dilluns, 25 d’agost del 2008

Déu meu

Avui llegia, a un bloc del que sols he llegit això, que grup de fanàtics americà que s'havien alegrat molt de l'accident de Barajas, que era un càstig de Déu al govern espanyol per haver-se venut als “maricons” (fags, en diuen ells).

Abans de continuar, diré que m'ha afectat més del que em pensava l'accident, al viatge de tornada de Tenerife, que vam fer amb transbord a Madrid, vam conèixer una hostessa que es deia com la meva filla, no sé el seu cognom però a la llista hi apareix una persona, sols una, amb el seu nom. Voldria pensar que no és ella.

Tornant als pollosos, dir que no és la primera vegada que diuen coses d'aquestes, de fet, l'onze de setembre, l'onze de març, el tsunami, i d'altres són càstigs de Déu per la depravació. Si visiteu la seva web veureu frases tan boniques com “GOD HATES YOU”. Francament, a aquests porcs els hi desitjo de tot cor que els donin per on ja us imagineu, i que els hi agradi.

De totes maneres això em va fer pensar perquè no hi crec. Jo, fa temps que vaig deixar de creure en Déu, bàsicament, perquè no em quadren les explicacions que ens donen, m'explico. Déu és omnipotent, pot fer-ho tot, omnipresent, és a tot arreu, i omniscient, ho sap tot.

Comencem pel darrer, omniscient, ho sap tot, passat, present i futur, em deien, això xoca amb el lliure albir i ens condemna d'avant mà, llavors ja no tindria sentit intentar ser bo, si ja està escrit que no ho seràs. Bé, algú podria dir que no, que veu totes les derivacions del futur, com que és omnipotent ... D'acord, deixem-ho així, pel moment no se m'acudeix cap altre forat per aquest punt.

Omnipresent, aquest, per si sol no el compro, podrien ben be existir milions d'ens omnipresents, mentre no intervinguin, en cap sentit, en el que passa, com si no hi fossin.

Omnipotent, aquí sí que tenim fusta per tallar. Com pot ser que un ser que pot fer qualsevol cosa, que ens han venut com amorós, bo i comprensiu deixi que algú mati en el seu nom? I no parlo sols dels fanàtics que ens fan la guitza ara, parlo també els luterans i evangèlics que perseguien bruixes, pitjors per cert que la Inquisició, i no és que la vulgui defensar, que també parlo d'ella i de tots els abusos comesos en nom de Déu pels que es van erigir en els seus representants.

Si jo fos omnipresent i omnipotent i omnisapient, i a més m'estimés la gent, tota la gent, ho impediria, fins i tot puc dir que ho impediria fins i tot quan la víctima em fes fàstic.

Així doncs hi ha una peça que balla, Déu, si existeix està de part d'algú. Però Ai las! De qui? Cristians, musulmans, jueus, amb els seus cismes, interpretacions i dogmes? Quasi cada vegada que algú assassina en nom de Déu aconsegueix el seu objectiu, sigui Al Quaida o sigui el senyor Bush, suposats enemics. Llavors, si Déu existeix i dona suport a Bin Laden i a Bush, Déu ens ha d'odiar, coi, si resultarà que els malparits del principi tindran raó! Què Déu ens odia. Clar que l'alternativa és que no existeixi, però això és molt fàcil.

Llavors, com que Déu ens odia i ens vol destruir, perquè no ho fa d'una punyetera vegada, vull dir, si és omnipotent sols ha de produir un cataclisme a nivell planetari, o enviant-nos un raig a cadascú i aquí s'acaba la història.

Voldria aclarir que si ens odia no ha de ser per culpa dels homosexuals, com que és omnipotent podria fer una selecció pràcticament quirúrgica, i pel moment no ho ha fet, i porta tota una eternitat, i la sida no em serveix, s'està portant tants innocents per davant com el fanatisme.

