dilluns, 30 de juny del 2008

Un dia d'aquests

Un dia d’aquests faré la bogeria mes desbarrada de la meva història, buscaré la manera d’apropar-me a tu, de dir-te que t’estimo, que m’és el mateix si tu no em vols, però que t’ho vull dir.

Un dia d’aquests em plantaré davant teu, espantat com sempre estic, i et robaré un petó.

Un dia d’aquests seguiré la teva ombra per trobar-me amb tu, per demanar-te que m’estimis, per sentir-te a prop.

Aquell dia serà el millor, hauré fet el pas en el buit, i no m’importarà estavellar-me contra la crua realitat.

Aquell dia serà el que em portarà a sentir-me ple de vida o a enfonsar-me en la tristor.

Aquell dia deixaré de tremolar cada vegada que et veig, sabré si ets amb mi o si t’he d’oblidar.

Potser mai no arribarà aquest dia, perquè quan hi penso em tremola tot.

Potser mai no faré el que penso perquè tinc la sensació de perdre’t així m’apropo a tu.

Potser mai coneixeré el sabor dels teus llavis ni el tacte de la teva pell.

18 comentaris:

Sergi ha dit...

Em deixes ben parat amb aquest escrit, i no sé si és un sentiment que et surt del fons del cor o una de les teves creacions. Amb l'etiqueta que té el post, me'n faig una idea. Dit això, només em resta dir-te que dels covards no se'n va dir res, així que si tens això dins, més val que trobis la manera de dur-ho a terme. No voldràs penedir-te, d'aquí un grapat d'anys, de no haver actuat quan tenies l'oportunitat, oi?

Anònim ha dit...

Ostres aquestes situacions passen, em passa com en Xexu, crec que és una creació però m'agrada, aquests sentiments els hem tingut tots però tu sembles més atrevit tot i que no s'atreveixi mai :)

Anònim ha dit...

A mi també m'has deixa't una mica desoncertada. La categoria diu pensaments i no relats.... per tant hi ha algú que et ronda pel cap.....Bona sort!

Josep B. ha dit...

A tots: Potser he d'aclarir una mica el tema de les etiquetes.

Sols hi ha dos etiquetes on el que digui sigui cent per cent real, Una és l'etiqueta dedicada als meus fills, una altra és l'etiqueta de Personal.

Dels pensaments, si no hi ha una de els altres etiquetes, són coses que penso o he pensat, no necessariament que siguin fets reals. Vull dir que no són un engany però poden no estar en el temps on el publico i poden estar maquillades (sobretot si sé que pot fer mal a algú).

Respecte en aquest text en especial, no és ara quan el sento així, però, com a bon àries sóc un enamoradís malaltís, i l'he sentit moltes vegades, però se'm passa aviat, senyal que, a la fi, no és tan important.

Rita ha dit...

Sigui realitat o ficció, un sentiment així és bonic, tot i que pot ser dolorós quan és realitat..
Del que sí que estic segura és que la teva sensibilitat sí que n'és de real.
Bona matinada! :)

Delfica ha dit...

D'això s'en diu la rauxa assenyada,amb tota la premeditació del món, però rauxa al fi.
M'ha agradat molt.

Anònim ha dit...

No saps com m'he sentiT identificat amb aquest text!!!!!!!
Jo SEMRPE he tingut amors impossibles i platònics que semrpe han quedat en el secret absolut per la meva manca de decisió!

Anònim ha dit...

Real o no, es un sentiment que sovint més d'un ha sentit algún cop. De tota manera sempre acostuma a passar que quan no ens atrevim creem nosaltres mateixos una mena d'utopia que cada cop es va fent més i més gran i pensem com qui diu que tot es color de rosa. Però si ho duem a terme, la majoria de vegades ens fotem una ostia que ens desperta de cop i a sobre ens deixa més fotuts caldo que no pas satisfets del que hem fet.

No sé, es com jo ho veig. I de tota manera tal com ens ho has dit, de veritat fas dubtar si es un escrit inventat o be un sentiment real. Felicitats!

Anònim ha dit...

potser si, si altes!

déjà vie

Anònim ha dit...

saltes volia dir...

Josep B. ha dit...

Rita: Real ho era, mai no diré que sento o he sentit res que no sigui veritat, l'únic és que, pel moment això ja va passar i és ara quan puc penjar-ho. Tens raó quan dius que pot ser dolorós.

Délfica: Gràcies.

Glam: Tots en tenim.

Xesca: Moltes vegades ens estavellem amb la realitat, i com dic abans, va ser real als seus moments, i segurament ho serà moltes altres vegades. El que tinc al meu favor és que amb l'edat he aprés a gaudir de la il·lusió sense llençar-m'hi, doncs, al fer-ho faria mal a gent que estimo i no s'ho mereixen.

I, a la fi, els somnis somnis són.


Deja vié: Sí, però saltar és una decissió important.

Juan Duque Oliva ha dit...

Preciosas palabras.

Hay tanto que nos perdemos por miedo.

Anònim ha dit...

Què coi has fet perquè es pugui comentar així??? No ho havia vist!

M'ha agradat molt, el relat! És molt àgil i ràpid i molt intens, també! ole ole! :D

Josep B. ha dit...

Luz de gas: El miedo es un mal consejero.

Núr: Lo dels comenatris es fà amb el blogger in draft (http://draft.blogger.com/home)

Me n'alegro que t'hagi agradat, vol dir que no el faig tan malament. ;)

Joana ha dit...

Sempre és un dia d'aquests! És un sentiment tan real per tothom, que has fet ballar el cap a tots els teus seguidors! Ets gran skorbuto!

Anònim ha dit...

No sé pas com he arribat fins aquí, però no saps com d'identificada m'he sentit amb aquest text, fins i tot amb la manera d'escriure. Igual que tu, com a bona àries, sóc enamoradissa i al meu diari hi ha força presència de textos com aquest. Continua escrivint i somiant, encara que després el preu sigui una hòstia contra el terra :) Cuida't!

Anònim ha dit...

Ostres, acabo de llegir això que no vols que posin Anònim de nom. Ho sento, però es que no remeno gaire per blogspot i no sé com posar el meu nom :S Em dic Gemma ;)

(sóc l'"anònim" de dalt)

Josep B. ha dit...

Gemma: Benvinguda, hi ha varies maners d'identificar-se, posar el teu nom al final del comentari és una d'elles. També pots fer servir la solapa de "comenta com a:" l'opció nom/URL, llavors pots posar ujn nom i, opcionalment, l'adreça del teu bloc, si en tens.

Respecte lo de l'hòstia contra el terra en tinc prou experiència. ;)