dilluns, 14 d’abril del 2008

Se la Vie

(Es nota que no sé francès?)
Un no és perfecte, diria més, un moltes vegades és un autèntic totxo. Per què dic això? Bé, la història la heu pogut llegir, si més no a retalls, als comentaris del text anterior.

Sí, reconec que vaig fer un comentari desafortunat, on volia fer una lloança, amb una mica d’humor, vaig ferir una persona, la Blogigiosa. Suposo que això és un tret característic de l’espècie, sobretot quan les coses es fan per escrit, quan l’altre no et pot veure la cara i entendre que fas broma.

I és que tenim exemples clars (permeteu-me que em vagi de tema una mica) com la frase “t’has cobert de glòria”. El seu significat hauria de ser totalment positiu, i malgrat tot és un retret, dels més durs per cert. (I ara torno al tema)

Doncs, quan un fot la gamba, el que ha de fer, és demanar disculpes i explicar-se, i això és el que he fet, i el que faré tota vegada que algú em faci saber que he fet mal, perquè un pot fer mal sense voler, és inevitable.

Dit això, ve la segona part. El primer comentari que apareix, i així el sento, és dur, digne d’algú que ha demostrat una voluntat total de no rectificar, que ha estat clarament i directament ofensiu.

Francament no crec que m’ho mereixés, cosa que l’autora, Nervis al punt, si ho considerava. Hi havia un punt que em va fer més mal que els altres quan deia ”Potser es dedica a comentar totes les novetats ...”, i és com el vaig interpretar jo m’estava acusant de fer “autobombo”, en altre comentari em dona a entendre que no era així, acceptat, les interpretacions són perilloses de mena.

Altra cosa que apuntava era el fet que no entenia els seus articles i que l’havia dit en varies ocasions, lògicament vaig mirar quants comentaris havia fet al bloc, en vaig trobar tres, el primer sobre el tema “Post” versus article, on simplement comentava que jo no en feia servir la dita paraula.

El segon, un text que semblava, m’ho semblava a mi, buscar una certa sensació de que s’escapés alguna cosa, ja m’estava bé, m’agradava, malgrat el text s’entén perfectament. Doncs així vaig comentar, això sí fent servir la paraula “opac”.

L’autora el va entendre en el sentit que jo no buscava. En aquest cas no va haver ofensa involuntària, suposo, però alguna cosa va contar en contra meva, doncs, al seu comentari el va argumentar. Altra vegada les interpretacions ens distancien de l’objectiu.

Bé, la història acaba amb paraules conciliadores per part de Nervis al punt, i una invitació oberta de la Blogigiosa per que segueixi fent comentaris, fent referència als premis que hi tenen preparats.

Com sempre, jo procuro informar-me de tot (no sempre l’aconsegueixo), vaig mirar el bloc de referència, fins trobar els articles referents als dits premis, el primer pertany a la Blogigiosa, entenc que l’objectiu era que la gent digués la seva, no entraré a discutir-ho, (bàsicament per que no hi ha res a discutir)

Sols un petit comentari, ja fa molts anys que no lluito per premis, el meu premi és saber que hi ha gent que li agrada el que faig, la resta, si venen benvinguts però no em fa enveja que els hi donen als altres. (Per cert la Núr em va posar en el compromís [Gràcies maca :) ] de repartir premis, i així ho faré).

Hi havia un a continuació sobre el mateix tema de Nervis al punt, reclamant si no hi havia gent que fes “crítica”. Si una cosa tinc clara és que jo no faré mai crítica d’alguna cosa que pretengui ser artístic, puc dir que m’agrada, que no m’agrada, o puc abstenir-me. Altra cosa són els temes polítics, aquí sí faig crítica, de vegades molt dura.

Per altra banda, posa't al meu lloc, Nervis, faries comentaris a un lloc on has sortit apallissat? No sé si és que estic ressentit, potser sí, o és que sóc un orgullós, potser també, o és que tinc por, també pot ser.

El que tinc molt clar és que tot això ha suposat un abans i un desprès, i que una vegada acomplerta la meva obligació moral (de la que no em penedeixo en absolut) de rectificar, no sé si faré molts més comentaris, ho sento, però els comentaris els feia perquè em sentia proper, hores d’ara no ho sento així.

Nervis al punt, Blogigiosa i Sortida d’incendis (A tu, especialment, dir-te que ho sento, però estàs al mateix bloc) Espero que tingueu sort, i, amb paciència, trobareu els crítics que voleu. Fins sempre.

11 comentaris:

Josep B. ha dit...

Als que em llegiu normalment us he demanar disculpes, aquest no és un article dels que m'agrada fer, perrò necessitava explicar-me, esplaiar-m i, potser, autoafirmar-me. Demà penjaré un de bó (Una altra carta de L'Ada!!)

Gem ha dit...

Bona nit!, No sé molt bé si em poso on no em demanen però t'entenc perfectament! És normal que se t'hagin tret les ganes de posar més comentaris en un blog on se t'ha mal interpretat, de vegades el que un diria facilment parlant quan és fa per escrit no té la mateixa interpretació!.
Sovint hi ha persones que o bé no interpreten correctament el que un/a vol dir i d'altres que no accepten pas les críques...doncs si no vols crítiques no ho facis en un lloc on s'et poden fer, no???.

