(Es nota que no sé francès?)
Un no és perfecte, diria més, un moltes vegades és un autèntic totxo. Per què dic això? Bé, la història la heu pogut llegir, si més no a retalls, als comentaris del text anterior.
Sí, reconec que vaig fer un comentari desafortunat, on volia fer una lloança, amb una mica d’humor, vaig ferir una persona, la Blogigiosa. Suposo que això és un tret característic de l’espècie, sobretot quan les coses es fan per escrit, quan l’altre no et pot veure la cara i entendre que fas broma.
I és que tenim exemples clars (permeteu-me que em vagi de tema una mica) com la frase “t’has cobert de glòria”. El seu significat hauria de ser totalment positiu, i malgrat tot és un retret, dels més durs per cert. (I ara torno al tema)
Doncs, quan un fot la gamba, el que ha de fer, és demanar disculpes i explicar-se, i això és el que he fet, i el que faré tota vegada que algú em faci saber que he fet mal, perquè un pot fer mal sense voler, és inevitable.
Dit això, ve la segona part. El primer comentari que apareix, i així el sento, és dur, digne d’algú que ha demostrat una voluntat total de no rectificar, que ha estat clarament i directament ofensiu.
Francament no crec que m’ho mereixés, cosa que l’autora, Nervis al punt, si ho considerava. Hi havia un punt que em va fer més mal que els altres quan deia ”Potser es dedica a comentar totes les novetats ...”, i és com el vaig interpretar jo m’estava acusant de fer “autobombo”, en altre comentari em dona a entendre que no era així, acceptat, les interpretacions són perilloses de mena.
Altra cosa que apuntava era el fet que no entenia els seus articles i que l’havia dit en varies ocasions, lògicament vaig mirar quants comentaris havia fet al bloc, en vaig trobar tres, el primer sobre el tema “Post” versus article, on simplement comentava que jo no en feia servir la dita paraula.
El segon, un text que semblava, m’ho semblava a mi, buscar una certa sensació de que s’escapés alguna cosa, ja m’estava bé, m’agradava, malgrat el text s’entén perfectament. Doncs així vaig comentar, això sí fent servir la paraula “opac”.
L’autora el va entendre en el sentit que jo no buscava. En aquest cas no va haver ofensa involuntària, suposo, però alguna cosa va contar en contra meva, doncs, al seu comentari el va argumentar. Altra vegada les interpretacions ens distancien de l’objectiu.
Bé, la història acaba amb paraules conciliadores per part de Nervis al punt, i una invitació oberta de la Blogigiosa per que segueixi fent comentaris, fent referència als premis que hi tenen preparats.
Com sempre, jo procuro informar-me de tot (no sempre l’aconsegueixo), vaig mirar el bloc de referència, fins trobar els articles referents als dits premis, el primer pertany a la Blogigiosa, entenc que l’objectiu era que la gent digués la seva, no entraré a discutir-ho, (bàsicament per que no hi ha res a discutir)
Sols un petit comentari, ja fa molts anys que no lluito per premis, el meu premi és saber que hi ha gent que li agrada el que faig, la resta, si venen benvinguts però no em fa enveja que els hi donen als altres. (Per cert la Núr em va posar en el compromís [Gràcies maca :) ] de repartir premis, i així ho faré).
Hi havia un a continuació sobre el mateix tema de Nervis al punt, reclamant si no hi havia gent que fes “crítica”. Si una cosa tinc clara és que jo no faré mai crítica d’alguna cosa que pretengui ser artístic, puc dir que m’agrada, que no m’agrada, o puc abstenir-me. Altra cosa són els temes polítics, aquí sí faig crítica, de vegades molt dura.
Per altra banda, posa't al meu lloc, Nervis, faries comentaris a un lloc on has sortit apallissat? No sé si és que estic ressentit, potser sí, o és que sóc un orgullós, potser també, o és que tinc por, també pot ser.
El que tinc molt clar és que tot això ha suposat un abans i un desprès, i que una vegada acomplerta la meva obligació moral (de la que no em penedeixo en absolut) de rectificar, no sé si faré molts més comentaris, ho sento, però els comentaris els feia perquè em sentia proper, hores d’ara no ho sento així.
Nervis al punt, Blogigiosa i Sortida d’incendis (A tu, especialment, dir-te que ho sento, però estàs al mateix bloc) Espero que tingueu sort, i, amb paciència, trobareu els crítics que voleu. Fins sempre.
