Els vigilants envolten la sala on es reuneixen els garants, tots ells passen dins, miren amb desconfiança els vigilants, alguns fins i tot fan comentaris agressius en veu alta. – Que ningú no s’hi enfronti. – Ordena el segon pel canal de seguretat. Al seu costat l’informador va mirant com entren.
Dins les vibracions de converses enceses augmenta, en un moment s’escolta un clam general. – Ha arribat un dels guardians. – Diu l’informador. – No l’he vist passar. – Ja era a dins, ha estat amagat des de la inspecció d’habitacles. – Doncs està desarmat, la seva fulla era al seu habitacle. – La hi portarà el cap. Qüestió d’honor. – Ja. – Enfundat en l’uniforme de guardià apareix el cap, sols porta per posar el casc que li cobrirà el cap i el farà impossible de reconèixer.
El cap es para davant del segon i l’informador. – Bé, senyors, és molt possible que no ens tornem a veure, ha estat un plaer col·laborar amb vostès i penso que deixo en bones mans la nau. Ara quan entri, tanquin com hem acordat i no obrin fins que els hi doni el senyal.
El cap entra en la sala i les portes s’obren darrera d’ell, el segon obre el canal per escoltar el que passa a la sala, alguns sinars s’apropen a preguntar què passa. Un dels membres de l’assemblea s’apropa al segon. – Què està passant? – Una reunió de garants. – I el cap? – A dins. – Què fa a dins el cap? Aquests fanàtics el mataran. – Potser, però són les seves ordres, i és la seva guerra.
Pel canal s’escolta com el guardià. – Aquest que governa aquesta nau, aquest és un dels que va acabar amb el nostre estimat líder, traïdor que ens va vendre a les forces del mal, i que ha manipulat el vostre líder per no portar a terme la victòria de la fe.
El cap intervé tallant el guardià. – Sí, ho vaig fer. No, no va ser una traïció. Totes les mentides del líder sí ho eren. Quan va fer que ens amputessin els organs sexuals, quan va fer matar tots els que preguntaven el que no interessava, quan mentia sobre les seves visions, obtingudes pel molt de rahmah pres en les seves contínues borratxeres, rahmah que us prohibia a la resta.
A la sala les vibracions són pràcticament descontrolades, els dos guardians s’apropen l’un a l’altre per trobar-se front per front. El cap parla al guardià. - Sóc el guardià principal Insaur, sóc el que va clavar la seva fulla al cos del gran líder del garants, d'acord als pactes finals, li exigeixo que s'identifiqui. – Sóc el guardià Careus, si hagués pogut el meu cos hauria impedit que la seva fulla profanés el cos del líder. – Crec que li farà falta això. – Li diu el cap atansant-li la fulla.
El guardià l’agafa. – Sap que això és el final. – Ho sé. – Tots dos s’embranquen en una lluita que fa recular els garants cap als marges de la sala, alguns copegen la porta demanant que se’ls hi deixi sortir, d’altres vibren histèricament insultant el cap i donant suport el guardià.
La fulla del cap s’enfonsa per primera vegada en el guardià, sols l’ha tocat superficialment i el guardià se li llença amb més fúria, el só de les fulles envaeix la sala acompanyat dels cops rítmics que donen els garants a terra.
De sobte ambdues fulles es claven en el contrari. Els cops paren, tots els garants miren en silenci, dels dos cossos raja la sang, podria ser la sang d’una de les bosses circumdants o pertànyer a l’artèria principal, sols el poden saber amb la caiguda d’un dels cossos a terra.
Les mirades del cap i del guardià ja no lluiten, les fulles surten a poc a poc del cos del contrari. El guardià cau a terra mentre el cap trontolla, apropa el tentacle al cinturó i prem un botó.
L’ona expansiva fa tremolar la nau. – No! – Crida el segon. – Ràpid, obriu la porta! – No cal. – diu l’informador. – No cal córrer, no queda ningú viu. Les bombes de deflagració immediata ja ho tenen això. – Vostè ho sabia? – No, però era d’esperar. Com pensava que se’n sortiria el cap? Sols matant el guardià? Bé, ara ja sap qui sóc i com localitzar-me.
Dit això l’informador es perd entre els sinars que s’apropen a l’entrada. – Penso que haurem de cridar a una reunió de l’assemblea. – Diu el segon. – Sí, apaivagaré els ànims de la gent i la convocaré, espero que porti un informe fidedigne. – El tindrà. – El segon dona ordre d’obrir la sala mentre el membre de l’assemblea parla amb els sinars reunits.
El segon entra dins la sala, els cossos carbonitzats s’amunteguen a les vores. – Busquem supervivents? – Em temo que sols podem comptar cadàvers. Donin suport als sanitaris, mirin d’identificar-los tots, si és possible. – el segon veu dos cossos al mig de la sala. Porten l’uniforme dels guardians, treu el casc al primer, no està carbonitzat, és l’altre guardià, els seus ulls diuen que ja no queda vida en ell.
