dimarts, 10 de març del 2009

3426. Alternatives I

El pilot crida al segon. – Senyor, estem dins de la distància de sondeig. – El segon, encara adormit pregunta. – Distància de sondeig? Perdoni’m però ara no n’estic ... – Sí, senyor, volia dir que podem enviar sondes a un planeta. – Ja, ara. Anem a veure, la distància de l’estrella està dins dels paràmetres? Te una rotació raonable? Disposa d’aire respirable i aigua?

El pilot respon aclaparat per les preguntes. – Si us plau, senyor, són massa preguntes de cop. La distància a l’estrella és acceptable donada la intensitat de la llum que genera, la rotació estimada seria el doble de la de Shan, la translació, tot i que encara no hem vist una complerta, sembla ser també el doble. Quant a l’aire i l’aigua i la temperatura mitja haurem d’esperar al que ens diguin les sondes.

Mentre el pilot s’explicava el segon ha revisat el protocol, les característiques del planeta entren dins dels paràmetres per enviar sondes. – Tenim algun altre planeta a l’abast? – Fa dues jornades vam superar un planeta gasós, amb satèl•lits, però cap d’ells dins dels paràmetres.

El segon revisa la documentació. – Cap ni un? Hem rodejat el planeta? – Hem tingut una visió total del seu diàmetre, tots els planetes eren massa petits, sense pràcticament rotació i la translació els deixava a l’ombra massa temps. – D’acord, redueixin velocitat pel llançament de sondes.

Mentre el pilot executa les ordre el segon va a la cerca del cap, el localitzador el situa a la plataforma d’esbarjo, no és un lloc habitual pel cap, més donat a estar en el seu temps lliure al seu habitacle o a la sala de documentació. El segon, intrigat, decideix no comunicar-se amb ell fins no trobar-lo.

Quan el veu està en companyia d’un sinar que ha vist sovint entre els garants. Pensa que és preferible no posar al cap en un compromís en aquell moment, el crida amb els transmissors. – Cap? – Sí segon? - Senyor, bones notícies, crec, tenim un candidat a l’abast. – Des de la seva posició pot veure com el sinar es fa fonedís pels passadissos de la zona.

El segon surt a l’encontre del cap mentre mantenen la conversa. –Quines probabilitats hi ha que sigui viable? – Pregunta el cap mentre emprenen el camí cap al pont. – Voldria dir que moltes, però la distància de l’estrella és el doble de la de Shan, si està al periheli serà molt fred, potser massa.

- I si està a l’afeli? – Pregunta el cap. – Dependrà de l’excentricitat i e la inclinació, però hi haurien més possibilitats que fos un bon candidat. - El cap calla per una estona. – Veig que haurem de parlar aviat. – Crec que sí, senyor. Em permet una pregunta? – Digui. – Qui és el sinar amb qui parlava? – Un vell amic. – L’he vist sovint amb els garants. – Sí, li ho vaig demanar jo. – Un espia?

El cap es gira cap al segon. – Espia és una paraula molt lletja. Informador, sols m’informa, no actua. – És un guardià? – No pas, però li pregaria que pel moment no em pregunti més, la seva missió és molt arriscada. – L’entenc. Sap? Trobo que aquesta situació m’hauria de resultar incòmoda, però resulta que m’agrada.

Cap i segon arriben al pont, cadascú ocupa el seu lloc, el segon ordena el llançament de les sondes, és el primer coet de sondes que s’envia, una vegada arribi a l’atmosfera del planeta deixarà anar les diferents sondes que s’estendran al voltant del planeta i iniciaran un lent descens registrant la densitat i composició de l’atmosfera fins arribar a una hipotètica superfície, allà faran un anàlisi del terra i acabaran la seva feina.

Unes fases després del llançament arriben les primeres dades, l’ordinador va recollint les dades fins que salta una alarma, la primera sonda ha tocat terra, la temperatura a la superfície és de més seixanta freds. – Esperem que sigui una muntanya.- Diu el cap. – I molt alta. – Afegeix el segon.

