dilluns, 23 de juny del 2008

Impresentables

M’agraden les rambles perquè són un poti-poti de gent singular, d’éssers estranys fora d’aquella riuada, i a cada element se li pot assignar una història més o menys encertada, i sense adonar-te acabes formant part del mosaic vivent, acabes sent un ésser més dins el batibull de colors i aspectes.

Però de vegades tota la poesia del lloc es perd. Es perdia quan alguns babaus s’entestaven a fer manifestacions i uns altres babaus vestits de gris s’entestaven a dissoldre-les, sense parar cura de la gran majoria que hi passejava, aliens a les pretensions d’uns i d’altres.

Me’ls vaig creuar tot passejant per les Rambles ja fa molts anys, jo era un adolescent llavors, però sols veure’ls vaig saber que allò no era el que semblava. Ell podia passar pel veí tros de pa que tots tenim, orgullós omplia el pit i somreia, ufà, li passava el braç per les sobre espatlles, sabia que ella no s’hi oposaria.

Ella podia ser la veïna que no coneixem, que no ens mira quan ens creuem, que acota el cap avergonyida. Ella somreia tremolosa, es minvava al costat d’ell, el braç sobre les espatlles es convertia en una càrrega feixuga que acceptava en silenci, la seva mirada sols deia una paraula i l’ull de vellut posava el crit ofegat.

La por als ulls d’ella se’m clavava produint-me una angunia insuportable. La impotència em feia prémer els punys fins a fer-me mal, hauria volgut tenir el do del càstig, fuetejar-lo amb la mirada, fer-li sentir el dolor i la por d’ella.

Però, en aquella època, més encara que ara, s’hi passejaven orgullosos del seu poder, de la seva impunitat, del seu menyspreu per l’ésser posseït, sí, posseït, no pas estimat. Gaudiria de veure’ls humiliats, acovardits, tremolosos.

Perquè, a la fi i com a home, ells no sols fan mal a la “seva” companya. Ens humilien a tots, ens avergonyeixen amb el seu orgull injustificat i barroer. Són una lacra que patim tots els que, humilment, volem ser estimats, no pas propietaris de ningú.

Enyoro els pronoms i adjectius, inexistents, de proximitat, directament enfrontats als possessius, poder dir la (meva) companya, i que quedi clar que no és la meva possessió sinó l’ésser que m’estimo, què és amb mi i sóc amb ella perquè ambdós volem, lliurement.

Sí, he desbarrat una mica, però oi que així, aquests babaus quedarien sempre en evidència?

M’Aixeco avui amb la noticia de l’assassinat d’una dona a mans del seu marit, aquí, a casa nostra. Potser no acabarà mai aquesta disbauxa?

Altres d’impresentables.

Veus per on avui toca partida doble d’impresentables, i és que ahir me’n vaig assabentar, demà és el “dia de l’orgull dels amants dels nens”. No es tracta d’una associació de mares i pares que es desviuen pels seus fills sinó d’una colla de pocavergonyes que ens volen fer combregar amb rodes de molí.

Segons aquestes paparres es poden tenir relacions sexuals respectuoses amb infants. Tenint en compte que, sobretot si es juga a determinats jocs, s’ha d’anar amb peus de plom en les relacions entre adults, com podem pensar que es pot establir una relació responsable amb una criatura?

Ells argumenten que els nens ja tenen una vida sexual, no sóc un especialista però segurament és cert, però el que tinc segur és que no té res a veure la sexualitat d’unes criatures en formació amb la sexualitat dels adults.

Aquests monstres s’entesten en comparar-se amb homosexuals i transsexuals, com si lo d’ells fos el mateix. Quan aprendran que les relacions home - dona, home – home, dona – dona, es basen, sempre en la igualtat i en la llibertat, i un nen mai no serà lliure en una relació de caire sexual.

A més hi ha la vessant d’atracció, jo em perdo amb una criatura als braços, però els sentiments que em produeixen no són, ni de lluny, sexuals. Francament fan amb mi el que volen, excepte quan decideixo que he d’exercir de pare, o quan sento que hi ha un perill per ells.

Però mai no han produït en mi un desig sexual com si em produeix una dona atractiva o com una imatge de sexe. De fet em repugnen fins i tot els concursos aquest de bellesa infantil que deixen fer a U.S.A. francament fan pudor a pederàstia.