S’apropa al segon cos i li treu el casc, és el cap, encara respira. – Senyor. – No, ja sóc mort, no perdi el temps. – Calia? – Miri les caixes assignades als garants, hi trobarà armament suficient per prendre el control de la nau. Calia.
El cap perd l’últim alè. El segon fa un senyal a un aprell de vigilants. - És el cap, feu-vos-en càrrec. – Amb un altre vigilant s’apropa a les caixes dels garants, en obrir-les descobreix armament de darrera generació, llançadors de projectils en descàrrega contínua, torxes dirigibles de llarg abast i bombes de deflagració.
El segon abandona la sala deixant un sanitari al càrrec de l’operació i va cap a l’assemblea general, quan entra en la gran plaça tots el miren en silenci, sap que no ha d’esperar la pregunta. – He de comunicar que avui hi ha hagut una reunió de tots els garants, en aquesta reunió hi era també el cap de la nau, tot i que no hi era per la seva condició de cap.
- Els garants es disposaven a prendre el control de la nau i establir un estat teocràtic, haurien acabat amb tota la tripulació si l’haguessin considerat necessari. L’armament del que disposaven supera en molt el nostre.
- El cap, havia estat format com guardià principal, els guardians principals eren un cos que havia de liderar la guerra santa. Tanmateix ell i d’altres es van revoltar contra el gran líder del garants i el van matar ara fa uns cinquanta cicles. Des de llavors, el cos de guardians es va dividir en fidels al líder i revoltats, avui, per a nosaltres a acabat aquesta guerra. Els dos darrers guardians han mort. També han mort els prop de quatre-cents garants.
- Sé que hi havia gent que els hi tenia por, i que alguns us plantejàveu unir-vos-en si s’aixecaven. L’entenc, no tothom està disposat a perdre la vida. Jo no sé que hauria fet al lloc del cap, tanmateix ell va prendre una decisió i la va portar a terme. Parlem de quatre-cents morts, una massacre, però si ara no fossin morts, segurament jo ja ho estaria, i molts de vosaltres i quasi tots els tripulants.
- Durant la meva vida he hagut de prendre decisions molt dures, on algú ha perdut la vida i no sempre era el meu enemic, però sempre he evitat accions massives com aquesta, però davant dels esdeveniments no se m’acudeix una opció menys dolenta que la portada a terme pel cap. Sé que la llei impedeix fer-li un funeral oficial, així que prego en aquesta assemblea que se’ns permeti, als que el coneixíem donar-li el darrer adéu en privat.
Dins les vibracions de converses enceses augmenta, en un moment s’escolta un clam general. – Ha arribat un dels guardians. – Diu l’informador. – No l’he vist passar. – Ja era a dins, ha estat amagat des de la inspecció d’habitacles. – Doncs està desarmat, la seva fulla era al seu habitacle. – La hi portarà el cap. Qüestió d’honor. – Ja. – Enfundat en l’uniforme de guardià apareix el cap, sols porta per posar el casc que li cobrirà el cap i el farà impossible de reconèixer.
El cap es para davant del segon i l’informador. – Bé, senyors, és molt possible que no ens tornem a veure, ha estat un plaer col·laborar amb vostès i penso que deixo en bones mans la nau. Ara quan entri, tanquin com hem acordat i no obrin fins que els hi doni el senyal.
El cap entra en la sala i les portes s’obren darrera d’ell, el segon obre el canal per escoltar el que passa a la sala, alguns sinars s’apropen a preguntar què passa. Un dels membres de l’assemblea s’apropa al segon. – Què està passant? – Una reunió de garants. – I el cap? – A dins. – Què fa a dins el cap? Aquests fanàtics el mataran. – Potser, però són les seves ordres, i és la seva guerra.
Pel canal s’escolta com el guardià. – Aquest que governa aquesta nau, aquest és un dels que va acabar amb el nostre estimat líder, traïdor que ens va vendre a les forces del mal, i que ha manipulat el vostre líder per no portar a terme la victòria de la fe.
El cap intervé tallant el guardià. – Sí, ho vaig fer. No, no va ser una traïció. Totes les mentides del líder sí ho eren. Quan va fer que ens amputessin els organs sexuals, quan va fer matar tots els que preguntaven el que no interessava, quan mentia sobre les seves visions, obtingudes pel molt de rahmah pres en les seves contínues borratxeres, rahmah que us prohibia a la resta.
A la sala les vibracions són pràcticament descontrolades, els dos guardians s’apropen l’un a l’altre per trobar-se front per front. El cap parla al guardià. - Sóc el guardià principal Insaur, sóc el que va clavar la seva fulla al cos del gran líder del garants, d'acord als pactes finals, li exigeixo que s'identifiqui. – Sóc el guardià Careus, si hagués pogut el meu cos hauria impedit que la seva fulla profanés el cos del líder. – Crec que li farà falta això. – Li diu el cap atansant-li la fulla.