Bé de totes maneres i si em permets, jo seguiré llegint els teus blogs que em semblen molt interessants.
Petons i ànims
:-D

Anònim ha dit...

No crec que hagis fet pas malament, al revés... i a més crec que tens criteri vàlid...

Anònim ha dit...

Prefereixo un altre tipus de francés...

Anònim ha dit...

Així és la vida, com molt bé dius. Autoafirmació i bona autoafirmació, però hi ha una cosa que has de tenir en compte, qualsevol peça que movem condiciona el joc. Després del bon resum que has fet d'una situació que no deixa de ser fum, perquè d'incompresos n'hi ha a cada moment, m'estranya que acabis tan èpicament la cosa. Però la fitxa que mous et condiciona el joc. Vols ser èpic, taxatiu i definitiu. Està bé. Perquè jugues en aquesta cosa que és la vida. Jo també ho faig. Per això creo concursos sense la més mínima intenció de regalar medalles. La vida és així, c'est la vie... i bon vent i barcanova! Capitán, mande firmes!

Anònim ha dit...

... en fi... Així ha acabat la història! M'he posat al dia, que tenia el teu bloc una mica abandonat! Ja tinc ganes de llegir notícies de l'Ada, que he vist que les tens per aquí dalt!

Em sembla bé que hagis pres una decisió, sigui la que sigui, basant-te en els teus principis. I sí, a la xarxa hi ha malentesos constantment, prò si et malentenen 3 vegades la mateixa gent, potser és que no teniu la mateixa manera de pensar o d'expressar-vos, oi? I per continuar perquè et critiquin... En fi...

I gràcies a tu, guapíssim! :)

Josep B. ha dit...

Gem: No sols te'l permeto, m'encanta que em llegeixis. ;)

Cesc: És simplement decidir, el criteri és sempre molt subjectiu. T'agraeixo el suport.

Glam: Ja m'ho imagino! :)

Núr: Estic d'acord, som humans i de vegades no sabem (per ambdues parts) establir un pont de comunicació vàlid.

Sortida d'emergència: Disculpa que t'hagi deixat pel final, encara que tinc la sensació que no em llegiràs, no importa.

Dius que era fum? Bé, potser sí, el que tinc molt clar és que tu i jo en tenim un caracter fort (sospito que ets Nervis), en una altra situació hauriem congeniat, segur, però hem xocat de front i això l'ha espatllat tot. Per cert, Rompan filas! :)

Anònim ha dit...

Evidentment que et llegeixo. Em subestima que em diguis que no ho faré. Quant al caràcter... tens molta raó. Amb els meus articles ja es desprèn del tot, i el nom, nervis al punt, me'l va posar una persona que em coneix molt bé. Em sap greu que els teus al·liats es posicionin constantment en la nostra guerra i amb idees tan ingènues com: no saben acceptar les crítiques o no m'estranya que no facis més comentaris perquè et malinterpreten o no teniu la mateixa manera de pensar i d'expressar-vos... per tant (això ho dic jo, perquè no se'm malinterpreti) no visitis mai, però que mai més aquest bloc de males persones, estima'ns a nosaltres i prou que mai et fem crítiques. Per favor!! Sort que no pensem igual i que no ens expressem igual!! Com estaria el món! Mande firmes, senyor Skorbuto, entre els seus seguidors. Que la guerra la té amb mi. ;-)

Josep B. ha dit...

Sortida d'emergència: Dos últims aclariments, havia intuit un adéu siau al teu comentari, no sou males persones, simplement no ens entenem (que no vol dir pensar el mateix).

I ara m'agardaria deixar aquí el tema, tinc una greu sensació d'avorriment amb el tema i vull deixar-ho ja. Desprès d'aquest comentari no en faré més sobre això, tant si comentes com si no ho fas, i demano als meus "al·liats" amics que no en facin tampoc.

Anònim ha dit...

Tema tancat. Em sap greu que no em vulguis entendre ni escoltar, Josep Benet. I com no et vull pas "avorrir" en un article que parla de la NOSTRA discussió... em dedicaré a altres coses. I no et faré mòbing ni res per l'estil, excepte si torno a veure una resposta (o potser ja no torno a visitar mai més aquest bloc, segons l'orgull del dia. Potser sí, em pot més la curiositat). Mira, millor que no responguis, per no trencar la promesa que has fet al comentari anterior.

(Bandera blanca ondejant. I no és pas meva). (punt i final)

Carme ha dit...

doncs jo penso que tot es pot arreglar mitjançant la paraula.. que tots tenim opinions diferents, a voltes sense voler podem ofendre o podem sentir-nos ofesos.. però, aqui com en la vida real, no hem de deixar de ser nosaltres mateixos, mai. es quelcom que vaig aprenent dia a dia..

no em posicionaré, evidentment.tothom es lliure de decidir, de dir el que opina, fins i tot crec, d´entrar en un blog i si no hi estas ´d´acord, comentar-ho. Vaja, jo penso que tothom te opinions diverses i que totes son valides. Sense intentar ofendre ningu-

no ho se.... be, salut