I tornant al principi, el que més ràbia em fa és que els molt fills de la gran puta agafin el primer dia de l’estiu (24 de juny) per fer onejar la seva bandera.

La pederàstia és sempre un acte de dominació sobre un ser indefens, per tant un acte de violació. Els pederastes són i seran sempre uns delinqüents, una herència de les èpoques fosques de la nostra història, on el dret era diví i no humà.

Pederastes, us feu dir com us feu dir, no sou més que escòria, no volgueu orgull, no en teniu dret a ell, no esteu oprimits, sou opressors, no sou víctimes, sou botxins.

24 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb això tens tota la raó, aquesta gent no sé com els poden deixar anar amb la bandera onejant, no ho puc entendre i menys que ho comparin amb homosexuals o transexuals, no té res a veue, estan malalts, com els qui maten, però és que ningú hi fa res...
Res nano, malgrat tot que la Revetlla vagi bé :) Salut.

Juan Duque Oliva ha dit...

Pues no tenía ni idea, ademas el día de mi santo, no se a qué edad ellos consideran que ya se puede, 18 años ya está bien, incluso si me apuran 17, pero menos es una barbaridad a no ser que los dos la tengan, pero más alla no me parece nada correcto.

Saludos

Anònim ha dit...

Fills de la grandíssima puta! Estic tan indignada que m'has fet escriure un segon post, avui!! >:(
N'he trobat un article al diari, que et deixo enllaçat!
Em sembla molt greu que aquestes coses estiguin permeses. I encara me'n sap greu que aquestes persones declarin un dia, sigui el que sigui, el seu dia internacional! Com és que ningú no els atrapa? Com els permeten fer aquestes coses? Que els tanquin i castrin a tots!

I el més trist de tots: com és que això no ha sortit a primera plana de tots els diaris, en comptes de la notícia de la selecció tomatera??? Aquestes se suposa que han de ser les nostres prioritats??? Estic MOLT INDIGNADA!!!

Anònim ha dit...

NO sé com no els cau la cara de vergonya, be, es que segurament no en tenen, ni saben el que es. Uns èssers menyspreables que a sobre s'atreveixen a reivindicar un dia per cel.lebrar-ho... Aixó es horrible, es que em falta un qualificatiu adient, dons tos em queden curts.

Comparteixo la indignació de la Nur, no sé com no se'ls persegueix devant de tals declaracions, devant d'aberracions tan enormes.
Son persones sense sentic comú.

I callo. O diria besieses.

Sergi ha dit...

Em resulta incomprensible que erigeixin un dia per això, que treguin pit orgullosos i demanin respecte. Estic d'acord amb tot el que dius, per tant no em cal fer cap parrafada, però destaco que una relació d'aquest caire mai no pot ser d'igualtat, de la mateixa manera que les relacions de dominació de les que parles al principi. Els nens no trien lliurement, es veuen obligats. Si fossin conscients del que passa, dubto que s'hi avinguessin. No ho entenc, de veritat, no ho entenc.

mossèn ha dit...

interessant ... salut

pluja ha dit...

No tinc paraules, de veritat. No se suposa que la pederastia és un delicte? no se suposa que es persegueix, jutja i empresona a aquells que abusen dels nens? Doncs que collons fan permeten declaracions d'aquests tipus? uff!! se m'encen la sang!!!

Josep B. ha dit...

Luz de gas: El problema no és la edad en sí sinó la capacidad de control sobre el menor. Este tipo de gente(por llamarlos de algún modo) se aprovechan de una situación de indefensión atribuyendo la responsabilidad a una persona que aún no está formada y no tiene mecanismos de defensa. Sól hace falta recordar al pederasta obispo de Tenerife diciendo que los menores provocaban.

Núr: gràcies per fer l'enllaç, un petó.

Cesc, Xesca, Xexu i pluja: Totalment d'acord amb vosaltres.

A tots en general, les darreres notícies (les he escoltat a la ràdio) és que ja s'ha bloquejat l'accés a la pàgina i que s'està investigant qui són els responsables, però potser seria més fàcil començar pel Bisbe de Tenerife, segur que en traurien alguna cosa.

Rafel ha dit...

A veure l'abús a menors és un delicte i com a tal ha d'estar perseguit i està clar que tota relació amb un menor per sota de l'edat de consentiment és abús i res més que abús. I òbviament fer apologia d'això també ha de ser considerat delicte.

