tag:blogger.com,1999:blog-75027633010976666592024-03-13T13:03:44.619+01:00Sense baixar dels núvolsAquest és el meu racó, sigueu tots benvinguts.
Si us plau, la meva petita vanitat, desitja saber que em llegiu, no dubteu a deixar un missatge, encara que sigui per dir que us ha agradat :)Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.comBlogger235125tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-12948757879104499302022-03-16T23:23:00.006+01:002022-03-16T23:27:18.060+01:00Que t'has begut l'enteniment?<p> Amb la que està caient i tu així, però és que no te n'adones? pallús, a la teva edat i enamorat com un adolescent. Que sí, que el que vas sentir en veure-la va ser totalment diferent del que pensaves quan veies les teves noves companyes de feina. Que amb les altres tot era racional, si se'n pot dir així ... pensat ... potser pensat és una paraula més adient.</p><p>Que sí, que no ha passat res, és més, saps que no passarà, però et bellugues entre el desig que passi i el voler que no passi. Coi! Que ja n'hi ha prou d'aquest color, que li portes 24 anys! que podria ser la núvia del teu fill.</p><p>I segueixes, i te la mires i t'emociones quan et mira, i intentes veure en la seva mirada si ella sent el mateix per tu que tu per ella, i tot per tornar a negar-ho i a negar-te.</p><p>I sospites que la resta de companys ja no venen a dinar amb vosaltres per alguna raó, i potser la raó és que estàs fent el tòtil i se senten avergonyits, però ella si que ve i això et torna a posar en el punt de partida.</p><p>I el fet que sigui ella que et digui d'anar a dinar ... potser no és tan evident que estàs colat per ella ... o potser ella també ho està per tu.</p><p>Carallot! Torna a picar de peus a terra! Que no! Que no passarà res, que ella no s'està per tu, que mai no hi haurà res, mai.</p><p>I a la fi, suposat que sí, que a la fi passa alguna cosa, li fallaries a la dona amb la que has viscut més de trenta anys? I si ho fessis, quan? un parell d'hores els dies que aneu tots dos al despatx? dues hores per fer què? Per un clau? això potser els primers dies.</p><p>Que desprès voldria més, i no, no voldria més sexe sinó més vida, i d'aquesta vida no en tens. I sí el primers dies serien genials, però poc a poc la rutina aniria esvaint-lo tot i al final hauries de prendre una decisió.</p><p>I saps molt bé te no tens nassos de prendre-la, perquè a la fi sempre has estat tan poruc que no has estat capaç de prendre les decisions a temps. </p><p>Has vist marxar tants trens als que hauries volgut pujar! Fes-te a la idea, aquest tren, per una vegada, no és al que t'has de pujar, deixa'l passar, serà millor, millor per a ella, si és que en te un mínim interès, millor per a tu, millor, a la fi, per a tots.<br /></p><p><br /></p>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-53926771523975916562020-05-20T00:22:00.000+02:002020-05-20T00:22:39.537+02:002020-05-19<div>Potser estic ple de rancúnia, potser no sóc just, però veure aquesta gent del barri de Salamanca manifestant-se contra el confinament al crit de llibertat em revolta l'estomac.</div><div><br /></div><div>No sabeu com m'agradaria veure una càrrega dels antidisturbis contra ells, que els omplissin a hòsties i per què no, veure sang.</div><div><br /></div><div>Tinc ganes de poder cridar el "A por ellos" i que "ellos" siguin ells.</div><div><br /></div><div>Però sé que no passarà, no passarà perquè entre ells estan també els antidisturbis, són col·legues quan no lacais.</div><div><br /></div><div>Ni Sánchez ni Iglesias son sants de la meva devoció però sabent que aquests fills de puta van per ells, i amb la intenció de posar un Casado i/o un Abascal al seu lloc, no puc per més que frenar les meves crítiques, a la fi, sí s'estan equivocant en moltes coses, però, ells l'alternativa sé que seria el caos.</div><div><br /></div><div>Ens volen fer creure que defensen Espanya, però els que se'ls creuen no entenen que jo em vaig fer independentista per ells, ni per Mas, ni per Puigdemont, ni per Junqueras, ni tan sols per Romeva, de Torra ja ni parlem.</div><div><br /></div><div>Sols espero que un dia el meu somni, el sue malson, es faci realitat i veure'ls córrer per primera vegada sota un plugim de cops.<br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-72794278896436198462020-05-07T01:18:00.001+02:002020-05-07T01:18:08.397+02:002020-05-06<div style="text-align: justify;">
Ahir un antic conegut ens va dir que es prenia un medicament miraculós l'MMS o pel seu nom químic clorit de sodi. Ens explicava que li anava tan bé i que curava l'autisme, el càncer, la sida i com no la covid-19 i un munt de coses més.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la feina també hi ha una dona, una mica més jove que jo que també s'ho pren i argumenta que se'ns amaga informació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé jo m'he molestat en cercar informació, i no s'amaga res, no anava a posar referències perquè sols posar-ho surt informació per tot arreu, o sigui que d'amagar res.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bàsicament el clorit de sodi es fa servir per purificar aigües per consum humà, però ull, es fa servir precisament perquè quan s'aplica, en dosis molt baixes, perquè al barrejar-ho amb l'activador, àcid cítric, es converteix en gas, tòxic per cert, i sí elimina un munt de virus i, crec, de bacteris, però si el fas servir en una peixera amb els peixos a dins se't moriran.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dit d'una altra manera és un tipus de lleixiu, que per cert també es fa servir en la fabricació de paper, es a dir un producte tòxic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així que se t'ho prens el procés de "desinfecció" es realitza dins l'estómac, i apart de possibles virus i bacteris, dels que ja s'encarreguen els sucs gàstrics, també es carreguen aquells bactèris que ajuden a la digestió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Crec que no l'hem convençut, però arriba un moment que m'és absolutament el mateix, quan vingui a casa li oferiré a més d'aigua o vi un "chupito" de Lleixiu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Referències:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Soluci%C3%B3_mineral_mestra">https://ca.wikipedia.org/wiki/Soluci%C3%B3_mineral_mestra</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Suplemento_mineral_milagroso">https://es.wikipedia.org/wiki/Suplemento_mineral_milagroso</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.investigacionyciencia.es/blogs/fisica-y-quimica/39/posts/por-qu-el-mms-no-puede-curar-la-covid-19-18519">https://www.investigacionyciencia.es/blogs/fisica-y-quimica/39/posts/por-qu-el-mms-no-puede-curar-la-covid-19-18519</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://jralonso.es/2020/04/21/informacion-util-sobre-el-mms-y-el-dioxido-de-cloro/">https://jralonso.es/2020/04/21/informacion-util-sobre-el-mms-y-el-dioxido-de-cloro/</a> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I per a que no sigui dit:</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.mon-natura.com/clorito-de-sodio/">https://www.mon-natura.com/clorito-de-sodio/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per cert mireu que posa a "Contraindicaciones"</div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-47763377646582334012020-04-17T02:14:00.003+02:002020-04-17T02:14:43.849+02:002020-04-16<div style="text-align: justify;">
Feia dies que no escrivia, de fet entre la feina i el TFG el temps se'm passa sense adonar-me, em preocupa el TFG, és el darrer que em manca per acabar el grau i tinc ganes d'acabar i és que són ja onze anys, onze anys estudiant mentre treballava, donant nits i caps de setmana, onze anys de llarg i lent camí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig començar fent quatre mòduls per semestre, amb el temps el ritme va baixar a tres i després a dos, fora de dos mòduls matemàtica analítica i Fonaments físics de la informàtica, ambdós plenes a vessar d'integrals, la meva kriptonita, que vaig acabar fent sens cap altre mòdul. El TFG és un mòdul doble, de fet és el projecte de final de carrera, no hi ha examen, hi ha tribunal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara estic al final, és l'últim esforç, i no vull dir que no m'hagi agradat, he après molt i molt interessant, però com quan puges una muntanya en arribar l'esgotament és absolut i les ganes d'arribar per descansar són una realitat malgrat després diguis, i sentis, que l'has gaudit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'amic Sánchez ha decidit rebaixar el confinament, donar un aprovat general a primària i batxillerat, no sé si també a la universitat. A la meva filla li he volgut deixar clar que aquest aprovat és un regal enverinat, de fet hauria preferit deixar el curs en blanc i que tornessin a fer el curs.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'amic Sánchez no està fent les coses com les hauria de fer, però vull deixar clar que, a nivell espanyol, és el mal menor, si governés el PP o Ciutadans segurament les xifres de morts per la Covid-19 serien molt més baixes i el confinament seria molt més laxe, però tot seria mentida. I si fos Vox, que el monstre d'espagueti volador no ho vulgui, tindríem una llista d'empresonats per dir que a Espanya hi ha una pandèmia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui he vist les respostes de la Cayetana sobre M. Rajoy, el campió nacional de caminar ràpid, no sé si ella se n'adona però les seves respostes han estat un insult a la nostra intel·ligència. De fet, parafrasejant-la puc dir que quan més la conec a ella més m'agradaria ser xenòfob per fer-la fora per estrangera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja fa dies que no surto a les 20:00 a aplaudir, no ho sento, no m'agrada i no vull compartir amb tots un agraïment hipòcrita, sortim a aplaudir com si fos una obligació, hi ha gent que insulta a que vegi pel carrer sense pensar si és algú que torna de treballar, o si és una mare amb un nen autista, o si simplement necessita sortir per quelcom que a tu t'importa una merda. Altres comencen a voler fer fora, o no voler com veïns la mateixa gent a la que, en teoria aplaudeixen a les 20:00. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I per cert, estic fins als collons del "Resistiré" del "duo dinámico", per cert un plagi descarat del "I will survive" de la Glòria Gainor. De fet últimament estic escoltant les cançons de Aronchupa i Little sis Nora, I'm an Albatrauz, A llama in my living room i Thai massage, malparlats, descarats, en definitiva divertits, Us les recomano.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-78892974550203474682020-04-02T00:47:00.003+02:002020-04-02T00:47:47.795+02:002020-04-01<div style="text-align: justify;">
Un nou mes i un dia més de confinament, el temps ajuda a no voler sortir, tot i això trobo a faltar estar al despatx ... sembla un acudit ... me'n recordo d'uns dibuixos animats de la infantesa, avui serien políticament incorrectes, on tothom es lamentava perquè no plovia, fins i tot un borratxo de nas vermellós demanava "aigua!" fins que començava a ploure i tots reien i ballaven, però el borratxo en tastar la primera gota es queixava tot dient "puaj! Aigua!".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No és del tot el meu cas, la meva feina m'agrada i no vaig a disgust al despatx, però sembla com si el fet d'haver de treballar a casa fos més feixuc que haver de desplaçar-se cada dia pràcticament dues hores.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui he tingut una reunió, telemàtica, amb els italians, jo sol amb ells havent d'explicar tot en anglès ... no sabeu quin patiment ... tinc un greu problema amb els idiomes i és que en sóc perfectament conscient del malament que els parlo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i així sembla que me n'he sortit, que m'han entès, i que jo els he entès a ells, és la corroboració del que diu el meu tiet, "millor un sol idioma i que sigui el nostre", per a ell "el nostre" és el castellà, àlies espanyol, i mira que ell és gallec però va abandonar la seva llengua com si fos un pecat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va estar prop de dos anys a Alemanya i no va aprendre ni un borrall d'alemany, en una època on els que tornaven i havien après l'idioma teutó deixaven de treballar a peu d'obra i passaven directament a les oficines perquè sabien idiomes i podien parlar amb l'estranger.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ell va tornar i es va quedar a peu d'obra, fins i tot quan la mare es va treure el graduat va fer alguns comentaris dissimulats malmetent, pèrdua de temps, quina falta li fa, ... Per sort estàvem nosaltres, orgullosos de la mare. I s'ho va treure.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ell va haver d'anar a Aràbia a treballar a l'obra, i tampoc no va aprofitar per aprendre res, en una època en que saber àrab era un plus important. Però com deia el savi Mariano, "los españoles son mucho españoles y muy españoles".