dilluns, 2 de febrer del 2009

3426, Viatge sense retorn

Neguitós per tots els preparatius el cap entra dins el pont, el segon manega la consola de ruta. – Bon dia. – Bon dia cap. - Respon el segon. - Fa dues fases que ha pujat tothom, és el moment. – Els grangus també hi són? – Sí, cap els hi hem reservat una bodega, l’hem aïllada per evitar la pudor. Mira que la seva carn és bona, però ensumar-los és fastigós.

El cap obvia el comentari del segon. Es situa davant la consola general i ordena salpar, la nau abandona el moll lentament fins trobar-se en espai obert. El cap prem un botó i el brunzit dels propulsors principals envaeix la nau, un petit sotrac indica que s’ha superat el primer llindar de velocitat.

El cap abandona la consola. – Pilot, prengui el control, d’aquí a sis fases hauríem d’haver assolit la velocitat de viatge. Avisi si tenim cap incidència – El cap i el segon abandonen el pont. – Segon, quin tipus de passatge tenim? – Urbana en la seva majoria, fora d’una colònia de ramaders.

El cap rumia un moment. – Els ramaders, són els que s’encarreguen del grangus? – Sí. – Quants són? – Dos-cents. – I en total, quanta gent portem? – els dos-cents ramaders, sis mil quatre-cents urbans, vuit-cents tripulants i mil grangus.

El cap es para en sec. – Sols mil grangus? – Són a punt per la posta, senyor, calculem que les femelles posaran un milió d’ous i d’aquest quedaran fecundats uns vuit-cents mil. Tenint en compte les probabilitats de supervivència tindrem uns deu mil cadells d’aquí a sis fraccions de cicle.

Després de rumiar el cap torna a caminar mentre l’indica. – Hauríem d’hivernar tots els viables que no tinguin possibilitats en primer terme. Els no fecundats, s’haurien de recuperar per menjar. S’ha organitzat ja l’assemblea local? – L’estan fent. – Quan estigui organitzada voldria parlar-hi.

Un tripulant s’apropa a la carrera. – Senyor, acabem de rebre la confirmació del fracàs de la 3397. – Merda! – El tripulant li apropa una taula amb l’informe. – Gràcies. – el tripulant se’n va mentre el cap es mira l’informe. – Ja són més de dues-centes naus que han fracassat. – El segon fa un càlcul ràpid. – Divuit sobre dos-cents cinquanta-sis, no és massa ...

El cap es queixa. – Això seria cert si no hi haguessin altres cent que han deixat d’enviar el senyal de confirmació. Tornem a la població. Algun grup religiós? – La majoria no pertany a cap religió, hi a membres d’un grup anomenat parians, han demanat un lloc per als seus balls rituals i un altre del que no havia escoltat a parlar, s’anomenen garants.

El cap vibra nerviosament. – Ens ha tocat el rebre. – Per què? – Vull que controlin aquests fanàtics, si donen problemes ordeni que els aïllin. – Perdoni, però què passa amb aquesta gent? – Miri, conec el parians, tenen una filosofia de vida curiosa si més no, es limiten el menjar, fan meditació i no molesten ningú, ni tan sols fan proselitisme.

El segon inquireix. – Llavors? – Els que em preocupen però són els garants, s’entesten a dir que Unr parla amb ells, que els hi envia missatges a través del seu profeta. Volen crear un sistema teocràtic, i en algunes zones han utilitzat la violència per imposar-se. No els hi deixem passar res.

Un soroll fa que ambdós es parin, el segon es palpa el tentacle de l'oïda, es gira nerviosament, localitza l'aparell i se'l torna a posar. - Perdoni'm, aquest receptor està una mica donat, aniré a manteniment a canviar-ho. Em podria repetir a partir de “teocràtic”. - Sí, li deia que no els hi podem deixar passar res, són violents, molt violents.

El segon es retira mentre el cap entra en les seves dependències, es posa davant de la consola i obre el programa d'anotacions.

Entrada de diari: Avui deixem casa nostra, la deixem per sempre mai, mai tornarem a veure els prats vermells plens de grangus menjant les fruites dels grans bogs, mai tornarem a veure el mar groc banyant les platges.

Havíem guanyat la batalla, havíem recuperat la natura després de quasi haver-la destruït. I quan estàvem feliços d'haver-nos congraciat de nou la els astrònoms ens van donar la mala notícia. Unr anava a créixer desmesuradament fins engolir el nostre planeta per acabar col·lapsant-se i convertint-se en res.

Som la nau 3426, tres mil quatre-centes vint-i-cinc van sortir abans que nosaltres, dues-centes han fracassat, de cent no s'està rebent informació, cada fracàs implica la mort de tots els ocupants.

La darrera, la 3397, ha pogut enviar un darrer missatge esfereïdor, estava sent atreta per una zona fosca. Recordo que algú havia pressuposat que havia estels en implosió, era una teoria curiosa però en aquell moment era irrellevant, amb prou feines pensàvem en visitar alguns dels planetes veïns.

No sé el que trigarem a trobar un destí, ni tan sols sé si el trobarem. Si tot va bé arribarem d'aquí a trenta cicles a un petit sistema, creiem que hi han tres planetes no habitables, però prou grans com per tenir satèl·lits habitables.

En aquest moments m'agradaria tenir, com tenien els antics, algú a qui pregar. Potser no estaria malament anar amb els parians una estona. Recordo quan els vaig conèixer, eren un grupet de bons veïns, els vèiem al sostre de davant ballant durant hores la nit més curta i la nit més llarga.

Un dia em vaig torbar amb un prenent una beguda, li vaig preguntar, al principi no volia parlar, però la meva curiositat va ser més forta. - Primer t'he de dir que el que t'explico és perquè m'ho demanes, no necessito que t'ho creguis, l'únic que vull és que m'ho respectis.

Li vaig assegurar que seria respectuós. - Per a nosaltres Shan és un ésser viu, una entitat dels que tots formem part, un tot. Fa temps que tractem de recuperar la unió amb aquest tot. - Durant hores em va parlar de tot el que creia. Havia llegit que els antics ja havien tingut algunes d'aquestes creences.

Al final li vaig fer la pregunta clau. - Així per a vosaltres Shan és un déu? - I ara! Un déu es defineix pel seu poder i el seu egocentrisme. No, Shan seria, com t'ho diria ... saps quan tens ganes de plorar i no trobes ningú? Llavors jo parlo amb Shan.

Sempre he estat incisiu. - I Shan et respon? - No, crec que no, però després de fer-ho em sento millor. - Després d'aquella xerrada encara vaig anar a alguna de les seves reunions, allà va ser on vaig conèixer els garants. Va ser un dia que es va presentar un “anunciant” l'ira de Unr, condemnant-los per heretges.

Em va sorprendre la seva reacció, tots callats fins que el garant va acabar el seu discurs, llavors van reprendre el seu col·loqui com si ningú no els hagués amenaçat. Al acabar la reunió els hi vaig preguntar. - No fareu res? Us a amenaçat. - I baixar al seu nivell? On és la seva força?

Dies després els garants passaren als fets. El petit grup de parians va ser assassinats a sang freda. El tribunal va condemnar al lider dels garants a ser reclòs de per vida a l'illa del fred i la resta de components de la secta van ser disgregats pel planeta. Ara tenia a la meva nau de nou els dos grups i sé que no seré neutral.