dijous, 11 de setembre del 2008

Onze de setembre del 2008

Jo, senyor, sóc fill d’emigrants, els meus avis i els meus pares van haver de deixar la seva terra, no cercaven pas un somni, cercaven una oportunitat, ningú no els hi va regalar res, és cert, però allà no l’haurien tinguda, jo no l’hauria tinguda.

Jo, senyor, vaig néixer sota l’ombra d’un traïdor, d’un criminal i encara és hora que el vegi comdemnat i desnonat de tot perdó.

Jo, senyor, vaig haver d’aprendre una llengua que no és la dels meus pares i no és la de la meva terra, que va ser imposada a sang i foc, menyspreant la resta.

Jo, senyor, vaig ser inscrit en una religió que jo no vaig elegir, no pas pel caprici patern sinó per la imposició d’uns brètols que es consideren enviats de Déu.

Jo, senyor, treballo dur cada dia, mantinc la meva família, les despeses de la meva ciutat, les del meu país i als llestos d’altres territoris que viuen de la meva solidaritat obligada.

Jo, senyor, visc en un país tip d’oferir diàleg a canvi de garrotades, i és per això, senyor, que no vull seguir lligat a l’estat suprem que ens ofega i ens menysprea.

Jo, senyor, sóc català, i vull que la meva terra sigui lliure, que podem decidir amb qui i com som solidaris, que no hagi de plorar per fer servir la meva llengua, que mai més un traïdor no ens governi, que mai cap més religió no pugui imposar-se.

Jo, senyor, vull la independència de Catalunya.


Josep Benet Borrajo Fernàndez (Skorbuto)

6 comentaris:

Unknown ha dit...

clap clap clap

Estic passant aquesta diada a Londres, i aquí plou. M'has alegrat el dia i m'has fet sentir una mica més a prop de casa. Gràcies!

Ferran Porta ha dit...

Sí senyor! Visca Catalunya!

Ana ha dit...

Espero que aquest senyor t'escolti... Bona diada! I visca Catalunya!

Núr ha dit...

Molt ben dit!! Visca Catalunya i bona diada!

Finestreta ha dit...

Ostres tot molt ben dit!!!

Sergi ha dit...

Uf, quin escrit. Alguna cosa s'ha remogut dins meu, ja t'ho pots ben creure. Fa temps que no em surt la vena independentista, que em quedo en la defensa de la meva terra, sense importar-me on són les fronteres, però amb aquest text has fet que torni a pensar que no demanem prou el que desitgem, i sí, desitjo que la meva terra sigui lliure, desitjo no tenir res a veure amb ells, perquè no som com ells, i no ens en convenceran. Que es quedin la seva llengua, la seva manera de ser i la seva cultura, i que s'oblidin de nosaltres com a gallina dels ous d'or. Nosaltres solets ja ens espavilaríem. A veure què farien llavors.