dissabte, 18 d’octubre de 2014

A l'atenció del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya


Molt Honorable President Artur Mas i Gavarró:

Fa uns dies hauria muntat en còlera i li hauria dit el nom del porc sense cap problema, el que va fer, molt honorable president, el vaig sentir com una traïció, em va inundar la ràbia i el desànim, ens havia deixat a les portes del castell dient-nos que no podíem fer-ho.

Sóc molt primari en el moment però una vegada la sang se'm refreda sóc capaç de fer una anàlisi asèptica, asserenada i, si més no així ho provo, justa. I la meva conclusió és que no li ho puc retreure, tots sabem com és i tots ens esperàvem quelcom semblant.

I és que vostè no és més que un oportunista incapaç de fer res que li pugui suposar un risc personal, ja ens ho va mostrar amb l'estatut del 2006 i tot i així, amb lo car que li va costar, esperava tornar com heroi i li vam girar la cara, no va aprendre la lliçó. No podem esperar d'algú com vostè que encapçali el moviment independentista, no perquè no hi cregui, hi creurà o no segons bufi el vent, sinó perquè no te allò que s'ha de tenir per fer-ho.

El gran triomf de Ghandi no va ser que el seu moviment no fos armat, va ser que el govern de la Gran Bretanya va haver d'explicar com era que algú que es deixava apallissar, detenir i jutjar era un element perillós, va haver de jutjar un militar eixelebrat per disparar sobre una manifestació pacífica, va haver de rendir-se davant un poble disposat a tot el que el seu lider es deixés fer per aconseguir la llibertat.

Sé que si hagués seguit endavant el govern de Madrid hauria pres mides policials, que molt possiblement el nou de novembre hauria hagut no una consulta sinó una gran manifestació exigint el seu alliberament, també sé que això seria el final del govern Rajoy perquè Europa no pot tenir al seu sí un país amb presoners polítics, i vostè ho seria. Però no li ho podem demanar, no li podem demanar a ningú qui ho faci haurà de fer-ho assumint les conseqüències, i és molt dur i no sé si jo tindria prou valor per fer-ho.

Però estem en un moment en que Catalunya necessita algú disposat a fer aquest pas, sigui amb una consulta, sigui amb una declaració d'independència i vostè sr. Mas, ho sento, no acompleix els requisits, faci'ns un favor, el dia 9, sense esperar a saber els resultats, doni per liquidada aquesta legislatura i marqui la data per a les properes eleccions i deixi que algú altre agafi la bandera a despit de sortir emmanillat a Plaça Sant Jaume.

Atentament, Josep Benet Borrajo i Fernàndez

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Caram, d'on surts tu? Et donava per perdut! Encantat de llegir-te de nou.

Molt cert tot el que dius i ho comparteixo, finalment ens l'hem cregut perquè ja ho teníem tan a prop que ens ho crèiem fet. Tots esperàvem que es retirés molt abans, ha tingut moltes oportunitats, i no ens hagués estranyat. Però ara no. Ara no.

Saps tan bé com jo que, com a oportunista que és, no s'apartarà. Condiciona convocar eleccions a la llista única, vol que es fotin la patacada tots junts, o no hi haurà eleccions. Se li veu l'ànsia de mantenir la cadira, a ell i al seu partit, i ara no és el moment perquè cal mentalitat de país i no de partit. Li tinc respecte perquè no m'avergonyeix quan parla, perquè s'explica bé, però si el que diu són mentides, un traïdor és un traïdor. Ens cal algú que sàpiga lliurar-se al país i exposar-se a tots els perills associats, no algú que miri per ell. Veurem si existeix aquest algú, o aquest partit.

Josep B. ha dit...

Gràcies Xexu, la veritat és que volia fer una història ben lligada però la realitat s'ha interposat i no tinc gaire temps per dedicar-li al bloc. Espero però poder tornar-hi de ple.

Potser no s'apartarà però ho farem nosaltres, sols espero que demà l'ABC i Omnium diguin la seva i donin ple suport als dos liders que tenim, l'Oriol Junqueras i el David Fernàndez.

D'altra banda espero que molts votants de CDC canviïn el seu vot cap a ERC (les CUP els hi queden molt lluny).

De totes maneres això ja no te aturador.