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pensava que aquests anys passats havien estat durs, se'ns van anar el meu cunyat el Narcís amb un càncer fulminant, generalment la gent amb la síndrome de Down viuen menys que la resta, però en el seu cas va ser dur, molt dur. Desprès el tiet Narcís, que tiet ho havia estat del meu sogre, se'n va anar amb vuitanta-i-tants anys, sols li quedaven la meva companya i la seva germana, no tenia fills i tampoc germans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I després la mare, la mare ens va deixar aquest mes farà un any, va caure i es va trencar el maluc o es va trencar el maluc i va caure, sembla que els metges estan més per la segona opció, la van ingressar i va començar una baixada en picat, no aconseguíem que revifés per portar-la a casa fins que, prova rere prova li van torbar un càncer al pàncrees.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la seva edat ja no operen, tot i que si ens hagessin donat l'opció l'hauríem agafada, i la realitat ens va demostrar que teníem raó dos anys de patiment, ella, el pare i nosaltres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No hi ha res més dur veure una persona que havia bregat amb quatre fills i vuit nets a més de nebots i alguns amics i acoblats, no poder-se netejar ella mateixa, que l'hagéssim de canviar, dutxar, netejar, treure-la del llit per seure-la a la butaca, moure-la de la butaca a taula per menjar, i això fins que ja no es va poder moure del llit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo estava amb ella i el pare el seu darrer dia a casa, aquell dia ja pràcticament no va menjar, es queixava de dolor i pràcticament no podíem ni tocar-la. El meu fill havia vingut a buscar-me, s'havia portat el cotxe a la feina i ara m'havia de recollir i tornar a casa, quan va arribar ja esperàvem l'ambulància.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El sanitari de l'ambulància ens ho va avançar, ho va fer de tal manera que no ens vam ni adonar, però va quedar clar que la mare ja no tornava a casa, en poc més d'una setmana se'n va anar, adormida, sense més dolor, poc o poc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ara estem aquí, tancats a casa esperant que acabi un confinament que ha d'evitar més morts, això sí alguns ho passen millor que d'altres, i penso en el "pobret" Rei de Tailàndia, per posar un exemple.</div>
<br />Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-91824677130624421392020-03-25T01:08:00.003+01:002020-03-25T01:08:48.482+01:002020-03.24<div style="text-align: justify;">
Un altre dia de feina telemàtica, els caps van establir mitja hora al dia per a que parléssim, no de feina sinó de fer-la petar. el cert és que ajuda veure els companys, bé en el meu cas les companyes.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fora dels caps sóc l'únic home de l'empresa, si més no de l'empresa petita, a la gran ja hi ha més i a la més gran més encara. Però en aquesta sóc l'únic, abans hi havia un altre, un advocat, però el lloc d'advocat, a l'empresa no acaba de quallar i pràcticament al mateix tems que la fusió se'n va anar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dissabte vaig haver de fer una intervenció d'urgència, el recàlcul de comandes del 21 va petar com una escopeta de fira, les factures van sortir sense les correccions i a més els nous clients incorporats per la fusió se li van marcar els dies d'avís d'impagament malament i com uns vint van rebre un missatge de suspensió de serveis.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que el mateix dissabte es a enviar un correu informant-los de l'error la major part de clients van trucar ahir, alguns amb calma sols van preguntar quina factura era la bona, d'altres com sempre van muntar en còlera dient que era imperdonable. La majoria ni van veure el missatge explicatiu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, una altra crisi salvada. No passen més coses perquè ... Des de la fusió la meva safata d'entrada no baixa de la cinquantena de missatges, responc, soluciono, arxivo i ja tinc tres més.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tinc una llista de temes pendents d'altres cinquanta punts, dos d'ells urgents i importants i que no puc atendre perquè per una banda tinc un punt a mitges que no aconsegueixo acabar i per l'altre el nou proveïdor implicat ens baneja els correus, segons ens ha dit un problema amb la intel·ligència artificial que s'encarrega de l'spam.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest mon he après algunes coses: la bona fama no sempre és merescuda, tenim un proveïdor nòrdic que no hi ha manera que ens doni un bon servei. Aquest nou proveïdor, que l'hem d'agafar perquè el registre del seu país ha decidit que sols poden treballar amb ells registradors acreditats del mateix país i era el que més confiança donava ...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'ha "agradat" veure l'exèrcit espanyol prendre posicions, ara ja sabem qui gestionarà el mercat negre del material sanitari. M'han arribat missatges que asseguren que la UME no ha fet més que posar per la foto dels hospitals de campanya, no he pogut corroborar la informació, però coneixent com conec el militars espanyols, li dono com a mínim un 80% de confiança.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això va per llarg, no em preocupa la meva feina, podem treballar des de casa sense massa problemes, em preocupa el meu fill, aquest mes havia d'entrar a l'aeroport, ja no entrarà, em preocupa la meva filla, la segona avaluació s'ha tancat pràcticament en fals i no sabem si els hi allargaran el curs una vegada acabi això o s'haurà de fer de nou, o el donaran per acabat. La darrera opció és la que menys m'agrada i és la que més em temo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em preocupa la meva companya, no els hi han fet cap ERTO, ella és auxiliar a un centre de recuperació, privat però vinculat a l'Institut Català de la Salut, pel moment no treballa però ja han demanat fisioterapeutes voluntaris, en teoria per fer massatges al personal sanitari, però tal com està tot serà per ajudar al que sigui, no crec que metges i infermeres estiguin fent cua per a que els hi descontracturin res, pel moment són voluntaris, però em temo que els cridin a tots en no gaire temps.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-5618429966545785572020-03-20T00:10:00.001+01:002020-03-20T00:14:04.645+01:002020-03-19<div style="text-align: justify;">
Ahir vaig sortir a les 21:00 a donar la meva opinió sobre El Campechano i El Preparao. La meva filla m'ha prohibit tornar a cantar, diu que ja posa ella la cançó que vulgui, que canto molt malament.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No li falta raó, però tenia ganes de cantar Il Partigliano, i n'estic orgullós d'haver-ho fet sobretot sabent que El Preparao estava llegint un discurs, còpia calcada del que va fer després del referèndum de l'1 d'octubre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al davant de casa, en un edifici ple de gent fen sonar les cassoles, un únic españolazo movia una llanterna darrera d'una bandera monàrquica, intentant reafirmar la seva espanyolitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir a la feina corregint un petit error vaig crear un de més greu, d'aquells errors que no donen senyals de vida fins que el mal és molt gran. Afortunadament ha estat avui que ens hem adonat, una companya m'ha avisat que havia esborrat una línia d'un document i quan l'imprimia no sortia res. Gran cagada, s'esborraven totes les línies del document, sempre, fins i tot quan era nou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta companya no va ser la més damnificada, dos documents que havia modificat, vaig poder recuperar les línies de les meves taules d'històric. La major damnificada va ser una comercial que s'havia treballat un document complicat i llarg, nou. Ni una línia li vaig poder recuperar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Potser va ajudar que estava escoltant música dels 60 i 70 o que ja porto set dies tancat a casa que, després d'arreglar l'error, em vaig ensorrar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'agrada la meva feina perquè faig eines per als altres i m'agrada que semblin senzilles i siguin segures, molt segures. Puc acceptar no saber fer alguna cosa però no puc permetre'm errors com aquest. Prefereixo que les aplicacions no funcionin, no es posin en marxa, a que malmetin la feina dels altres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta situació ens ha agafat en plena fusió, amb un grup Italià, vam anar a una reunió on havíem d'explicar que fèiem i com. ells van ensenyar uns grafics mastodòntics, d'empreses a tota Europa, connectades per APIs, per als que no sou informàtics us diré que API són les inicials Application Program Interface, dit en català un programari per a que es connecti un altre programari.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En una enorme taula de mitja lluna, nosaltres estàvem al centre, els italians a dreta els tècnics, a esquerra els usuaris. Vam explicar el que fèiem, parlàvem de que tot era el més automàtic que podíem que controlàvem les renovacions dels noms de domini (és el nostre negoci) de manera automàtica el 98% d'ells i que sempre cercàvem reduïr aquest 2%.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La cara dels usuaris era de màxim interès, la cara dels tècnics mostrava un cert neguit. El meu nou cap, un estratega implacable, em va demanar que simulés un registre massiu, em va donar una llista d'uns 200 noms de domini, no vam poder fer-al sencera perquè alguns TLDs no el teníem (exemples de TLD .com, .net .cat)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam reduir la llista als vint primers, en un arxiu fet amb un full de càlcul, l'aplicació el va llegir i van aparèixer les vint peticions de registre a la pantalla. A la meva esquerra vaig sentir un oh contingut d'admiració a la meva dreta una munió de caps van abaixar la vista.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el curs d'aquest temps he pogut constatar el perquè els tècnics estaven tan preocupats, una empresa amb un únic informàtic i una plantilla d'onze persones, caps inclosos, els hi passava la mà per la cara a un grup enorme amb ramificacions a tota Europa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I el cert és que tinc por, por de que em considerin un enemic a abatre, afortunadament l'empresa gran a Espanya desitja el nostre sistema, si més no per el que són grans comptes, de fet érem fins no fa gaire la seva competència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però els que treballeu en grans empreses ja sabeu que sols cal que canvií un cap per a que tot canvií.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-37363145523816429342020-03-17T23:59:00.004+01:002020-03-20T00:14:19.807+01:002020-03-17<div style="text-align: justify;">
Tercer dia de feina, alguns problemes es solucionen sols, d'altres es solucionen fent servir el coixí, li he demanat la companya que no podia accedir als documents que parli amb el seu proveïdor d'Internet, problema de ports tancats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els caps de l'empresa han establert una reunió diària de mitja hora, telemàtica, per fer-la petar, jo ja havia començat a fer la salutació de bon dia al grup de Whatsapp dels empleats, crec que fa que la gent es senti menys sola en aqueta situació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui han publicat l'horòscop a <a href="https://www.elmundotoday.com/2020/03/horoscopo-de-la-semana-leo-quizas-ha-llegado-el-momento-de-solucionar-nuestras-diferencias">elmundotoday.com</a>, em quedo amb la previsió per Àries: "Sabemos que se te está haciendo duro eso de llevar cuatro días encerrada
en casa, pero no olvides que hace dos semanas estuviste ocho días sin
salir porque no te apetecía." </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He parlat amb la companya més especial de la feina, no malpenseu, portem junts nou anys a l'empresa i en aquest moment som els més antics, a més podem dir que tenim una bona amistat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ella ara està prenyada del seu segon fill, amb el primer ja va tenir problemes i amb el segon ha hagut de fer repòs absolut per no perdre'l, ja porta uns mesos de baixa però malgrat tot sembla que se'n sortiran.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo mai rem vaig plantejar la paternitat com un objectiu, i de fet puc dir que si tinc dos fills és perquè no ens vam plantejar no tenir-los ni no tenir-los. De fet la diferència d'edat entre tots dos és important, hores d'ara un farà trenta-un i l'altra quinze.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui la gent ha tornat a aplaudir a l'entorn de les vuit del vespre, crec que ha tingut alguna cosa a veure el fet que la meva filla, secretament desesperada d'avorriment, es va conxorxar amb la veïna per posar música al pati de veïns. Sospito que a partir d'això, arribada l'hora algú va començar a aplaudir i crec que s'ha estès si més no pel barri. Però potser m'equivoco.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recordo una vegada que estava en algun punt de Barcelona ciutat, al cotxe, en un embús, per alguna raó havia de passar per a metròpoli, en cas contrari l'hauria evitat fins i tot passant per l'altra banda de Collserola. Jo estava cansat i vaig pensar que en venia de gust fer sonar el clàxon, va ser un so curt, fins i tot podria dir que avergonyit però en qüestió de segons van començar a sonar tots els clàxons del carrer.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He de reconèixer que en un primer moment no em creia gaire l'abast d'aquesta epidèmia, encara tenia al cap les anteriors, la grip aviar i el SARS que van ser controlades molt aviat. No sóc epidemiòleg però esperava que tingués un recorregut similar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El punt d'inflexió va ser quan vaig veure la cara de la Presidenta de la comunitat de Madrid, aquella no era la seva cara de política, era una cara de por continguda. Va ser quan em vaig adonar que el covid-19 no era una grip més.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He fet algunes correccions a l'entrada anterior, entre elles el títol, m'havia equivocat en la data i en que el meu primer dia de teletreball va ser divendres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-80530604333736808642020-03-17T01:18:00.002+01:002020-03-17T23:24:03.204+01:002020-03-16<div style="text-align: justify;">