El guardià l’agafa. – Sap que això és el final. – Ho sé. – Tots dos s’embranquen en una lluita que fa recular els garants cap als marges de la sala, alguns copegen la porta demanant que se’ls hi deixi sortir, d’altres vibren histèricament insultant el cap i donant suport el guardià.
La fulla del cap s’enfonsa per primera vegada en el guardià, sols l’ha tocat superficialment i el guardià se li llença amb més fúria, el só de les fulles envaeix la sala acompanyat dels cops rítmics que donen els garants a terra.
De sobte ambdues fulles es claven en el contrari. Els cops paren, tots els garants miren en silenci, dels dos cossos raja la sang, podria ser la sang d’una de les bosses circumdants o pertànyer a l’artèria principal, sols el poden saber amb la caiguda d’un dels cossos a terra.
Les mirades del cap i del guardià ja no lluiten, les fulles surten a poc a poc del cos del contrari. El guardià cau a terra mentre el cap trontolla, apropa el tentacle al cinturó i prem un botó.
L’ona expansiva fa tremolar la nau. – No! – Crida el segon. – Ràpid, obriu la porta! – No cal. – diu l’informador. – No cal córrer, no queda ningú viu. Les bombes de deflagració immediata ja ho tenen això. – Vostè ho sabia? – No, però era d’esperar. Com pensava que se’n sortiria el cap? Sols matant el guardià? Bé, ara ja sap qui sóc i com localitzar-me.
Dit això l’informador es perd entre els sinars que s’apropen a l’entrada. – Penso que haurem de cridar a una reunió de l’assemblea. – Diu el segon. – Sí, apaivagaré els ànims de la gent i la convocaré, espero que porti un informe fidedigne. – El tindrà. – El segon dona ordre d’obrir la sala mentre el membre de l’assemblea parla amb els sinars reunits.
El segon entra dins la sala, els cossos carbonitzats s’amunteguen a les vores. – Busquem supervivents? – Em temo que sols podem comptar cadàvers. Donin suport als sanitaris, mirin d’identificar-los tots, si és possible. – el segon veu dos cossos al mig de la sala. Porten l’uniforme dels guardians, treu el casc al primer, no està carbonitzat, és l’altre guardià, els seus ulls diuen que ja no queda vida en ell.
S’apropa al segon cos i li treu el casc, és el cap, encara respira. – Senyor. – No, ja sóc mort, no perdi el temps. – Calia? – Miri les caixes assignades als garants, hi trobarà armament suficient per prendre el control de la nau. Calia.
El cap perd l’últim alè. El segon fa un senyal a un aprell de vigilants. - És el cap, feu-vos-en càrrec. – Amb un altre vigilant s’apropa a les caixes dels garants, en obrir-les descobreix armament de darrera generació, llançadors de projectils en descàrrega contínua, torxes dirigibles de llarg abast i bombes de deflagració.
El segon abandona la sala deixant un sanitari al càrrec de l’operació i va cap a l’assemblea general, quan entra en la gran plaça tots el miren en silenci, sap que no ha d’esperar la pregunta. – He de comunicar que avui hi ha hagut una reunió de tots els garants, en aquesta reunió hi era també el cap de la nau, tot i que no hi era per la seva condició de cap.
- Els garants es disposaven a prendre el control de la nau i establir un estat teocràtic, haurien acabat amb tota la tripulació si l’haguessin considerat necessari. L’armament del que disposaven supera en molt el nostre.
- El cap, havia estat format com guardià principal, els guardians principals eren un cos que havia de liderar la guerra santa. Tanmateix ell i d’altres es van revoltar contra el gran líder del garants i el van matar ara fa uns cinquanta cicles. Des de llavors, el cos de guardians es va dividir en fidels al líder i revoltats, avui, per a nosaltres a acabat aquesta guerra. Els dos darrers guardians han mort. També han mort els prop de quatre-cents garants.
- Sé que hi havia gent que els hi tenia por, i que alguns us plantejàveu unir-vos-en si s’aixecaven. L’entenc, no tothom està disposat a perdre la vida. Jo no sé que hauria fet al lloc del cap, tanmateix ell va prendre una decisió i la va portar a terme. Parlem de quatre-cents morts, una massacre, però si ara no fossin morts, segurament jo ja ho estaria, i molts de vosaltres i quasi tots els tripulants.
- Durant la meva vida he hagut de prendre decisions molt dures, on algú ha perdut la vida i no sempre era el meu enemic, però sempre he evitat accions massives com aquesta, però davant dels esdeveniments no se m’acudeix una opció menys dolenta que la portada a terme pel cap. Sé que la llei impedeix fer-li un funeral oficial, així que prego en aquesta assemblea que se’ns permeti, als que el coneixíem donar-li el darrer adéu en privat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada