divendres, 3 d’abril del 2009

Aquell planeta era un bluf

Aquell planeta era un bluf, tot i que les sondes parlaven d’aigua, d’oxigen i de vegetació el que ens vam trobar allà va ser poc menys que un bassal, d’aigua sí, però amb un fort contingut d’amoníac, oxigen també, però amb una quantitat tan alta de metà que feia l’atmosfera irrespirable i quatre matolls que a més resultaven ser uns divertits fongs que xuclaven els pocs nutrients del terra.

Aquell planeta era un bluf, tot i que les sondes parlaven d’amoníac, de metà i de terra amb nutrients el que ens vam trobar allà va ser poc menys que un bassal, d’amoníac sí, però amb un fort contingut d’aigua, metà també, però amb una quantitat tan alta d’oxigen que feia l’atmosfera irrespirable i els pocs nutrients que se’ls empassaven uns divertits fongs de color verd.

Va ser de camí cap a la nau, tot just passant un coll pedregós que ens hi vam trobar cara a cara. No és que sigui un covard, però trobar-te davant d’uns éssers enfundats dins una mena de farcell, que es desplaçaven fent salts, que voleu que us digui, m’hi vaig espantar.

Va ser de camí cap a la nau, tot just passant un coll pedregós que ens hi vam trobar cara a cara. No és que sigui un covard, però trobar-te davant d’uns éssers enfundats dins una mena de farcell, que es desplaçaven basculant sobre dues extremitats, que voleu que us digui, m’hi vaig espantar.

De fet ens vam quedar tots parats, nosaltres i ells. A la fi, tot i que es sabia que un dia o altre ens hi trobaríem amb altres civilitzacions, no era així com ho esperàvem, i a més no anàvem preparats, ni equips per la traducció que tan bon resultat havien tingut amb dofins i balenes, ni armes per a una possible contingència.

De fet ens vam quedar tots parats, nosaltres i ells. A la fi, tot i que es sabia que un dia o altre ens hi trobaríem amb altres civilitzacions, no era així com ho esperàvem, i a més no anàvem preparats, ni equips per la traducció que tan bon resultat havien tingut amb glons i tnaris, ni armes per a una possible contingència.

Afortunadament semblava que ells estaven en la mateixa situació, ara el problema era com actuar i tot el que jo sabia era que qualsevol gest podia ser considerat en sentit contrari al desitjat, si tiràvem enrere podien entendre que els deixàvem passar o que ens preparàvem per atacar, si jo m’avançava podien entendre’l com una agressió o com un apropament amical, el que no podíem fer era seguir en aquella situació així que em vaig decidir a actuar.

Afortunadament semblava que ells estaven en la mateixa situació, ara el problema era com actuar i tot el que jo sabia era que qualsevol gest podia ser considerat en sentit contrari al desitjat, si tiràvem enrere podien entendre que els deixàvem passar o que ens preparàvem per atacar, si jo m’avançava podien entendre’l com una agressió o com un apropament amical, el que no podíem fer era seguir en aquella situació així que em vaig decidir a actuar.

Vaig avançar-me estenent la mà oberta cap amunt mentre pregava perquè això per a ells no signifiqués ni una ofensa, ni un repte, ni un no sé què que els hi fes atacar-nos.

Vaig avançar-me estenent les quatre palmes mentre pregava perquè això per a ells no signifiqués una ofensa, ni un repte, ni un no sé què que els hi fes atacar-nos.

De sobte el terra tremolà violentament, els membres dels dos grups rodolàrem mentre una esquerda s’obria als nostres peus, l’alienígena es va agafar al meu braç instintivament al veure’s engolit, alguns dels meus companys i dels seus van caure també. Vaig agafar un dels seus tentacles per evitar que acabés de caure, per primera vegada vaig veure els seus ulls en ells vaig poder llegir la por a tot el que estava passant, la por a morir.

De sobte el terra tremolà violentament, els membres dels dos grups rodolàrem mentre una esquerda s’obria als nostres peus, em vaig agafar al tentacle de l’alienígena instintivament al veure’m engolit, alguns dels meus companys i dels seus van caure també. Em va agafar un braç am l’altre tentacle per evitar que acabés de caure, per primera vegada vaig veure els seus ulls en ells vaig poder llegir la por a tot el que estava passant, la por a morir.

Quan la tremolor va parar vaig demanar els meus companys que eren fora que ajudessin els caiguts, nostres o seus, al cap d’una estona tots estàvem estesos i a raser, vaig mirar l’alienígena i ell em va mirar, va fer un soroll que vaig interpretar com una riallada, jo també estava rient, ens vam incorporar tots dos i vam tornar al moviment previ al terratrèmol, desprès d’uns maldestres intents vam intercanviar salutacions agafant un tentacle d’ell i sacsejant-lo i oferint les meves dues palmes desprès perquè ell posés les seves a sobre.

Quan la tremolor va parar vaig demanar els meus companys que eren fora que ajudessin els caiguts, nostres o seus, al cap d’una estona tots estàvem estesos i a raser, vaig mirar l’alienígena i ell em va mirar, va fer un soroll que vaig interpretar com una riallada, jo també estava rient, ens vam incorporar tots dos i vam tornar al moviment previ al terratrèmol, desprès d’uns maldestres intents vam intercanviar salutacions m’agafà un braç i me’l sacsejà i després oferint les meves quatre palmes que vaig posar a sobre de les seves.

M’hauria agradat dir-los que, si el volien, el planeta era seu, a la fi aquell roc no ens oferia el mínim per poder establir una colònia i el minerals dels que disposava els podíem aconseguir per tot l’univers, cada grup va seguir el seu camí, vam retornar a la llançadora i tornàrem a la nau, vam veure la seva nau al abandonar l’òrbita del planeta, just abans d’entrar en el portal, em va semblar que ells també ens miraven. Ara ja sabem que no estem sols a l’univers.

M’hauria agradat dir-los que, si el volien, el planeta era seu, a la fi aquell roc no ens oferia el mínim per poder establir una colònia i el minerals dels que disposava els podíem aconseguir per tot l’univers, cada grup va seguir el seu camí, vam retornar a l’elevador i tornàrem a la nau, vam veure la seva nau al abandonar l’òrbita del planeta, just abans d’entrar en el pas, em va semblar que ells també ens miraven. Ara ja sabem que no estem sols a l’univers.