Avui he fet la segona, la primera operativa, jornada laboral des de casa, una companya no pot accedir a la documentació de l'empresa per alguna limitació del seu ISP, m'he sentit impotent en no poder solucionar-ho, espero que demà trobi la solució.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La resta de companys sembla que estem si més no al 90%, de totes maneres no és el mateix treballar a casa que al despatx, trobo a faltar les meves rutines ... les meves rutines, allò que mai no penses que sigui tan important, el cafè de primera hora al despatx, saludar els companys mentre arrenca l'ordinador i s'obren les meves aplicacions, client de correu, navegador, terminal de sistema ...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La meva companya no hi treballa, la seva feina és de tracte directe amb el públic i la seva empresa ha hagut de tancar, tot i que és un servei sanitari, afortunadament per ella no és un servei prioritari. De totes maneres encara no ha trobat una rutina per ocupar el dia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La meva filla es queixa que els hi estan encomanant molts deures, sé positivament que són més per a que tinguin alguna cosa a fer que no pas per cobrir el currículum.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em preocupa els dies que ens esperen, de fet ja hem vist un primer canvi, aquests dos dies enrere la gent ha sortit a aplaudir el personal sanitari que està al peu del canó aquests dies, avui ja no ha sortit ningú. Estic convençut de la sinceritat de la gent al fer-ho, però era d'esperar que no es repetís cada dia. Potser quan s'aixequi aquest mig confinament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tard o d'hora el confinament serà més estricte, no te gaire sentit que no podem anara a fer una volta però que la gent s'hagi d'anxovar al transport públic per anar a la feina.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui he rebut l'avís de suspensió del servei del Bicing, No sé si és molt encertat, potser hauria estat millor limitar-ho, jo el feia servir per anar a la feina i molt poques vegades l'he fet servir en altres situacions, de fet crec quue sols una quan havia quedat per anar amb els meus nebots i la meva filla al zoo ara farà uns quatre estius i ells venien des de casa els pares. La resta sempre de Plaça Espanya a Plaça Tetuan i viceversa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És hora d'anar a dormir, demà tinc feina a fer.</div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-34050841595192852142020-03-16T15:04:00.001+01:002020-03-16T15:05:34.257+01:002020-03-13Primer dia de confinament.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
A casa vam valorar el fet d'anar a comprar al supermercat o no, al final vam anar a comprar el que ens mancava, l'ambient d'histerisme contingut era brutal, mai no havia vist tanta gent junta, les cues de les caixes s'estenien pels passadissos fent impossible mantenir la més mínima distància de seguretat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam decidir girar cua, el que ens mancava no era tan important i tota la informació de la que disposava ens deia que el subministrament estava garantit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam enfilar cap a la farmàcia, ens mancava un medicament per a la meva filla i estava encarregat. A la farmàcia havien establert un sistema per intentar que la gent estigués separada un metre, els que hi eren ho respectaven i la cua s'estenia fora de la farmàcia on, ja sense marques la gent procurava mantenir la norma.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va passar una parella d'avis, ella va fer la pregunta del milió. - ¿pero que no os pueden atender dentro? - una noia li va explicar que estàvem mantenint la distància de seguretat. La rialla burleta de la dona em va fer venir ganes de donar-li el condòl per la seva propera mort, vaig callar però.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam tornar a casa i ja no vam sortir. He de dir que malgrat dedicar molt temps a fer feina vaig tenir una constant sensació d'angoixa. He passat caps de setmanes sencers sense trepitjar el carrer sense tenir-ne aquesta sensació però ara era allà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El dia va acabar amb la constatació que els polítics espanyols són genials, el decret d'emergència actuava sobre tot el que estava funcionant centralitzant sanitat i seguretat, en comptes refermar la coordinació, i mantenia totes les mancances, fins al punt de mantenir obertes les perruqueries. Tothom sap que fer-se la permanent, les ungles o depilar-se els baixos és primera necessitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-81379427149377551542015-09-20T10:29:00.000+02:002015-09-20T10:29:29.928+02:0027S Eleccions a Catalunya
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>
<br />
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
D'aquí a uns dies, el 27/09/2015 haurem de decidir si volem o no
començar el camí cap a la independència. És per això i no pas
per un altra cosa que un director general d'una gran empresa ha fet
un discurs en la línia dels cacics andalusos: «<span lang="es-ES">Si
votais al Frente Popular las conscuencias seran desastrosas</span>».
No calen més comentaris.</div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
També per això la Federació Espanyola d'Entitats Financeres, els
grans bancs, aquells que no van tenir problema en vendre preferents a
gent no preparada i a gent confiada, aquells als que hem hagut de
rescatar amb els nostres diners, també ens auguren un futur
desastrós.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
El cert és que a alguns bancs internacionals se'ls fa la boca aigua
si algun d'aquest bancs decideix anar-se'n de Catalunya, podrien
oferir una recuperació d'hipoteques i fons d'estalvi segurament amb
molt millors condicions que les que tenim ara, això acabaria
provocant una crisi en aquestes entitats i ho saben. No s'aniran, no
poden.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Tanmateix això ho dic jo i em podeu creure o no però si voleu por
us puc donar un altre: Si no avancem cap a la independència Espanya
aplicarà les normes de la victòria, suspendran sí o sí el
Parlament català i la Generalitat, es frenaran totes les inversions,
les poques que hi ha en marxa, i per suposat no s'iniciaran d'altres,
com el famós corredor del Mediterrani.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Doncs com ara ja en tenim por a tot, ens hi podem oblidar i veure
quines opcions tenim:</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<b>PP i Cs</b>: Si voleu una «España unida» i que els catalans paguem la
factura aquestes són les vostres opcions. No us enganyeu, no hi ha
diferència, bé crec que una però això per a les generals, si no
vaig errat en Rivera sap anglès, en Rajoy ... no, definitivament no.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Catalunya sí que és pot</b>: El què? anar a Madrid a que ens
espeterneguin el cul com sempre? És l'opció federalista
d'esquerres, diuen que si guanyen ells, a Espanya, canviaran la
constitució i Catalunya serà un estat federal dins Espanya ... Sí
ets d'esquerres i tens prou paciència aquesta és la teva opció.
Quan se t'acabi la paciència avisa que parlem.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<b>UDC</b>: Sols se m'acudeix una frase: Descansi en pau. En una altra
situació diria que és el vot ideal per a aquell que sentint-se de
centre-dreta o dreta vol que Catalunya sigui un estat federal dins
Espanya. Però tal com estan les coses no us recomanaria votar-los,
no pel que defensen sinó perquè com a partit parlamentari no tenen
cap futur. Ho sento.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Junts pel sí</b>: D'acord a mi no m'acaba d'agradar en Mas però avui
per avui és el líder indiscutible del centre-dreta català i si
tinc clara una cosa és que per a cap projecte d'estat, fins i tot
per un estat federal, cal que hi siguem tots, (en genèric) dreta i
esquerra. I com que tenim a Romeva, Forcadell, Casals i Junqueras
tinc la sensació que l'amic Mas no farà, no podrà fer, un pas
enrere; a més ara ja no té al Duran dient-li «això no va bé»</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<b>CUP</b>: De debò, són el futur de l'esquerra catalana, comparteixo amb
ells moltes idees però d'altres importants no. Si et sents
d'esquerres, anticapitalista i vols la independència de Catalunya,
si el cos o l'ànim no et permet votar en Mas, vota'ls, trobarem
punts d'acord per arribar a la independència, han demostrat per
activa i per passiva que són uns grans negociadors.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
No cal que us digui a qui votaré, crec que l'he dit altres vegades i
es dedueix clarament del que escric, el que sí us demano als que
dubteu, als que teniu por és que penseu que tots els canvis tenen
riscos però no moure's és abocar-se al fracàs. Si us il·lusiona
sols que sigui una mica el tirar endavant aquest país, voteu o Junt
pel sí o la CUP, voteu independència.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-25358329193515217392015-09-15T22:25:00.000+02:002018-02-24T19:42:07.681+01:00Una de fills de puta<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>
<br />
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES"> No
volia posar-me, públicament, en el tema dels exiliats sirians però
veure segons quins comentaris i la resposta d'Europa m'ha empès a
fer-ho.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES"> Quan
la gent surt del seu país empesa per una situació precària, per
una guerra o per un desastre natural pensar que posant una tanca els
mantindrem a ratlla és afirmar categòricament que un és un babau,
curt de gambals i idiota, a més d'un fill de puta. Aquesta gent
passarà, trigarà més però passarà, l'hem vist a Ceuta i Melilla,
a les «pateres» o «cayucos» </span><span lang="ca-ES">i el veurem
a Hongria no ho dubteu</span><span lang="ca-ES">. Les tanques no
serveixen, punt.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES"> Llavors,
seré clar i dur, sols queden dues opcions, una és obrir les portes
i deixar-los passar, encarar la situació i trobar solucions, però
d'aquest parlar</span><span lang="ca-ES">é</span><span lang="ca-ES">
més endavant. L'altra ser tan fills de puta com ho hem estat per
posar tanques però més intel·ligents i matar-los, sí, matar-los
disparar sobre qualsevol pobre desgraciat que salti les tanques,
enfonsar els vaixells plens d'exiliats </span><span lang="ca-ES">sense
pensar-hi. Serem uns fills de puta, sí, però el problema estarà
solucionat.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES"> Molts
us vau impressionar amb al foto del nen mort a la platja, he de
reconèixer que jo no, o no tant que d'agradar no em va agradar,
acostumo a ser molt fred mirant imatges i sovint em pregunto moltes
coses sobre la imatge. </span>
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES"> Els
pensaments però sí m'impressionen i el que em va impressionar van
ser les declaracions del pare del nen, no va perdre un fill, va
perdre tota la família i va rebutjar l'asil que el van oferir, volia
repatriar els cadàvers de la seva família i tornar a casa. Per a
quina merda volia ser asilat si allò que volia salvar, la seva
família, l'havia perdut. Felicitats, ja en tenim uns quants papers
per ficar-nos-els pel cul.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES">Vaig
llegir un rètol que deia aproximadament «mentre que hi hagi gent
aquí en atur cap emigrant». Bé, comencem qui ho penjava te família
d'origen emigrant, de sudamèrica per ser més exactes, a més sé
positivament que és fill d'emigrants, com ho sóc jo. Ho sento però
que un fill d'emigrants amb família emigrant hauria de ser prou
intel·ligent per saber que la frase dels collons inclou la seva
família al complert. Dit d'una altra manera, cap emigrant és cap
emigrant, sense excepcions i si estàs d'acord amb la puta frase fes
la maleta i ves-te'n.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES"> Deia
