dissabte, 15 d’agost de 2009

L'Amo del solar

Aportació al 121è Joc Literari de J.M.Tibau.

Ell fa temps que s'ha erigit en amo i senyor del descampat, ha convertit en el seu tron el darrer esglaó de la desapareguda escala, un mirador perfecte des d'on vigila atent els ratolins quan te gana, i on s'estira i dorm despreocupat, gaudint de l'ombra al migdia.

Veí silenciós durant el dia, mal de cap en època de cel, quan les femelles el posen brau i reclama i marca el seu territori com correspon a la seva espècie.

Desconfiat, s'amaga de la quitxalla que a voltes envaeix el seu reialme, llavors se li pot veure al seu pedestal de runa, observant-los anguniat, fugisser si se li acosten, encrespat si se sent acorralat.

La presència de la senyora Antònia, és l'única presència humana que li agrada, sap que quan ella arriba abocarà llet i pa en un cul d'ampolla de plàstic i si hi ha sort algunes restes de carn o peix. És l'única persona a la que li deixa acaronar la seva pell, qualsevol altre s'ho pensarà en veure'l encrespat i bufant i rebufant.

Avui ha entrat una colla amb una excavadora al solar, algú ha decidit fer quelcom. Avui ell haurà de cercar un altre reialme, més enllà del carrer, potser més enllà del barri. La senyora Antònia no podrà deixar més el cul de llet i els veïns ja no patiran l'època de cel.

7 comentaris:

glamboy69 ha dit...

Maleïdes excavadores!! Sempre és un consol saber que els arqueòlegs no som esl únics que les odiem!

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per participar de nou, fins i tot en ple mes d'agost.

zel ha dit...

Una bona aportació, noi, m'agrada! Un petonàs!

Joana ha dit...

Molt bé. M'agrada...

plugim constant ha dit...

Petit conte deliciós. M'ha agradat.

plugim constant ha dit...

Petit conte deliciós. M'ha agradat.

Accídia ha dit...

A la vora de casa meua n'hi ha un grapat de gats i la senyora Antònia del meu barri també els cuida.

Hi ha gent que es queixa dels gats; ignoren que les rates són molt pitjors.