Encara recordo l’any que Massiel va guanyar el concurs, jo tindria uns sis anyets i llavors no entenia res de dictadures i putrefacció, anava a una acadèmia davant de casa on ens feien cantar el “Cara al sol” cada dia al tronar del pati, i jo llavors el veia normal. Amb el criteri d’avui tindria un ranquing d’expulsions molt honorable.
Amb el pas del temps, a mida que els meus coneixements m’anaven indicant que allò feia pudor vaig aïllar-me del pútrid concurs. De fet, han passat anys sense saber quan el feien.
Aquest any hi ha hagut dues efemèrides que m’han porta a pensar en ell, i començo per la més petita. Un tal Cliff Richards (o alguna cosa així) està mirant que li treguin el premi a la Massiel perquè els vots havien estat comprats.
Sr. Richards: Els seus també estaven comprats, no s’engany.
Mr Richards: Your votes were buiyng also. Don’t believe yours are not guilty.
I ara passem a Chikiliquatre.
D’acord, la cançó és una merda, D’acord no és un cantant és un actor. D’acord l’hi ha tret el lloc a algú que es podria promocionar al món de la cançó.
Però d’altres vegades s’han enviat bodris (recordeu les Ketchup com cas més recent), a més aquesta promoció la paguem entre tots i no estem parlant d’un projecte cultural, ni d’una acció humanitària, ni d’una aposta que ens pugui generar un rendiment propi.
Així doncs, els que vulguin que els hi pagui la promoció que parlin amb mi directament.
No vull oblidar que, ja fa anys que no guanya cap país que no sigui de l’est, que Itàlia ja no es presenta per voluntat pròpia, i no em crec l’excusa que ja tenen Sant Remo.
També vull tenir un record pels organitzadors, per pensar que som eixerebrats, i perquè els hi ha sortit el tret per la culata. Hores d’ara algú deu estar escrivint amb sang “Amb Internet no s’hi juga.”
I com que sóc un acèrrim Eurovisió-excèptic, i malgrat tot el suc que li han volgut treure al fenomen, que ja era d’esperar, vull donar el meu recolzament a l’engendre.
Per què? Doncs, perquè així perdrem, quedarem fora i ens podrem plantejar no tornar-hi, perquè en cas de guanyar, que no crec, tota Europa s’haurà de plantejar que cony estem fent, tots.
I, sobretot, perquè riurem de mala manera, com vam riure, en família, amb el “Salvemos Eurovisión”. Apa macos, a veure com la salveu ara!
Amb el pas del temps, a mida que els meus coneixements m’anaven indicant que allò feia pudor vaig aïllar-me del pútrid concurs. De fet, han passat anys sense saber quan el feien.
Aquest any hi ha hagut dues efemèrides que m’han porta a pensar en ell, i començo per la més petita. Un tal Cliff Richards (o alguna cosa així) està mirant que li treguin el premi a la Massiel perquè els vots havien estat comprats.
Sr. Richards: Els seus també estaven comprats, no s’engany.
Mr Richards: Your votes were buiyng also. Don’t believe yours are not guilty.
I ara passem a Chikiliquatre.
D’acord, la cançó és una merda, D’acord no és un cantant és un actor. D’acord l’hi ha tret el lloc a algú que es podria promocionar al món de la cançó.
Però d’altres vegades s’han enviat bodris (recordeu les Ketchup com cas més recent), a més aquesta promoció la paguem entre tots i no estem parlant d’un projecte cultural, ni d’una acció humanitària, ni d’una aposta que ens pugui generar un rendiment propi.
Així doncs, els que vulguin que els hi pagui la promoció que parlin amb mi directament.
No vull oblidar que, ja fa anys que no guanya cap país que no sigui de l’est, que Itàlia ja no es presenta per voluntat pròpia, i no em crec l’excusa que ja tenen Sant Remo.
També vull tenir un record pels organitzadors, per pensar que som eixerebrats, i perquè els hi ha sortit el tret per la culata. Hores d’ara algú deu estar escrivint amb sang “Amb Internet no s’hi juga.”
I com que sóc un acèrrim Eurovisió-excèptic, i malgrat tot el suc que li han volgut treure al fenomen, que ja era d’esperar, vull donar el meu recolzament a l’engendre.