que parlaria </span><span lang="ca-ES">de la primera opció, deixar
que entrin. Sí, ho sé, un munt de gent de cop, no sabem on
posar-los no sabem com els hi donarem de menjar, no sabem ... no
sabem res. Però hi ha una cosa clara quan «els de fora» venen
armats a continuació la misèria l'envaeix tot. Però quan venen
famílies, gent que fuig d'una guerra, com ara, </span><span lang="ca-ES">després
del xoc inicial sempre es troben solucions, sempre.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES"> Aquesta
gent, la majoria, tornaran al seu país tan bon punt puguin, els que
es quedin, menys dels que ens pensem, començaran el llarg procés
d'integració, un procés que, no ens enganyem encara estem fent els
fills d'emigrants.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES"> I
per acabar, la història, tota Europa ha patit l'exili, gent
desplaçada per les guerres mundials i la guerra civil espanyola i no
hi ha cap seguretat que no l'haurem de tornar a patir. Si ara obrim
les portes, si arriba el moment, desitgem que no, sempre hi haurà
una part dels hereus del refugiats d'avui que recordaran que un dia
els vam acollir. Però si avui decidim ser un fills de puta i tanquem
les portes aviseu els vostres fills i que ells avisin els seus fills,
arribada l'hora no esperem cap ajut. No ens el mereixerem.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-85337932520083227262015-09-11T09:20:00.003+02:002015-09-11T09:21:51.869+02:00Sr. Pablo Iglesias<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>
<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Disculpeu que l'escrigui en la llengua de l'imperi, vull que no els hi calgui traductor)<br />
<br />
<br />
Al Sr. Pablo
Iglesias:</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Pablo, Pablito,
Pablote, a ver como te lo explico. Yo soy hijo y nieto de emigrantes,
gallegos para más señas, y sí estoy orgulloso de mis orígenes,
orgulloso de mis padres y orgulloso de mis abuelos.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
A ver si lo
entiendes, soy, me siento y estoy orgulloso de ser catalán, de vivir
en Catalunya la tierra que permitió o mis padres y abuelos vivir
cuando la suya no les dió más.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Que te quede claro
Pablito, el 27S votaré, y votaré Junts Pel Sí, y mi hijo, biznieto
y nieto de emigrantes y orgulloso de ello votará seguramente (el lo
decidirá) a la CUP.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Para que lo
entiendas Pablote, no vamos a votar aquello que ya votamos antes y
que no sirvió de nada, no es que no seamos federalistas, que lo
somos, es que no nos creemos que España lo sea y cómo a España le
molesta que seamos lo que somos les vamos a hacer un favor, votaremos
independencia, Catalunya dejará de ser un problema para España y España para Catalunya y todos, absolutamente todos podremos ser tan
felices como nos deje la vida.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Así que ya sabes
Pablote, centrate en las elecciones de diciembre, las generales, que tenéis mucho trabajo por delante, y clava ya el puñetero clavo que
necesita España.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-77826457690086393862015-07-16T16:40:00.000+02:002015-07-16T16:40:01.880+02:0027S15<div style="text-align: justify;">
En els dies següents a la victòria aclaparadora de la llista independentista encapçalada pel Sr. Romeva el govern espanyol procedí a invalidar les eleccions del 27/9/2015 i anomenar presidenta de la Generalitat a la senyora Alícia Sanchez-Camacho, ordenà als Mossos d'Esquadra la detenció de Romeva, Forcadell, Muriel, Mas i Junqueras aixó com la il·legalització de CDC, ERC, ANC, Omnium, Sumate i qualsevol associació que promogués la independència de Catalunya.<br /><br /> La Unió Europea, en una situació que els hi feia impossible mirar a una altra banda va exigir al govern espanyol acceptar el resultat de les urnes. La Resposta de Rajoy va ser amenaçar amb la sortida d'Espanya de la UE, la contra-resposta el parlament europeu va ser taxativa, Espanya quedava suspesa com a membre de la Unió fins tenir un govern plenament democràtic.<br /><br /> En un primer moment semblà que els Mossos, integrats per decret llei en l'exèrcit espanyol, obeïen les ordres dictades des de Madrid, fins que en la matinada de l'1 d'octubre preneren el control de les unitats de l'exèrcit a Catalunya i procediren a la detenció en ple del govern colpista de Sanchez-Camacho i els parlamentaris del PP i Ciutadans que hi donaren suport.<br /><br /> A despit del que s'havia acordat abans de les eleccions va ser Raül Romeva qui va ser anomenat president en el que es va anomenar el pacte de les cel·les, Mas va ocupar la cartera d'exteriors i Junqueras va assolir la vie-presidència.<br /><br /> El dia vint de novembre Mariano Rajoy suspengué la Constitució i decretà l'estat d'excepció per a tota Espanya il·legalitzant tots els partits des del PSOE fins a Podemos. Malgrat esperava el suport dels EUA, el president Obama va ser el primer en desautoritzar-ho i ordenà les forces americanes no donar cap suport al govern, ja colpista, espanyol.<br /><br /> Els disturbis es van apoderar del país amb l'aparició dels esquadrons de la mort i la insubmissió de part de les forces armades. Això va suposar un punt de no retorn, Europa va començar a parlar i donar suport als nous interlocutors: Catalunya i Euskadi en un primer moment, Galícia, Balears i Andalusia a mitjans de desembre, València i les Canàries al febrer de 2016.<br /><br /> El Juny de 2016 el govern Rajoy era derrocat, i executat, i s'establia un govern provisional que ordenà la captura de tots els membres del Partit Popular i dels esquadrons de la mort, suspengué les accions militars contra els territoris escindits i començà un procés constituent al que aquests darrers van ser convidats.<br /><br /> Catalunya no es va incorporar al procés espanyol, bona part dels membres de la UE ja l'havien reconegut, els EUA li havien atorgat un estatus especial en espera de la resolució del conflicte i fins i tot Rússia, que en un primer moment havia donat suport a Rajoy, havia començat les negociacions per al reconeixement del nou estat. Balears i Euskadi van seguir un procés semblant al de Catalunya, mentre que València i Canàries es van incorporar al procés espanyol. <br /><br /> Sanchez-Camacho i el seu govern van ser jutjats i condemnats per sublevació a vint anys de presó, van complir cinc anys de la condemna i se'ls va aixecar amb el compromís d'abandonar el país i no tornar mai més, no van anar a Espanya on els esperaria un judici al haver estat membres de l'organització terrorista Partido Popular.<br /><br /> Pel que fa al convidat de pedra i la seva família, Felip VI, havia fugit del país el vint de novembre del 2015, en cotxe fins a Reus, on agafà un avió a Nova York d'on no va tornar mai més.<br /><br /> El sis de juliol del 2018 la República d'Espanya establia relacions amb les repúbliques de Catalunya i Balears, aquestes dues havien arribat a acords de col·laboració en qüestions comercials i de representació internacional.</div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-52205615935098031962014-10-29T00:28:00.002+01:002014-10-29T00:29:27.897+01:00El Judici de Paris<br />
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>
<br />
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<b><i>L'Aina
i l'Anna em demanen que escrigui alguna cosa sobre el quadre «El
judici de Pàris» de Rubens. El cert és que tot i ser una gran obra
per mirar de fer-ho bé hauré de situar-me en l'època del pintor i
això implica que algunes coses no podran ser «políticament
correctes». Així doncs que ningú no se m'ofengui.</i></b></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-efRCTBNcaz0/VFAltWQ5OPI/AAAAAAAAAYk/4ctf4_hxk8Y/s1600/320px-Peter_Paul_Rubens_115.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-efRCTBNcaz0/VFAltWQ5OPI/AAAAAAAAAYk/4ctf4_hxk8Y/s1600/320px-Peter_Paul_Rubens_115.jpg" /></a></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
El Judici de Pàris, Peter Paul Rubens, 1639</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>
<br />
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Hermes
caminava ombrívol amb la punyetera poma a la mà mentre darrera les
tres deesses el seguien mentre es deien el nom del porc – Acabaràs
fent-te mal als pits amb aquests cops de genolls que els hi dones al
caminar. - Vigila tu, maca que en una d'aquestes te'ls trepitges i
t'entrebanques. - Veus jo no en tinc aquest problemes com vosaltres.
- No clar tu no en tens de pits, ara de cul vas ben servida. - No és
cert, tinc un cul ben bufó! - Serà de tan bufar que és bufó -
Senyores! Si seguiu així l'eternitat s'haurà acabat abans no haguem
arribat! Ja podia viure més a prop en Pàris!</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Així
entre pulla i pulla arribaren on Pàris feia una llarga becaina. -
Pàris! - cridà Hermes – Pàris! Desperta! - Què collons! -
Remugava Pàris mentre s'aixecava mandrós. - Què voleu vosaltres
ara? - No és pas el que vull jo, és Zeus qui t'encomana que
decideixis tu, dins la teva gran saviesa quina és la deessa més
bella entre les tres Atenea, Hera i Afrodita.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Pàris
encara badallant respongué – I no ho podia decidir Zeus? Per què
no ho decideixes tu? Collons que son deesses, si ja m'acollonaria
haver de decidir entre dones, que no tenen poders divins, imagina't
entre deesses. Us els trepitgeu els Deus, us els trepitgeu. - El que
vulguis – digué Hermes – però l'embolat és teu. - i li posà
la poma a la mà. - Gràcies, te bona pinta, però ara no tinc gana.
– Ni se t'acudeixi menjar-te-la, la hi has de donar a aquella que
consideris més bella. Vinga que ja trigues.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Pàris
s'assegué i mirà les tres deesses. - Tenen bons cossos, plens de
corbes, uns pits voluptuosos i unes natges exquisides, i quins
malucs, quines cames carnoses ... Para! Recorda que son deesses, si
se t'acudeix de tocar-les tindràs problemes. No son seus els deus!
Traginar-se les nostres dones? Cap problema, però toca tu una
d'aquestes, i això que si fos per elles ... Anem per feina.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Mirà
Hera i li preguntà – Per què creus que t'hauria d'elegir a tu? -
Que no soc del teu grat, humà? - Tu i elles també. - No sé perquè
Zeus ha deixat en mans d'un humà tan inepte. - el que vulguis però
t'ho hauràs de treballar una mica més. - replicà Pàris – De
sexe res, els humans em feu fàstic. - Llavors? - Que tal un imperi?
Et puc donar poder sobre tot el mon oriental fins arribar a l'altre
extrem de mon. - Bé, m'ho pensaré.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Llavors
es dirigí a Atenea – Diga'm què tens tu que no tinguin les
altres? - Tinc la capacitat de donar-te saviesa, de fer-te un
estratega invencible, un líder per als teus exèrcits, imagina-t'ho
tenir el poder de guanyar totes les batalles. - Ja, bé, escoltaré
Afrodita abans de decidir-me.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Així
Afrodita tingué l'oportunitat de subornar Pàris. - Saps Pàris,
podríem quedar-nos sols i passar una bona estona. Segur que mai no
t'ho has fet amb una deessa i menys tan voluptuosa i sensual com jo.
- I després haver de tenir-me-les amb Hefest i Zeus, i amb aquest
d'aquí – digué assenyalant Hermes – que sé que te l'has
traginat. - Afrodita es tirà enrere amb cara de pocs amics. - Tu
t'ho perds humà. - O m'ho guanyo, ves a saber.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Afrodita
quedà rumiant. - I què és el que t'agradaria a tu? Ja sé, una
dona humana, la més bella de les humanes, sí, segur que t'agradaria
posseir l'Helena de Troia. - Es casada i no vull haver de
veure-me-les amb el seu marit. - No intentis enganyar-me, sé que
voldries fer-la teva, se't veu als ulls .. i a l'ànima. - Ja, però
les conseqüències podrien ser nefastes i no sé ... - Helena,
Helena Helena! - Deixa'm-ho rumiar.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Pàris
es retirà per pensar mentre les deesses tornaven a «lloar-se»
entre elles – Què, no ha volgut cardar amb tu, Afrodita? Es que no
ets prou maca, reconeix-lo. - Res d'això Hera, és un humà poruc i
te por de Zeus. - Por de Zeus! De qui ha de tenir por és de mi -
digué Atenea – Li faré patir tots els mals si no m'elegeix. - Per
això no ha de patir dues perdedores li voldreu fer la vida
impossible – Intervingué Hermes – Zeus li hauria fet un favor
millor matant-lo directament.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
I
que coi faig – Pensà Pàris – La veritat és que si fos pels
regals les enviaria a totes tres a pastar. Dominar el món! Guanyar
guerres! Posseir la dona d'un altre ... Bé, si més no aquesta opció
te el seu morbo. M'imagino la cara de Melenau al veure's banyut. Sí
però tal com és la cosa acabaria en ball de bastons. D'altra banda
elegeixi la que elegeixi les altres dues me les faran passar
magres... Se m'acudeix una idea!</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Pàris
tornà amb les deesses i Hermes. - Ja ho tinc – digué – com que
no m'hi veig amb cor d'elegir entre tanta bellesa – A Hermes se li
dibuixà un somriure sarcàstic. - ho fareu vosaltres. - Què dius?
