divendres, 5 de setembre de 2008

Senirians (1/2)

Voldria iniciar aquesta història dient que es relaten els viatges interplanetaris de la nau ST-1347, explorant móns nous i descobrint noves civilitzacions, però la veritat és que es tracta de la nau de transport anomenada Bella Lola, de matrícula ST-1347, dedicada a fer transports de tot tipus per a la Corporació Espacial del Sistema Solar.

Tal com m'havia proposat en Salem i desprès d'assegurar-me que es recarregava energia i es feia la revisió protocol·lària, em vaig dedicar a voltar per la part civil de la nau. És podria dir que és una ciutat en l'espai, pel que he llegit havia esta dissenyada més per ser una base mòbil que no pas una nau.

Estava pràcticament a l'extrem oposat de la nau respecte el moll quan vaig rebre una trucada del Salem. - Hola Mariah, ho sento però tenim feina, caldria que te'n tornessis a la nau, t'estaran esperant un grup de senirianes, les hem de traslladar amb urgència a una de les seves colònies. - Quins idiomes parlen? - Saben parlar Tecsper*, perquè suposo que no en coneixes cap del seus. - Sospito que no. Trigaré una mica. - Ho saben, jo torno en acabar totes les gestions i sortirem així arribi.

Vaig aprofitar que passava un transport petit per preguntar-li al conductor la manera més ràpida d'arribar al moll. - Jo la porto, també hi vaig a la zona de molls. - Gràcies. - El conductor era un harkià gran, diuen que sols són uns centenars, provinents d'una expedició que van caure en un forat de cuc inestable i no va poder tornar al seu sistema.

Li vaig agrair al harkià que em deixés al moll, ell com feien amb tot aquell amb el que tractaven em va donar un holograma del seu planeta. - Si per casualitat el veuen, si us plau, digueu-nos-ho, frisem per tornar a casa. - És difícil que el veiem, no ens movem fora del quadrant, però si m'assabentés d'alguna cosa us informaria.

Allà estaven les senirianes, vaig cercar la comandant, estava de mal humor. - Em prego em disculpi no he pogut arribar abans. - No és per vostè, el navegant ja ens va avisar que no estaria, és la seva companya, ha estat molt grollera. - La meva companya? Vaig pensar, La Isis! - Què ha passat? - La hem confós amb vostè, i ens ha dit quatre fresques i ha entrat a la nau sense més. El navegant haurà de saber això.

Com vaig poder vaig tractar de corregir el comportament de la Isis, li vaig explicar a la comandant que muntaríem el pis de dalt de la bodega amb cambres, que el dissenyaríem a l'ordinador, les vaig convidar a entrar i vaig portar la comandant davant de l'ordinador. - Vol cambres individuals? - Millor en grups de quatre. - Vostè podria ocupar una de les cambres que te la nau.

La comandant, amb un somriure, em va preguntar. - No coneix gaire la nostra cultura oi? - No, la veritat.- Seré amb les meves noies, com correspon. Desprès, si vol li explicaré tot. Podem tenir una sala central per poder fer exercicis? - Vaig fer una simulació de planta amb les cambres en dues fileres rodejant un espai obert, a la comandant li va semblar bé. - Però ja li adverteixo que són plafons de metall no són cambres d'hotel, ho sento. - No pateixi estem acostumades a fer-nos nostre qualsevol espai.

Vaig donar l'odre a l'ordinador i en vint minuts la planta estava muntada. Les vaig acompanyar, i els hi vaig mostrar. Immediatament es van repartir per les cambres instal·lant els llits i donant a aquelles sales metàl·liques un aspecte bastant més acollidor. - Desconec els seus costums a l'hora de menjar. - Li vaig dir a la comandant. - Ah! Sí, no ha de patir, mengem d'una manera bastant similar als humans. - i agafant-me el braç i em veu baixa em va mig confessar. - I ens delim per tastar coses diferents.

