Canvis

A voltes i revoltes, pensant i repensant el que vull fer el que vull ser m'he perdut en els meus pensaments i no he donat amb la sortida. Arriba un moment en que et planteges què és el que estàs fent, on vols anar a parar i com vols que et coneguin.

Quan vaig començar vaig posar-me un àlies, un sobrenom que havia de ser un personatge, al poc em vaig adonar que el personatge no era altre que jo, qui s'inventava històries, qui volia explicar el que sentia el que pensava el que somiava, era jo.

Durant tot aquest temps he mantingut el sobrenom però cada dia em sentia més i més allunyat del que hauria hagut de ser. Quin sentit te posar-se un sobrenom quan poses la teva imatge real, quan poses el teu nom i el teu cognom, quan tothom que et coneix sap que escrius un bloc (de fet dos).

Per això avui he decidit fer canvis, canvis potser no tan importants, però definitius. Skorbuto passa a la història, no tronaré a signar res amb aquest nom, no te sentit, no és Skorbuto qui escriu, és el Josep Benet, amb tots els seus ets i uts. Encara no canvio el nom del bloc, no n'estic segur de quin nom posar-hi, però ho faré, també miraré d'escriure més regularment, potser no tant com ho feia, potser amb més cura del que escric.

Perquè aquesta és una altra, m'he adonat que a mida que escric m'exigeixo més, m'he proposat tenir un temps dedicat al dia per escriure, no gaire, una hora si fa no fa, una vegada acabat el temps d'estudi. D'altra banda m'he plantejat allò que mal diuen “monetizar”, es a dir obtenir algun guany pel que faig, com que no m'agrada “l'adsense” el que faré serà posar algun sistema de donació voluntària, així, a més de les estadístiques tindré la seguretat que a algú li ha agradat el que he fet prou com per fer una petita aportació.

Això de obtenir beneficis per quelcom que hom fa de gust és un tema que sovint sembla controvertit però no és el primer cas que ho fa, i, si hi han uns centimets sempre és més defensable dedicar un temps al dia. Tot i així no serà un tema vital, afortunadament visc d'un sou.

Pel que fa al que escriuré a partir d'ara no crec que canviï massa, hi han algunes històries que em volten pel cap, tant de caire eròtic com de fantasia, també penso posar-m'hi més en opinió sobre actualitat, tot i que alguns temes em resulten tediosos, com ara la perillosíssima grip A que ha matat més gent que ... el refredat comú?

No m'embolicaré més i ja aniré avisant dels canvis, sols una afirmació, he vingut pe quedar-m'hi.

Troballa accidental (Explicació)

No sé que em passa que quan tinc una idea em costa trobar-ne la manera d’expressar-la. Ja em va passar amb “Bella Lola” tot i que en aquest cas la història se m’havia podrit de tant donar-li voltes.

En aquest cas sé que vull fer, a més penso que podria enllaçar-ho amb alguna altra història d’aquestes que vaig fent a retalls. És curiós, se’m donen millor els pedaços que no pas les històries llargues i continuades. Tornant a “Troballa accidental” m’hi trobo que tinc una idea que donaria per molt. S’obren tantes incògnites que fins i tot em superen.

Qui eren aquests éssers? D’on venien? Per què feien aquest viatge? Què passaria el dia que se’ns comuniqués que hi ha una nau extraterrestre parada entre Mart i la Terra? Com podríem esbrinar la seva història i els seus mitjans de comunicació?

Estic segur que si passés això hi hauria un munt de voluntaris de totes les ciències disposats a remenar, estudiar, cercar, repensar, imaginar, suposar, esbrinar ... Se’m dispara la imaginació sols de pensar-ho.

El problema és que no en tinc tots els coneixements que calen per fer una història fidedigna, a l’hora és possible que un relat massa tècnic avorreixi. També he de dir que el fil argumental el tinc clar, diàfan ... Bé, això de diàfan és un dir, realment el que veig és tota la història, sense detalls, potser amb errors tècnics, deguts a la meva desconeixença sobre determinats conceptes.

