dilluns, 16 de març del 2020

2020-03-13

Primer dia de confinament.

A casa vam valorar el fet d'anar a comprar al supermercat o no, al final vam anar a comprar el que ens mancava, l'ambient d'histerisme contingut era brutal, mai no havia vist tanta gent junta, les cues de les caixes s'estenien pels passadissos fent impossible mantenir la més mínima distància de seguretat. 

Vam decidir girar cua, el que ens mancava no era tan important i tota la informació de la que disposava ens deia que el subministrament estava garantit.

Vam enfilar cap a la farmàcia, ens mancava un medicament per a la meva filla i estava encarregat. A la farmàcia havien establert un sistema per intentar que la gent estigués separada un metre, els que hi eren ho respectaven i la cua s'estenia fora de la farmàcia on, ja sense marques la gent procurava mantenir la norma.

Va passar una parella d'avis, ella va fer la pregunta del milió. - ¿pero que no os pueden atender dentro? - una noia li va explicar que estàvem mantenint la distància de seguretat. La rialla burleta de la dona em va fer venir ganes de donar-li el condòl per la seva propera mort, vaig callar però.

Vam tornar a casa i ja no vam sortir. He de dir que malgrat dedicar molt temps a fer feina vaig tenir una constant sensació d'angoixa. He passat caps de setmanes sencers sense trepitjar el carrer sense tenir-ne aquesta sensació però ara era allà.

El dia va acabar amb la constatació que els polítics espanyols són genials, el decret d'emergència actuava sobre tot el que estava funcionant centralitzant sanitat i seguretat, en comptes refermar la coordinació, i mantenia totes les mancances, fins al punt de mantenir obertes les perruqueries. Tothom sap que fer-se la permanent, les ungles o depilar-se els baixos és primera necessitat.


2 comentaris:

Sergi ha dit...

Si ja sabia jo que, amb tant temps lliure a casa, alguns recordaríeu que teniu un blog, ni que sigui per fer un diari de confinament! Almenys la pandèmia ha portat alguna cosa bona.

Josep B. ha dit...

Hola Xexu, sí el cert és que el fet d'estar a casa tot el dia m'empeny a escriure una mica, el cert és que arriba un moment en que necessito desfogar-me i aquesta és una bona via.