S'elegiran a elles mateixes – replicà Hermes – No ho crec, de
fet el que faran és elegir la menys agraciada i així la menys
votada serà la guanyadora, això sí, heu de fer promesa d'acceptar
el resultat – i pensà – i deixar-me en pau – i seguí – jo
per la meva part renuncio a tots els regals que m'heu promès.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Hermes
se'l mirà, rumià i respongué – I si hi ha un empat? - Llavors el
farem a sort, amb els daus que portes sempre a sobre. - Hermes mirà
les deesses, una per una respongueren afirmativament. Pàris cercà
quelcom per escriure i el repartí a les deesses, aquestes
escrigueren el nom d'una altra i li ho lliuraren a Pàris. - Bé,
senyores el resultat es clar Atenea, dos vots, Hera un vot, la
guanyadora és Afrodita. - Agafà la poma i la hi lliurà.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Afrodita
se'l mirà – Així no vols l'Helena? – No necessito l'Helena. Ni
tampoc el tron de Troia, sóc feliç aquí, de fet era feliç fins
que vau aparèixer i ara que ja he acabat, si us plau, deixeu-me
acabar la meva becaina. - Dit això es tornà a estirar sota l'arbre
i s'adormí.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Hera
i Atenea treien foc pels queixals. - No és just! - Quina barra! -
Ha acabat guanyant la més meuca de totes dues. - Tres, de totes tres
– digué Afrodita. - I com sé que no acomplireu la vostra paraula
d'acceptar el resultat a partir d'ara aquest humà està sota la meva
protecció. Ni se us acudeixi tocar-ho ... i ja m'ho faré venir bé
per a que es trobi amb l'Helena. Els meus regals no es rebutgen.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-91335240425290933262014-10-18T11:54:00.000+02:002014-10-18T11:54:41.721+02:00A l'atenció del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>
<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Molt Honorable President Artur Mas i Gavarró:</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Fa
uns dies hauria muntat en còlera i li hauria dit el nom del porc
sense cap problema, el que va fer, molt honorable president, el vaig
sentir com una traïció, em va inundar la ràbia i el desànim, ens
havia deixat a les portes del castell dient-nos que no podíem
fer-ho.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Sóc
molt primari en el moment però una vegada la sang se'm refreda sóc
capaç de fer una anàlisi asèptica, asserenada i, si més no així
ho provo, justa. I la meva conclusió és que no li ho puc retreure,
tots sabem com és i tots ens esperàvem quelcom semblant.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
I
és que vostè no és més que un oportunista incapaç de fer res que
li pugui suposar un risc personal, ja ens ho va mostrar amb l'estatut
del 2006 i tot i així, amb lo car que li va costar, esperava tornar
com heroi i li vam girar la cara, no va aprendre la lliçó. No podem
esperar d'algú com vostè que encapçali el moviment
independentista, no perquè no hi cregui, hi creurà o no segons bufi
el vent, sinó perquè no te allò que s'ha de tenir per fer-ho.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
El
gran triomf de Ghandi no va ser que el seu moviment no fos armat, va
ser que el govern de la Gran Bretanya va haver d'explicar com era que
algú que es deixava apallissar, detenir i jutjar era un element
perillós, va haver de jutjar un militar eixelebrat per disparar
sobre una manifestació pacífica, va haver de rendir-se davant un
poble disposat a tot el que el seu lider es deixés fer per
aconseguir la llibertat.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Sé
que si hagués seguit endavant el govern de Madrid hauria pres mides
policials, que molt possiblement el nou de novembre hauria hagut no
una consulta sinó una gran manifestació exigint el seu
alliberament, també sé que això seria el final del govern Rajoy
perquè Europa no pot tenir al seu sí un país amb presoners
polítics, i vostè ho seria. Però no li ho podem demanar, no li
podem demanar a ningú qui ho faci haurà de fer-ho assumint les
conseqüències, i és molt dur i no sé si jo tindria prou valor per
fer-ho.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Però
estem en un moment en que Catalunya necessita algú disposat a fer
aquest pas, sigui amb una consulta, sigui amb una declaració
d'independència i vostè sr. Mas, ho sento, no acompleix els
requisits, faci'ns un favor, el dia 9, sense esperar a saber els
resultats, doni per liquidada aquesta legislatura i marqui la data
per a les properes eleccions i deixi que algú altre agafi la bandera
a despit de sortir emmanillat a Plaça Sant Jaume.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Atentament,
Josep Benet Borrajo i Fernàndez</div>
Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-84002718230424871782012-05-25T16:00:00.000+02:002012-05-25T16:00:07.373+02:00Jo no sóc nacionalista<style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Jo no sóc nacionalista.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Un nacionalista és
aquell que surt en defensa de qualsevol cosa que porti com a etiqueta
el nom del seu país.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Un nacionalista és
aquell que es considera en el dret de ser tractat de manera diferent
pel simple fet d'haver nascut en un lloc, independentment del que ell
hagi aportat,</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Un nacionalista és
aquell que defensa els “seus” malgrat siguin culpables i condemna
els “altres” malgrat siguin innocents.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Si jo fos nacionalista
català defensaria Abertis i La Caixa perquè són catalanes,
defensaria Millet i Montull perquè també ho són i sortiria en
defensa de qualsevol esportista acusat de dopping català malgrat
s'estigui posant cec d'esteroides al meu davant.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Però Abertis és una
empresa orientada a esquilmar-nos, La Caixa és un banc que et cobra
per dir-te l'hora, Millet i Montull són uns lladres i em repateja
l'estomac que no siguin a la garjola i tot i que ara no em ve al cap
cap esportista català dopat, segur que hi ha algun, quan l'enxampin
que es foti, i que sigui aviat.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Per això jo no sóc
nacionalista, i sí ho són els “patriotes” espanyols que han
sortit en defensa de Repsol, Contador i Juan Carlos I “el
campechano”.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
I potser el govern
argentí no ho ha fet be, però no és un problema d'Espanya sinó de
la multinacional Repsol que ens apuja el preu del combustible cada
dia.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
I potser Contador es va
atipar de filets de vedella, però sabent el que hi ha ben be podria
haver menjat verdura i ara no estaria com està.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
I potser al rei li van
pagar el viatge, però com a representant de l'estat i després de
demanar a tothom que s'estrenyés el cinturó i comptant amb el núvols
legals que cobreixen la seva família, ben bé podria haver pensat
que era millor declinar la invitació.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
També van nacionalitzar
un tal Johann Muehlegg, de malnom Juanito Muelec, esquiador murcià
(!?), que va anar a unes olimpíades i en comptes de medalla li va
tornar amb un positiu.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
També es van omplir
d'orgull patri al guanyar la selecció de futbol de Malta per un munt
de gols (Bàsicament la selecció espanyola substituïa a l'equip
dels fadrins).</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
També odien de tot cor
la nostra llengua perquè no és espanyola i no es queixen quan els
envasos venen en portuguès.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Segurament podria
argumentar més punts però amb això hi ha prou per poder dir que no
sóc nacionalista, que jo sols vull que se'm respecti la meva
identitat i la meva llengua i que això ni de lluny és excloent. </div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-47349145214996319852011-09-22T00:09:00.000+02:002011-09-22T00:09:11.383+02:00Eternitat, tercera part i final<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">No! No podia, no havia de fer-ho! Malgrat la ràbia s'apoderés de tots els meus sentits, malgrat sentir el meu cor bategar com mai no l'havia fet, malgrat els meus punys s'hagessin tancat fins clavar-se les ungles a la carn.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">A més, jo no odiava aquell home, no havia assassinat ningú que conegués personalment, no hi havia res personal. Simplement era un delinqüent, un traficant que s'escudava en un passaport diplomàtic per no ser detingut.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">No recordo en quin moment em vaig adormir però el soroll de l'escala on els fills dels veïns baixaven cridant i corrents com si d'una estampida a la sabana es tractés em va despertar. Vaig fer una ullada la rellotge, ja arribava tard. Una trucada a comissaria per avisar que trigaria una mica i encetà la feina matinera, treure'm la roba, pensar en el fill de puta que se m'havia escapolit, dutxar-me, pensar en el fill de puta que se m'havia escapolit, vestir-me, pensar en el fill de puta que se m'havia escapolit, esmorzar, pensar en el fill de puta que se m'havia escapolit, pensar en el fill de puta que se m'havia escapolit.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">L'adreça continuava a la taula del menjador, vaig fer pensament de no agafar-la, la vaig agafar, vaig pensar que l'havia de llençar a les escombraries, la vaig desar a la butxaca, millor llençar-la a qualsevol paperera del carrer, vaig arribar a comissaria i l'adreça seguia a la meva butxaca.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vaig seure i encendre el meu ordinador, el programa de correu s'obrí com cada dia sense necessitat de demanar-ho, un missatge amb l'explicació del meu informador, un altre d'una dona russa que s'havia enamorat bojament de mi, i algú que m'oferia un producte revolucionari anomenat Power-Balance ... el cabronàs del Pintures havia muntat el seu negoci a la xarxa.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">No tenia ganes de més. M'aixecà decidit a fer-li una visita al Pintures per recordar-li que si volia vendre trossos de plàstic havia de dir que ho eren. Vaig passar per davant del cap, el saludà. - Passi Mestres, passi, tanqui la porta i segui. - Vaig fer el que em deia. - Vostè dirà cap. Sols volia dir-li que ho sento. - Jo també. - Ahir vaig rebre una trucada ... de molt amunt ... - No podien permetre's un conflicte diplomàtic, és això? - En altres paraules, però sí, ho és. - Què passaria si aquest passerell desaparegués? - Ja ha desaparegut. - I ara! demà hi serà en una altra ambaixada, d'agregat del que li surti dels collons. Vull dir si desaparegués del tot, si de sobte ningú no sabés on és.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">El meu cap em mirà fixament, era clar que allò no li havia agradat. - Vol segrestar-ho? - Vaig reaccionar. - No! no pas, però com que estan passant coses tan estranyes darrerament ... - Si, la veritat és que comença a ser preocupant. - Bé, cap, si em perdona .. vaig a solucionar un problema de polseres miraculoses. - El Pintures? - El mateix. - No li ho han dit? - El què? - Ahir nit el van ingressar a l'hospital, l'havien esbatussat de valent. - Merda!</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vaig sortir de comissaria, agafà l'autobús, no tenia ganes de conduir i l'hospital era a cinc parades. L'autobús era pràcticament buit, vaig seure prop de la sortida del mig. Tan bon punt l'autobús arrencà algú, des de darrera digué: - Sols cal un missatge i la mà agafarà l'ocell per no deixar-lo escapar mai. - Em girà, darrera meu una dona llegia un llibre. - Perdoni què ha dit? - Ella aixecà el cap. - Jo? Res, sols llegia un poema. - Em va respondre amb un somriure a l'hora que tancava el llibre i s'aixecava. - La meva parada. - Digué al prémer el botó i es girà cap a la porta. La dona baixà però encara li vaig sentir dir – Un sol missatge. - Vaig arribar a la meva parada. </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">El malnom de Pintures li ho havien posat quan el van enxampar venent quadres falsos. uns quadres fets a partir de litografies que empastifava amb una barreja de productes que donaven un tacte rugós al paper. No va vendre ni un, el primer comprador potencial el va denunciar. A partir d'aquell moment la seva carrera havia estat una estafa fallida darrera una altra, l'únic que el salvava era la seva capacitat per assabentar-se de tot el que passava, tot excepte quan la seva dona l'atonyinaria de nou. L'únic cas de violència domèstica que he conegut on la víctima era l'home.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vaig preguntar a recepció on hi era la seva habitació, em va costar recordar el nom real, massa temps anomenant-lo Pintures. En arribar a l'habitació em va sorprendre la presència d'una dona, no era la seva. - Bon dia. - Bon dia. - va respondre mentre s'aixecava. - Vostè deu ser l'inspector Mestres. - Sí, perdoni, ens coneixem? - El Ramon en parlava molt de vostè, deia que si tenia problemes sabia que podia acudir a vostè, tot i que el collava en els seus negocis. - Això darrer ho va dir amb un mig somriure còmplice.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La dona va seure. - L'apreciava, sap? El meu germà era un pobre desgraciat, però no es mereixia això. - Però ... és ...? - Mort? Quasi. I aquella puta ja ha escampat la boira. - No haurà fugit gaire lluny. - I tant, s'ha fugat amb un diplomàtic txetxè. - Una esgarrifança corregué per la meva esquena. - Però què tenien a veure? - Cardaven. - Per això la informació que em donava el Pintures era sempre de primera mà. Però com ho permetia? - Ell era així, la estimava a ulls clucs, li ho perdonava tot, fins i tot això.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vaig posar la mà a la butxaca i trobà la targeta. Per un moment vaig pensar de fer-la servir, després em vaig penedir. Jo no podia fer-ho, tot i que em dolia el que li havia passat al Pintures no era jo qui havia de prendre venjança. - Sap, ahir vaig visitar un conegut, va muntar una empresa ... o negoci ... no sé com dir-li. - I? - Crec que la podrien ajudar, a vostè. - Com? - Veurà, jo no puc explicar-li, de fet crec que estic passant el llindar hores d'ara.