Sí, reconec que vaig fer un comentari desafortunat, on volia fer una lloança, amb una mica d’humor, vaig ferir una persona, la Blogigiosa. Suposo que això és un tret característic de l’espècie, sobretot quan les coses es fan per escrit, quan l’altre no et pot veure la cara i entendre que fas broma.
I és que tenim exemples clars (permeteu-me que em vagi de tema una mica) com la frase “t’has cobert de glòria”. El seu significat hauria de ser totalment positiu, i malgrat tot és un retret, dels més durs per cert. (I ara torno al tema)
Doncs, quan un fot la gamba, el que ha de fer, és demanar disculpes i explicar-se, i això és el que he fet, i el que faré tota vegada que algú em faci saber que he fet mal, perquè un pot fer mal sense voler, és inevitable.
Dit això, ve la segona part. El primer comentari que apareix, i així el sento, és dur, digne d’algú que ha demostrat una voluntat total de no rectificar, que ha estat clarament i directament ofensiu.
Francament no crec que m’ho mereixés, cosa que l’autora, Nervis al punt, si ho considerava. Hi havia un punt que em va fer més mal que els altres quan deia ”Potser es dedica a comentar totes les novetats ...”, i és com el vaig interpretar jo m’estava acusant de fer “autobombo”, en altre comentari em dona a entendre que no era així, acceptat, les interpretacions són perilloses de mena.
Altra cosa que apuntava era el fet que no entenia els seus articles i que l’havia dit en varies ocasions, lògicament vaig mirar quants comentaris havia fet al bloc, en vaig trobar tres, el primer sobre el tema “Post” versus article, on simplement comentava que jo no en feia servir la dita paraula.
El segon, un text que semblava, m’ho semblava a mi, buscar una certa sensació de que s’escapés alguna cosa, ja m’estava bé, m’agradava, malgrat el text s’entén perfectament. Doncs així vaig comentar, això sí fent servir la paraula “opac”.
L’autora el va entendre en el sentit que jo no buscava. En aquest cas no va haver ofensa involuntària, suposo, però alguna cosa va contar en contra meva, doncs, al seu comentari el va argumentar. Altra vegada les interpretacions ens distancien de l’objectiu.
Bé, la història acaba amb paraules conciliadores per part de Nervis al punt, i una invitació oberta de la Blogigiosa per que segueixi fent comentaris, fent referència als premis que hi tenen preparats.
Com sempre, jo procuro informar-me de tot (no sempre l’aconsegueixo), vaig mirar el bloc de referència, fins trobar els articles referents als dits premis, el primer pertany a la Blogigiosa, entenc que l’objectiu era que la gent digués la seva, no entraré a discutir-ho, (bàsicament per que no hi ha res a discutir)
Sols un petit comentari, ja fa molts anys que no lluito per premis, el meu premi és saber que hi ha gent que li agrada el que faig, la resta, si venen benvinguts però no em fa enveja que els hi donen als altres. (Per cert la Núr em va posar en el compromís [Gràcies maca :) ] de repartir premis, i així ho faré).
Hi havia un a continuació sobre el mateix tema de Nervis al punt, reclamant si no hi havia gent que fes “crítica”. Si una cosa tinc clara és que jo no faré mai crítica d’alguna cosa que pretengui ser artístic, puc dir que m’agrada, que no m’agrada, o puc abstenir-me. Altra cosa són els temes polítics, aquí sí faig crítica, de vegades molt dura.
Per altra banda, posa't al meu lloc, Nervis, faries comentaris a un lloc on has sortit apallissat? No sé si és que estic ressentit, potser sí, o és que sóc un orgullós, potser també, o és que tinc por, també pot ser.
El que tinc molt clar és que tot això ha suposat un abans i un desprès, i que una vegada acomplerta la meva obligació moral (de la que no em penedeixo en absolut) de rectificar, no sé si faré molts més comentaris, ho sento, però els comentaris els feia perquè em sentia proper, hores d’ara no ho sento així.
Nervis al punt, Blogigiosa i Sortida d’incendis (A tu, especialment, dir-te que ho sento, però estàs al mateix bloc) Espero que tingueu sort, i, amb paciència, trobareu els crítics que voleu. Fins sempre.