Ara bé, d'aquí a estigmatitzar tant aquest tipus de delicte. Doncs mira, també fan fàstic molts altres delictes i no es linxa ni estigmatitza tant als altres delinqüents. Si més no la gent no està insistint tot el dia amb el "repugnants" que són molts altres delictes contra les persones.

Per altra banda, entenc que s'ha de protegir els menors, però a vegades hi ha molta hipocresia darrera el discurs de la protecció als menors. Vull dir, els drets dels menors que moren de gana a l'Àfrica , de les nenes que els fan l'ablació, i dels infants que treballen a les fàbriques de conegudes marques de roba i calçat, de nenes prepúbers que són casades a la força... doncs tot això també són violacions dels drets dels menors que no es poden justificar sota cap mena de "relativisme cultural".

Els pederastes són delinqüents com molts altres són delinqüents. Crec perillós que els convertim en un "scapegoat" (chivo expiatorio). Deixem que la justícia actuï.

Rafel ha dit...

I sobretot no oblidem que la majoria d'abusos a menors es produeixen dins l'àmbit familiar!

Josep B. ha dit...

Rafel: Si no recordo malament tu ets gai. Potser t'hauries de recordar que no fa gaire, alguns encara ho fan, us assignaven la pederastia com quelcom indisoluble de l'homosexualitat.

Indubtablement no en comparteixo aquesta idea, però aquesta campanya que han encetat va DIRECTAMENT lligada a exigir que els tractem com us hem de tractar a vosaltres, es a dir amb respecte, es a dir com a víctimes d'una injusticia.

Pel que fa a la resta d'agressions que has enumerat. Tampoc no callo davant d'elles, lo de les nenes casades a la força per a mi te un nom, pederàstia.

I sí, es cert que la major aprt dels abusos són dins de la família però això no treu res a que ens haguem de cabrejar quan algú tracta de passar per víctima quan no ho és.

Acceptaries el dia de l'orgull homòfob? El dia de l'orgull Camell? El dia de l'orgull traficant d'armes?

Indubtablement és la justicia que ha d'actuar, però no podem callar si callem es senten recolçats.

El tacte de les paraules ha dit...

Realment indignant

Em deixa molt mal cos, això.

El veí de dalt ha dit...

Gent realment malalta, aquest pederastes. En tots els sentits. Ser pare encara et posa més dels nervis, perquè no pots entendre com pot haver-hi gent així. Escòria, com tu dius.

Anònim ha dit...

És molt fort tot plegat! És indignant i molt trist, tot tipus de violència hauria de ser castigada fermament, i encara més quan es tracta de nens, pk ells són els més indefensos. No entenc com aquesta gent (per dir-los d'alguna manera) poden comparar-se amb un homosexual o transexual! Són uns desgraciats home, i ells ho saben, i l'únic que fan és intentar autojustificar les seves accions comparant-se amb els homo/transexuals

Josep B. ha dit...

Tacte: (Si em permets l'abreujament) A tots ens deixa mal cos.

Veí: Indubtablement el fet de ser pares encara ens fa sentir-nos pitjor.

Nauzzet: Primer de tot, benvinguda. És un fet usual en els abusos de poder de qualsevol tipus tractar de mostrar-se com víctimes fent recaure en les víctimes el paper de culpables (Recordem: "Si es que van provocando")

montse gatell ha dit...

Skorbuto,després del comentari que has deixat al meu bloc, he entrat al teu. M'hi he passejat una estona i m'ha interessat. A mi també m'agrada escriure i mica en mica aniré llegint els teus relats. De moment, he llegit tres dels teus posts, el del 23 de juny i, el del fill adolescent i el que diu "Plou". M'han agradat. Deies en el teu comentari que el meu bloc té molt contingut local però que possiblement no estaríem d'acord en moltes coses. Intueixo que això t'ho fa dir la meva militància. Jo, a priori, no ho asseguraria, perquè tots podem trobar punts en comú que no ens imaginaríem, més enllà de l'orientació ideològica o política. Aquesta és la meva esperança, al menys.
En tot cas, m'ha agradat el que he llegit. Coincideixo amb les teves impressions del post del dia 23 de juny, i m'he vist reflectida en els sentiments de "Plou". Tinc una filla de 6 anys, sé què vols dir...
Fins aviat!

Josep B. ha dit...

