dilluns, 15 de setembre de 2008

Senirians (2/2)

(Aquesta història comença aquí)
Després de fer una dormida d’unes quantes hores m’hi vaig aixecar amb el cap més emboirat que no pas quan vaig jeure. Vaig anar al pont, amb Salem, la comandant també hi era. – Ha dormit bé? – Em va preguntar. – No gaire, la veritat. Salem, he de fer res d’especial? – No, no hi ha alarmes, portem velocitat constant ... Si vols pots mirar de dormir una estona més. – No, gràcies, és el teu torn. – Com vulguis, ens veiem dins d’unes hores. Comandant. – Que dormi bé, navegant.

Salem va sortir cap a la seva cambra, jo em vaig quedar amb la comandant. – Ja s’ha mirat el que li vaig deixar? – Sols la presentació, però li prometo que m’ho miraré. – Li puc preguntar? – El que vulgui. – No acabo d’entendre molt bé com funcionen socialment. Vull dir, tenen matrimonis o res semblant?

La comandant es va repenjar en la cadira. – Matrimonis? Vol dir parelles d’home i dona units per tota la vida? – Mes o menys, sí. – No pas. – Llavors com es formen les famílies? – Famílies? – Sí pares, fills. – Entenc. Veurà a l’hora de procrear es formen parelles que es mantenen unides fins que la dona pareix, després es dissolen, la dona es fa càrrec del fill fins els dos anys i l’home s’encarrega d’ell dels dos als quatre, amb quatre anys el nen passa a dependre d’una entitat educativa elegida pels pares.

- I si la mare no supera el part? – A diferència dels humans els parts senirians no comporten cap risc per la mare, la complicació la tenim per quedar-nos prenyades, sols tenim una possibilitat per any i tractem de tenir al menys dos fills. – Llavors els fills deixen de tenir contacte amb els pares amb quatre anys? – No pas, la relació amb els fills és per sempre, però no com l’entenen vostès. Ara fa un mes vaig estar amb els meus tres fills unes magnífiques vacances.

- I el pare? – Els tres pares, doncs deuen acabar les seves vacances amb els seus fills hores d’ara. – Ha dit tres fills, ja ha superat el mínim. – Sí, vaig optar a un naixement vacant. – No l’acabo d’entendre. – Intentem mantenir una població estable, però no totes les dones arriben a tenir dos fills, algunes no en tenen cap, això és tradueix en naixements vacants, per als que s’ha de demanar permís, mai no s’arriba al quatre fills si no és una situació molt especial. - I són tots heterosexuals?

La comandant va fer una ganyota. – Què te a veure? A l’hora de mantenir l’espècie cadascú ha d’assumir el paper que li pertoca biològicament, altra cosa és quan es vol sexe. – Ara m’he perdut. – Veurà, no som estrictament heterosexuals, hores d’ara a la colònia ha hagut sexe entre homes, com aquí pot haver-hi ara sexe entre dones ... com li explicaria ... vostè te ganes de menjar i li agrada un plat determinat, però no hi ha i sí hi ha d’un que no és tant del seu gust. Se’l menjarà? – Probablement. – Doncs nosaltres amb el sexe actuem igual, si no tinc un home i tinc ganes i trobo una dona que també en te ens passem una bona estona.

Em sorprenia el grau de desinhibició que en tenia la comandant. – Però mai no han tingut problemes morals amb el sexe? – Potser es refereix a prohibicions religioses? – Per exemple. – Fa quatre mil anys vam acabar una guerra religiosa de la millor manera possible, no va quedar ni un sol sacerdot, la religió va ser prohibida i perseguida fins la seva total extinció. Als nens se’ls hi ensenya de petits que el fanatisme quasi ens va destruir.

- I si algú s’inventa una religió? – Això va ser dur al principi, com rebatre idees no demostrables, vinculades a un dogma. Però al final vam trobar la solució, religió comparada, és fulminant. – No diu que estan prohibides totes les religions? – Excepte la del Déu Sohni. Abans que em pregunti Sohni, en el meu idioma significa mentider, fals.

- Van estar treballant en això durant cinquanta anys, plantejant totes les possibles demandes d’aquest déu, de tal manera que comparant qualsevol religió nova amb aquesta quedés perfectament assimilada, si són iguals i una és falsa l’altra també ho és. – I per què no fer servir arguments científics? – És inútil fer-los servir contra la “voluntat de Déu”.

- I d’altres tipus de moral? – Quan extirpes la religió de la societat, els impediments morals sols poden sortir del consens entre tots, de l’ús de la informació i del sentit comú, si no tinc un déu que castiga el sexe no puc dir que el sexe és dolent.