Per què? Doncs, perquè així perdrem, quedarem fora i ens podrem plantejar no tornar-hi, perquè en cas de guanyar, que no crec, tota Europa s’haurà de plantejar que cony estem fent, tots.
I, sobretot, perquè riurem de mala manera, com vam riure, en família, amb el “Salvemos Eurovisión”. Apa macos, a veure com la salveu ara!
22 comentaris:
Pues a mi me gusta el chiki, bueno el anuncio de la ONCe no,pero lo que han preparado para Eurovisión me tiene deseando que venga el día para verlo y espero que ganen y que el año que viene tengan que celebrarlo ahí al lado de tu casa, ya sería lo último para ti, jajajaj.
Saludos Skorbuto
És una merda de cantant, de cançó i una merda de tot. És a dir, perfecte per a Eurovisió. La veritat és que és l'única manera de portar alguna cosa que vagi bé amb aquest festival. Es podria millorar si li fessin els cors Rajoy, Aguirre i altres però no cal exagerar almenys si no guanyem anem a treure'ns unes bones rialles veient a Chiquilicuatre..
salud
A mi ja m'agrada que algú tan patètic representi al país veí. Ho trobo fantàstic. És una rèplica exacte del que penso de tots aquells espanyolistes egoístes, autoritaris i franquistes. Que es fotin! Aquesta és la seva gran cultura: una cançò de merda. Que se la mengin i se l'empassin com puguin. A mi aquest país no m'ha representat mai. Jo només tinc un país que, a dia d'avui, no participa d'aquesta farsa :)
Jo crec que no hem de treure les coses de contexte, es tracta d'un producte televisiu, d'entreteniment, de dubtosa qualitat. Soposo que deu haver gent que li interessi. A mi no m'interessa i per tant no el valoro. Per mi la tele fa anys que ha mort d'èxit per no dir de fàstic. Ara m'entretinc amb altres històries.
Luz de gas: No creo que ganen, deberian tener todos muchísimo sentido del humor.
Robelfu: No és una merda de cantant, és un magnífic actor brodnt el paper de merda de cantant. Fora d'això totalment d'acord.
Lluna: No crec que hagin representat mai ningú, si no és un ens dilapidador de recursos com TVE. I si algú se'ls creu que es foti.
Plugim: La televisió és la millor eina de comunicació creada per l'home i la pitjor utilitzada.
Subscric tot el que diu la Lluna. No va amb mi. És un reducte de la meva infantesa tardofranquista com les crónicas de un pueblo, el col·legi de monges, l'"amiguito que Dios te bendiga" o l'"un, dos, tres" primera versió (les altres ja no em vaig molestar a mirar-les). Per sort, etapa superada. Un petó!
Nosaltres ja estem organitzant el dissabte amb tot el qe s'apunti per aquí per veure la gala,serem uns quants que fot anys que no en veem una :P . I cada vegada que tenim convidats a sopar els mostem la canço (que al Youtube pots trobar amb subtítols en anglès!!) ara, que hi hauran altres països que no es quedaran curts.
Crec que aquest concurs ja fa anys que va quedar obsolet i que va morir. El chiquilicuatre no, l'actor que no recordo com es diu, crec que és un gran actor, ja quan feia el paper de gilipollas i d'altres com era el de presentador fatxa d'un telenotícies. Vaig sentir una entrevista que li feien al Buenafuente sobre el fenòmen i deia que encara que no s'ho creien. El que passa és, que com molts altres cops en que algú s'ha inventat un personatge per ridiculitzar un sector de la societat, el sector ridiculitzat ni s'ha enterat de que anava la pel.lícula i s'ha fet seva la paròdia.
Por eso, ojala gane el sentido del humor es lo que más falta hace y por siempre
Grande Skorbuto
La Eurovisió fa molts anys que és una cutrada i si els ha sortit malament aquest any, que s'aguantin. La cançó no m'agrada, però tot plegat a resultat prou curiós. Gràcies per visitar el meu bloc.
