dilluns, 2 de novembre de 2009

Manilles

Fa uns dies; no recordo quants, sóc un desmemoriat per les dates; el senyor Basté; Conductor de El món a RAC1; es preguntava si estàvem fent un gra massa en el cas Millet. No reproduiré tot el que va dir perquè segur que m’equivocaria, però pensava en la família dels imputats i en la valoració del cas. El que si voldria fer és tractar de respondre la pregunta.

Quant a la família el tinc clar, tot i sospitant que tots estaven al cap del carrer del que feia el pare vull mantenir la premissa que un fill pot ser excusat de denunciar el pare, sols per això voldria deixar-ho apart, pel que fa a la parella, la dona, no puc, no crec que no estigués assabentada, no crec que no li donés suport, a la fi és la primera beneficiària, si comparteixes el benefici, comparteixes el càstig. Això, per suposat, val per ambdós acusats, Millet i Montull.

Quant als acusats, hem tingut la sort de veure com han estat detinguts antics consellers de la Generalitat i dos càrrecs d’un ajuntament, i dic que hem tingut la sort perquè amb això podem saber que si el jutge del cas Millet no ha posat a la garjola dos delinqüents confessos als que hem vist gravats emportar-se documentació d’amagat no és pas perquè la llei li ho impedeixi sinó per una; penso; poc justificada por a cometre l’error d’engarjolar un innocent.

Per acabar, lamento en part les imatges dels acusats de cas Pretòria però després de veure com dos senyors que s’han portat, segons ells, dos o tres milions d’euros; molt probablement jo no en veuré un de sencer al meu compte en la vida; veure que per altra banda altres que seran processats per delictes similars van de pet a la gàbia m’alleuja, em fa sentir que potser la justícia fa honor al seu nom i que al final Millet i Montull seran condemnats.

Estem fent un gra massa amb els senyors Millet i Montull? No pas, al contrari, se’ls hi està respectant fins i tot el que no mereixen. Es excessiu el tracte rebut pels acusats del cas Pretòria, pel que fa a la presó i a les fiances no, pel que fa a la imatge diàfana esposats sortint del furgó, ho sento per ells però no posaré el crit al cel, sinó cada dia sí cada més veiem algú igual.

Altre tema és Super Garzón. És excessiu? És sempre ell el què ha de sortir com venjador justicier? Potser la pregunta hauria de ser al revés. Què no hi ha més jutges disposats a ser el blanc de l'ira dels corruptes? No hi ha cap altre jutge que valori el seu lloc com a deure envers la societat en comptes de ser una vaca sagrada, intocable pel seu càrrec i poc donat a ficar-se en problemes?

Garzón es pot equivocar, sí, però prefereixo els errors d'acció que els d'inacció, i darrerament veig molts senyals de jutges massa amics dels seus amics i massa acomodats al seu tribunal. Potser va sent hora de passar comptes.

6 comentaris:

Striper ha dit...

Estic plenament d'acord amb les teves paraules, jo tambe he parlat força del tema.

Joana ha dit...

Noi... has "brodat" l'escrit!

Marc ha dit...

si senyor!, tots en fila i cap a la foguera.

Foguera simbòlica. O no.

glamboy69 ha dit...

Fins que no tornin el darrer cèntim, el cap dins una banyera plena d'aigua i electordes als peus.

Si amb etarres es elgal, pq no?

Anònim ha dit...

Primer de tot, gràcies de nou perquè veig que em segueixes llegint i això m'anima a continuar...
I en segon, pel que fa al teu article, a part de sentir que hi estic completament d'acord, m'has fet pensar en la representació gràfica que fan de la justícia, sempre amb els ulls embenats, com si els mateixos homes l'haguessin condemnat a no veure-hi clar...
I qui tépoder pren més fort el nus de l'embenat de la justícia.
M.Pilar Martínez...des-de-dalt-del-turo.bloc.cat

Josep B. ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris, sols espero que un dia podem dir que això és quelcom del passat (potser en sóc massa beneït).