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vaig treure la targeta. - Ells em van donar aquesta targeta amb un compte de correu, sols cal posar “feina pendent” a l'assumpte i ells s'encarreguen de tot. - Perdoni però de què s'encarreguen? - Vaig seguir sense fer cas de la pregunta. - Jo no li puc donar aquesta targeta, però la volia llençar, així que la deixaré aquí. Crec que no caldrà que els hi digui res de mi, ja ho sabran.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La dona agafà la targeta i la llegí. - Ja n'havia vistes d'aquestes. Vol dir que enxamparan la meuca de la meva cunyada? - No sé de que em parla. - En aquell moment la màquina que controlava les constants del Pintures va xiular. El Pintures, el Ramon havia mort. La dona se li apropà i li feu un petó a la galta. - Adéu germanet. - Va dir amb els ulls amarats, em va mirar un moment i mostrant la targeta digué – Gràcies.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vaig sortir de l'habitació després d'acomiadar-me de qui, sense saber-ho havia estat el meu amic. Vaig agafar l'autobús de tornada a comissaria, pel camí vaig recordar quan el vaig conèixer, va ser una de les primeres vegades que la dona l'apallissava, el vaig trobar pel carrer donant tombs, el vaig fer portar a l'hospital, ell no va voler fer la denúncia. - L'he feta enfadar, és culpa meva. - Va dir aquella vegada i totes les altres que li van seguir.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">A partir d'aquell dia, però, el Pintures s'apropava a comissaria, quan no l'apropàvem per un dels seus “negocis”, i em donava informació sobre plans de robatoris, lliuraments de drogues i armes. Les drogues eren la seva fixació, el fet d'haver perdut el germà gran d'una sobredosi el va marcar per sempre. - Se'm va morir a les mans. - Em va explicar una vegada. I el cert és que mai no li vam trobar embolicat amb drogues, fins i tot fèiem broma sobre els negocis que muntava.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Les notícies volen, diuen, i quan vaig entrar a comissaria tothom estava ja assabentat de la mort del Pintures i tothom em donava el condol. Jo havia estat l'únic que no sabia que érem amics, em pregunto si a ell li passava el mateix.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vaig encendre l'ordinador, de nou el correu amb l'spam de rigor i un missatge amb l'assumpte “Feina enllestida” vaig dubtar d'obrir-ho un moment, el cos del missatge era críptic:</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Benvolgut senyor.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Li comuniquem que el nou soci que ens ha presentat ha estat satisfet en les seves aspiracions, aspiracions que pensem que també són seves donat que han estat dos els convidats. No dubti de presentar-nos més socis, i quan vulgui, sàpiga que serà acceptat com a soci.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Atentament.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Unes hores després arribava la notícia, el cotxe del txetxè havia estat trobat buit en un semàfor del centre de Londres, al cotxe havia quedat la seva documentació i la d'una dona que suposadament l'acompanyava, la dona del Pintures. Gràcies a la documentació del txetxè es van poder detenir un centenar de persones a tota Europa, el més curiós és que en la majoria d'ells se sentia l'alleujament d'estar sota la protecció de la justícia. - No vull desaparèixer. - Va dir un.</div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-23805884497512399102011-05-06T20:16:00.000+02:002011-05-06T20:16:17.759+02:00Eternitat, segona part<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Mirà l'home esverat. - Com ha entrat a casa meva? - li pregunta mentre buscava la meva arma. - De la mateixa manera que sortirem. Està preparat? - No. - Qui és vostè? - Com ja li he dit, m'envia els senyor Sabater, acceptarà la seva invitació? - I i no ho faig? - M'aniré sense vostè. - En Sabater ha dit? - Sí. - On és? - Ja em perdonarà però no tenim tot el temps, hi treballem, però encara no, hauríem d'anar-nos si ol venir és clar. - Hem delia per anar-hi però a l'hora m'espantava la idea del que podria trobar. Els humans som així d'especials si hi ha un forta amenaçador ens hi acabem fincant. - Anem. - Vaig respondre.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">No sé exactament que va passar, vaig perdre tot de vista, tot excepte l'home, semblava que fóssim en una mena de tub, per dir-ho d'alguna manera, poc després al nostre entorn es dibuixà una sala i vaig sentir una fort mareig. L'home m'agafà. - Les primeres vegades passa això no pateixi, se li passarà de seguida. - Em va ajudar a seure en un sofà i s'acomiadà. - Ara vindrà el senyor Sabater.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">No havien passat ni cinc minuts i la porta s'obrí de nou. - Benvingut inspector. - Era en Sabater, tenia un posat diferent, un somriure que em neguitejava. - Se li ha passat el mareig? - Hola, sí, què ha passat? - Doncs francament no sé explicar-li, alguna cosa de doblament de l'espai-temps em van dir, però la veritat és que són conceptes que van més enllà dels meus coneixements, això sí, ens permet desplaçar-nos quasi a l'instant a qualsevol lloc del planeta. - El somriure d'en Sabater s'esborrà momentàniament. - Desgraciadament sembla que sols podem viatjar en un sentit, molt ràpid, però en un sentit. ... Bé deixem-ho, si vol podem fer la visita.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">En Sabater em portà per un llarg passadís sense cap altra porta que la sala on era jo. - On ens hem trobat és la porta de les instal·lacions, s'entra i s'en surt allà, això ens permet evitar visites descontrolades. - Però allò era una habitació. - Efectivament, una petita habitació on es gestiona la connexió física amb l'exterior. - I aquest passadís? - Per que es faci una idea és com un “finger” d'aeroport, més llarg però.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vam tombar a dreta i obrí una porta que donava a una sala plena de monitors. - La sala de control? - Vaig preguntar. - No exactament, com pot veure tots els monitors estan apagats, de fet des d'aquí es fan els experiment que poden ser un perill per als investigadors ... després l'invitaré a veure'n un, però abans vull presentar-li a uns convidats molt especials. - Vam creuar la sala parant davant d'un ascensor, la porta s'obrí sens prémer res. - RFID. - Va dir sense afegir res més, per sort jo en tenia les mínimes nocions de que era allò, la maleïda etiqueta dels texans que et sona a l'arc del supermercat.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">L'ascensor ens portà a la planta superior, tot i que aquesta em semblà ser bastant més amunt que l'alçada d'un pis. - Li vull avançar que al final de la visita tenim una proposta per fer-li. - No sé si en voldré col·laborar. - Digui'm quantes vegades ha sabut que un culpable s'ha lliurat del càstig i no ha pogut evitar-ho? Víctimes que no parlen per por, escoltes telefòniques que són desestimades perquè algú no va demanar l'autorització judicial, jutges i policies corruptes que destrueixen proves o que en creen de falses, testimonis que menteixen, culpables que són a països que els donen empar ...</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">En sortir de l'ascensor vam entrar en un altre passadís, aquest sí que en tenia portes a ambdós costats, totes amb una petita finestra i una xifra. - Aquí tenim els nostres convidats, jo sols en tinc dos que ara els hi presentaré. - Vam arribar a la porta 523, en Sabater la obrí empenyent-la, a dins en una mena de llit de quiròfan hi havia un home d'aspecte àrab que en veure'm va començar a cridar en espanyol – Amigo, mátame amigo por favor, mátame. - Aquest és Ayman Hazbun, aquell assassí maldestre que es va equivocar i que vostè no podia perseguir. - Va dir en Sabater sense fer cas de les paraules de l'home.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vam sortir i va tancar la porta, obrí la següent i vaig veure, en condicions similars a un altre home, aquest no va parar boca. - I aquest és Ammin Abu ... no sé que més, la veritat és que no li ho vaig entendre mai, aquest era el cap de la màfia àrab, un altre intocable. - Vam deixar l'habitació. Ara anirem a la sala de reunions, en coneixerà part dels meus socis, després veurem un experiment, no el farem amb cap dels meus convidats perquè estan en recuperació. - No l'entenc. - Veurà aquí hi han convidats i socis, vostè és candidat a soci, no pateixi. Cada soci aporta un nombre indeterminat de convidats i els convidats ens ajuden a finançar les instal·lacions col·laborant en experiments que ens aporten capital.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Va obrir una altra porta on hi havia una sala de reunions i s'hi estaven quatre persones més. - Aquests són alguns dels meus socis. - Digué mentre m'assenyalava una cadira invitant-me a seure. - El senyor Wolfang Smitch, el senyor Ahmed Annan, el senyor Gichinga Owusu i El senyor John Steinmann. - Cadascun d'ells em saludà mentre en Sabater em presentà en anglès.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Una vegada assegut vaig preguntar a Sabater. - Perdoni, recordo que em va dir que li costaria no odiar la gent àrab ... - Sí, és cert, afortunadament el senyor Annan va ser el contrapés que m'ajudà a solucionar el problema, ara les meves fòbies tenen nom, cognom i cara. Però no parlem del passat, parlem del futur i el futur passa per que vostè se'ns uneixi. - Què vol dir? - Vull dir que te un arxiu de delinqüents que se li escapen de les mans, que no pot enxampar perquè estan protegits per legislacions permissives o per càrrecs diplomàtics ... o no és veritat que el secretari de cultura de l'ambaixada txetxena és l'actual cap del tràfic d'estupefaents?</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Em vaig quedar a quadres. - Com saben que l'estic investigant? És un tema que porto sol, no ho sap ningú. - Sabem molt més del que s'imagina, desgraciadament no som els únics, dins d'uns dies l'ocell aixecarà el vol i vostè no podrà evitar-ho ... es clar que també podria ser que el vol acabés aquí i vostè tingués un convidat.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Sabia que tenia raó, que a la mínima sospita el major traficant de droga del país desapareixeria i tota la meva investigació seria paper mullat. - Què li passaria aquí? - Un somriure general es dibuixà a totes les cares excepte la meva. - Ara li fem una mostra, digué en Sabater. - Premé un botó i al fons de a sala s'encengué un monitor, davant meu s'encengué un altre. - com pot veure en el seu monitor personal l'invitat 25-4 participarà en un experiment de control dels somnis, dit d'una altra manera ara està dormint plàcidament però dins d'un moment se li induirà un malson, el contingut del mateix el desconeixem, però com pot veure a partir de les reaccions de l'individu ha de ser esfereïdor. </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">L'home en el monitor principal saltava al llit tractant de despertar alhora que emetia esbufecs com si volgués cridar. - Però que guanyen amb això? - Venjança, venjança eterna, i els que han demanat l'experiment ... crec que volen esbrinar el comportament d'un tranquil·litzant que se li subministrarà més tard. - Respongué en Sabater. - Però aquesta gent hauria de ser jutjada, si és que han fet res de dolent. - El meu monitor canvià i aparegué la fitxa de l'home, una llista interminable de víctimes innocents amb l'excusa de protegir el seu país, va ser apartat d'escena per la seva organització fins ser “convidat” feia poc més d'un any.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">En Sabater va prémer un botó i el monitor principal s'apagà. - Bé. - Va dir. - Ara li toca decidir-se, l'home que li va anar a buscar vindrà ara i l'acompanyarà de nou a la sala de transport, també li facilitarà una adreça de correu electrònic, sols cal que ens enviï un missatge amb l'assumpte: “Feina pendent” i passarem per casa seva a saber quin és l'objectiu, per cert les condicions: ha de ser un criminal, drogues, tràfec de persones, assassinat ... sempre i quan no hagi assassinat un candidat a convidat, i no se li pot jutjar i condemnar per les vies normals.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">En Sabater i tots els seus companys s'acomiadaren de mi. Suposo que la meva cara era un poema, estava trasbalsat, desorientat, fins a cert punt acollonit. Dins el meu cap es barrejava el desig de respectar les normes amb el caramel de poder castigar culpables sense haver de respectar les normes.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">L'home va arribar i em va invitar a seguir-ho, varem recórrer el camí a l'invers fins arribar a la sala de transport, em donà una targeta amb l'adreça de correu. - Vostè és soci d'això? - Sí. - I paga la pena? - Sí. - L'home s'acomiadà, vaig sentir-me de nou en una mena de tub sense parets fins que vaig aparèixer de nou a casa.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vaig pensar en anar a dormir, però just en aquell moment sonà el telèfon. - Sí? - Mestres, sóc el Gómez, ens acaben d'informar que el txetxè acaba d'escampar la boira. - Ha desaparegut? - Què dius? Ha agafat un avió privat cap a l'Azerbaidjan. - No podia ser d'una altra manera. Vaig recordar l'adreça electrònica ... vaig pensar ... vaig... </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-1471244206667439902011-05-05T11:47:00.000+02:002011-05-05T11:47:43.545+02:00El nou Jesucrist<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Potser el títol us ha despistat, potser heu pensat que m'he convertit a ves a saber quina religió-secta, no patiu, no és això, estic parlant d'Osama Bin Laden (permeteu-me l'escrigui així).