Llavors, no pot ser omnipotent i odiar-nos, llavors ja no seria omnipotent, però si no és omnipotent, tant se val que existeixi o no, ho sap tot i està a tot arreu però com no pot fer res ...

Però si és omnipotent? Llavors no ens pot odiar, i com se'n diu d'algú que podent evitar que matin en el seu nom no ho fa? Fill de puta? Cabronàs? Se m'acudeixin unes quantes, menys bo i amorós. Ja us he dit que dir que no existeix és lo fàcil, no insistiu.

Llavors, si això que se'n diu Déu, passa de nosaltres, per què l'hem d'adorar? Si resulta que permet, o incentiva que es matin innocents, per què l'hem d'estimar? Si no se li cau la llengua al pastor dels paiassos del principi quan diu que els accidents són càstigs de Déu, Per què l'he de respectar?

Un detall que m'havia deixat és que, a la Bíblia i l'Alcorà queda ben clar i explícit que el que hem de fer és témer Déu, no pas estimar-lo, llavors Déu no pot ser bo, ja que és un tirà, egocèntric, cregut del seu poder, però com que els seus suposats càstigs castiguen creients molt fidels i alguns “enemics” de Déu (Si ens posem en l'11-S, m'hi jugo alguna cosa que van morir molts més creients que no pas ateus o agnòstics.)

Llavors tornem a caure que d'omnipotent res, jo no em carregaria els meus per eliminar quatre enemics, si Déu ho fa és, bàsicament perquè se la porta fluixa si les víctimes dels seus “càstigs” creuen o no. No repetiré la cantarella.

Així doncs tenim un Déu a qui hem de témer encara que no és capaç d'eliminar els seus enemics sense carregar-se els seus amics, que se suposa que és bo, però l'hem de témer, que ens estima però no mou un dit pels innocents, que no fa que els mafiosos es converteixin en sal al entrar als temples però si ho fa amb una dona que li va picar la curiositat.

Acabaré dient que, malgrat és la solució més senzilla, també és la més lògica, tot depèn de nosaltres, som lliures, i si a alguna cosa estem condemnats és a ser lliures i responsables de tots i cadascun dels nostres actes. I si la cosa és així l'existència o no d'un ésser superior és, senzillament, innecessària.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé, crec que de gent fanàtica sempre n'hi haurà per desgràcia per tot el món... i hem d'intentar no ser-ho naltros però fa tanta ràbia llegir segons què... No, Déu no crec que existeixi, perquè ja no hi seriem per pecadors, si el món va fatal. Pel que fa a l'accident... uf... tu que hi vas anar i pots conèixer a algú, imaginat... la vida és com un joc i mai saps quan perdràs, trist però què hi farem.

Jordi Casanovas ha dit...

com deia un amic meu: si existeix que baixi i segui aquí davant i ens prendrem unes birres que tinc algunes cosetes per parlar...

Finestreta ha dit...

Que fort... Que perillosos són els fanatismes... Aquestes coses em fan posar la pell de gallina!

Sergi ha dit...

Jo de tu no m'hi mataria gaire. Jo sóc biòleg i bioquímic, evolucionista, i tot el contrari al creacionisme que et puguis imaginar. Sé de què parlo, tinc arguments, però malauradament, hi ha temes que resten sense resposta. Discuteixis el que discuteixis, ells sempre tenen respostes per tot, explicacions per tot, i si parles amb algú que està empollat, segur que t'enganxa a tu abans que tu a ell. Perquè hi ha coses que no li pots rebatre, perquè no es poden demostrar. Així que encara que tot el que ens expliquen no s'aguanta per enlloc, no hi ha manera de treure'ls-ho del cap.

Ah, i als paios que deies al principi, que els donin molt, sí, però que no els agradi, que no els agradi gens, i que continuïn donant-los-hi. Que es pot ser creient, però no fill de puta.

fada ha dit...

