dilluns, 7 d’abril del 2008

Era tan bonica

Com cada divendres a la nit vaig sortir a donar una volta, prendre una copa, amb sort trobar algun conegut i parlar. Mai no havia entrat en aquell bar, era d’aquells locals on posen música, la gent seu a xerrar a les taules, alguns juguen a escacs o a daus per passar l’estona.

Estaven fent una exposició de pintures, no és que em cridessin gaire l’atenció, però està be aixó de poder prendre alguna cosa mentres escoltes música i veus quadres.

La vaig veure al fons de la barra, cabells rossos, els pits no massa grans, amb un escot una mica més que suggerent, faldilla curta que deixava veure unes cames llargues, ben contornejades. Em va mirar i va somriure, li vaig tornar el somriure, seria l’únic que en trauria d’ella.

Vaig tornar al meu whisky, fent rodar el cap en altres pensaments. “Hola” Vaig sentir al meu costat, al girar-me me la vaig trobar de cara, era més maca que no pas de lluny, amb ulls verds i pestanyes llargues, llavis prims retocats amb un pintallavis d’un color suau.

“Eh, hola.” Vaig respondre sense saber molt bé que fer, feia molt de temps que no se m’apropava una dona tan maca, rectifico, feia temps que no se m’apropava una dona. Vam estar parlant una llarga estona, tenia la sensació que cada vegada la tenia més a prop, cosa que vaig confirmar quan vaig notar el seu pit fregant el meu braç.

Havia començat a prendre’s algunes llicències, em va passar la mà pel serrall (el ‘flequillu’ que en diuen), em parlava a cau d’orella, afalagant-me, dient-me lo maco que era, que li agradava molt ... No m’ho podia creure! Hauria de repassar que havia fet aquell dia per que passés això.

En una de les vegades em va plantar un petó als llavis, tot seguit una altre de més llarg i més profund. Estava al cel. Llavors va acostar-se a la meva oïda i em va dir “Vols que cardem?” “Si tu en vols es clar que sí!” li vaig respondre totalment emocionat, en tots els sentits. “Doncs et costarà tres-cents.”

“Què?” El cap em rodolava, no, no havia pogut sentir el que havia sentit. “Què has dit?” “Què si em vols et costarà tres-cents euros, carinyo.”
Vaig comptar mentalment fins a deu. Vaig tornar a comptar fins a deu. Vaig comptar fins a deu, deu vegades.

Em vaig separar una mica d’ella, me la vaig mirar a la cara. “Saps, potser és veritat que m’ofereixes sexe a canvi de diners, o potser és una broma pesada que em fas per riure amb les teves amigues. No m’importa, però m’acabes de fer molt mal. Saps? Si haguessis vingut amb aquesta història d’entrada, el resultat per a tu seria el mateix, però no et veuria com et veig ara.”

“Les hi tinc molt respecte a les prostitutes, fan el que fan perquè no han trobat una altra sortida, i no vull jutjar-les. Però tu m’has fet creure que t’agradava, m’has fet somiar per després fer-me caure. Ves a pastar, porca!”

Vaig sortir del bar abans que els ulls se m’omplissin de llàgrimes. Idiota! Beneït! Però que no veies que no podia ser? Ets més innocent! Això et farà estar al cas la propera vegada. Gamarús!