dimarts, 19 d’agost de 2008

Adopció, drets i obligacions

M'he llegit un article del senyor Albert Esplugues Boter a la web del Instituto Juan de Mariana, l'enllaç és aquest: Adopción. En ell fa una proposta prou agosarada, permetre la venda, per part dels pares, dels fills.

No, no heu llegit malament, ni jo tampoc, però no ens tirem al coll de ningú encara. El senyor Esplugues, fins a on he vist, i reconec que és poc, sembla defensar una línia lliberal – llibertària (a alguns anarquistes els hi deu haver fet arcades això hores d'ara ), es a dir, i simplifico, no calen estats ni governs si tot és en mans privades.

En el seu escrit Esplugues defensa que la mida permetria de donar els fills a famílies que els volguessin o orfenats privats que els cercarien aquestes famílies, evitant així l'abandó de nadons i els avortaments excloent uns estranys, el govern, de dites operacions . Sé que les seves explicacions són més llargues però ja em perdonareu que no les repeteixi totes, en l'enllaç en podeu llegir tot.

Senyor Esplugues, el que vostè proposa com una mida moderna i alhora solució de problemes és la prehistòria del sistema d'adopcions actual. Des d'antic els orfenats recollien criatures abandonades que acaben sent esclaus de famílies adoptants, llegeixi una mica d'història i veurà que és així.

A més, tal i com el planteja vostè no sols no solucionaríem el “problema de l'avortament” ni l'abandó a peu d'escala (per cert cas que no es repeteix tant com vostè sembla suposar, i accepto que un sol cas ja és massa), sinó que afavoriríem l'esclavisme i la prostitució infantil i el tràfic d'òrgans.

No s'enganyi senyor Esplugues, el sistema que proposa ja s'aplica, i amb èxit, a països de sud-est asiàtic, on els pares venen les seves filles a orfenats privats, altrament dits prostíbuls, on són explotades sexualment.

Hi ha un altre concepte que voldria discutir-li: El dret dels pares. Ja em perdonarà però els pares no en tenim drets respecte els fills, més aviat en tenim deures, el deure d'educar-los, vestir-los i alimentar-los, de defensar-los, d'estimar-los. Drets? No, drets no en tenim, com a molt certes prerrogatives per a poder exercir els nostres deures, prerrogatives que es perden a mida que els fills deixen de ser dependents, prerrogatives lligades a la llei, una llei pensada per a ells, no pas per als pares.

El sistema d'adopció actual, tot i les seves falles, que en té, es bo, molt bo, tant que fins i tot fora interessant d'aplicar-ho a la paternitat natural, ens estalviaríem molts casos que ara no nomenaré però que tots podem tenir al cap.

I això l'ha de fer l'estat? Primer aclariré que és molt simplista parlar d'estat, l'estat no és el govern, ni tan sols el parlament, l'estat som tots i cadascun de nosaltres. I per tant sí, sí som tots els que hem de fer-ho, escoltant o deixant decidir el tècnics, psicòlegs, psiquiatres, sociòlegs, etc. Que seran els que valoren tècnicament la capacitat de ser pares d'aquells que en volen ser-ho.

Si us plau, senyor Esplugues, si vol jugar al capitalisme salvatge amb els pous de petroli faci-ho, però els nens no els toqui.

9 comentaris:

Cesc ha dit...

No ho havia llegit, no en tenia ni idea, i sovint t'indignes o no akabes d'entendre certes opinions, bona resposta.

fada ha dit...

Que bèstia!! I a sobre hi ha algú que dóna ressò a les seves idees! On anirem a parar...

Luz de gas ha dit...

Que no traduce esto lo seguiré intentando hasta que aprenda catalá

BEsos

skorbuto ha dit...

Luz de gas: Yo le he probado y ha hecho la traducción, debe ser algo temporal.

Cesc, Fada: Són anarco-capitalistes, dit d'una altra manera defensors del capitalisme salvatge, per a ells tot es regeix per lleis de mercat.

Luz de gas ha dit...

Desde luego hasta para adoptar un niño chino tienes que pagar una pasta, el caballero Don Dinero


Besos

Finestreta ha dit...

A veure si puc escriure d'una vegada!!! No sé per què, des de l'ordinador que faig servir normalment no et puc escriure cap comentari, amb la Nur em passa igual!

Doncs deia que sí, que ho trobo molt fort això de vendre els fills!!! I que molt interessant l'article, el punt positiu a les ulleres és meu :P

skorbuto ha dit...

Luz: Veo que al final ha funcionado el traductor.

Finestreta: Almenys quest si ha quedat. La web on publica ja és d'aquesta línia, pel que he llegit, molt "progres" en alguns aspectes, molt pro-capitalisme per l'altre.

Núr ha dit...

O sigui que ara les dones ens podrem dedicar a tenir una criatura a l'any i vendre-la?? I quan hi hagi estoc de criatures, com ara amb l'habitatge, què coi fotran? O sigui que em pagaran pels fills... i qui els pagarà la manutenció als nens aquests??
Em sembla molt bèstia que per a evitar l'abandonament i l'avortament pretenguin solucionar-ho establint un mercat de compra-venda de criatures... Això només farà augmentar l'abandonament de criatures, a canvi d'una quantitat X de diners, és clar!

Indignant!

skorbuto ha dit...

Núr: Segons el que planteja aquest home, sí, podria passar així. I no, no et pagaran res, si tens sobreproducció és el teu problema, llei de mercat.