Reflexions i premis

No fa gaire llegia a algú, no recordo qui, que deia que no prestava massa atenció a les estadístiques del seu bloc, que sols se les mirava de tant en tant. He de reconèixer que no és el meu cas.

Heus aquí que l’Skorbuto, tan poc preocupat per la seva imatge corporal a l’hora de vestir, tan poc interessat en si és físicament agradable o no, és un vanitós amb totes les lletres. Sí, i no em digueu que no, que sé de que parlo.

De fet, és una vanitat difícil de veure, amagada darrera un munt d’arguments, però us asseguro que em miro les estadístiques dels meus blocs amb delir, que em sento molt bé quan algú em deixa un comentari i reviso i porto la informació de quanta gent entre als meus blocs des del principi.

En arribar el Juliol, vaig observar una caiguda en el nombre de visites, tot i que no era tan acusada en el nombre de visitants, vaig pensar que era un tema lligat a les vacances. Però en tornar vaig veure les dades i, horror, seguia baixant la cosa.

Vaig estar pensant que passava, potser el que escrivia no interessava tant, potser els textos eren massa llargs, potser estava exagerant. Què estava passant? Com podia ser? Amb la bona rebuda que havia tingut! Què no saps fer-ho millor, carallot? Fins que es va encendre una llumeta al meu cap: RSS. Vaig mirar el FeedBurner i vaig comprovar que en tenia un volum important de gent que em llegia a través de les actualitzacions.

M’hi vaig posar mans a l’obra amb la meva base de dades i afegí les dades que em donava el FeedBurner. El resultat va ser una línia ascendent amb una pendent suau però constant. Allà hi éreu! No us havia perdut, més al contrari estàveu pendents de mi, del que escrivia, constantment. Sí, ja sé que em direu que em llegiu quan podeu, com fem tots, però us puc assegurar que aquella línia em va omplir, em va fer sentir molt bé.

Efectivament jo no llueixo hores de gimnàs, ni roba cara, però llueixo un cervell que considero privilegiat, ple d’històries, de mala llet de vegades, de tendresa d’altres. Sóc intel·ligent i imaginatiu, sobretot això últim, i m’agrada, i m’agrada lluir-ho, i m’agrada sentir que hi ha una resposta.

Ves per on, els blocs m’han fet veure una part de mi, no tant bonica, o sí, ves a saber, que mai abans hauria reconegut. I com que sóc un col·leccionista de defectes ja en tinc un altre, no diré nou, que ja hi era, sinó recent reconegut.

La segona reflexió és una mica més seriosa, haureu vist que el meu ritme als blocs ha baixat, no és que m’estigui cansant d’escriure, sinó que quan ja puc escriure no em queden forces, els estudis a la UOC són molt més absorbents que no pas em pensava, i això que sols faig tres assignatures, a més la que menys problemes m’havia de donar (anglès) és la que més m’està costant.

Quan comences penses, sis mesos, tres assignatures, he de tenir temps per a tot. Ja! I un be negre amb potes roses. Hem començat el 17 de setembre (5,5 mesos) al calendari el febrer és buit (4,5 mesos) els exàmens són a mitjans de gener (4 mesos) i totes les assignatures acaben les PACs i pràctiques al 31 de desembre (3,5 mesos) perquè el gener és per preparar l’examen de cada assignatura.

Jo no sé si a la universitat presencial és igual, però als que ens ho hem de fer a casa ens suposa un esforç no ja descomunal, sinó sobrehumà, perquè aquí les Maries, calcen botes de ferro. Per que us feu una idea, la primera PAC d’Estructura d’ordinadors anava bàsicament de nombres binaris (0 i 1), la nit que la vaig acabar vaig somiar que estava amb una rossa esplèndida en tots els sentits i que acabaven fent una divisió de binaris en complement dos de 64 xifres (bits per als entesos).

Així que ja sabeu, si trigo a respondre els comentaris, si no penjo tant i si no comento als vostres blocs no és per manca de ganes, és per manca de temps i forces.

PREMIS

I després de posar-me en evidència vull fer la feina que no havia fet fins ara, em refereixo als premis que m’han concedit des d’abans de l’estiu. Al juliol l’estripanits em va concedir els premis “Rayito de ternura”, “blog ácido” i “Trempamulla”, i a l’agost el “Paracelso”, tots ells pel meu blog eròtic, i a l’agost l’Striper Va concedir-me també els dos primers, els hi agraeixo els premis a tots dos.

Ara em toca a mi repartir-los, i he pensat en els següents blocs:

Rayito de ternura

El tacte de les paraules pel seu bloc

Blog ácido

Shaleira pel bloc La Barda Bastarda

TrempaMulla

El company de Venus pel bloc El racó de Venus

Paracelso

En Jordi i la Marta pel bloc Cròniques de sota el mugró.

A tots ells gràcies per la feina que fan.