També tinc clara la història dels viatgers, aquesta si que pot ser més lineal, més manejable, menys tècnica i fins i tot més romàntica (Rés d’enamoraments, parlo de romanticisme literari, fatalista.) Així que la part que explicaré serà l’epopeia d’una espècie diferent a la nostra en un viatge per l’espai. De totes maneres i per posar-nos en situació deixeu-me que us faci uns quants apunts sobre l’espècie i el motiu del viatge.

Ells anomenaven el seu planeta Shan, la seva estrella o sol se’n deia Unr. No ón una espècie humanoide, si tenen cap versemblança amb res conegut nostre seria amb els cefal·lópodes. Disposen de dos ulls, entesos com a òrgans capaços de captar la llum, dos extremitats que farien les vegades dels nostres braços i altres tres que farien de cames.

Per comunicar-se entre ells no ho farien oralment, tot i que disposen d’una boca per menjar i respirar, sinó que ho farien per contacte i vibracions, a través d’altres tres apèndixs que podrien haver estat originàriament tentacles, com els cinc esmentats abans. Serien absolutament carnívors, tot i que es tractaria de ramaders, no pas de caçadors.

Són una societat molt avançada en tecnologia i ciència. El sistema de govern en línies generals, seria similar a la democràcia assemblearia. No aprofundirem més en el sistema polític per no avorrir.

Sols queda un petit detall. Per què un viatge tan llarg? Unr està fluctuant, els astrònoms i físics estan d’acord, tot i que no saben quan Unr està a punt de convertir-se en una nova. I això sols significa que la vida a Shan desapareixerà. La nau arribada a la Terra serà una de les milers llençades a l’espai en diferents direccions, carregades amb gent a la recerca d’un planeta habitable i lliure.

S’acordà un protocol per evitar confrontacions, cada nau era enviada a un sistema on hi havia la possibilitat de trobar un planeta habitable. Si no es trobava cap planeta o aquest fos ja habitat s’intentaria obtenir combustible i es cercaria en un altre sistema, sinó la missió fracassaria, el fracàs suposaria la mort de tot el passatge i la tripulació.

Avís als seguidors de l'Ada

Aquest matí no he pogut posar l'avís, però, el que no us molesti (o us agradi) l'altre bloc, la Història que he penjat és de l'Ada.

Avís especial Finestreta: Als primers paràgrafs hi ha un comentari cap a tu (net i polit), no sé si tens molt problema amb l'altre bloc, en tot cas està a la part que hauria pogut penjar en aquest.

Salutacions a tots.

Per als que seguiu l'Ada

Tal com us havia dit l'Ada i la Lídia s'han anat a donar una volta per l'altre bloc.

Cliqueu en el títol per anar-hi, si voleu.

Presentació

Sóc un blogger emigrant, vull dir que vinc de blocat, on no parem de tenir problemes, em dol deixar-los, com a redactor de blocs vaig nèixer enllà.

Però la vida ens porta per camins inesperats, prenem decisions sobre la marxa, sense prou informació, però ja és això.

Encara no domino aquest entorn, voldria fer categories o carpetes, no sols per organitzar els textes, també per posar apart aquells mes pujats de tó.

També estic pensant en fer contes per a infants (passa que tinc una nena de tres anys i toca explicar-li contes)

Tot això sense ànim d'esdevenir, ni de lluny una figura de les lletres catalanes, però si de compartir amb tots la meva petita afició.

Respecte als missatges, m'agradaria saber que penseu del que escric, encara que sigui que no esteu d'acord, o no us agradi, fins i tot si veieu que tinc faltes d'ortografia (a patades) o de gramàtica, com si no m¡ho diu ningú em corregiré?

Sols em queda dir: Hola.