dilluns, 13 d’octubre del 2008

Reflexions i premis

No fa gaire llegia a algú, no recordo qui, que deia que no prestava massa atenció a les estadístiques del seu bloc, que sols se les mirava de tant en tant. He de reconèixer que no és el meu cas.

Heus aquí que l’Skorbuto, tan poc preocupat per la seva imatge corporal a l’hora de vestir, tan poc interessat en si és físicament agradable o no, és un vanitós amb totes les lletres. Sí, i no em digueu que no, que sé de que parlo.

De fet, és una vanitat difícil de veure, amagada darrera un munt d’arguments, però us asseguro que em miro les estadístiques dels meus blocs amb delir, que em sento molt bé quan algú em deixa un comentari i reviso i porto la informació de quanta gent entre als meus blocs des del principi.

En arribar el Juliol, vaig observar una caiguda en el nombre de visites, tot i que no era tan acusada en el nombre de visitants, vaig pensar que era un tema lligat a les vacances. Però en tornar vaig veure les dades i, horror, seguia baixant la cosa.

Vaig estar pensant que passava, potser el que escrivia no interessava tant, potser els textos eren massa llargs, potser estava exagerant. Què estava passant? Com podia ser? Amb la bona rebuda que havia tingut! Què no saps fer-ho millor, carallot? Fins que es va encendre una llumeta al meu cap: RSS. Vaig mirar el FeedBurner i vaig comprovar que en tenia un volum important de gent que em llegia a través de les actualitzacions.

M’hi vaig posar mans a l’obra amb la meva base de dades i afegí les dades que em donava el FeedBurner. El resultat va ser una línia ascendent amb una pendent suau però constant. Allà hi éreu! No us havia perdut, més al contrari estàveu pendents de mi, del que escrivia, constantment. Sí, ja sé que em direu que em llegiu quan podeu, com fem tots, però us puc assegurar que aquella línia em va omplir, em va fer sentir molt bé.

Efectivament jo no llueixo hores de gimnàs, ni roba cara, però llueixo un cervell que considero privilegiat, ple d’històries, de mala llet de vegades, de tendresa d’altres. Sóc intel·ligent i imaginatiu, sobretot això últim, i m’agrada, i m’agrada lluir-ho, i m’agrada sentir que hi ha una resposta.

Ves per on, els blocs m’han fet veure una part de mi, no tant bonica, o sí, ves a saber, que mai abans hauria reconegut. I com que sóc un col·leccionista de defectes ja en tinc un altre, no diré nou, que ja hi era, sinó recent reconegut.

La segona reflexió és una mica més seriosa, haureu vist que el meu ritme als blocs ha baixat, no és que m’estigui cansant d’escriure, sinó que quan ja puc escriure no em queden forces, els estudis a la UOC són molt més absorbents que no pas em pensava, i això que sols faig tres assignatures, a més la que menys problemes m’havia de donar (anglès) és la que més m’està costant.

Quan comences penses, sis mesos, tres assignatures, he de tenir temps per a tot. Ja! I un be negre amb potes roses. Hem començat el 17 de setembre (5,5 mesos) al calendari el febrer és buit (4,5 mesos) els exàmens són a mitjans de gener (4 mesos) i totes les assignatures acaben les PACs i pràctiques al 31 de desembre (3,5 mesos) perquè el gener és per preparar l’examen de cada assignatura.

Jo no sé si a la universitat presencial és igual, però als que ens ho hem de fer a casa ens suposa un esforç no ja descomunal, sinó sobrehumà, perquè aquí les Maries, calcen botes de ferro. Per que us feu una idea, la primera PAC d’Estructura d’ordinadors anava bàsicament de nombres binaris (0 i 1), la nit que la vaig acabar vaig somiar que estava amb una rossa esplèndida en tots els sentits i que acabaven fent una divisió de binaris en complement dos de 64 xifres (bits per als entesos).

Així que ja sabeu, si trigo a respondre els comentaris, si no penjo tant i si no comento als vostres blocs no és per manca de ganes, és per manca de temps i forces.

PREMIS

I després de posar-me en evidència vull fer la feina que no havia fet fins ara, em refereixo als premis que m’han concedit des d’abans de l’estiu. Al juliol l’estripanits em va concedir els premis “Rayito de ternura”, “blog ácido” i “Trempamulla”, i a l’agost el “Paracelso”, tots ells pel meu blog eròtic, i a l’agost l’Striper Va concedir-me també els dos primers, els hi agraeixo els premis a tots dos.

