divendres, 27 de febrer de 2009

3426. La posta I

El segon truca esverat a la porta del cap. – Senyor! Si us plau! – Què li passa? Algun problema amb els garants? – El garants? Ah! No, senyor, ja fa unes quantes jornades que van acavar el càstig, i com el líder continua tancat ... No, el problema és que s’apropa la posta.

El cap es mira la segon incrèdul. – La posta? Perdoni però ni de lluny ha passat un cicle des de que els grangus van fer la posta. – La dels grangus no, senyor, la nostra. No ha notat res al cos senyor? – No ... jo ... Vaig tenir un accident, no sóc fèrtil, ni com a mascle ni com a femella. Algun tripulant és femella en aquesta posta? – Em temo que jo, senyor, l’he sentit en aixecar-me. – Ja ... quantes vegades ha estat femella?

El segon abaixa els ulls. – És la primera vegada, senyor. – Merda. – Perdó. – No, no s’ofengui, és que la primera vegada és crítica, l’índex de femelles mortes en la primera posta és del cent vuitanta sobre dos-cents cinquanta-sis. – Ho sé senyor, havia pensant en una intervenció. – Una posta quirúrgica? El risc és similar.

El cap rumia un moment. – Sé que el que li diré ara és molt dur però haurà de formar algú per que el substitueixi en cas que no superi la posta. – Ja n’havia pensat, senyor, però dins la tripulació no tenim ningú amb el nivell d’estudis requerit. – I entre el passatge? – Quatre sinars, un d’ells el coneixem, és aquell parià ...

El cap assenteix. – De bon principi em sembla un bon candidat, que em diu dels altres? – No els conec, sols tinc la seva fitxa, amb quinze jornades no se m'acudeix com elegir-ne un i formar-lo. - formi'ls als quatre, jo faré la elecció. - I si no en volen? - reuneixi'ls i els miraré de convèncer.

El segon ha reunit els possibles candidats a una sala, el cap entra. - Salutacions senyors, suposo que el segon els hi haurà posat en antecedents. - Sí senyor. – Doncs així es tracta que facin les preguntes que vulguin. – El parià s’aixeca i li pregunta al cap. – Com és que no hi ha a la tripulació ningú qualificat?

El cap mou el cos. – Això és el que m’agradaria saber a mi, es suposa que haurien dos possibles substituts, tanmateix ara ja no podem reclamar. No creu? – D’acord, però la tripulació acceptarà l’entrada d’un estrany? – El càrrec de segon no és pas dins la graduació de la tripulació, el segon és elegit pel cap i ha de tenir una preparació que no cal per la resta.

Un sinar comenta. – Jo no he format part mai de cap tipus de transport, tot i que els meus estudis avalarien la meva capacitat sempre he treballat dins un laboratori. Francament li oferiria tot el meu ajut per resoldre un problema puntual però no em veig amb cor de donar ordres a ningú. – Mai no ha tingut ningú a les seves ordres? – Sí, però era algú que estava aprenent, és diferent.

El cap guarda silenci un moment. – Lògicament no puc obligar ningú a acceptar el càrrec, voldria que s’ho rumiessin, el lloc de segon és vital, no és el que li porta els papers al cap, és una segona opinió, és un substitut del cap si aquest no està en condicions. Sé que és molta responsabilitat però si ens quedem sense segon tindrem problemes. Facin servir aquesta jornada per pensar-ho, demà, si es veuen amb cor els esperem aquí. Gràcies.

La següent jornada sols es presenta el parià, el segon pensa que el cap no podrà elegir gaire. - Més val que el candidat sigui l’adient o que el dia de la posta sobrevisqui. – Recorda la nit, ha trobat tres mascles preparats, i l’han inseminat, creu. Encara queden catorze jornades, i els prop de tres-cents ous que esperen dins seu han de tenir una oportunitat.

