dilluns, 6 d’abril del 2009

Bona collita

No ho puc evitar, la meva educació és profundament catòlica, i quan dic profundament vull dir estrictament això. Quan escolto plantejaments espirituals d’altres creences sempre em salta la dèria de no prendre-les en consideració, si parlen els bisbes, o el Papa de roma, la cosa és diferent, em sento amb cor de discutir-ho.

La realitat és que tan bajanades són unes com les altres, però si un imam deixa anar que la terra és plana se m’escapa el riure, si ho diu un bisbe m’encabrono. I és que la petja de la religió dins el cervell d’un nen és com un tatuatge fet a foc, no s’esborra mai, fins i tot quan ets prou assenyat per veure que d’iguals en són, bisbes i imams, pastors evangèlics i gurus varis.

Em recorda això com ensenyaven moral als nens en la novel·la Un món felíç, d’Aldous Huxley (perdó si no l’he escrit bé.), així ens acabem trobant, fem vacances de Setmana Santa, quaresma, Diumenge de rams, dissabte de glòria, dilluns de pasqua ...

Pocs, quasi ningú, recordem que en aquesta època no es celebrava la passió de ningú sinó l’inici de l’estació de la collita, la tornada de la llum del dia, la fruita fresca i els camps verds, l’alegria de poder retrobar-nos en el camí cap a les muntanyes amb el bestiar. Allò el van esborrar, van convertir el gaudi en patiment, van canviar la feina pel treball, l’esperança pel càstig.

Ens passen una i altra vegada la història d’un individu que va ser traït pel seu millor amic, que la resta d’amics van escampar la boira i fins i tot el seu pare va passar d’ell, quedant tan sols la seva soferta mare i la seva dona (tot i que s’empenyin en dir que no.), plorant el captiveri i la mort del seu fill i el seu company respectivament.

És curiós, Dues dones, una d’elles vexada com a puta per l’església, eren les úniques que van romandre al peu de patíbul, dues dones, en una època on les dones podien ser esbatussades sense cap mirament, feien front a uns hipotètics soldats que custodiaven al comdemnat.

Fora d’incongruències històriques, que sols en aquesta escena hi ha a cabassos, em fa pensar en què estem venerant, potser hauríem de girar la mirada, oblidar el penjat, i pensar en les dues dones que hi ploraven als seus peus. Com ha des ser una persona perquè, en el darrer moment sols la mare i la companya, les dues úniques persones que se’l devien estimar de debò malgrat tot, hi fossin al seu costat?

Això crec, ja que pel moment no tinc arguments històrics, si alguna vegada va existir un tal Jesús no era més de fiar que els fanàtics que maten per la seva fe, siguin catòlics, evangelistes, mormons, testimonis de Jehovà, sunites, xiites, i qualsevol altra religió, facció, secta o grupúscul religiós.

Així que, com que ja no patim, erròniament penso, per la propera collita, si més no penso que podríem recuperar aquests quatre o cinc dies pensant que és l’inici del bon temps, de les plujes que netejen l’aire, de les ganes de fer un clau, per molt que ja no sigui per tirar coets, per córrer sota la pluja que ens ha enxampat sense paraigües i acabar rient en veure’ns molls de dalt a baix.

I els que vulgueu patir amb el patiment d’un tal Jesús, doncs feu-lo, però no ens exigiu als altres que portem el cap cot, que aquests dies són de festa, que les flors tornen a néixer, que l’aire es neteja, que la vida torna a brollar.

Bona festa de l’inici de la collita a tothom.

9 comentaris:

Striper ha dit...

ufff la religio, jo crec que cap te que tenir cap proyeccio mes alla del ambit privat, i algunes que np acepten o son imcompatibles amb uns sistema democratic, i derets humans fora, i la llibertat religiosa tambe inclou , no profesar cap religio, poguer abandonarla, i poguer criticarla.

kika ha dit...

potser només és una sensació meva, però trobo que cada cop menys aquestes vacances es basen en les celebracions religioses...

de moment jo he començat la setmana de relax total, però després de llegir el teu post m'han vingut unes ganes boges de sortir i aprofitar el bon temps... i això faré! grècies!

Eli ha dit...

Quantes vegades els ha vingut de gust als meus pares fer una reclamació als professors/capellans de l'escola on vaig estudiar, més que res... perque desprès de rebre educació cristiana durant tants anys, com és possible que la nena no en tingui ni idea.. o que amés no en vulgui saber res de res.. ni de capellans ni de monges, i que amés digui que divendres es cruspirà un bon tall de carn... ja,ja,ja
Crec que voler menjar el coco a un nen, és el pitjor que hi ha... En mi, ha sorgit l'efecte contrari... i ja li tinc alèrgia a la religió, i a tot el que significa.. Així que pensarè que tinc quatre dies de festa, i això és el que compta!!!
;-D

Joana ha dit...

Ja sabem que l'esglèsia és incapaç de fer una festa que no sigui de patiment o que d'alguna forma a d'implicar algun càstig, calia tenir a la gent controlada i que millor que fer por.
No fa gaire temps deien vacances de primavera, però han tornat a ser de setmana santa. Portem uns anys que tothom torna a ser molt de tradicions catòliques, es casen per l'esglèsia, bategen els fills i van a beneïr la palma. No ho entenc, els meus cosins petits, no havien anat mai a la palma, però ells porten els seus fills a celebrar el diumenge de rams.

Sara Maria ha dit...

No crec que es celebri tant el patiment com la ressurrecció, la festa grossa d'aquests dies és la pasqua de ressurecció, no pas la passió. La passió és la crisi abans del triomf, pero no és la causa d'aquestes festes, hi ha festes per què hi ha ressurrecció. Ben lliga a la collita, la ressurecció de la llavor que dona nova vida. Com veus, jo també he tingut educació religiosa.

plugim constant ha dit...

En els últims temps estic aprenent molt sobre el que podiem anomenar: "espiritualitat" que per mi va molt més enllà de les religions. És quelcom molt íntim i personal. En algún lloc he llegir que les escenes dels evangelis no són més que metàfores i que per veure l'autèntic significat s'ha d'anar més enllà. Si vols passar una bona estona et recomano un llibre de l'Alejandro Jodoroski sobre els evangelis que ja una interpretació "sui generis" dels mateixos que al meu entendre hi toca molt. Una abraçada

Josep B. ha dit...

Striper: el problema és que les religions sovint porten la llavor de la imposició.

Kika: I que les gaudeixis.

Eli: Jo en vaig tenir una mica més de sort, coses que passen, la mort de la meva cosina va ser el punt de no retorn de la descristianització de la meva mare, ella no n'és de conscient però va obrir (o tancar, qui sap) una porta.

Joana: Això es soluciona portant-los amb els nens a una església plena a vesar i que hagin d'aguantar els fills remugant durant una hora. No tronaran mai més.

Sara Maria: Sento discrepar, les processons no són altra cosa que enterraments, a Filipines hi ha barruts que es claven a la creu, aquí hi ha llocs on s'atonyinen fins rajar la sang. On queda la resurrecció? ... Ah sí! ha ressuscitat. au, cap a casa tots que s'ha acabat el xou. Perdona'm si en sóc molt dur.

Josep B. ha dit...

Plugim: Els evangelis, l'antic testament, qualsevol llibre on es basen les actuals religions tenen moltes lectures. Estic d'acord amb tu, de fet vaig més enllà, l'espiritualitat ha estat segrestada per la religió. Una persona religiosa pot arribar a matar per la seva fe, una persona espiritual fins i tot defugirà la discussió.

Shalheira ha dit...

Estem en la mateixa situació, t'entenc.
Feliç collita.