divendres, 31 d’octubre del 2008

Big Brother XXV (2/2)

En arribar es treu la identificació li torna a fer la cantarella – Bon dia, Mossos, homicidis. Voldria fer-li unes preguntes? – Ai mira! Ara m’interrogaran. Em posarà les manilles també? – Li diu mentre li ofereix les mans juntes pels canells.

El policia somriu. – No senyora. Em permet? - Pregunti, pregunti, encara que ja m’imagino el que em preguntarà, el share oi? Doncs sí, s’ha disparat i a la mateixa velocitat que la bala que s’ha carregat el maricó del Ramon. – Era un problema que fos homosexual? – El problema és que no feia el seu paper, havia de ser un macarra ionqui, fins i tot l’havíem d’enxampar foten-se un xut.

El policia es sorprèn. – Pensaven facilitar-li el què? – Res, home, demani a atrezzo la xeringa ja veurà que és de pega. El problema és que el Ramon tenia més ploma que el magatzem de la Montblanc, havia de forçar una de les noies, simulat es clar, doncs havia de veure l’escena amb la noia tirant d’ell per fer veure que se la estava ficant.

El policia pren notes a l’agenda mentre li deixa anar una altra. – Perdoni’m però on queda la realitat? – La Merceditas riu. – Al carrer, això és un xou, una pantomima, són una colla d’arreplegats que fan d’actors. – Ja, però el Ramon és mort. – Sí.

La Merceditas es mira el policia esperant. – Em deia que el share havia pujat. – Si, la mort d’aquest babau ens ha salvat, començaven a parlar de tancar el programa, ja no és el mateix ... Quins temps aquells del “¿Quién me ha puesto la pierna encima?”. Érem tan innocents!

La Merceditas es queda pensant en ves a saber quantes coses d’edicions passades. – Qui podria pensar en donar l’arma a l’acusat? – Jo mateixa. Altra cosa és portar-ho a terme. De fet la idea que havia donat jo era donar-li una pistola d'atrezzo i simular una ferida greu. Sarasa a l’hospital i macarra nou.

El semblant de la Merceditas s’ha enfosquit. – Però algú ha preferit que fos més real. – Senyora, tot i agrair-li la sinceritat li recomano que no digui segons quines coses. – La Merceditas riu. – Em podria estar inculpant. oi? – Exactament. – Estic segura que algú va rajar més del compte.

El policia no dona crèdit al que escolta. – A qui es refereix? – Ai no! Això és més difícil, qualsevol dels babaus d’amunt. – El Senyor Marazzotti? – La Merceditas riu. – Sí, és un mafiós, però no crec que sigui tan babau. Ha de ser un dels que estaven a la reunió, desprès parlarien amb algun dels productors o de la gent de control i aquest el va entendre com una ordre. - Em donaria els noms? - Doncs, de fet li hauria de dir que no puc, però són uns paparres.

La Merceditas escriu en un paper la llista amb els noms dels presents a la reunió i la hi lliura al policia, ell li fa una ullada. - Tots peixos grossos, algú d'ells li sembla tan agosarat? - Babau, la paraula és babau, i sí, els que li he posat un segon nom al costat, els primers estaven a la reunió, els segons són els empleats amb qui tenen contacte. - Li agraeixo la informació, ja no la molesto més. - Magnífic perquè entro en antena ara mateix. Quedi's a veure'l si vol. Parli amb la ... la nena aquesta d'allà fora. - La Carme? - Sí, ella.

Qui no es quedaria a veure com es fa un programa si més no una estona? El policia parla amb la Carme que, no gaire contenta per haver de preocupar-se d'invitats li assenyala una cadira. - Sobretot no faci cap soroll. - Ell seu i roman en silenci, esperant l'espectacle. La Merceditas seu al sofà que hi ha davant les cambres mentre esbronca a tort i dret.

Quan el regidor fa el senyal es produeix la més sublim de les metamorfosis, la Merceditas està compungida, amb unes bosses als ulls degudes al temps que porta plorant pels desgraciats fets. - Benvolgut públic, sóc la primera, i amb mi tots els que fem el programa, que estem trasbalsats per la mort del nostre estimat Ramon.

