dimecres, 15 d’abril del 2009

3426. En el lloc equivocat

El cap, l’antic segon, i el seu nou segon entren al pont. El pilot els informa. – Hem trobat les restes de la nau 1627. – El cap mira les dades al seu terminal portàtil. – La 1627 tenia un rumb totalment oposat al nostre. Com es pot explicar que estigui aquí? – No ho sé senyor.

El segon intervé. – Hauríem d’apropar-nos, cercar possibles supervivents i recuperar la memòria de l’ordinador. – Em sembla correcte, organitzi un escamot. – No hauria d’anar jo? També m’agrada treballar en camp. – Ho sento, vostè és necessari aquí, s’haurà d’acostumar. – L’entenc senyor.

El segon organitza l’escamot, queden tots al moll de llançadores. – El canal de comunicació ha d’estar constantment obert. Vostè, sanitari, sols ha d’intervenir en cas que trobin supervivents. Vostè, pilot els hi donarà les indicacions per extreure la memòria. Alguna pregunta?

L’escamot entra a la llançadora, la nau es posa en marxa i es mou lentament cap al compartiment de sortida. La porta es tanca darrera la nau, els extractors buiden el compartiment, S’obre l’aporta exterior i la llançadora surt de la nau.

El cap segueix l’operació des del pont, la llançadora s’apropa al malmès buc de la 1627. La llançadora s’ha parat en paral·lel i estén el passadís hidràulic fins prendre contacte amb la nau. A dins els vigilants entren dins el passadís i retallen un tros del casc per on entren a la nau. Prenen mides de l’aire, serà preferible seguir amb les ampolles, hi ha oxigen però l’aire està enrarit.

La recerca dins la nau s’allarga unes hores. Les noticies no són bones. – Som a la zona de tripulació no podem accedit al pont, hi ha una estructura caiguda davant de l’entrada, trobem pocs cossos, però encara no hem arribat a la zona d’habitacles. – Poden arribar-hi? – Amb dificultat. – Hauran d’entrar al pont des de fora. – Això ens portarà més temps. – Ho sé, no tenim alternativa.

Una estona després el caporal es posa comunica de nou. – Hem entrat, senyor, hi ha cadàvers per tot arreu, però cap no mostra signes de violència, és com si s’haguessin ofegat. – Que diu el detector de calor? – Estem sols senyor. Vol que portem algun cos? – No pas. Mirin de recuperar algunes gravacions de seguretat i tornin, encara han d’entrar al pont.

L’escamot torna a la llançadora, repleguen el passadís i es desplacen a la part frontal de la nau, tornen a posar el passadís contra el casc i entren directament al pont. – Som a dins senyor. – Que troben? – La tripulació, al seu lloc, morts. – Agafin la memòria i tornin.

L’operador posa la memòria dins un terminal de lectura. – A partir de quin moment mirem, senyor? – La darrera fase, pel moment, la darrera fase on hi hagin senyals de vida. – L’operador tecleja les ordres necessàries. – Imatges del pont? – Amb les vibracions.

Al terminal apareix la imatge del pont amb el cap que intenta mantenir-se en peu i la resta de la tripulació jau a terra. – Dubto que ningú no rebi aquest missatge, tanmateix el vull explicar. M’estic morint, sóc, segurament, el darrer supervivent d’aquesta nau. Fa unes trenta fases vam ser atrets per una força desconeguda, ni els motors a la seva màxima potència van poder evitar-ho.

El cap de la 1627 cau a terra, amb un esforç considerable torna a aixecar-se. – Hem estat xuclats per una mena de remolí, hem estat dins d’aquest fenomen prop de quinze fases, en sortir la nau ja quasi no tenia energia, ni tan sols hem pogut posar en marxa el sistema d’hivernació. Els càlculs ens situen a la banda de recorregut de la 3426 i la 3427.

El cap, visiblement esgotat, intenta seguir el discurs. – Els càlculs que hem pogut fer ens diuen que podíem haver sobreviscut al remolí, sols calia parar els motors i deixar-se portar. He enviat una part de la població amb les llançadores cap a la zona on creiem que hi ha la boca del remolí, si superen el remolí a l’altra banda hi ha un planeta habitable, si és que van al mateix joc on érem.

El cap dona mostres d’estar-se ofegant. – L’aire està totalment corromput, els purificadors fa deu fases que no funcionen. Final del missatge. – El cap es deixa caure, l’indicador d’activitat corporal va perdent el senyal a poc a poc fins desaparèixer. – Operador, pari, no crec que hi hagi més informació a partir d’aquí.

L’operador para l’enregistrament. El cap demana. – Vull un informe de tots els registres de la 1627 durant aquestes quaranta fases, facin càlculs del que ens pot passar si som absorbits per aquest remolí o el que sigui. Pilot, posin cura en qualsevol alteració anòmal en el rumb i rastregin l’espai proper per si troben alguna de les llançadores.

El cap es retira al seu habitacle, al terminal omple el seu diari. - Trobo a faltar l'experiència del meu predecessor. Què faria ell en aquesta situació? Arriscar-se a entrar en un fenomen estel·lar desconegut perquè hi ha un planeta habitable a l'altra banda o passar de llarg. Sí, probablement ell optaria per arriscar-se, a la fi, el risc de no acabar enlloc és major en aquesta banda.

El segon entra a l'habitacle. - Perdó senyor, però crec que estem més a prop del remolí que no pas ens pensàvem. - Ja, m'ho veia a venir. Quina és la situació? - De fet tenim a la vista una de les llançadores, està sent xuclada. - Atreta voldrà dir. - xuclada és més apropiat, cregui'm. - Han pogut contactar? - No, si més no, no hem rebut resposta. – Anem al pont.

Cap i segon arriben al pont, el cap s’apropa al pilot. – Ens atreu? – A cada moment és més perceptible, sí, ens està arrossegant. – Tenim opció de recuperar la llançadora? – Sense entrar al remolí, no senyor. – Tregui’ns d’aquí llavors. – El missatge de la 1627 deia que es podia superar el remolí. – Diu el segon. – Cert, però era un càlcul. No arriscaré la nau. – Espero que les llançadores tinguin sort.

El pilot comença la maniobra d’allunyament, pel monitor la imatge de la llançadora es difumina dins la zona tèrbola de l’espai. El pilot augmenta la potència dels motors. – L’atracció augmenta senyor. – Corregeixi el rumb, encari el remolí. – Entrarem? – No. Acceleri al màxim, pilot. – La nau tremola amb l’acceleració, al monitor les estrelles semblen allargar-se. – Corregeixi mitja fase el rumb.

Després de la correcció la nau surt de l’àrea d’atracció del remolí. - pilot, corregeixi el rumb fins recuperar el camí original. – Sí senyor. Vol, que redueixi la velocitat? – Aprofitem aquesta empenta si li sembla bé. Quan ens queda pel proper sistema? Amb la velocitat anterior sis cicles, amb l’actual ... potser tres, o dos. Mai no hem anat tan ràpids.

El cap es retira de nou al seu habitacle, torna a activar el terminal i escriu al quadern de bitàcoles. – No n’estic segur d’haver pres la decisió correcta. A l’altra banda del remolí hi havia una opció segura, en aquesta banda sols hi han incògnites. Tan de bo al proper sistema trobem un planeta amb condicions per viure.

L’ànim de la població esta caient, la posta dels grangus s’està endarrerint, si en trenta fases no s’ha produït podem tenir greus problemes de proveïment de menjar. Hi ha una part de la població que no acaba d’entendre el que va passar amb els garants i es mostren desconfiats amb els vigilants. Si no canvia la situació tindrem problemes.