dilluns, 29 de setembre del 2008

Abducció

Em desperto sense saber molt bé on, no hi veig, sento mal a tot el cos i no puc moure les extremitats, alguna cosa me les lliga. Em costa recordar. On sóc? Què ha passat?

A poc a poc em retornen els records, sí, estàvem al nostre prat, tranquils, gaudint de la frescor del matí, a la nit havia plogut i ara la humitat feia que l’aroma de la gespa ho envaís tot. On estic ara fa una ferum estranya, molt desagradable.

Més records, menjàvem fruits dolços recent agafats dels arbres, una femella em mirava directament als ulls, semblava estar disposada a acceptar-me, començàvem el joc, jo m’apropava, ella em bufava com si no em volgués, jo m’apartava i tronava apropar-me, ella em deixava que la olorés, però al moment que m’hi apropava més s’esmunyia.

Estàvem a punt d’unir-nos quan vam sentir aquell soroll. Sí, ara el recordo, un soroll esgarrifós, no l’havia escoltat mai, vam començar a córrer cercant la cova, allà seríem a raser. Vaig sentir una punxada, no sé com es va fer de nit i no recordo més.

Suposo que és nit tancada, però és una nit estranya, no plou però fa fred, no veig les llums de la nit, ni les petites ni les grans que solquen la nit d’un extrem a l’altre. Dec ser en alguna cova, però no recordo cap cova com aquesta.

Sento uns sorolls, no sé identificar on, tinc por, crido esperant que algú em respongui, no res, sols la remor de fons, una remor llunyanament semblant a les trepitjades d’un animal petit. De sobte es fa de dia, no és un dia normal, la llum és massa intensa i ha aparegut de cop, tanco els ulls i intento moure’m per cobrir-me, aquesta llum em fa mal, no puc evitar fer un crit.

La remor s’ha fet més propera, miro d’obrir els ulls, sols veig ombres, ombres difuminades, que no acabo d’identificar, semblen petits animalons que es mouen a distància, com si en tinguessin por, por de mi. Les ombres es van definint, els éssers que em rodegen em recorden llunyanament la meva gent, si no fos per la mida, molt més petits que nosaltres.

Però em fan por, tenen un no sé què a la mirada que em fa desconfiar d’ells, tracto de parlar-los, però no m’entenen, o no m’escolten. Un s’apropa amb una mena de branca, molt recta, me la clava al coll, sento la punxada i un dolor intens, com si m’entrés alguna cosa a dins.

Intento moure’m però em costa cada vegada més fins que m’és impossible, el cos no em respon, sols puc mirar a l’ésser que tinc just al davant, sembla una femella, em passa la mà pel cap, desconec perquè, tot es fon de nou, no sé que passa, m’estic adormint encara que no vulgui ...


Anàlisi de la nova espècie descoberta, aspecte exterior.

Aspecte general: Homínid, totalment cobert de cabell, molt semblant a la llana, Tot sembla indicar que l’espècimen és un mascle.
Pes: 300 – 400 kg.
Extremitats: 4, mans, sis dits en cadascuna, no s’aprecia cua ni similar.
Cap: dues vegades l’humà, dos ulls, frontals, un orifici de respiració i alimentació a la mateixa superfície, equivalent a la boca, dins aquesta es detecta una protuberància que podria correspondre a les dents, no s’aprecia cap protuberància similar al nas. Coll curt.
Cos: 2 m d’envergadura, s’aprecien dues línies de protuberàncies al llom que podrien correspondre a la columna vertebral.

Evacuació i genitals: Orifici suposadament rectal, protuberància fàl·lica d’un radi de 3 cm i una longitud de 6 cm, no es detecta cap tipus d’òrgan testicular extern.

Intel·ligència: No sembla tenir un llenguatge complex ja sigui oral o per signes, no s’ha pogut observar estratègies complexes davant la nostra presència, Tanmateix no es descarta un nivell avançat.

Observacions:
No ha estat possible la captura de cap altre espècimen, tot i procurar no espantar-los ens van detectar molt aviat esmunyint-se dins les coves de la zona. Per les restes observades s’alimenten de fruites. S’ha d’estar alerta, dins les coves són letals.

El zoòleg de l’expedició va morir en entrar rera una suposada femella dins una de les coves. Aquest informe l’omple el cap de l’expedició, prego disculpeu els meus pocs coneixements de zoologia. Hivernem l’espècimen per al seu trasllat a la Terra.

6 comentaris:

Striper ha dit...

Si el porten a la terra esperem que no se els escapi.

Joana ha dit...

Quina angoixa he passat! Som dolents els humans!

Finestreta ha dit...

Ostres tu, jo sempre he pensat que el món dels extraterrestres deu ser de qualsevol manera, però segur que no com ens l'imaginem... Deu ser taaaaaaaaan diferent que ni tan sols ens en podem crear una idea... Aix no sé, ves a saber!!!

Josep B. ha dit...

Striper: Ves a saber, tanmateix no parlem d'un àlien destructor sinò d'un ser pacific que te por.

Joana: Més que dolents som irresponsables.

Finestreta: Segur que hi han extraterrestres molt diferents a nosaltres, però també hi hauran que s'assemblin, no et faré una classe magistral però hi han prous teories al respecte.

Lluna ha dit...

I jo que crei que parlaves d'un ós al principi... Realment molt irresponsables els humans! ;)

Carme ha dit...

osti. m´he acollonit una mica al llegir el relat.. feia temps que no passaba pel teu racó.. res, que no he parat de llegir fins al final. ai.. aquets humans.. saps a que m´ha recordat el teu relat? t´enrecordes d´aquells llibres que hi havia quant almenys jo era mes joveneta i contaven una historia on podies decidir opcions. et deien: opcio a/ si decideixes aixo ves a la pàg. tal B/ si decideixes aixo ves a la pàg 15.. i aixi succesivament fins que arribaves al final del llibre. res, que m´ha recordat a això.. no se ben be perque. Perdona les faltes ortogràfiques)_