A mida que arriben més sondes a la superfície es va dibuixant un paisatge molt extrem, amb diferències importants d’alçades. Una altra alarma apareix als monitors. Un augment de la pressió i la densitat del mitjà indica l’existència de masses líquides, masses que es pot identificar sense dubte amb aigua. – Caldria esbrinar si és acceptable per a consum. – També la podríem tractar. – Preferiria no haver de fer-ho.

Al final de la jornada l’ordinador emet una recomanació, tan sols hi ha una zona on s’hi podria establir una població petita, un espai insuficient per a tot el passatge. – Temps perdut. – Potser podríem oferir-lo als garants. – El cap mira al segon incrèdul. – Deixar-los aquí? Deixaria que establissin aquí la seva societat teocràtica? – Ens estalviaríem un problema a la llarga.

El cap rumia un moment. – Operador, que l’ordinador calculi les possibilitats de supervivència d’un grup de ... cinc-cents sinars? – diria que en són menys, senyor, potser quatre-cents. – els dos càlculs. – Rera una estona de processament l’operador dona el resultat. – Senyor, hi ha un factor aleatori. – Expliqui’s. – La zona localitzada permetria una colònia d’uns mil individus, el terra permetria el cultiu de bogs, tot i que la temperatura podria oscil•lar entre el 6 freds i els vint calors. – I el problema?

L’operador atansa un document al cap. – No sabem si la boira que està a les valls al peu de la plana són estàtiques, el que sí sabem és que són absolutament tòxiques, si pugessin sols podrien sobreviure dins edificis estancs. – Què pensa segon? – Jo els hi plantejaria, sense amagar-los res, però els hi donaria l’opció, podríem deixar-los un parell de llançadores per fer-les servir de refugi mentre s’acaben d’establir. –El cap no respon, està rumiant. – Em sembla una bona opció, faci les gestions. – D’acord senyor. – El segon surt del pont i es dirigeix a la cerca del líder dels garants.

El líder està al seu habitacle, rodejat d’un grapat de garants, el segon se n’adona que el líder no porta transmissors, la xerrada haurà de ser a través dels tentacles i els hi ofereix. El líder els rebutja i un dels seus, que si porta transmissors, parla al segon. – El líder no te contacte directe amb cap subaltern si no és a través meu. Digui el que ha de dir.

El segon, que coneix les dèries dels garants, respon altivament. – Jo no sóc un subaltern, portava una oferta per a vostès, però si el vostre líder no vol tenir contacte amb mi diré al cap que no heu acceptat. – L’ajudant del líder li transmet el que ha dit el segon, el líder assenteix i ofereix els tentacles al segon. – Vostè dirà. – Durant una bona estona el segon li transmet tot el que saben sobre el planeta. – I hem pensat que potser als garants els hi interessaria.

El líder rumia. – Ja, i digui’m, si declinem la seva oferta que faran? – No ho sé, potser si trobem algun grup que vulgui intentar-ho ... – Li oferiran als parians? – Potser. – I si li dic que no m’ho crec? – Miri, m’és el mateix si s’ho creu o no, li he dit tot el que sabem, els hi ho hem ofert, pensi-ho, parli-ho amb els seus. Dues fases, dins de dues fases ens ha de dir sí o no. – El segon abandona l’habitacle sense ni acomiadar-se.

Pel camí va rumiant. – Què n’és de caparrut, de desconfiat, de ... – Un sinar el crida. – Segon! – Sí? Ah! Hola. – Hola segon, i felicitats pel càrrec. – No ho sé si m’he d’alegrar. – Escolta’m ens ha arribat el rumor que hi ha un planeta habitable. – Hi ha una zona habitable, amb riscos, molts riscos. – A nosaltres potser ens interessaria. – Els hi hem ofert als garants. – També ho sabem. – Com és que els parians esteu interessats? – No! No pas com a parians, som un grup on hi ha parians i no parians, la majoria som tècnics i científics, i tenim ganes de tornar a respirar aire no enllaunat, tot i que sigui perillós. – D’acord, esperarem la resposta dels garants, i li comentaré al cap. Quants sou? – Dos-cents. – Prenc nota.