divendres, 25 de maig del 2012

Jo no sóc nacionalista


Jo no sóc nacionalista.


Un nacionalista és aquell que surt en defensa de qualsevol cosa que porti com a etiqueta el nom del seu país.

Un nacionalista és aquell que es considera en el dret de ser tractat de manera diferent pel simple fet d'haver nascut en un lloc, independentment del que ell hagi aportat,

Un nacionalista és aquell que defensa els “seus” malgrat siguin culpables i condemna els “altres” malgrat siguin innocents.

Si jo fos nacionalista català defensaria Abertis i La Caixa perquè són catalanes, defensaria Millet i Montull perquè també ho són i sortiria en defensa de qualsevol esportista acusat de dopping català malgrat s'estigui posant cec d'esteroides al meu davant.

Però Abertis és una empresa orientada a esquilmar-nos, La Caixa és un banc que et cobra per dir-te l'hora, Millet i Montull són uns lladres i em repateja l'estomac que no siguin a la garjola i tot i que ara no em ve al cap cap esportista català dopat, segur que hi ha algun, quan l'enxampin que es foti, i que sigui aviat.

Per això jo no sóc nacionalista, i sí ho són els “patriotes” espanyols que han sortit en defensa de Repsol, Contador i Juan Carlos I “el campechano”.

I potser el govern argentí no ho ha fet be, però no és un problema d'Espanya sinó de la multinacional Repsol que ens apuja el preu del combustible cada dia.

I potser Contador es va atipar de filets de vedella, però sabent el que hi ha ben be podria haver menjat verdura i ara no estaria com està.

I potser al rei li van pagar el viatge, però com a representant de l'estat i després de demanar a tothom que s'estrenyés el cinturó i comptant amb el núvols legals que cobreixen la seva família, ben bé podria haver pensat que era millor declinar la invitació.

També van nacionalitzar un tal Johann Muehlegg, de malnom Juanito Muelec, esquiador murcià (!?), que va anar a unes olimpíades i en comptes de medalla li va tornar amb un positiu.

També es van omplir d'orgull patri al guanyar la selecció de futbol de Malta per un munt de gols (Bàsicament la selecció espanyola substituïa a l'equip dels fadrins).

També odien de tot cor la nostra llengua perquè no és espanyola i no es queixen quan els envasos venen en portuguès.

Segurament podria argumentar més punts però amb això hi ha prou per poder dir que no sóc nacionalista, que jo sols vull que se'm respecti la meva identitat i la meva llengua i que això ni de lluny és excloent.


4 comentaris:

Joana ha dit...

Uf! quant de temps sense llegir-te. Comparteixo la teva opinió, no per ser del mateix país s'ha de perdonar.

Josep B. ha dit...

Hola Joana

Efectivament he estat molt de temps inactiu, però tinc ganes d'escriure i va sent hora de fer un forat per petit que sigui.

Respecte al text el problema no és tant la culpabilitat sinó el fet de jutgar per l'origen i no pels actes, dit d'una altra manera el nacionalisme es defineix per considerar bo el que és del teu país i dolent la resta i per això no sóc nacionalista i quan un espanyol diu que prefereix Alonso perquè és espanyol en comptes de Schummaher (crec que s'escriu així) independentment de les seves qualitats s'està identificant com nacionalista.

joan ferrer ha dit...

Hola Josep,

Costa una mica destriar això que dius però jo si que em sento independentista i la raó per la cual mi sento és perquè veig que no tothom és igual en aquest país en el qual estem.

Quan va morir en Franco em pensava que la gent que es dedicaria a la política ho faria amb ganes de fer créixer el país, fins i tot em pensava que estaria bé deslocalitzar empreses de Catalunya per portar-les a tots els indrets de l'Estat o crear-ne de noves per tot arreu per poder fer créixer aquest país però m'he adonat, amb tristesa, que tots han anat a viure bé no a fer les coses bé i així han sortit totes les rancúnies de sempre i el resultat és el que tenim. Quina pena!

Josep B. ha dit...

Hola Joan, és cert, la línia del que se suposa que és nacionalisme i el que no ho és és molt difusa, però tot i així el que per a mi està clar és que algú que defensa un altre pel seu origen no em pot dir que no és nacionalista.

Pel que fa al moment en que va morir Franco, crec que molts ens vam fer moltes il·lusions però la realitat és que en Franco no va fer sinó assentar quelcom que ja venia de lluny, no es va inventar res.

Una mica com passa ara a Ucraïna, han canviat un corrupte per, segurament, un altre de semblant, tot i així el temps dirà.