dilluns, 24 de març del 2008

Striptease

La vaig veure per primera vegada una nit d’estiu, les finestres obertes per airejar les cases, jo sols mirava, ni tan sols era conscient de què estava mirant.

La persiana era baixada sols fins al punt que quedaven aquells forats entre lama i lama que permeten passar l’aire. Això ho vaig saber quan es va encendre el llum, però no em va sobtar, jo sols mirava per mirar, per deixar que l’aire de la nit alleugerís la calor que sentia.

La silueta femenina, alta, amb corbes ben marcades, es va deixar veure pels forats de la persiana, - Una mica de moviment per variar – vaig pensar divertit pel fet d’endevinar innocents moviments més enllà d’una persiana que m’impedia la visió.

Obre l’armari, agafa alguna cosa que deixa a sobre ... el llit? Sí, segurament ho deixa al llit, es treu alguna cosa de la part d’amunt, la brusa suposo, es baixa els pantalons, han de ser pantalons doncs ja se li veien les cames abans, si fos una faldilla no veuria la forma de les cames, es baixa alguna cosa més, les calces, no crec que porti dos pantalons un a sobre de l’altre, menys amb aquesta calor.

Durant una estona, segurament curta, però per a mi eterna, es movia davant de l’armari, deu tenir un mirall, i jo devia tenir febre, quina calor! L’espectacle s’acabà en posar-se el que havia deixat a sobre el llit, una possible brusa i un possible pantaló, tots dos possibles components d’un pijama, i la silueta que sortint de l’habitació i el llum que s’apagava.

Després d’haver vist tantes dones nues, absolutament nues, fent les mes obscenes accions que es puguin imaginar i vaig i trempo veient a través d’una persiana un silueta que es canvia de roba, en aproximadament dos minuts!.