Un sinar cerca el cap, l'apropen a la porta del seu habitacle, el guardià truca a la porta, aquesta s'obre. - Cap, aquest sinar pregunta per vostè. - Sí, l'esperava, passi si us plau. - el sinar entra i la porta es tanca. - Qui era guardià? - Pregunta el segon. - No ho sé, ha preguntat pel cap i el cap l'ha fet passar.
El segon sent que alguna cosa no va bé. - Avisi'm quan acabi l'entrevista, he de parlar amb el cap. - El segon es torna al pont, després de comprovar que tot es en ordre escriu alguna cosa a l'ordinador, està neguitós, pensa que el cap pot estar cometent algun error de judici, el seu cervell es debat entre la lleialtat i els seus principis. – Potser hauria de parlar clar, no em queda massa temps. – Pensa.
El guardià l’avisa que el cap ha acabat amb la visita. Torna a l’habitacle del cap. Truca i el cap el fa passar. – Senyor, tinc un dubte respecte el que parlàvem l’altre dia. – Expliqui’s – M’ha semblat, i prego que em disculpi si m’equivoco, que te una actitud molt bel·ligerant respecte als garants. – Ho diu per la conversa amb el seu líder? – No pas, tot i que va ser molt dur, em refereixo als comentaris que va fer després, vull dir. Com vol impedir-los que aconsegueixin adeptes?
El cap se’l mira amb ironia. – Com ho faria vostè, segon? – No ho sé senyor, el que si sé és com no voldria fer-ho. – Molt bé, com no voldria fer-ho? – No voldria veure’m en mig d’una matança, d’una operació encoberta per desacreditar-los si això suposa que hi hagin víctimes, més si en són innocents. – Suposem que decideixo portar a terme una acció així, què faria?
El segon es mostra espantat. – Si us plau, senyor! Això m’obligaria a prendre una decisió ... – Sí? – M’hi hauria d’oposar a la seva decisió. – Una posició aclaridora i em sembla correcta, però no s'ha de preocupar per mi hores d'ara, el que estic fent és intentar d'assegurar-me que no se m'avançaran, que no tindrem problemes greus. - De sobte sona l'alarma.
Una veu els avisa. - Hi han altercats a la zona d'activitats. - El cap i el segon corren cap a l'ascensor, baixen fins la planta d'activitats on els hi espera el responsable. - Són els garants, senyor, els parians estaven fent una de les seves xerrades i els garants van entrar per impedir-los-en.
El cap mira al segon, torna la mirada cap al responsable. - No entenc que hi fan els garants aquí. - Tenen autorització per fer servir la zona després dels parians. - Què han fet els parians? - M'han cridat i s'han posat a raser. - Han agredit algú? - No, però el líder no vol parlar amb mi, diu que no parla amb subalterns. - Podem treure els parians? - ja són fora. - D'acord després parlaré amb ells. Gràcies.
El cap es gira cap al segon. - Què faria vostè? - Intentaria parlar amb el lider. - I desacreditar el responsable? No, ja vaig avisar el líder, és hora de posar ordre. - Responsable tanqui les entrades i avisi tots els que tenien un temps cedit que se'ls hi rescabalarà pel temps d'avui.
El cap va a parlar amb els parians mentre la porta es tanca darrera d'ells. El segon el segueix neguitós. - Els parians esperen en silenci, el cap comença a vibrar. - Em dol el que ha passat, i em dol perquè malgrat volia avançar-me a incidents així no he arribat a temps. Penso fer que quedi clar que no es pot repetir una acció així. Els garants romandran tancats fins que es mostrin dialogants.
Un dels parians se li adreça. - Disculpi cap, però no crec que així aconseguim res, són fanàtics, estar tancats els enfortirà, a més no ens ha passat res, li prego que els deixi anar. - A vostè el conec. No va ser qui volia veure el meu habitacle? - Sí. - Em sembla lloable la seva actitud, però si els hi deixem passar la propera vegada serà pitjor, cregui'm, sé del que parlo.
