Avui m’he aixecat amb la notícia que a algú se li ha acudit de fer un servei de taxi per a dones amb taxis conduïts per dones. La idea que en principi pot semblar revolucionaria, em sembla d’un masclisme pre-nearthental (que em perdonin els antropòlegs si l’he escrit malament) pre-neandertal recalcitrant.
Pel que fa a la notícia sembla ser que la idea ve d’algunes ciutats dels EUA on, per qüestions de seguretat ciutadana, davant continus atacs a les dones es va considerar necessari aquest servei, en aquest cas res a dir. L’altre exemple és Dubai, on les dones gaudeixen, com en la majoria de països islàmics, d’un status inferior a les cabres i on tenen prohibit cap contacte amb un home que no sigui el seu pare, el seu germà, el seu fill o el seu marit.
He de dir que no és una iniciativa de cap entitat oficial sinó la d’una empresa de taxis, que sols es pot contractar per telèfon, aquí els taxis seran negres i grocs com sempre, i que l’argument és que així es pot “elegir”.
Com he dit abans em sembla raonable determinats tipus de serveis quan es tracta de seguretat o manca de respecte, cas del metro “Ventafocs” de Tokio, instaurat per que les dones podessin anar en metro sense que les hi toquessin el cul, estic plenament d’acord.
Ara, quan el raonament, com és el cas, sembla més tret d’un oportunisme falsament feminista que d’una necessitat social, no em queda més que rebel·lar-me. Què diuen? Què les dones han d’anar en taxis diferenciats? Què els homes no podem voler, o pitjor ens molesta, una senyora taxista?
Personalment m’és igual si qui porta el volant porta calces o calçotets, el que vull és que em porti on vull, d’una manera segura i ràpida, i si ells són d’aquells impresentables que giren el retrovisor per mirar l’entrecuix de la clienta, el que han de fer és deixar el taxi i dedicar-se a una altra cosa.
Pel que fa a la notícia sembla ser que la idea ve d’algunes ciutats dels EUA on, per qüestions de seguretat ciutadana, davant continus atacs a les dones es va considerar necessari aquest servei, en aquest cas res a dir. L’altre exemple és Dubai, on les dones gaudeixen, com en la majoria de països islàmics, d’un status inferior a les cabres i on tenen prohibit cap contacte amb un home que no sigui el seu pare, el seu germà, el seu fill o el seu marit.
He de dir que no és una iniciativa de cap entitat oficial sinó la d’una empresa de taxis, que sols es pot contractar per telèfon, aquí els taxis seran negres i grocs com sempre, i que l’argument és que així es pot “elegir”.
Com he dit abans em sembla raonable determinats tipus de serveis quan es tracta de seguretat o manca de respecte, cas del metro “Ventafocs” de Tokio, instaurat per que les dones podessin anar en metro sense que les hi toquessin el cul, estic plenament d’acord.
Ara, quan el raonament, com és el cas, sembla més tret d’un oportunisme falsament feminista que d’una necessitat social, no em queda més que rebel·lar-me. Què diuen? Què les dones han d’anar en taxis diferenciats? Què els homes no podem voler, o pitjor ens molesta, una senyora taxista?
Personalment m’és igual si qui porta el volant porta calces o calçotets, el que vull és que em porti on vull, d’una manera segura i ràpida, i si ells són d’aquells impresentables que giren el retrovisor per mirar l’entrecuix de la clienta, el que han de fer és deixar el taxi i dedicar-se a una altra cosa.