Montse: Benvinguda, i segur que en podem trobar de punts de coincidència, afortunadament no en sóm plans com un personatge de novel·la barata sinó polièdrics i mes difusos que no pas voldriem de vegades.

Indubtablement mai no discutiré amb tu sobre les necessitats o anhels de la teva ciutat que, fora de la seva ubicació geogràfica, no tinc el gust de conèixer.

Sigues sempre benvinguda.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

tens raó quan dius que per uns desgraciats pageu tots i si no m'ho preguntes a mi i t'explicaré, i coses que callaré...no entenc com encara no me l'he carregat, no ho entenc.
el segon tema em va fer para atenció quan ho vaig sentir, es que es hem tornat tots boigos o que? com es pot permetre semblant disbarat i a més ferne propaganda, encara que sigui per informar.
i no puc continuar.

Eli ha dit...

No sé on anirem a parar...
Que fort!!!
Això no te nom!
Es vergonyòs!!!
:(

Joana ha dit...

Com molt bé dius, impresentables, però també ho són els que els permeten tenir un dia de l'orgull...., com si fos un orgull ser pederasta! La relació amb un infant mai no pot ser d'igualtat, l'adult sempre exercirà poder sobre el nen. Això jo li diria fer apología, i em sembla que és delicte, fer apología de qualsevol cosa, donat que fer apologia té una connotació negativa. No continuo, que m'altero.

Josep B. ha dit...

Menta: Sé que has pasat per alguna cosa semblant i entre el que vaig llegir de tu i el que explicava la Xesca (http://fgretoques.blogspot.com/) en un text seu em van tornar els records d'aquella època i d'aquella imatge.

Eli: Tu ho has dit, és vergonyòs.

Joana: Crec que era ahir que deien que la web aquesta era oberta als EUA des del 2006, curiós que estiguin preocupats pels festucs iranians i no mirin el que hi ha a casa seva.

Rafel ha dit...

llegeixo el teu comentari amb unes setmanes de retard.

Sí té recochineo que aquests pederastes celebrin el seu "orgull" per justificar una actitud delictiva sota una pàtina de lluita d'alliberament. És indignant. De fet ho anava a posar en el meu comentari de fa unes setmanes.

I amb això d'associar homosexualitat i pederastia, a França encara ens diuen pédés. A mi m'indigna moltíssim! El bisbe de Tenerife (un altre pederasta en potència), de fet ho relacionava!

De tota manera insisteixo, crec que al pederasta se'l veu com una mena de diable malvat del segle XXI quan no és més que un dels molts tipus d'abús/delicte que es poden fer contra les persones...

Vull dir que justícia dura sí, però linxament, no més que el que es fa amb d'altres delinqüents similars (violadors, etc.).

Amb casos mediàtics com el de la nena María José sovint es cau en massa sensacionalisme. Assassinen a un iaio o iaia a sang freda i ningú diu ni mu a la tele. Ara, si violen i maten a unes nenes, com el cas d'Alcasser, morbo i audiència assegurat. La TV presenta al pederasta com un dimoni del segle XXI que serveix de boc expiatori a la societat. És això amb el que estic en contra. Magnificant al delinquent, no propiciem que més pederastes en potència passin a l'acció?

Millor endurir les penes i augmentar l'eficàcia policial que fer tant sensacionalisme i demagògia per la tele, no?

No sé si ara m'he explicat millor.

Rafel ha dit...

O el cas Madeleine que és paradigmàtic del que volia explicar del morbo i audiència que dóna aquest delicte a la TV... fan agafar massa por a la gent dient subliminalment: "la madeleine/maria josé/jeremy podia ser qualsevol dels vostres fills".

Josep B. ha dit...

Rafel: Indubtablement no estic demanant el llinxament de ningú, tampóc no en sóc amic de la feina que, a vegades, fa la premsa.

Però hi han coses que clamen al cel, i el fet que una pàgina web d'aquestes característiques sigui perfectament accessible d'un any ençà és imperdonable.

Respecte a associar homosexualitat i pederàstia jo n'he tingut discussions bastants fortes, i no baixaven del burro.

El cas de la Madeleine és una mica diferent, no al tracte de la premsa. Pel que intueixo hi ha algún tipus d'accident familiar i un interés molt alt en amagar-ho. Ara que han tancat el cas suposo que mai sabrem la veritat.