El dia transcorre amb normalitat, el candidat es mostra atent a les explicacions, fa preguntes adients i no intervé quan el cap i el segon parlen si no li pregunten directament. El segon pensa que potser tindrà un bon substitut. Al final de la jornada acorden anar a tastar un bon plat de grangus en un dels menjadors de la nau.

El segon es deleix amb el seu plat de pota de grangus, el candidat pregunta. – Coneixia el cap d’abans? – No, fins que no vaig ser contractat no el vaig conèixer. – Pensava que cap i segon eren uns càrrecs estables. – El seu segon anterior va morir, crec que te a veure amb el seu accident. – Accident?

El segon deixa el menjar. – Pel que sembla van tenir un accident, el segon va morir i el cap va perdre la capacitat de procrear. – Vol dir que hores d’ara no és ni mascle ni femella? – Exacte. – Li ha explicat com va ser l’accident. – No, tampoc no li he demanat. – Ja ... Sap? Conec un cas semblant, però no va ser un accident ... Va ser fa uns anys a l’illa del fred, els garants havien format un cos de guerrers, els guardians principals, tots ells esterilitzats ...

El segon es mostra interessat per la història. – Insinua que el cap podria ser un d’ells? – No ho sé, és una possibilitat, però si ho és el que no sabem és de quin bàndol. – Bàndol? – Sí, veurà, es diu que un grup es va rebel·lar contra el líder suprem, fins i tot diuen que el van matar. – Fins on jo sé, aquest líder era viu abans que aquesta nau iniciés el viatge. – O no, imagini’s que l’haguessin assassinat però els seus asseguressin que continués viu i donessin consignes en el seu nom.

El segon rumia un moment. – Quina seria la seva percepció respecte al cap? Seria un dels rebels? Seria un dels lleials? No tindria res a veure? – El candidat calla un moment. – Crec que te alguna cosa a veure, francament, preferiria que fos un dels rebels però podria ser un dels lleials. – Vostè ha demostrat menys ràbia cap als garants que el cap. Com pot pensar que pot ser lleial?

El candidat vibra un somriure. – Són dues organitzacions antagòniques en l’objectiu però similars en l’operativa, infiltrats que informen, altres que boicotegen, altres que simulen boicotejar, dobles, triples, quàdruples jocs ... – I com sé que vostè no està en el joc? – Sóc un mascle aquesta vegada, no sóc estèril. – L’hauria de comprovar. – L’entenc, però no podrà ser avui, ho sento, m’he compromès per aquesta nit amb una altra femella i els mascles sols podem inseminar una vegada cada jornada.

El segon insisteix. – Demà? – Sí, demà és factible. – I com és que s’ha fet parià? – No en sóc, ho sento, sols estava escoltant, tinc amics parians, però no va amb mi tota la seva filosofia. – Crec que el cap creu que ho és. – Demà li puc aclarir, si vol. Entengui’m, no m’ofèn que algú s’ho pensi però si no ho sóc no ho sóc. – L’entenc. Bé, va sent hora de plegar, els sopar ha estat molt bo i la conversa interessant, però m’esperen uns mascles. – Sí, a mi també m’esperen, ja ho he dit abans. Fins demà. – Fins demà.

Segon i candidat es separen fins al dia següent. El segon rumia sobre el que li ha explicat el candidat, tot aquest entramat el neguiteja, sempre ha estat un sinar molt planer, a la fi els sinars camperols mai no han estat interessats en intrigues i ell és descendent de camperols, cultivadors de bogs i marnagues. Ha d’apurar el pas per arribar a la cita, els mascles acostumen a estar molt neguitosos, ho sap per experiència, quan el líquid semínic fa pressió angoixa molt.

2 comentaris:

zel ha dit...

Imagino que la cosa va seguint, perquè ja m'estic neguitejant amb qui ha de ser el cap....

skorbuto ha dit...

Zel: Hauràs de tenir paciència, això no ha fet més que començar.