divendres, 7 de maig del 2010

Mineria, preludi

Dia -2:

Tres mesos, tres llargs i tediosos mesos bloquejats en aquesta estació a l'espera que ens concedissin la llicència per a l'explotació minera de l'asteroide 3145-R5. Tres mesos amb la maquinària apilonada en un dels magatzems i els proveïdors trucant-nos cada dia. Sort que ja saben de que va la història i esperen a que la maquinària burocràtica es posi en marxa.

De fet el sistema és molt ràpid quan et deneguen els permisos, el problema apareix en aprovar-ho, primer la llicència provisional, llavors es passa al comitè d'incompatibilitats, aquest comitè sols emet un informe en contra si algú ha estat prèviament en un càrrec polític, herència del segle XXI pel que sembla. Amb l'informe de compatibilitat s'entra a una llista d'espera fins que s'allibera un asteroide.

Mentre vaig cap al moll per supervisar la càrrega de la maquinària li faig una ullada al dossier, s'ha extret ferro, or, coure ... i ara ens toca a nosaltres, segons el dossier hi ha una traces importants de protoactini, un material radioactiu menyspreat en el passat i que ara era un dels més demanats al ser el combustible de les naus extra-solars.

Al moll ja hi eren els meus companys, Jean, John, Giovanni i jo Joan. Sí, semblava un acudit, quatre persones de diferents països i el mateix nom, però més divertit era saber que John era japonès, Giovanni mexicà, Jean sud-africà i jo europeu, alsacià per ser més exactes. I com és que hi havia aquest garbuix de noms? Molt senzill, les modes, a Mèxic estaven de moda els noms italians, al Japó els noms anglesos, a Sud-Africa els noms francesos i a Alsàcia els noms d'un petit país del mediterrani anomenat Catalunya.

Tots quatre ens havíem conegut a la Universitat, de fet compartíem tres assignatures i les poques ganes d'estudiar-les, a la fi eren d'aquelles assignatures que no acabes de tenir clar que fan al currículum però què hi són, el fet és que un dia John ens va comentar la possibilitat d'aconseguir una llicència d'explotació minera al cinturó d'asteroides, tots ens vam entusiasmar i vam agafar el primer transbordador a la MSS, l'Estació Espacial de Mart.

Afortunadament ahir va arribar la llicència, i ens hem posat de valent a enllestir el viatge, d'aquí a tres dies sortirà la nostra llançadora i podrem començar a extreure protoactini, si tot va bé en uns deu anys terrestres haurem acumulat un benefici de tres bilions d'Ums (unitats monetàries solars) i ens podrem retirar i viure sense pegar un pal a l'aigua.

L'asteroide 3145-R5 és, segons l'informe que ens han lliurat, una roca d'uns dos-cents quilòmetres de diàmetre de forma irregular, sense atmosfera, sense aigua, sense res que pugui permetre la vida, si més no tal com la coneixem.

El nostre equip es composa d'una plataforma d'extracció que s'ancorarà a la superfície, una llançadora amb la que portarem els materials i l'avituallament, un dipòsit per al protoactini i un habitatge, que s'ancoraran a la plataforma. La recollida del protoactini la realitza una transport especial i cada visita suposarà un increment en el nostre compte corrent.

Dia 0:

Tot és a dins la llançadora, hem repassat tot el material i hem acabat de perfilar les responsabilitats, la meva funció principal serà la seguretat de la instal·lació, una fuita del dipòsit cap a les zones de trànsit o habitables seria catastròfic, també m'he d'encarregar de les operacions d'acoblament i desacoblament del transport i la llançadora.

Giovanni S'encarregarà de la llançadora, i per tant de l'avituallament, sembla una feina lleugera, però implica anar i tornar constantment de casa a la MSS, depenem d'ell per menjar i beure. John és el nostre tècnic d'extracció, es passarà els dies mirant els resultats de les anàlisis de la prospecció, primer per trobar una veta, després per controlar quan s'acaba.

Jean és el nostre xef i administrador, tota la burocràcia passarà per les seves mans i el menjar també, afortunadament hem pogut comprovar les seves virtuts en ambdós camps, mai no hauria pensat que es pogués fer un plat deliciós a partir de menjar dessecat i conserves.

Aquesta nit dormirem a la llançadora, demà sortirem a primera hora cap a 3145-R5, demà comença la nostra aventura.

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Ei! Continuarà?

Em sembla un molt bon relat, i fa venir ganes de més!