El Judici de Paris

L'Aina i l'Anna em demanen que escrigui alguna cosa sobre el quadre «El judici de Pàris» de Rubens. El cert és que tot i ser una gran obra per mirar de fer-ho bé hauré de situar-me en l'època del pintor i això implica que algunes coses no podran ser «políticament correctes». Així doncs que ningú no se m'ofengui.

El Judici de Pàris,  Peter Paul Rubens, 1639

Hermes caminava ombrívol amb la punyetera poma a la mà mentre darrera les tres deesses el seguien mentre es deien el nom del porc – Acabaràs fent-te mal als pits amb aquests cops de genolls que els hi dones al caminar. - Vigila tu, maca que en una d'aquestes te'ls trepitges i t'entrebanques. - Veus jo no en tinc aquest problemes com vosaltres. - No clar tu no en tens de pits, ara de cul vas ben servida. - No és cert, tinc un cul ben bufó! - Serà de tan bufar que és bufó - Senyores! Si seguiu així l'eternitat s'haurà acabat abans no haguem arribat! Ja podia viure més a prop en Pàris!

Així entre pulla i pulla arribaren on Pàris feia una llarga becaina. - Pàris! - cridà Hermes – Pàris! Desperta! - Què collons! - Remugava Pàris mentre s'aixecava mandrós. - Què voleu vosaltres ara? - No és pas el que vull jo, és Zeus qui t'encomana que decideixis tu, dins la teva gran saviesa quina és la deessa més bella entre les tres Atenea, Hera i Afrodita.

Pàris encara badallant respongué – I no ho podia decidir Zeus? Per què no ho decideixes tu? Collons que son deesses, si ja m'acollonaria haver de decidir entre dones, que no tenen poders divins, imagina't entre deesses. Us els trepitgeu els Deus, us els trepitgeu. - El que vulguis – digué Hermes – però l'embolat és teu. - i li posà la poma a la mà. - Gràcies, te bona pinta, però ara no tinc gana. – Ni se t'acudeixi menjar-te-la, la hi has de donar a aquella que consideris més bella. Vinga que ja trigues.

Pàris s'assegué i mirà les tres deesses. - Tenen bons cossos, plens de corbes, uns pits voluptuosos i unes natges exquisides, i quins malucs, quines cames carnoses ... Para! Recorda que son deesses, si se t'acudeix de tocar-les tindràs problemes. No son seus els deus! Traginar-se les nostres dones? Cap problema, però toca tu una d'aquestes, i això que si fos per elles ... Anem per feina.

Mirà Hera i li preguntà – Per què creus que t'hauria d'elegir a tu? - Que no soc del teu grat, humà? - Tu i elles també. - No sé perquè Zeus ha deixat en mans d'un humà tan inepte. - el que vulguis però t'ho hauràs de treballar una mica més. - replicà Pàris – De sexe res, els humans em feu fàstic. - Llavors? - Que tal un imperi? Et puc donar poder sobre tot el mon oriental fins arribar a l'altre extrem de mon. - Bé, m'ho pensaré.

Llavors es dirigí a Atenea – Diga'm què tens tu que no tinguin les altres? - Tinc la capacitat de donar-te saviesa, de fer-te un estratega invencible, un líder per als teus exèrcits, imagina-t'ho tenir el poder de guanyar totes les batalles. - Ja, bé, escoltaré Afrodita abans de decidir-me.

Així Afrodita tingué l'oportunitat de subornar Pàris. - Saps Pàris, podríem quedar-nos sols i passar una bona estona. Segur que mai no t'ho has fet amb una deessa i menys tan voluptuosa i sensual com jo. - I després haver de tenir-me-les amb Hefest i Zeus, i amb aquest d'aquí – digué assenyalant Hermes – que sé que te l'has traginat. - Afrodita es tirà enrere amb cara de pocs amics. - Tu t'ho perds humà. - O m'ho guanyo, ves a saber.

Afrodita quedà rumiant. - I què és el que t'agradaria a tu? Ja sé, una dona humana, la més bella de les humanes, sí, segur que t'agradaria posseir l'Helena de Troia. - Es casada i no vull haver de veure-me-les amb el seu marit. - No intentis enganyar-me, sé que voldries fer-la teva, se't veu als ulls .. i a l'ànima. - Ja, però les conseqüències podrien ser nefastes i no sé ... - Helena, Helena Helena! - Deixa'm-ho rumiar.

Pàris es retirà per pensar mentre les deesses tornaven a «lloar-se» entre elles – Què, no ha volgut cardar amb tu, Afrodita? Es que no ets prou maca, reconeix-lo. - Res d'això Hera, és un humà poruc i te por de Zeus. - Por de Zeus! De qui ha de tenir por és de mi - digué Atenea – Li faré patir tots els mals si no m'elegeix. - Per això no ha de patir dues perdedores li voldreu fer la vida impossible – Intervingué Hermes – Zeus li hauria fet un favor millor matant-lo directament.

I que coi faig – Pensà Pàris – La veritat és que si fos pels regals les enviaria a totes tres a pastar. Dominar el món! Guanyar guerres! Posseir la dona d'un altre ... Bé, si més no aquesta opció te el seu morbo. M'imagino la cara de Melenau al veure's banyut. Sí però tal com és la cosa acabaria en ball de bastons. D'altra banda elegeixi la que elegeixi les altres dues me les faran passar magres... Se m'acudeix una idea!

Pàris tornà amb les deesses i Hermes. - Ja ho tinc – digué – com que no m'hi veig amb cor d'elegir entre tanta bellesa – A Hermes se li dibuixà un somriure sarcàstic. - ho fareu vosaltres. - Què dius? S'elegiran a elles mateixes – replicà Hermes – No ho crec, de fet el que faran és elegir la menys agraciada i així la menys votada serà la guanyadora, això sí, heu de fer promesa d'acceptar el resultat – i pensà – i deixar-me en pau – i seguí – jo per la meva part renuncio a tots els regals que m'heu promès.

Hermes se'l mirà, rumià i respongué – I si hi ha un empat? - Llavors el farem a sort, amb els daus que portes sempre a sobre. - Hermes mirà les deesses, una per una respongueren afirmativament. Pàris cercà quelcom per escriure i el repartí a les deesses, aquestes escrigueren el nom d'una altra i li ho lliuraren a Pàris. - Bé, senyores el resultat es clar Atenea, dos vots, Hera un vot, la guanyadora és Afrodita. - Agafà la poma i la hi lliurà.

Afrodita se'l mirà – Així no vols l'Helena? – No necessito l'Helena. Ni tampoc el tron de Troia, sóc feliç aquí, de fet era feliç fins que vau aparèixer i ara que ja he acabat, si us plau, deixeu-me acabar la meva becaina. - Dit això es tornà a estirar sota l'arbre i s'adormí.

Hera i Atenea treien foc pels queixals. - No és just! - Quina barra! - Ha acabat guanyant la més meuca de totes dues. - Tres, de totes tres – digué Afrodita. - I com sé que no acomplireu la vostra paraula d'acceptar el resultat a partir d'ara aquest humà està sota la meva protecció. Ni se us acudeixi tocar-ho ... i ja m'ho faré venir bé per a que es trobi amb l'Helena. Els meus regals no es rebutgen.