</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">I és que, sense entrar en consideracions sobre la legalitat o no d'actuar en un país, que a més consta d'una manera absurda en la llista d'aliats, i assassinar una persona, per molt criminal que sigui, l'important és que acabem de sembrar la llavor d'un nou messies.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">No puc assegurar quant de temps passarà, però a partir d'ara aquest personatge que, fins avui va ser un líder polític per a molts; tot i ser un criminal; ara ha ascendit al cel, ara és un màrtir, com ho va ser el líder dels iscariots en el seu moment fins que l'elit dels jueus, aliada a la potència del moment van decidir acabar amb ell com a solució definitiva.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">En paraules actuals, d'aquell terrorista, que de ben segur ordenava l'assassinat d'innocents acusats de col·laboradors, l'assasinat de col·laboradors dels romans i l'assassinat de romans, avui sols tenim la constància no contrastada, d'una “innocent” batussa als comerciants que hi treballaven a les portes del temple de Jerusalem.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Així doncs, podem comptar que d'aquí a uns anys (vint, cinquanta, cent?) algú parlarà del santíssim Benlaid (per possar-li un nom) enviat per Déu misericordiós i que va morir a mans dels infidels, sotmès a tortures i vexacions tot i que ell mai, repeteixo, mai va fer un acte violent en contra d'ells.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">I de les torres bessones, els trens de Madrid i els autobusos de Londres què s'haurà fet? Són fets que es diluiran a la història, a la nostra història, que algun historiador estudiarà sense adonar-se queBin Laden i Benlaid són, de fet, el mateix personatge.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">I així tindrem una altra religió, i mentre aquesta religió es quedi en el volum de secta, bé, el problema vindrà si a més perseguim els seus apòstols, llavors el monstre creixerà que d'això s'alimenten aquestes bèsties i al final una nova religió envairà el món, absorbint al seu pas les antigues creences, adaptant-les o demonitzant-les, senceres o a bocins.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">I els nostres descendents llunyans parlaran de com era possible que una cultura tan avançada com la nord-americana pogués acabar amb l'enviat de Déu, encarnació del bé, de la santedat.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Hauria servit d'alguna cosa el jutjar-ho? Sí, crec que sí, més si, a més se li hagués mantingut amb vida. Coneixeu algú que, sense ganes d'escandalitzar el personal, adori a Charles Manson? El fet mantenir-ho viu hauria fet que els seus seguidors actuals tinguessin l'esperança de veure'l lliure, fins i tot molts dels seus esforços es centrarien en assolir aquest objectiu i mentre hi tinguessin la ment ocupada en això no la tindrien en estendre la paraula del mesies, es farien vells, Bin Laden també i al final la mort natural acabaria amb la història.</div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-9362417523110016912011-04-11T19:57:00.000+02:002011-04-11T19:57:53.611+02:00Eternitat, primera part<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Vaig conèixer en Pere Sabater en el pitjor dels moments per conèixer una persona. No us avorriré amb termes policials que no venen al cas, aquell dia començà amb un doble assassinat al mig del carrer, una dona i la seva filla havien estat tirotejades. Feia més de trenta anys que no havíem tingut cap cas semblant.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">En Sabater era el marit de la dona i pare de la criatura, quan el vaig anar a veure a l'hospital, havia patit un atac d'ansietat, em vaig trobar amb un home de mitjana edat, amic de la bona taula i poc amic de l'exercici, estava estirat a la llitera mentre li prenien la tensió. M'hi vaig identificar, no em va donar opció a seguir. - Qui ha estat? Per què? A qui he fet mal? - Això és el que pretenem esbrinar.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">De l'interrogatori vaig treure poc o res, era un tècnic, sense capacitat per acomiadar ningú, deslligat de qualsevol tracte amb clients o proveïdors, de classe mitjana - baixa, vivia en un barri adient al seu estatus. de la investigació, comptes corrents, lloc de treball, etc. vam treure conclusions similars.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Durant tres setmanes vaig llegir i rellegir la informació, vaig tornar a investigar els comptes, possibles comptes paral·lels ... Res, o es tractava d'un geni o no tenia res a amagar. La investigació va canviar de rumb quan, interrogant el Pintures, un dels meus confidents, em va comentar que tenia informació sobre l'assassinat. - Va, Pintures, saps que et puc complicar la vida si no xerres. - Ja la tinc de complicada, m'acabes de treure gènere per tres mil euros. - Però si són polseres de plàstic amb una enganxina! - Power Balance! Se'n diuen Power Balance!</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">No ve al cas però es tractava d'unes polseres que s'havien venut a principis de segle fins que van ser prohibides pel ministeri de Sanitat i ara algú les havia tret de l'oblit i es venien al mercat negre. - Saps que no es poden vendre. - Torna-me-les i t'explico el que he sentit. - explica-m'ho i si és interessant parlem.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">El Pintures va acotar el cap. - Ets pitjor que la meva dona. - Ho dubto, mai has sortit d'aquí amb més blaus dels que portaves en entrar. - Va ser un error. - Què va ser un error? - Havien de pelar una altra dona. - I la nena? - Danys col·laterals. - Qui? - Qui què? - Qui va cometre l'error? - Els àrabs, volien pelar la família del cap dels moldaus, un desacord, ara les famílies dels moldaus són a raser.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Els anomenats àrabs eren una màfia sortida del desaparegut exèrcit saudí, van fugir d'Aràbia en caure la monarquia, acostumaven a extorsionar les comunitats musulmanes, traficaven amb drogues de disseny i darrerament amb combustibles fòssils. Els moldaus eren en realitat una branca de la màfia russa, especialitzats en extorquir les comunitats originàries de l'antiga Unió soviètica, prostitució i tràfic d'òrgans, darrerament també havien volgut ficar cullerada al petroli. Ara ja sabia perquè no trobava res, no hi havia res a trobar.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">En Sabater em va venir a veure dilluns com feia des del dia del crim. L'home em mirà amb una mirada trista. - Gràcies, ja sabia que havia estat un error ... quins fills de puta ... un error ... M'ho van dir l'altre dia, em van parar al carrer, em van ficar en un cotxe i em van portar a veure un moro gras que parlava en espanyol. Em va recomanar d'oblidar-me. Sap, mai no havia sentit odi cap a ningú però ara, quan em creuo amb algú amb aspecte àrab ... Ho sento, sé que no tots ho són ... però ... - No va acabar la frase. - Com es fa per deixar d'odiar? - No ho sé. - Bé, la indemnització servirà per alguna cosa. - Quina indemnització? </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">L'home em mirà directament als ulls, aquella mirada era profunda i fosca, delatava clarament una ment turmentada maquinant un pla, em va fer por, autèntica por. - Inspector, oblidi-ho, serà menys infeliç. - Aquella va ser la darrera vegada que va venir a veure'm.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Varem seguir amb la investigació i vam arribar a tenir un nom: Ayman Hazbun, un assassí professional. Desgraciadament la localització d'aquest element era inviable, si més no als que hem de seguir les regles. Hazbun vivia amagat a l'Azerbaidjan i sols sortia per realitzar els “encàrrecs”. Després de la dissolució de la federació russa l'Azerbaidjan s'havia convertit en un cau d'assassins a sou, amb un govern supeditat a les màfies i sense cap relació amb la diplomàcia internacional.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Vaig anar a fer una visita a en Sabater, no tenia obligació, de fet em podien amonestar però donat el cul de sac on es trobava la investigació vaig pensar que no passaria res. No el vaig trobar a casa, i ningú del veïnat sabia on havia anat. - Un dia vam veure el rètol d'”en venda” i res més. Des de la mort de la dona i la filla no parlava amb ningú, crec que ni tan sols anava a la feina. - em comentà un veí.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">A l'empresa on treballava em van confirmar que feia temps que havia demanat la liquidació, vaig recavar informació a l'Institut d'Ocupació però no s'havia donat d'alta a l'atur. Res, s'havia volatilitzat. Al cap d'uns dies amb una trucada internacional es va posar en contacte amb mi. - M'han dit que em buscava. - Sí, volia posar-lo al corrent de la investigació. - Li ho agraeixo, però ja estic al corrent. - Què vol dir? - No poden agafar a Ayman Hazbun, no poden vincular-ho a la màfia àrab, no poden ... - Ho sento, però li asseguro que seguirem a sobre el cas ... - No s'esveri però no cal, hores d'ara estic en la grata companyia dels assassins intel·lectual i material de la meva família.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Se'm va glaçar la sang. Què feia aquell home amb aquella gent? - Sap? Anem a jugar al científic boig, jo seré el científic i ells ... bé ells seran els conillets d'índies. - Sabater, faci el favor, si ens els lliura seran jutjats i condemnats. - I ara! vostès no tenen jurisdicció aquí. - On és? - Fora de la Unió, lluny de qualsevol sistema judicial, lluny de qualsevol policia. - Sabater, li prego que no faci res del que pugui penedir-se, ja li vaig explicar qui és aquesta gent, si torna ara podrà viure segur.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">A l'altra banda es va fer un llarg silenci. - Sabater? Hi és encara? - Podria dir-se que sí, que hi sóc encara. - Sisplau, aquí podrem fer justícia. - No vull justícia, vull venjança, una llarga i càlida venjança. - Entén el que pensa fer amb la seva vida? - Vida? La meva vida va desaparèixer amb la meva família, ara n'estic fent una de nova, i no sóc l'únic. Tinc una idea, uns col·laboradors passaran a recollir-ho un dia d'aquests i podrà visitar les instal·lacions del meu nou negoci. Ens veiem inspector.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Va penjar sense donar-me peu a dir res més. Mentre parlavem havien intentat localitzar la trucada. - Saps si al mig del pacífic-sud hi ha alguna illa? - Les illes Hawaii. - No, més al sud, a mig camí de Nova Zelanda, l'Antàrtida i Xile, les coordinades són: -44.893239,-15.43213. - Vaig mirar a l'ordinador, allò era exactament al mig de l'oceà pacífic-sud, i si no s'havia format una illa volcànica en les darreres vint-i-quatre hores allà no hi havia res.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Va passar prop d'un més, des de la conversa amb en Sabater, el meu confident em va confirmar que el cap de la màfia àrab, havia desaparegut, que totes les màfies estaven neguitoses perquè els seus membres desapareixien de la nit al dia, sense cap explicació i que sempre apareixia una targeta de visita. - Em pots aconseguir una? - La targeta no, però una còpia sí. - Em va atansar un parell de pamflets, un d'ells en àrab i català, l'altre en rus i espanyol. - Diuen que passa a tota Europa fins i tot sembla que a Sudamèrica també hi ha hagut algun cas. Acabaran demanant-vos ajuda. - Va riure.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">La targeta portava un símbol que vaig interpretar com el d'infinit matemàtic. - Una cinta de Moebius. - Em va dir un company. - Una sola cara, una sola aresta, pots recórrer-la sencera amb el dit sense aixecar-ho per canviar de cara. - Sols apareixia un lema comercial, si se'n pot dir així: “On la mà de la justícia no pot arribar arriba la mà de la venjança.”</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Vaig recordar les paraules d'en Sabater “Vull venjança”. No, no podia ser, aquell homenet no podia ser el cap, ni tan sols membre d'una organització que segrestava criminals. El vaig comentar amb els meus companys. - Doncs, que vols que et digui, mentre no pelin cap innocent ... - Però què dius? - Mira, jo no sé que fan amb ells, però sé que venen aquí maten innocents i volen al seu paradís. No és que no podem condemnar-los, no podem tocar-los, tenen carta blanca. Si els estan pelant celebrem-ho.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">La resposta del meu company em va decebre, tot i així l'entenia, l'Azerbaidjan era un paradís, un port franc on ni els serveis secrets de cap país eren capaços de fer més que escoltar dissimuladament. Vaig anar a casa, no havia sopat però tampoc no tenia gana, obrí el moble bar on m'esperava el darrer got de Chivas, l'ampolla quedà buida i l'armari també. M'assegué al sofà i m'empassà el whisky d'un glop. - Inspector Mestres, el senyor Sabater el convida a visitar-lo. - Em vaig girar espantat, darrera el sofà un home amb vestit de corbata i ulleres s'estava de peu. - Com? Quan? Qui? ... - Ara mateix.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-42407232428952168602011-03-09T18:44:00.002+01:002011-03-09T18:46:23.107+01:00Tingues amistats<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Ves per on, vaig ser capaç d'escriure-li una nota, una curta nota on li deia que m'agradaria de conèixer-la, de fer un cafè amb ella i fer-la petar una estona. Després de tant temps quedant-me embadalit quan la veia sortir al balcó, quan em quedava garratibat al metro, si coincidíem, en plantejar-me apropar-me a dir-li res.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La resta va ser relativament senzill, el carrer de l'altra banda de l'illa, tres escales, quatre plantes, sort que eren plantes de dues portes. M'escolà a la porteria i deixà la nota a la bústia. Ja estava fet, si en uns quinze dies no responia ho deixaria estar, a la fi, era conscient que no era un sistema gaire ortodox i podia ser contraproduent.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Però les primeres noticies no es van fer esperar, tot i que no eren les que esperava. Va sonar el timbre, en obrir la porta vaig poder veure una dona de cabells rossos, segurament de pot, ondulats per una permanent en caiguda lliure i aspecte de jugadora de rugbi, maca i imponent.