divendres, 2 de gener de 2009

Iker i Carmen

Avui, si m'ho permeteu, faré de Ferran Monegal, i no és que em vulgui posar al seu nivell, sols que faré el que fa ell, criticar un programa de televisió. El programa en qüestió és el del nostre amic Iker, l'inclassificable Cuarto Milenio.

El d'ahir (01/01/09) era un especial sobre profecies, tot un xou, com sempre perfectament ambientat, fent un pseudo col·loqui on els convidats amb prou feines arribaven a fer més enllà d'una petita explicació.

Diuen que els sistemes de desinformació es van revolucionar quan, en comptes de negar les evidències es generava més informació, tanta que al final la veritat acabava colgada sota un munt de mentides.

L'Iker va més enllà, és capaç d'amagar la veritat, les profecies són un frau en sí mateixes, sota un munt de veritats. I com s'ho fa? Doncs en te una peça clau al seu equip, una persona que sempre aporta dades fiables, que sovint m'ha fet pensar que està a la “nau” més per l'Iker que no pas perquè es cregui ni un borrall.

Parlo de la seva dona, Carmen Porter, encarregada de desemmascarar fotografies i vídeos amb truc, i d'aportar dades històriques. No ens portem a engany, forma part del xou, i una part important, és la encarregada d'abocar un munt de veritats banals a sobre d'un veritat que ha de passar desapercebuda.

La situació em recorda aquell acudit que l'home, per telèfon li deia a la dona: “He aixecat als nens, els he dutxat, els he donat d'esmorzar, els he portat al col·legi, he fet la compra, m'he tirat la teva germana, he fregat el bany i la cuina i he planxat la roba.”

Tornant al programa la cosa va anar així, primer unes pindoletes de Sant Malaquies, amb les comprovacions de les encertades frases assignades als papes, adobat amb les veritats conseqüents, tres-cents anys de diferència entre profeta i profecies, enumeració de piruetes vàries per fer coincidir el lema amb el Papa, etc ...

També van parlar de les profecies que havia anat recollint un ex-militar espanyol en països de l'est, bàsicament vaig entendre que estaven escrits en els llocs més estranys, registres de pensions, d'ajuntaments, posades, ... Jo d'ell m'estaria molt de creure-m'ho, bàsicament perquè “una dotzena d'ous i una barra de pà” poden significar moltes coses, si no et creus que era una llista de la compra.

L'Apocalipsi va tenir el seu lloc, mira que tenim mania en convertir un pamflet polític (la bèstia era Neró) en una premonició. I com no va sortir allò de que els codis de barres porten el 666 incorporat. Aquí un dels convidats va fer l'explicació en un to un punt agressiu, l'objectiu, em va semblar, era la Porter, de fet ella el va replicar, molt elegantment, però amb un punt de ràbia continguda.

Aquí, pels profans en codis de barres vull explicar que m'he dinat amb ells molt de temps, per qüestió de feina. Hi han molts tipus de codis de barres, però aquell que es veu sovint és el tipus EAN 13. Si algú en te dubtes que ho tingui clar, les barres que sobresurten NO són sisos, no ho poden ser perquè el codi EAN 13 és numèric i no es podria fer servir el sis en cap altra posició.

De fet es tracta d'un codi separador sens valor associat fora de separar els sis números de l'empresa i els sis del producte, per cert, el primer número correspon al país (el que fa tretze) i s'utilitza per fer servir una o altra família de codis segons un “checksum”.

Van parlar d'un pintor argentí, on es va demostrar l'exactitud de les seves profecies, sobretot la corresponent a les torres bessones, on un diàfan dibuix de l'estàtua de la llibertat al costat d'un text era regirat per aconseguir que recordés una de les torres i aferrant-se al text, on es deia que patia dos atacs, sense recordar que els atacs van ser tres, quatre segons el pentàgon.

També es va parlar de les profecies dels maies i la seva “misteriosa” desaparició i abandó de ciutats, poc importa que sovint haguessin d'abandonar les ciutats perquè l'agricultura de la que depenien no podia sobreviure en aquelles terres. I quant a les profecies, molt de calendari maia, però cap concessió al calendari inca, tot i que l'any 2012 és l'elegit per ser l'any on tots dos calendaris coincideixen en el final.

I van acabar amb el meu estimadíssim Nostradamus, amb aquella profecia sobre la mort de no recordo quin rei, probablement més previsible que no pas ens ha transmès la història i el detallet que ell va calcular el final cap al 3797, ja ho veurem llavors.

I per això, per aquesta habilitat per ficar-nos-la plegada que en tenen l'Iker i el seu equip els hi vull retre homenatge, el seu és un xou de prestidigitació informativa, on ens colen idees poc investigades amb un munt de dades que no aporten res.

Sí, l'he de reconèixer, m'ho vaig passar molt bé veient el programa i he de dir que, malgrat per horari no el puc veure sovint, m'encanta, tot i que he de dir que no em crec cap profecia, ni tan sols les de l'argentí. De fet, la millor profecia li vaig fer jo a un conegut quan li vaig dir que lo de Terra era un bluf, i no em van creure.

Així doncs, si voleu, i podeu, gaudir d'una estona de desinformació excel·lentment elaborada no dubteu en mirar el programa de l'Iker i la Carmen, els seus esforços s'ho valen.

P.D.: Aprofito per dir que crec que ja sé qui és la meva blocaire invisible, diré que és un cel de dona, compromesa i lluitadora. He encertat? Respecte a aquella que li he de fer (Sí, és una dona) dir que, pel que sembla, fa servir notes grogues sovint tot i que les llença aviat i a vegades es penedeix.