Fada: Efectivament és això i per això entenc que aquest any l'estem dinamintant, el fet que, contra la voluntat dels organitzadors, s'hagin d'empassar un bodri, reconegut com a tal per tothom, és una molt bona notícia.
Ana: Benvinguda, efectivament nosaltres també ho estem preparant, i és cert que Irlanda, per exemple (no sé si al final ha passat) porta una marioneta gall d'indi, amb un cançó "màquina total". Crec que assistirem al darrer Eurovisión de la història.
Joana: L'actor és genial, sortit, com no, de la Cubana. En aquest cas el ridícul no és d'un sector directament imitat sinó d'un muntatge (igual que el de les misses) que, recordem, paguem entre tots.
Luz de gas: Por supuesto el sentido del humor es lo primero, es el arma más contundente que tenemos.
Núria: Gràcies a tu. Sí, és una combinació explosiva.
Amb akest Richards compte, demostra com s'ha tornat el món, després de tants anys a reclamar... i el Chikikuatre o com s'escrigui perquè no ho sé, perdona nano... bé demostra que visca els Frikies perquè la resta està pitjor... millor que les ketchup, tot s'ha deteriorat i sembla que no apreciem el valor de les coses... una llàstima!
És el primer cop a la vida -EL PRIMER COP!!!- que ric tant amb el tema d'Eurovisió. I és que no hi ha res tan hilarant que veure com es pren tothom tan a pit un tema tan absurd. La veritat, si no fos per chikilicuatre, eurovisió, i muntatges varis per la tontonteleporqueria... què seria de nosaltres???? apadeu i una abraçada a tots els blocaires escampats per la xarxa dedicats a parlar de tot amb inteligència. Realment estic meravellada de tota la gent que trobo tan creativa i amb opinions ben sòlides!!!! Els blocs al poder, fora TV!!!
Justament, jo crec que la cançó española guanyarà o estarà a prop de fer-ho. I com ja he dit en algun altre lloc, espero que així sigui, ja que així tothom veurà que aquell concurs és una patotxada, una ximpleria, i que s'ha d'abolir ràpidament. El dia de 'Salvemos Eurovisión', només per veure la cara i el posat de l'Uribarri, l'únic tio del món que aprecia el concurs en realitat, ja valia la pena que haguessin deixat votar la gent per internet. Ja els està bé!
Cesc: Al cliff Richards, em sembla, ja li han explicat que els seus tampoc no eren legals.
Delfica: benvinguda. Sí, és un tema irrellevant, però hi ha gent que li ha sentat molt malament.
Xexu: Tinc dubtes que guany, però sí seria per trencar-se.
En primer lloc, moltes gràcies per la teva visita i encara més pel teu comentari, de debó. Veuràs, sempre he cregut que totes les històries tenen una part de ficció i una altra de real, el percentatge és el què varia. En el meu cas, també es així, ho confesso. Per sort, la part del marit malparit correspon a la ficció.
Pel que fa a la teva pregunta, sí, hi haurà més històries (que penjaré tan bon punt tingui una mica més de temps lliure per escriure... els exàmens, ja se sap...), però dubto que n'hi hagi cap que continui "La Primera Libertad". Almenys, de moment, no ho tinc previst.
Un petó!
Jo estic superafavor de la petarderia eurovisiva! Molt millor Chikilicuatre que els pallassos d'OT!! Aquells es pensaven que tot anava en serio, i que estaven en un certamen professional... que inocents! Visca Dana international i Abba!
I quin dia ens ho hem de mirar això? Perquè tothom en parla de fa dies, i encara no sé quin dia les TV's s'escalfaran de tanta gent mirant
Arkana: Benvinguda, i espero els teus escrits. ;)
Glam: Totalment d'acord, els d'OT, pobrets, els hi van aixecar la camisa.
Tu mateix: (Perdona'm no m'he pogut estar de fer la broma) és aquest dissabte.
aix... que ràpid hem oblidar el sisèt lloc de l'Alf Poier!! ;)
Núr: Jo al menys si que el recordo, encara que en vaig saber d'ell desprès del concurs.
Doncs això! Que els frikis triomfen a Eurovisión, prò no guanyen!
... a mi m'agradava mirar-m'ho...
Publica un comentari a l'entrada