dilluns, 2 de març del 2009

Rubianes

Se n'ha anat, la seva malaltia li ha guanyat la batalla, ens l'ha guanyada a tots. Sabia de la seva malaltia, sabia que el tabaca que mai no l'havia abandonat se l'havia menjat per dins. Tot i això no he pogut evitar sentir un buit a dins en sentir la notícia.

No vull fer un panegíric, sols vull dir el que sentia en veure'l, en escoltar-lo mes aviat, les seves frases brutals, la seva capacitat per saber dir allò que s'havia de dir, sense vendre's al maleït políticament correcte.

És curiós, he estat pensant quin gest era el que se li podria associar, quina era la seva característica que l'identificava i sols se m'acudeix una, ell. No tenia un acudit repetitiu, no tenia un gest que no pogués tenir qualsevol, però sabies que després de sortir ell tot seria diferent.

Amb ell vaig riure de la manera més bèstia que he rigut mai, perquè una entrevista al Pepe Rubianes era un show del Pepe Rubianes. Em perdut molt més que un actor o un humorista, hem perdut tot un paiaso, hem perdut el Pepe Rubianes.

6 comentaris:

Núr ha dit...

Jo no ho vaig saber fins ahir a la nit per un comentari d'algú al féisbuc d'una amiga. Em vaig quedar glaçada! Ho vaig haver de comprovar al google perquè no m'ho podia creure i vaig trobar un diari que en parlava.

Sempre l'he respectat per la mena d'home que era. N'hi ha que diran que era un bala perduda. Segurament sí, que ho era, prò tenia més seny i uns principis més positius que molta gent més «formals» que ell. M'agrada la seva manera de parlar, sense embuts i amb totes les paraules, encara que siguin paraulotes! De vegades cal posar-les-hi i sembla que si no les dius, el que expresses té menys força. Ell ho feia i te n'adonaves que tenia raó, i que tenia una base darrere seriosa, encara que parles en clau d'humor.

No el vaig veure mai en directe, i em sap greu. És una d'aquelles coses que vas ajornant. Crec que no n'hi haurà cap altre com ell, i és una llàstima! Necessitem persones com ell amb prou valor per dir les coses com són.

Sé que hi ha gent que ha quedat força tocada per aquesta pèrdua. Molts ànims a tots i una abraçada per a tu, guapíssim!

Rita ha dit...

Una gran pèrdua, certament... Ahir va ser un dia dur de passar.

Sergi ha dit...

Una pèrdua que ens ha afectat a tots. Molta gent se n'ha fet ressò als seus blogs, i és que no és per menys. El trobarem a faltar, però la seva manera de fer i de ser, se'ns quedarà sempre a la retina.

Joana ha dit...

Em vaig quedar de pedra quan ahir a la tarda el meu germà m'ho va dir. Normalment aquestes coses no m'afecten gaire, vull dir que es mori gent famosa, actors i demés, però aquest cas ha estat diferent, se m'ha posat la pell de gallina quan a migdia he sentit a les notícies que avui l'havien enterrat i veure en Bozzo realment afectat dient com era en Rubianes. L'havia anat a veure un parell de cops al teatre i realment no decebia, i sempre m'enganxava a les seves entrevistes que et feia riure fins a plorar i com no podia ser d'una altra manera TV3 aquesta tarda li ha fet un homenatge, posant una obra seva a la tarda i em la feinada que tenia m'ha atrapat i m'ha tingut allà asseguda al sofà rient amb ma mare al costat també rient, tot pensant que això és el que ens queda d'ell i que hem rigut molt gràcies a ell, malgrat fossin situacions que no eren per riure. Un home, o un "pallasso" únic ens ha deixat.

Ferran Porta ha dit...

Un paio autèntic i, a sobre, divertit i intel·ligent. Casi ná!

Anònim ha dit...

Un geni del humor! S'en van els millors!