La conversa es va estendre unes hores, la comandant parlava amb delir de la seva cultura i de la seva espècie, però no semblava que això impliqués un menyspreu d’altres cultures i espècies. De fet li vaig haver de fer cinc cèntims de temes sobre humans, li costava entendre el concepte de país i insistia en que no acabava d’entendre com no érem una societat matriarcal.

- La veritat no li sabria acabar d’explicar, de fet, hores d’ara tampoc no podem dir que sigui una societat estrictament patriarcal. – Però sempre hi ha la preponderància d’un dels sexes. – Sense dubte, tanmateix les diferències són minses. – Potser esteu en una fase intermèdia. –Potser. Em perdonarà la gosadia, però amb tot el que m’ha explicat se’m fa una espècie sospitosament perfecta, idíl·lica. – Te raó, i he de reconèixer que tenim molts defectes, malgrat hem acabat amb les guerres no som una espècie molt vessada a la ciència mèdica, per exemple, encara patim malalties greus.

- També teníem un problema amb els vells, afortunadament ara no és sacrifica a la gent però fa cinc-cents anys encara es feia morir als que superaven els seixanta anys, es creia que eren la font d’una malaltia que minvava la població infantil.

- Van esbrinar la causa de la malaltia? – No, vam esbrinar quina no era la causa. – Afortunadament es va reduir el nombre de morts infantils. Jo no estic vessada en aquests temes però el contacte amb els humans i la teoria de ... com és la paraula? ... evolució? – Sí, la teoria de l’evolució. – Doncs ens va donar una explicació plausible, havíem mutat i ja no érem febles davant aquella malaltia.

Sense quasi ni adonar-me la nau havia fet la part més llarga del recorregut. Salem va tornar i va prendre el control de la nau. En unes hores arribaríem a la base de la colònia. El planeta que volien colonitzar era un desert en la superfície amb llacs i rius soterranis, sense més vida que uns incipients bacteris innocus.

Encara estaven en fase de construcció a la superfície del planeta i la vida es desenvolupava en el port estel·lar, pel que sembla, el fet que no hi hagués dones senirianes va ser perquè la seva nau va tenir un accident i van morir totes. Pel que sembla, els senirians sempre viatgen per separat homes de dones. No vaig preguntar-li perquè a la comandant.

En arribar al port vam poder veure el moll totalment ple d’homes, semblaven estar agrupats i mantenien una certa calma, però mentre fèiem l’operació d’atracament vaig poder observar que les seves cares semblaven angunioses. – Estan desesperats. – Va dir-me la comandant, amb un posat trist.

En acabar l’atracament vaig anar a obrir les comportes de la bodega perquè poguessin sortir, mentre els homes es mantenien quiets, les dones s’anaven apropant a ells, com si sabessin d’antuvi amb qui havien d’anar. – Hem fet un repartiment previ, jo, com que hauré de parlar de temes administratius amb ell després em dedicaré al regidor. A més és molt suggerent. – Va dir amb un somriure.

Quan pràcticament havien sortit totes les dones vaig veure que el regidor s’apropava, tot i que va començar parlant la seva llengua en veure’m se m’hi va dirigir – Bon dia, ... i gràcies. No se’n fa el càrrec de com estàvem aquí. – La comandant el va agafar de la mà i se’l va apropar, acaronant-lo efusivament, parlant-li amb una veu fluixa i diria que eròtica, no puc saber el que es deien, però puc assegurar que no estaven parlant de temes administratius.

Abans de tancar la bodega vaig fer una ullada al moll, més que una zona de treball semblava una festa molt pujada de to. Salem se’m va apropar i em va dir. – Crec que aquí hem acabat la feina. – Sí jo també m’ho penso. ... Volia ... Pensava ... – Volies? Pensaves? Què vols dir res? – No, és el mateix ... Quan ho tingui més clar. – Tu mateixa, ja saps on sóc. Ens toca anar-nos, tenim una altra feina, quan siguem en ruta porta’m la Isis i us l’explico.

Pensava que la comandant s'havia oblidat d'acomiadar-se però uns moments abans d'iniciar les maniobres de sortida es va posar en contacte amb tots dos agraint-nos el viatge.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Potser podria acostumar-me a ser senirià, ho tenen força ben muntat, oi? I si volgués curar-me d'alguna cosa ja em posaria en contacte amb els humans, tu!

Finestreta ha dit...

vaya crack, vaya mons t'inventes... Sembles la JK Rowling! :)

Striper ha dit...

Coi quin post amb aires espacials tan ben tramat ,

skorbuto ha dit...

Xexu: I tant que podriem acostumar-nos!

Finestreta: Dona! preferiria semblar-me a J.R.R. Tolkien o, al menys a Gene Roddenberry (Star Trek), de totes maneres gràceis per la comparació.

Striper: Gràcies.