dimarts, 17 de març de 2020

2020-03-17

Tercer dia de feina, alguns problemes es solucionen sols, d'altres es solucionen fent servir el coixí, li he demanat la companya que no podia accedir als documents que parli amb el seu proveïdor d'Internet, problema de ports tancats.

Els caps de l'empresa han establert una reunió diària de mitja hora, telemàtica, per fer-la petar, jo ja havia començat a fer la salutació de bon dia al grup de Whatsapp dels empleats, crec que fa que la gent es senti menys sola en aqueta situació.

Avui han publicat l'horòscop a elmundotoday.com, em quedo amb la previsió per Àries: "Sabemos que se te está haciendo duro eso de llevar cuatro días encerrada en casa, pero no olvides que hace dos semanas estuviste ocho días sin salir porque no te apetecía."

He parlat amb la companya més especial de la feina, no malpenseu, portem junts nou anys a l'empresa i en aquest moment som els més antics, a més podem dir que tenim una bona amistat.

Ella ara està prenyada del seu segon fill, amb el primer ja va tenir problemes i amb el segon ha hagut de fer repòs absolut per no perdre'l, ja porta uns mesos de baixa però malgrat tot sembla que se'n sortiran.

Jo mai rem vaig plantejar la paternitat com un objectiu, i de fet puc dir que si tinc dos fills és perquè no ens vam plantejar no tenir-los ni no tenir-los. De fet la diferència d'edat entre tots dos és important, hores d'ara un farà trenta-un i l'altra quinze.

Avui la gent ha tornat a aplaudir a l'entorn de les vuit del vespre, crec que ha tingut alguna cosa a veure el fet que la meva filla, secretament desesperada d'avorriment, es va conxorxar amb la veïna per posar música al pati de veïns. Sospito que a partir d'això, arribada l'hora algú va començar a aplaudir i crec que s'ha estès si més no pel barri. Però potser m'equivoco.

Recordo una vegada que estava en algun punt de Barcelona ciutat, al cotxe, en un embús, per alguna raó havia de passar per a metròpoli, en cas contrari l'hauria evitat fins i tot passant per l'altra banda de Collserola. Jo estava cansat i vaig pensar que en venia de gust fer sonar el clàxon, va ser un so curt, fins i tot podria dir que avergonyit però en qüestió de segons van començar a sonar tots els clàxons del carrer.

He de reconèixer que en un primer moment no em creia gaire l'abast d'aquesta epidèmia, encara tenia al cap les anteriors, la grip aviar i el SARS que van ser controlades molt aviat. No sóc epidemiòleg però esperava que tingués un recorregut similar.

El punt d'inflexió va ser quan vaig veure la cara de la Presidenta de la comunitat de Madrid, aquella no era la seva cara de política, era una cara de por continguda. Va ser quan em vaig adonar que el covid-19 no era una grip més.

He fet algunes correccions a l'entrada anterior, entre elles el títol, m'havia equivocat en la data i en que el meu primer dia de teletreball va ser divendres.