La Merceditas fa un llarg sospir. - I de la sort que ara correrà el Gumer, pobre. Què deu haver passat pel seu cap per fer aquesta barbaritat? - Deixa anar quatre llàgrimes recent sortides del pot que amaga al mocador. - Però la vida continua, hem de fer el cor fort i seguir endavant. Això és el que els hi hem dit als habitants de la casa.

La gravació es va realitzant progressivament, amb talls on la Merceditas alterna retrets injustificats amb lloances immerescudes i les bosses dels ulls són retocades per una maquilladora. En un dels talls el policia aprofita per acomiadar-se de la Carme i indirectament de la Merceditas.

Pel camí sona el mòbil, és el jutge encarregat del cas. - Sí senyoria, porto una llista de gent ... Què vol dir amb que ha cantat? ... La idea era anar a casa però si vostè és a la comissaria ... Sí senyoria en un tres i no res hi arribo.

A la comissaria es reuneix amb el seu cap i el jutge. - Així que te una llista de gent? - Sí, me l'ha donada la senyora Mercedes aquesta. Tot i que jo, hauria apostat que estaven tots a l'all, fins la dona de la neteja si m'apuren. - Interessant, però trobo a mancar tres noms, el senyor Marazzotti, La Merceditas i la seva filla.

- Senyoria, si us plau, no hauria de dir la senyora Mercedes. - Al judici serà la senyora Leandra Gómez, però ella és la Merceditas de la tele de sempre – No es diu Mercedes? – I ara! Mercedes Milà es deia la primera presentadora del programa fins al 2010. Al que anàvem, el Gumersind Porras ha tingut a bé col·laborar amb la justícia.

El policia es mira als altres dos desconcertat. - Per què? - Molt senzill, el Ramon Casases era un pinxo, de fet havia aconseguit lliurar-se d'anar a presó, per un delicte de robatori sense força, al estar al programa. Qui està a la garjola és el nuvi, un armari de dos cossos afeccionat al culturisme. - I ? - Que estava a dues cel·les de la del Gumersind Porras. Dues hores, en sols dues hores el teníem cantant òpera.

Desprès de riure tots una estona el policia es plany. - Així potser aquesta llista no ens servirà de res. - S'equivoca, com va dir vostè mateix estan tots en l'all. A la reunió, a més del de la llista eren en Marazzotti, Merceditas i la seva filla la Carme Artigues, a més del Gumersind a qui van explicar el que havia de fer, li van assegurar la defensa jurídica, un examen psiquiàtric explicant que s'havia trastocat i deu milions de’euros.

- Perdonin però és la paraula d'ell contra la dels altres. - I la llista. Em sembla que tindrà molts interrogatoris aquests dies, si algú se li resisteix em truca i tindrà una ordre de detenció al cinc minuts. - I Marazzotti? - He enviat un requeriment per que es presenti en vint-i-quatre hores, sinó el detindrà la Interpol. - El policia es queda pensant. - I que passarà amb el programa? - Sospito que ja no hi haurà Gran germà vint-i-sis.

Acabada la reunió el policia torna a casa, la seva companya està mirant el programa. - Vine a veure que diu la Merceditas. - Ja sé el que dirà vaig veure la gravació. - Que no, que és en directe. Mira quins ulls que porta. - Si i ara dirà que estan trasbalsats per la mort del Ramon. - Les paraules de la Merceditas repeteixen la cantarella. - I ara sospirarà – Un sospir surt de la gola de la Merceditas – I ara dirà que també els preocupa la sort del Gumer, i li cauran quatre llàgrimes.

La dona apaga l'aparell. - Com es que ho saps tot? - És gravat, es ficció, aquesta nit les dues lesbianes es follaran la beata, semblarà una violació però no és més que un muntatge. L'única realitat és la mort d'un gai perquè no sabia fer de macarra. - Quin gai? - El Ramon era gai. - Però si era un xulo putes! - Ell li somriu. - Au! Mira-ho, ja em diràs si tinc raó o no, o no m’ho diguis, ja sé que és així.

Ella se’l mira una mica decebuda. – Llavors? – Llavors el xou començarà demà, quan tots els directius inclós en Mazzarotti i la Leandra, passin per les meves mans abans d’entrar a la garjola, això si que serà veritat. – La Leandra? – Sí, se’n diu Leandra, això de Merceditas el van fer per aprofitar la tirada de la presentadora anterior una tal Milà. – Doncs quina merda, no? – Sí, una merda autèntica.