El parià li pregunta. - Hi ha alguna manera de fer-li canviar d'opinió? - Te alguna proposta? - Un judici públic. Per a ells serà més dur veure's reprovats per la població que estar tancats. - Segon, com és que no se'ns ha acudit aquesta idea? - El segon, contrariat respon. - Ho sento, senyor, no he tingut temps de reaccionar. - Doncs jo si l'havia pensat, però no estic tan segur del resultat com vostè. Tanmateix ho provarem.
El cap es dirigeix al responsable. - Que entri un escamot i els condueixin a tots a la plaça central, treguin els transmissors a aquells que en tinguin, ja se'ls hi tornaran al judici. - El cap s'acomiada dels parians. - Ens veurem en unes hores a la plaça. - Allà hi serem.
Ja a la plaça, amb tot el passatge present, comença el judici. Els garants són a la vista de tots, lligats i sense transmisors, tres membres de l'assemblea fan de tribunal. El cap s'adreça al tribunal. - Senyors, aquest grup ha volgut apropiar-se d'una zona de la nau per a ús exclusiu, contravenint les normes de la nau i amenaçant a passatger que feien ús de la concessió donada. Hauria volgut ser més dur però els afectats m'han demanat benevolència.
El cap mira directament al lider dels garants. - Avui els deixo sota la justícia civil, la propera vegada no tindré miraments. - El cap torna a mirar al tribunal. - Espero justícia. - El cap es retira, el segon li segueix. - Senyor, de veritat creu que el judici no els afeblirà? - Potser ara sí, però si els deixem tornaran.
A la consola del cap arriba el veredicte, els garants hauran de treballar netejant la zona dels grangus durant quaranta jornades, al iniciar cada jornada se’ls hi llegirà la sentència, el líder però romandrà aïllat durant cent jornades, no podrà vibrar amb ningú, no podrà escriure ni podrà llegir res que no passi primer pel cap de la nau.
El cap se sent cofoi, te al líder dels garants sota el seu control. Dóna ordres de tancar-lo en una zona aïllada, anomena un parell de guàrdies de la seva confiança, ningú més entrarà allà fora dels guàrdies i ell mateix.
És de nit segons els cronòmetres, fora no hi ha dia ni nit, porten ja moltes jornades de viatge i encara estan lluny, molt lluny del primer objectiu. El cap camina sol, entra a la zona restringida, s’identifica i accedeix a l’habitacle on està el líder dels garants. Li ofereix els tentacles, sense transmissors.
El líder, amb desgana, accedeix a vibrar. – espero que estigui còmode, dins la situació es clar. – Si més no tinc on allitar-me. Què vol? – Tenir una xerrada tranquil·la amb vostè, explicar-li algunes coses que sols vull que vostè sàpiga. – I que farà si les escampo? – No res. No necessito fer res si vostè explica res, a la fi vostè mateix s’ha fet poc creïble.
El líder se’l mira amb ràbia. – Per què? – Perquè no esta seguint les normes del gran líder, perquè vostè vol instaurar ja, aquí, l’estat diví, i s’equivoca. El gran líder va dir que hauríem de fer-ho una vegada trobéssim un planeta habitable. – Com ho sap vostè tot això?
El cap es tensa. – Com pensa que ho sé? Inútil! La consigna era fer que la gent confiés en nosaltres, evitar la confrontació, fer que fins i tot els parians s’apropessin a nosaltres. Som els garants d’Unr i com guardià principal li ordeno que quan surti d’aquí no torni a crear-me problemes, sap que tinc autorització del líder suprem per acabar amb qui ens barri el pas.
El líder mira el cap amb por. – Li prego em perdoni, guardià principal, si ho hagués sabut ... – Si m’hagués escoltat ho hauria sabut. Deixi-ho, ha estat una relliscada, aquestes cent jornades li serviran de coartada per canviar d’actitud. Li deixo el Llibre, és un tractat de zoologia, entén? No és el nostre Llibre, Li queda clar? – Sí, guardià, és el Llibre de zoologia, no pas el llibre dels garants. – Que descansi. – Gràcies. – El cap abandona l’habitacle i es torna al pont.
2 comentaris:
Crec que s'equivoqui o no es un error seguir cap lider.
Totalment d'acord, striper, però aquí el problema és més complexe.
Publica un comentari a l'entrada