Déu meu

Avui llegia, a un bloc del que sols he llegit això, que grup de fanàtics americà que s'havien alegrat molt de l'accident de Barajas, que era un càstig de Déu al govern espanyol per haver-se venut als “maricons” (fags, en diuen ells).

Abans de continuar, diré que m'ha afectat més del que em pensava l'accident, al viatge de tornada de Tenerife, que vam fer amb transbord a Madrid, vam conèixer una hostessa que es deia com la meva filla, no sé el seu cognom però a la llista hi apareix una persona, sols una, amb el seu nom. Voldria pensar que no és ella.

Tornant als pollosos, dir que no és la primera vegada que diuen coses d'aquestes, de fet, l'onze de setembre, l'onze de març, el tsunami, i d'altres són càstigs de Déu per la depravació. Si visiteu la seva web veureu frases tan boniques com “GOD HATES YOU”. Francament, a aquests porcs els hi desitjo de tot cor que els donin per on ja us imagineu, i que els hi agradi.

De totes maneres això em va fer pensar perquè no hi crec. Jo, fa temps que vaig deixar de creure en Déu, bàsicament, perquè no em quadren les explicacions que ens donen, m'explico. Déu és omnipotent, pot fer-ho tot, omnipresent, és a tot arreu, i omniscient, ho sap tot.

Comencem pel darrer, omniscient, ho sap tot, passat, present i futur, em deien, això xoca amb el lliure albir i ens condemna d'avant mà, llavors ja no tindria sentit intentar ser bo, si ja està escrit que no ho seràs. Bé, algú podria dir que no, que veu totes les derivacions del futur, com que és omnipotent ... D'acord, deixem-ho així, pel moment no se m'acudeix cap altre forat per aquest punt.

Omnipresent, aquest, per si sol no el compro, podrien ben be existir milions d'ens omnipresents, mentre no intervinguin, en cap sentit, en el que passa, com si no hi fossin.

Omnipotent, aquí sí que tenim fusta per tallar. Com pot ser que un ser que pot fer qualsevol cosa, que ens han venut com amorós, bo i comprensiu deixi que algú mati en el seu nom? I no parlo sols dels fanàtics que ens fan la guitza ara, parlo també els luterans i evangèlics que perseguien bruixes, pitjors per cert que la Inquisició, i no és que la vulgui defensar, que també parlo d'ella i de tots els abusos comesos en nom de Déu pels que es van erigir en els seus representants.

Si jo fos omnipresent i omnipotent i omnisapient, i a més m'estimés la gent, tota la gent, ho impediria, fins i tot puc dir que ho impediria fins i tot quan la víctima em fes fàstic.

Així doncs hi ha una peça que balla, Déu, si existeix està de part d'algú. Però Ai las! De qui? Cristians, musulmans, jueus, amb els seus cismes, interpretacions i dogmes? Quasi cada vegada que algú assassina en nom de Déu aconsegueix el seu objectiu, sigui Al Quaida o sigui el senyor Bush, suposats enemics. Llavors, si Déu existeix i dona suport a Bin Laden i a Bush, Déu ens ha d'odiar, coi, si resultarà que els malparits del principi tindran raó! Què Déu ens odia. Clar que l'alternativa és que no existeixi, però això és molt fàcil.

Llavors, com que Déu ens odia i ens vol destruir, perquè no ho fa d'una punyetera vegada, vull dir, si és omnipotent sols ha de produir un cataclisme a nivell planetari, o enviant-nos un raig a cadascú i aquí s'acaba la història.

Voldria aclarir que si ens odia no ha de ser per culpa dels homosexuals, com que és omnipotent podria fer una selecció pràcticament quirúrgica, i pel moment no ho ha fet, i porta tota una eternitat, i la sida no em serveix, s'està portant tants innocents per davant com el fanatisme.

Llavors, no pot ser omnipotent i odiar-nos, llavors ja no seria omnipotent, però si no és omnipotent, tant se val que existeixi o no, ho sap tot i està a tot arreu però com no pot fer res ...

Però si és omnipotent? Llavors no ens pot odiar, i com se'n diu d'algú que podent evitar que matin en el seu nom no ho fa? Fill de puta? Cabronàs? Se m'acudeixin unes quantes, menys bo i amorós. Ja us he dit que dir que no existeix és lo fàcil, no insistiu.

Llavors, si això que se'n diu Déu, passa de nosaltres, per què l'hem d'adorar? Si resulta que permet, o incentiva que es matin innocents, per què l'hem d'estimar? Si no se li cau la llengua al pastor dels paiassos del principi quan diu que els accidents són càstigs de Déu, Per què l'he de respectar?

Un detall que m'havia deixat és que, a la Bíblia i l'Alcorà queda ben clar i explícit que el que hem de fer és témer Déu, no pas estimar-lo, llavors Déu no pot ser bo, ja que és un tirà, egocèntric, cregut del seu poder, però com que els seus suposats càstigs castiguen creients molt fidels i alguns “enemics” de Déu (Si ens posem en l'11-S, m'hi jugo alguna cosa que van morir molts més creients que no pas ateus o agnòstics.)

Llavors tornem a caure que d'omnipotent res, jo no em carregaria els meus per eliminar quatre enemics, si Déu ho fa és, bàsicament perquè se la porta fluixa si les víctimes dels seus “càstigs” creuen o no. No repetiré la cantarella.

Així doncs tenim un Déu a qui hem de témer encara que no és capaç d'eliminar els seus enemics sense carregar-se els seus amics, que se suposa que és bo, però l'hem de témer, que ens estima però no mou un dit pels innocents, que no fa que els mafiosos es converteixin en sal al entrar als temples però si ho fa amb una dona que li va picar la curiositat.

Acabaré dient que, malgrat és la solució més senzilla, també és la més lògica, tot depèn de nosaltres, som lliures, i si a alguna cosa estem condemnats és a ser lliures i responsables de tots i cadascun dels nostres actes. I si la cosa és així l'existència o no d'un ésser superior és, senzillament, innecessària.