Al poc va arribar Salem. - Bon dia, comandant, està tot en ordre? - Quasi tot navegant, sols tinc una queixa. - La comandant no semblava disposada a perdonar la Isis. - La ... inspectora ha dit? - vaig assentir. - ens ha tractat sense cap respecte, ja sap com som els senirians pel que fa al tracte. - Si m'ho permet m'informaré bé del que ha passat i actuaré en conseqüència, em perdonarà que em porti la Mariah? - En absolut, és la seva nau.

Vaig anar amb en Salem. Pel camí li vaig explicar el que m'havia dit la comandant respecte l'afer amb la Isis. - Sento no haver arribat abans que ella. - Això no el pots controlar. - Fes-la venir al pont, i vine tu també, sisplau.

La vaig trobar a la seva cambra, semblava emprenyada. - El navegant ens vol veure. - A les dues? - Sí. - Vam arribar al pont, en Salem ens va indicar que asseguéssim. - Inspectora, ens podria explicar que ha passat quan ha arribat? - M'he trobat un grupet de turistes bloquejant l'entrada de la nau i explicant-me no sé quines històries sobre portar-les a les seves cambres i no sé que més. - Ja, i que va fer vostè? – No les hi vaig atendre, això no és una nau de passatge.

En Salem rumià un moment. - Inspectora, primer de tot, aquí qui diu si la nau és de passatge o no sóc jo. Segon, s'hauria de repassar el temari de diplomàcia que segur que va haver de fer dins els seus brillants estudis. La seva actitud podia haver produït un conflicte diplomàtic, però fossin o no turistes despistats no s'ha d'engegar ningú. Mai. M'ha entès?

El color de la cara de la Isis va canviar dràsticament. - Jo .. Ho, sento, tinc un mal dia. - No cal que ho juri. Sortirem en una estona, vull que busqui la comandant i li presenti les seves excuses, i, sentint-ho molt, hauré d'informar els seus superiors. - No sé exactament quin era el mal dia que havia tingut la Isis, però que l'esperit de Murphy la rondava era un fet.

Desprès se'm va dirigir a mi. - Mariah, sisplau, desprès d'iniciar el viatge aten la comandant i la seva gent en el que calgui, aquesta gent porta un viatge desastrós i ja haurien d'estar en destí. - En tindré cura.

Quan la nau ja havia sortit m'hi vaig trobar amb la comandant, venia acompanyada d'una de les seves ajudants. - Que en podríem fer servir els nostres intercomunicadors? - Li vaig cercar un canal que poguessin fer servir sense causar interferències, l'ajudant se'n va anar després de rebre algunes ordres, suposo perquè els hi va donar en el seu idioma. - Li agraeixo. - No ha estat res. – M’hauria de posar en comunicació amb la colònia, és possible? – Per suposat, acompanyi’m si us plau.

Vaig portar la comandant al meu lloc al pont. – Salem, navegant, la comandant s’ha de comunicar amb la colònia. – Bon dia comandant, endavant, vol que la deixem sola? – No pas, gràcies, de fet és possible que li hagi de preguntar. – Vaig indicar a la comandant que fes servir el meu lloc, la comandant va seure i activà el programa de comunicació.

A la pantalla aparegué un Senirià neguitós, parlava atropelladament, amb cara de desesperació. La comandant, amb un posat d’autoritat i amb una veu ferma li va respondre, quasi renyant-lo. – Navegant, podria dir-me quant trigarem si us plau? – Unes setanta hores, he posat els motors al màxim. – Gràcies. – Va seguir la xerrada amb el regidor de la colònia que va acabar acomiadant-se, vaig interpretar, quasi amb un plor.

La comandant es va aixecar, va donar les gràcies de nou al Salem, vam sortir totes dues, l’anava a acompanyar fins les seves instal·lacions quan em va deixar anar. – No acabo d’entendre els humans. Dues dones i un home en aquesta nau i aquest home està faltat de sexe?

