president Obama va ser el primer en desautoritzar-ho i ordenà les forces americanes no donar cap suport al govern, ja colpista, espanyol.

    Els disturbis es van apoderar del país amb l'aparició dels esquadrons de la mort i la insubmissió de part de les forces armades. Això va suposar un punt de no retorn, Europa va començar a parlar i donar suport als nous interlocutors: Catalunya i Euskadi en un primer moment, Galícia, Balears i Andalusia a mitjans de desembre, València i les Canàries al febrer de 2016.

    El Juny de 2016 el govern Rajoy era derrocat, i executat, i s'establia un govern provisional que ordenà la captura de tots els membres del Partit Popular i dels esquadrons de la mort, suspengué les accions militars contra els territoris escindits i començà un procés constituent al que aquests darrers van ser convidats.

    Catalunya no es va incorporar al procés espanyol, bona part dels membres de la UE ja l'havien reconegut, els EUA li havien atorgat un estatus especial en espera de la resolució del conflicte i fins i tot Rússia, que en un primer moment havia donat suport a Rajoy, havia començat les negociacions per al reconeixement del nou estat. Balears i Euskadi van seguir un procés semblant al de Catalunya, mentre que València i Canàries es van incorporar al procés espanyol.

    Sanchez-Camacho i el seu govern van ser jutjats i condemnats per sublevació a vint anys de presó, van complir cinc anys de la condemna i se'ls va aixecar amb el compromís d'abandonar el país i no tornar mai més, no van anar a Espanya on els esperaria un judici al haver estat membres de l'organització terrorista Partido Popular.

    Pel que fa al convidat de pedra i la seva família, Felip VI, havia fugit del país el vint de novembre del 2015, en cotxe fins a Reus, on agafà un avió a Nova York d'on no va tornar mai més.

    El sis de juliol del 2018 la República d'Espanya establia relacions amb les repúbliques de Catalunya i Balears, aquestes dues havien arribat a acords de col·laboració en qüestions comercials i de representació internacional.