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Va treure la placa i me la va mostrar per identificar-se. - Es vostè qui ha escrit aquesta carta? - Va preguntar sense miraments. - Era la nota que havia deixat a la bústia. - Porta les meves dades i la meva signatura, sí. Hi ha algun problema? - Potser s'esperava una negativa perquè va dubtar per un moment. - I pot dir-me què pretén amb això? - Exactament el que he escrit.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Em va mirar d'amunt a avall, intentant fer-se una idea de amb qui tractava. - No sembla tan tímid com diu a la nota. - Si intentés lligar amb vostè ja li dic que ho seria, per a la resta sóc bastant descarat, fins i tot una mica prepotent. </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Va fer una ganyota. - Miri, l'Adelaida és la meva amiga i no m'agrada que els borinots la empaitin. Si me n'assabento que la molesta ... - Perdoni, però ve en qualitat d'amiga o de policia? Perquè la diferència és radical.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">El tall la va descol·locar de nou. - Quina és la diferència? - Primer de tot, si ve en qualitat de policia és perquè hi ha, si no una denúncia, si una reacció negativa per part de la seva amiga, en aquest cas, li asseguro que penso seguir al peu de la lletra el que dic a la nota, si ella no mostra interès jo no insistiré, la seva amiga no ha de tenir por. Per contra, si ve en qualitat d'amiga no hauria hagut d'ensenyar-me la placa, per cert, no venen de dos en dos?</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La rossa es va envermellir de cop, sabia que teia raó, les suspensions per fer servir la placa en temes particulars havia suposat per a molts veure truncada la seva carrera. - No pateixi, entenc que li preocupi la seguretat de la seva amiga, de totes maneres vull entendre que si li ha donat la nota a vostè puc donar per fet que no li interesso.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La rossa feu un gest amb la mà. - No, no, si l'Adelaida no sap que li he agafat la nota. - Per un moment van passar pel meu cap totes i cadascuna de les entremaliadures que li podia fer. - Ja, això vol dir que vostè és d'aquelles amigues que volent ajudar aixafen la guitarra. - El vermell de la cara de la rossa arribà a límits insospitats. - Li asseguro que la hi torno ara mateix. - I això què canvia? - La rossa que ja girava cua es va tornar amb una mirada entremaliada i un somriure. - No penso respondre a això.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">I així em va deixar, amb l'angunia de no saber si l'Adelaida estava interessada o no. Si més no ara ja sabia el seu nom, cosa que podia haver esbrinat quan li vaig deixar la nota, però anava tan esperitat que ni m'hi vaig parar.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vaig seguir amb el matí de dissabte, la rentadora havia acabat i anava a penjar la roba, vaig poder veure la rossa parlant amb l'Adelaida al balcó, no s'escoltava el que deien però els gests d'una i altra em feien pensar que no voldria estar al lloc de l'amiga policia.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Havien passat els quinze dies, jo ja donava per fet que l'Adelaida no trucaria així que vaig seguir la meva vida, però vet aquí que m'hi vaig trobar de nou amb la mossa rossa. - Què tal agent? - Li vaig deixar anar. Ella va tornar a envermellir. - El coneixes? - Preguntà el seu company de patrulla, o com li diguin – Sí, és un veí ... - va respondre tractant d'evitar més explicacions - ... t'importa deixar-nos un moment? - No, i ara. Bon dia senyor. - Bon dia. - Vaig respondre.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Quan el mosso s'havia apartat prou la mossa rossa es girà cap a mi amb una mirada assassina. - Què vol? - Em va preguntar de mala manera. - Res, sols la saludava, de fet ni tan sols la buscava. - Ja i ara em dirà que passava per aquí i ha parat a fer en cafè. - Tant com passava ... no, però si que he parat a fer un cafè, un Blue Mountain per ser exactes.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vaig acabar el cafè i enllestí. - I ara me'n torno a la feina, que tinc per unes quantes hores fent proves. - L'ha trucat? - Qui? - L'Adelaida. - No, de fet ja no hi pesava ... com vaig dir. - Li ho recordaré. - Agent, li seré franc, no faci d'amiga aixafa-guitarres, cada vegada que intervingui serà pitjor, si ella tenia algun interès vostè ho va tallar, si ara torna a intervenir, ella acabarà odiant-me, sap millor ni li digui res.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vag sortir del bar deixant la mossa rossa a dins el seu company era atenent un grup de turistes perduts. vaig tornar a la feina i oblidà la conversa.<br />
<br />
(Continuarà) </div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-60790570090343630992011-01-03T20:04:00.000+01:002011-01-03T20:04:03.896+01:00Feia tant que no la sentia així<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Ella va ser el meu primer amor, un amor adolescent no correspost, el centre d'un infern del que, ara en sóc conscient, jo era l'únic autor. La vaig estimar amb delir, no sé si dir-ne bogeria, però mai vaig tenir el favor que volia d'ella.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Mai no ho vam parlar després però suposo que el seu record de mi d'aquella època deu ser digne dels pitjors malsons de qui llavors no era més que una nena. Jo també era un nen, aclarim-ho, i vaig ser covard incapaç de dir-li que sentia però alhora un borinot.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Tampoc no va ajudar el fet que, a les darreries, es convertís en una mena de musa per a, si fa no fa, uns nou borinots més i com que el borinot més antic, es a dir, jo, no havia tingut els nassos de dir res, vam entrar en una voraginé de la que, avui entenc, ella devia voler escapar.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">He de dir que no hi havia cap raó per aquella situació, era maca, els seus cabells i els seus ulls em feien tornar boig, però no la recordo com la noia del grup més exuberant ni tampoc no anava llaurant el camí perquè els nois l'hi anéssim al darrera, no vestia extremada, no incitava, no ... no sé que va passar perquè fos, sospito que a despit seu, el centre d'aquella bajanada.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La vaig veure de nou moltes vegades en aquests trenta-cinc anys però no va ser fins la darrera vegada, ara farà uns mesos, que la vaig tornar a veure com la veia llavors, vaig sentir de nou la força que m'atreia als meus tretze anys i vaig recordar com me l'havia estimada.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">M'apropo als cinquanta i, fora de moments puntuals, ja no m'arrosseguen les sensacions, afortunadament he aprés a gaudir del que se'm dóna i vaig gaudir de la conversa, de la seva presència i de la sensació que ella també en gaudia.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Hi ha molts moments als que voldria tenir la capacitat de viatjar en el temps per dir-li quatre coses en aquell marrec i quan ens vam separar al metro va ser un d'aquests moments. No penso en recuperar res, no hi ha res a recuperar, em sento agraït pel moment viscut, per tornar a sentir el que havia sentit per uns instants i per no sentir-me rebutjat com m'havia sentit.</div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-92155721438806617082010-12-23T19:36:00.000+01:002010-12-23T19:36:17.509+01:00Els reis d'orient existeixen de veritat?<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">M'ho vas deixar així, de cop, sense previ avís. Em vaig sentir orgullós de tu, sabies fer la pregunta correcta, i vull creure que això te l'he ensenyat jo. D'altra banda em vaig sentir contrariat. Com se li explica a una criatura de cinc anys que tot allò que li està posant dels nervis no és més que una faula?</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Com fer-ho per, sense dir-te cap mentida; et vaig prometre que tot el que et digués seria veritat; no estroncar-te la il·lusió? M'havies posat en un tràngol sense saber-ho.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Vaig recordar la teva cara a la cavalcada, colpejant el tió, cridant al obrir els regals i vaig estar segur que no volia perdre-m'ho.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">I alhora volia que fossis conscient de la realitat, que visquessis els somnis però que no se t'emportessin, que seguissis somiant i al mateix temps aprenguessis a veure la línia, de vegades tan subtil, que separa la ficció de la realitat.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Com dir-te que tot és un espectacle? Que, fora dels aprofitats que volen fer l'agost al desembre (i els malparits l'aconsegueixen) el que volem és que gaudiu ara que encara podeu somiar com sols ara podreu fer-ho.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Existeixen les reis i Papa Noel? Caga regals el tió? El ratolí Pérez s'emporta les dents i deixa monedes a canvi? Com et dic que tot és inventat? - Tu vols què existeixin? - Et vaig preguntar i em vas respondre amb tota una ràfega de pensaments infantils. </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Sense que t'adonessis et vaig respondre. Són tan reals com els teus somnis i sols depenen de tu.</div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7502763301097666659.post-6844461687336622032010-12-16T19:07:00.000+01:002010-12-16T19:07:58.007+01:00Una figura estranya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/_8_FDOFK4A2s/TQpUrCW-fuI/AAAAAAAAATk/rIvGBkxdm1k/s320/La_Cara_de_Barcelona_-_001.jpg" width="185" /></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2010/12/la-cara-de-barcelona.html"> Relats conjunts: <span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">LA CARA DE BARCELONA, Roy Lichtenstein 1992</span></span></a></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La nau es posa suaument sobre la superfície aixecant una lleu polseguera. La porta s'obre i l'astronauta surt amb cura. Amb el peu pica al terra assegurant-se que és acceptablement sòlid. - S'enfonsa una mica, però sembla sòlid. - Comenta al seu company, després acaba de sortir, posant-se dempeus i mirant al seu entorn.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Llegeix el monitor de l'ordinador. - Se suposa que podríem respirar aquí. - Espera, no et treguis l'escafandra si no estic jo al costat. - Doncs espavila, si podem estalviar aire aquí en tindrem més per la tornada. - Mentre espera el seu company agafa una mostra del terra i el posa dins un calaix de l'ordinador.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">L'altre astronauta surt de la nau, mira recelós al terra i finalment es decideix a posar-hi peu. - Quin material és aquest? - Un silici i dos oxigen, segons l'anàlisi, també hi ha rastres de clor i sodi associats. - El segon astronauta arriba al costat del seu company. - Quan vulguis.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">El primer astronauta seu a terra mentre el seu company es situa al darrera i agafa l'escafandra amb les mans, el primer manipula el coll de l'escafandra i s'escolta un xiulet, el segon aixeca l'escafandra fins deixar al descobert el cap del seu company. Aquest fa una inspiració profunda i roman en silenci.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">El segon astronauta espera una reacció. - Què? Parla! - Perfecte! - Diu el primer astronauta mentre s'aixeca, camina una mica, corre cap al seu company i fa un salt. - No em canso més que en qualsevol planeta d'atracció deu. Au, ja et pots treure la teva. - Li diu mentre li treu l'escafandra de les mans i la desa dins la nau.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">El segon astronauta segueix l'exemple del seu company. Sona una veu - Aquí unitat orbital. com va? - El segon astronauta respon. - Tot correcte, podem respirar sense problemes. - Quin aspecte té? - Hi ha algun tipus de vegetació, escassa, i restes d'edificacions, la majoria ensorrades. - No sabeu com us envejo. - Et portarem records. - Li respon amb sorna.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Els dos astronautes caminen cap a una figura prou estranya, descobreixen que es sobre una mena de cilindre gris, el primer astronauta escaneja el cilindre. - Aquí hi ha de tot! És una mena de conglomerat, el component principal és semblant al terra on és la nau. - El devien fer directament. Què deu ser això?</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Els dos astronautes miren la figura. - Jo diria que és alguna mena de plànol. - Vols dir? - Sí, però no pas geogràfic. Veus aquest arc? - Sí. - Jo diria que si busquéssim en trobaríem un pont o un túnel a prop d'aquí. - I això? - Això està clar, les muntanyes.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Mentre afirma assenyala les muntanyes que es divisen cap a l'oest. - I això blau representa un riu i un llac o un mar. - Llavors potser no és un plànol sinó un jeroglífic, això deu ser el nom de la zona. Així s'entendria la posició vertical.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Els dos astronautes comencen a capturar imatges i dades amb els seus aparells, quan ja consideren que han agafat suficient informació tornen cap a la nau. - Com penses que va desaparèixer aquesta gent? - No ho sé però la teoria més acceptada és que es van autodestruir en una guerra, d'altres parlen de superpoblació i fins i tot hi ha algú que diu que aquest és el primer planeta on vam viure. Sí, clar i vam deixar un magnífic planeta per anar voltar per la galàxia!</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Tots dos es posen les escafandres i entren a la nau, tanquen la porta, s'encén el motor de camp magnètic i la nau s'eleva suaument travessant l'atmosfera per torbar-se amb la unitat orbital. Després tornaran a la seva nau-estat dins la gran flota on un exèrcit de científics esperen per decidir sobre la colonització del planeta.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com9