La pregunta em va avergonyir. – Perdoni, comandant, no sé si l’acabo d’entendre. – Ha vist com estava el regidor? – Sí. – Porten seixanta dies sense sexe, si passessin trenta dies més en comptes de dos-cents homes en tindríem una massacre. Pensava que amb els humans passava igual.

Encara em vaig sentir més avergonyida. – Llavors vostès són ...? – Som ...? – treballadores del sexe? – No em vaig atrevir a dir prostitutes per no ofendre-la. La comandant després de rumiar va riure. – en la nostra cultura no existeix aquest concepte, som una societat matriarcal i col·lectiva, el sexe és practica per mantenir l’espècie per una banda i la pau per una altra, sobretot els homes són més violents a mida que tenen menys sexe, i per passar-ho bé per suposat.

La comandant em va mirar, esperant la resposta a la seva pregunta inicial. Tot i que se’m feia difícil vaig tractar de respondre-li. – Bé, amb els humans no és tan clara ni contundent la relació entre sexe i violència, tot i que sí que hi ha. Pel que fa al Salem ... bé ... no sé si s’haurà adonat ... – Què porta un exosquelet? – Sí, és tetraplègic, i fins on jo sé no pot ...

La comandant va restar un moment en silenci. – Sí, és més difícil, però no pas impossible, també en tenim nosaltres casos així i ningú no es queda sense la seva part de carícies i dedicació. Nosaltres no en tenim el concepte que vostès en diuen amor, però he conegut prou humans per reconèixer certes mirades, les que tenen vostès dos.

La veritat és que la comandant em va fer sortir els colors. – No crec que ell ho acceptés. – Vaig acabar dient. – Au va! Som les dones les que posem les normes, en humans i en Senirians. Potser voldria fer un curset accelerat amb les meves noies, hi ha un grup que s’està especialitzant. – Desprès de desplegar un somriure còmplice va desaparèixer darrera la porta de la sala.

Durant una estona vaig donar-li voltes al cap, fins que vaig decidir oblidar el tema i vaig posar mans a les meves obligacions, tot i que cap no era urgent. En acabar la feina vaig decidir anar a dormir, portava més de vint hores sense fer-ho, l’espai enganya al cos en aquest aspecte.

Mai no tanco la meva cabina si no sóc a dins, en Salem sempre truca primer i la Isis no es passa ni per accident. De totes formes em vaig sorprendre quan al entrar vaig trobar a sobre la taula una unitat de memòria, l’etiquetat no l’entenia, vaig posar l’ordinador en mode segur i vaig introduir la unitat.

El primer que vaig veure va ser un missatge de la comandant. – Com que he vist que li resulta una mica violent tractar aquests temes en públic m’he pres la llibertat de passar-li aquest manual d’entrenament, tot i que no està traduït al Tecsper és prou gràfic com perquè no calgui escoltar les explicacions.

*Tecsper és l'idioma artificial estàndard que parlen els humans com a llengua comuna, a més de la pròpia local.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Carai, una història de prostitutes de l'espai, aquesta sí que no me l'esperava. Es decidirà la Mariah a tirar la canya a en Salem? Per tots és coneguda la tensió sexual que hi ha entre els dos... I a l'Isis què li passa? Segur que també té alguna cosa a veure amb el sexe, a veure si no m'equivoco.

Finestreta ha dit...

Apa, que sempre ens deixes amb intriga... L'he trobada com diferent aquesta!

glamboy69 ha dit...

Merda! Amb les vacances he perdut el fil de la teva sèrie de relats! Ara em poso al dia!

skorbuto ha dit...

Xexu:No home! No en són de prostitutes, primer perquè no en venen els seus serveis i segon perquè, a la seva societat, el sexe no te les mateixes connotacions que a la nostra.

Finestreta: Potser és que aquesta en te menys d'adventura i més de diàleg.

Glam: Tranquil pots posr-te al dia facilment.