Agafis la bandera que agafis, el fanatisme mai no porta enlloc. És clar que també hi ha molta gent que, creient en un o altre Déu o sense creure en cap, es dediquen a fer el bé i a ajudar els altres. Potser val més fixar-se en aquest aspecte més noble de la condició humana. I potser acabarà guanyant la bondat com deia l'Espriu. Apa, maco, no t'hi capfiquis tant. Bona nit.

Lucrècia de Borja ha dit...

Jo també ho he llegit això de la revenja perquè Déu odia els espanyols i el seu govern...

Jo crec que si existeix Déu (jo preferisc pensar que és Deessa) és de molt bon rotllo, sense prejudicis ni rencors.

De gent pirada hi ha hagut sempre, i sempre hi haurà, i no se'ls ha de fer més cas del necessari.

ciber-besets endeessats

Anònim ha dit...

Bé, crec que també uns fanàtics d'aquests han resat perquè diluvii i Obama no pugui anar a fer una conferència a no sé quin lloc d'Estats Units.

De gent boja n'hi ha a tot arreu! Aquests ultracristians d'USA tenen una obsessió amb els gais per això!

La web que has mirat és la mateixa de http://www.godhatesfags.com ? Aquesta ja fa anys que estan. Van tenir el mal gust de quan van assassinar a sang freda a un noi gai als Estats Units, anar al funeral i emprenyar als pobres pares i germans del mort amb cartells dient que la víctima aniria a l'infern!

Per cert, m'he passat a Wordpress

Josep B. ha dit...

Cesc: El problema del fanatisme no està en ser-ho, està en no rebre la reprovació dels altres, cada vegada que callem consideren que han guanyat.

Jordi: Totalment d'acord.

Finestreta: Sí, fan por, sobretot quan veus que estan manipulant la ment dels nens.

Xexu: Tot i que jo també en sóc evolucionista, sé on us perdeu els científics (jo en sóc tècnic), el problema és que no els podem rebatre amb arguments científics, se'ls hi ha de rebatre amb arguments religiosos. Vaig assistir a la desfeta d'un fanàtic d'aquests quan algú li va demostrar que l'evolució es sustentava en la Biblia (allò de l'arbre de la ciència del bé i del mal), la cara del creacionista era per veure-la.

Pel que fa a que no els hi agradi, en aquest cas no estic d'acord amb tu, ets poc retorçat, si els hi agrada cauen en el seu propi infern, pensa-ho.

Fada: Mai no em veuràs alçar la veu en contra d'algú que, sense intentar convèncer ningú, cregui en el que li doni la gana, ni als mossèns que hi treballen als barris deixant la vida en els altres.

Lucre: Jo fa temps que no hi crec en el bon rotllo d'éssers superiors.

Rafel: També va haver-hi un militar nord-americà que va dir que si Bush havia guanyat fent trampes era perquè Déu l'havia volgut així. :-() I són aquest que dius, havia posat els enllaços però s'han perdut, ara els afegeixo.

Unknown ha dit...

ei bones :)

res, basura. Ja n'havia sentit diverses de la familia aquesta. En fi, poca cosa s'hi pot fer. Segur que el pare es mata a palles mirant pelis d'homosexuals.

Rita ha dit...

Jo quan veig disbarats com ara aquest no hi perdo ni 5 minuts. Ningú que hi toqui realment ha de poder-se creure una cosa així.
Bon post i molt ben raonat, però de debò, ni 5 minuts. :-)

Josep B. ha dit...

Lant: Segur que sí, ja se sap que el major enemic sempre és algú que no desitja ser el que és.

Rita: No estic d'acord, l'experiència em diu que s'ha de respondre sempre, potser és que hi ha massa gent que no hi toca.

Striper ha dit...

De qui tenim que tenir por es dels insesayts que es pensan que parlen en el seu nom. Per cert pasa per casa meva tens una cosa.

Anònim ha dit...

Impressionant el que arriven a pensar? certes persones?, el millor però és no fer-lis ni cas.