Ara em toca a mi repartir-los, i he pensat en els següents blocs:



Rayito de ternura

El tacte de les paraules pel seu bloc




Blog ácido


Shaleira pel bloc La Barda Bastarda




TrempaMulla




Paracelso

En Jordi i la Marta pel bloc Cròniques de sota el mugró.


A tots ells gràcies per la feina que fan.

12 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Ostres tu, moltes gràcies per pensar en nosaltres, sempre és agradable que algú pensi que el que fem mereix la pena.

I tens raó, tots som una mica vanitosos, que al cap i a la fi que és un blog sinó un petit espai de vanitat.

Sergi ha dit...

Així que ens espies... ja veig que m'hauré de disfressar millor, i pintar la IP d'un altre color.

Felicitats pels premis, i sort en els estudis.

Ferran Porta ha dit...

Qui més qui menys, qui té un blog el que espera és que se'l llegeixin. Segur que no ets prevcisament l'únic que controla les visites que té; per qui se suposa que escrivim, sinó?

Salut i ànims amb la universitat!

Eli ha dit...

JO crec que això d'escriure menys i de comentar menys, va per temporades...
Jo ara tinc menys temps... i també em costa trobar el moment...
Ara, això es com allò que diuen.. los amigos son como los ángeles, aunque no los veas, sabes que estan ahí!!!

:-D

Shalheira ha dit...

Moltes gràcies, Skorbuto, per haver-me concedit el premi al blog àcid -no sabia que era tan sàtira i bastarda com per mereixer-me'l ;)- en breus el penjaré al bloc. Perdona que hagi trigat tant en contestar-te, com tu mateix has dit, ser universitari a distància és tan dur com ser estudiant presencial, com en el meu cas. Al final del dia només tens ganes d'enllestir la feina i d'anar-te'n a dormir.
La veritat és que sí, jo amb el tema blocs em sento igual, si potser els escric és una mica per nodrir la meva esllangueïda vanitat.

P.D: La correcció, si fa no fa, d'allò que em vas deixar al comentari: "Never is a good idea fucking where someone could see oneself"

El tacte de les paraules ha dit...

Moltes gràcies pel teu reconeixement.

Més que pel premi en si, m'agrada veure que arrib a la gent i si pot ser de manera tendra, millor! ;)

Una forta abraçada

Arkana ha dit...

Em sembla que tots pequem un xic de vanitosos en aquest "mundillo" literari. Però, noi, què hem de fer? Escriure és el què ens mou, però ser llegits és el pas que ens fa falta per a animar el nostre somni. Almenys, així ho veig jo...

Sobre els estudis, estàs parlant amb una estudiant d'últim any de carrera (presencial). Sé del què parles: no tenir temps per res més que per l'estudi, els treballs, les lectures... somniar que has suspès aquell examen que tant et va costar d'aprovar, o amb l'últim temari que vas haver de memoritzar...

No t'atabalis, escriu tant com puguis, que nosaltres farem el possible per a llegir-te!

Un petó!

Anònim ha dit...

Tots escrivim perquè algú ens llegeixi no? deixem anar sentiments, dubtes, pors, pensaments i veure que aqui hi ha tot un món disposat a llegir-nos doncs ens fa sentir bé tu. I pel que fa al descens dels comentaris jo també crec que va a temporades.

Núr ha dit...

Moltes felicitats pels premis!! I molts ànims amb les classes! Jo també vaig molt de cul i amb prou feines puc actualitzar l'habitació... i a sobre fa molts dies que no visito ningú! A veure si aquesta nit puc passar per totes les cases!!!

Petons, guapíssim!

Anònim ha dit...

Eiii si jo et llegeixo tb per RSS!!
No miris les estadístiques que son sempre enganyines!

fada ha dit...

No saps com entenc el que dius sobre la UOC. Jo vaig començar Psicologia i no ho vaig poder continuar. Quan ja treballes i, en aquell moment, ja tenia dos del tres fills, més la casa i tot el que penja, ho vaig haver de deixar. No vull dir que a tu t'hagi de passar el mateix, eh? Et desitjo molta sort i constància. Ah! I pel que fa als teus posts, cap problema, noi, que estan molt bé. Un petó.

Josep B. ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris, Com podeu veure vaig de corcoll.