dijous, 16 de juliol de 2015

27S15

    En els dies següents a la victòria aclaparadora de la llista independentista encapçalada pel Sr. Romeva el govern espanyol procedí a invalidar les eleccions del 27/9/2015 i anomenar presidenta de la Generalitat a la senyora Alícia Sanchez-Camacho, ordenà als Mossos d'Esquadra la detenció de Romeva, Forcadell, Muriel, Mas i Junqueras aixó com la il·legalització de CDC, ERC, ANC, Omnium, Sumate i qualsevol associació que promogués la independència de Catalunya.

    La Unió Europea, en una situació que els hi feia impossible mirar a una altra banda va exigir al govern espanyol acceptar el resultat de les urnes. La Resposta de Rajoy va ser amenaçar amb la sortida d'Espanya de la UE, la contra-resposta el parlament europeu va ser taxativa, Espanya quedava suspesa com a membre de la Unió fins tenir un govern plenament democràtic.

    En un primer moment semblà que els Mossos, integrats per decret llei en l'exèrcit espanyol, obeïen les ordres dictades des de Madrid, fins que en la matinada de l'1 d'octubre preneren el control de les unitats de l'exèrcit a Catalunya i procediren a la detenció en ple del govern colpista de Sanchez-Camacho i els parlamentaris del PP i Ciutadans que hi donaren suport.

    A despit del que s'havia acordat abans de les eleccions va ser Raül Romeva qui va ser anomenat president en el que es va anomenar el pacte de les cel·les, Mas va ocupar la cartera d'exteriors i Junqueras va assolir la vie-presidència.

    El dia vint de novembre Mariano Rajoy suspengué la Constitució i  decretà l'estat d'excepció per a tota Espanya il·legalitzant tots els partits des del PSOE fins a Podemos. Malgrat esperava el suport dels EUA, el president Obama va ser el primer en desautoritzar-ho i ordenà les forces americanes no donar cap suport al govern, ja colpista, espanyol.

    Els disturbis es van apoderar del país amb l'aparició dels esquadrons de la mort i la insubmissió de part de les forces armades. Això va suposar un punt de no retorn, Europa va començar a parlar i donar suport als nous interlocutors: Catalunya i Euskadi en un primer moment, Galícia, Balears i Andalusia a mitjans de desembre, València i les Canàries al febrer de 2016.

    El Juny de 2016 el govern Rajoy era derrocat, i executat, i s'establia un govern provisional que ordenà la captura de tots els membres del Partit Popular i dels esquadrons de la mort, suspengué les accions militars contra els territoris escindits i començà un procés constituent al que aquests darrers van ser convidats.

    Catalunya no es va incorporar al procés espanyol, bona part dels membres de la UE ja l'havien reconegut, els EUA li havien atorgat un estatus especial en espera de la resolució del conflicte i fins i tot Rússia, que en un primer moment havia donat suport a Rajoy, havia començat les negociacions per al reconeixement del nou estat. Balears i Euskadi van seguir un procés semblant al de Catalunya, mentre que València i Canàries es van incorporar al procés espanyol.

    Sanchez-Camacho i el seu govern van ser jutjats i condemnats per sublevació a vint anys de presó, van complir cinc anys de la condemna i se'ls va aixecar amb el compromís d'abandonar el país i no tornar mai més, no van anar a Espanya on els esperaria un judici al haver estat membres de l'organització terrorista Partido Popular.

    Pel que fa al convidat de pedra i la seva família, Felip VI, havia fugit del país el vint de novembre del 2015, en cotxe fins a Reus, on agafà un avió a Nova York d'on no va tornar mai més.

    El sis de juliol del 2018 la República d'Espanya establia relacions amb les repúbliques de Catalunya i Balears, aquestes dues havien arribat a acords de col·laboració en qüestions comercials i de representació internacional.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest relat és massa dramàtic.

El que acabarà passant és després del 27S el nou Govern de Catalunya demanarà de reunir-se amb Rajoy per tractar l'assumpte de la independència. La resposta de Rajoy serà la d'una suspensió light de l'autonomia. Això li permetrà presentar-se a les eleccions amb força possibilitats de guanyar-les.


Passat aquest punt, Espanya s'asseurà en una taula de negociació trilateral amb Catalunya i la Comissió Europea.
Aquí, la Comissió pressionarà Catalunya per tal que assumeixi una part important del deute hispà.

Catalunya acceptarà això, però amb condicions. Hi haurà reconeixement de la nova república catalana a nivell internacional. També per part d'Espanya.

Molt probablement Balears vulgui integrar-se en aquesta nova república i s'acordarà amb Catalunya un període de trànsit més o menys llarg (10 anys).

Durant força temps València i Euskadi seran zones calentes, però Espanya les retindrà.

Josep B. ha dit...

Primer de tot gràcies pel comentari.

La teva visió, apart de molt optimista (que ja va bé), crec que falla en el tema de les eleccions generals, l'única manera que Rajoy i el PP es mantinguin al poder depèn d'un cop d'estat.

Per la resta sí, pot ser una de les resolucions, i ja m'agradaria que fos la real.

No he volgut incloure el tema del deute perquè sospito que d'una manera o altra el preu de seguir a la UE serà assumir una part molt important del deute, amb acord amb Espanya o sense.

Que València seguirà dins Espanya el tinc clar, tinc es meus dubtes respecte a Euskadi.

Sobre Balears també veig a llarg termini la creació amb Catalunya d'una federació o confederació.