Potser el títol hauria de ser “prego per les vostres disculpes” però ja sé que direu que cadascú fa el que pot, i de fet és el que ha passat, quedar-me sense feina va ser un cop més dur que no pas m'hauria imaginat, de fet m'havia plantejat seriosament que abans d'acabar el febrer ja en tindria feina, afortunadament des del dia 10 de maig ja hi treballo.
Un no es fa la idea de com es torcen les coses, fas esforços per a tot però el que abans feies amb energia i ganes i ràpid, es converteix en una feina feixuga que et costa fer i trigues en acabar. El cap no deixa de dir-te que no estàs fent suficient, que no és possible que tu depenguis d'un subsidi, que no pots esperar a que s'acabi, que has de trobar alguna cosa.
S'ha resentit el bloc, s'han resentit els estudis, s'ha resentit el que escriu, però ara ja hi som, tinc una nova feina, amb perspectives de durar molt (no tornaré a dir per a tota la vida mai de la vida) i les idees per escriure colpegen amb força les portes del meu cervell, en els dies que porto treballant he estudiat més que en els darrers dos mesos, arribo a casa després d'una tongada de kilòmetres i tinc ganes de seure davant l'ordinador a llegir i fer feina.
I ara tornaré a escriure, a inventar-me històries a donar la meva opinió, també m'hi posaré amb els exàmens que tinc en aquest mes, amb calma, això sí, perquè tot i les ganes, el temps és mins i un no sap, encara, com fer quatre coses a l'hora.
Per cert, un deu per al Jimmy Jumpy que s'ha passat pel forro la seguretat a Eurovisió i un cero per a Israel, a partir d'ahir el país pirata, perquè el que han fet, segons les lleis internacionals, se'n diu pirateria.