dijous, 10 d’abril de 2008

Plou

Avui plou, la desperto com cada matí fent-li pessigolles a la panxa. “Au vida! Que hem d’anar al cole”, com cada matí rondina amb un somriure amagat. “Va, que avui podràs portar el paraigües.”

Això li sona millor, tant de temps esperant a que plogués per poder portar el seu paraigües! No ha volgut ni anar al lavabo, passeja per la casa amb el paraigües a la mà, neguitosa, esperant que acabi d’agafar les coses per anar-nos.

Tracta d’obrir el paraigües però les seves petites mans no poden prémer el botó que allibera la molla. Cada dia la he d’agafar a coll per arribar a temps a la feina, avui, però, no vol. “Vull caminar.” Camina amb passets curts al meu costat, agafant el paraigües obert amb les dues mans i encara així se li tomba cap als costats.

Arribem a la porta de l’escola i, amb tota la seva innocència, torna a prémer el mateix botó, això hauria de tancar el paraigües! Sort que el pare és aquí per solucionar aquestes incongruències. La seva petita figura es perd passadís a dins, avui arribaré, tard, a la feina amb un somriure.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola senyor Skorbuto. Com no vol que sigui anònim li diré que comparteixo un bloc que es diu sortida d'emergència, al qual vostè ha deixat més d'un comentari. El darrer, bastant insubstancial, per cert. Potser es dedica a comentar totes les novetats, o potser l'ha motivat el fet que la persona que l'ha escrit exposava que deixessin comentaris. Només li vull dir que valori una mica el que diu, perquè el darrer article que ha criticat és força fàcil d'entendre, potser no eròtic, com li agraden, però amb un sentit, una introducció i una opinió que ja li avanço que no és la meva. En fi, que la sensibilitat que sembla que té a l'article del paraigües també la pot emprar en les altres coses que llegeix. I amb això no vull dir que valori positivament, sinó que valori amb criteri. Li repeteixo que l'article no és pas meu, però em repateja la superficialitat. Sembla que mai entengui cap dels nostres articles! La vida és dura i complicada!I misteriosa! Fins aviat.

Núr ha dit...

...no comentaré això que diu l'anònim. Només diré que estava encantadíssima amb el post que has escrit. M'ha semblat preciós, molt dolç. D'una tendresa sublim! aix... els nenets i les nenetes! :)

Núr ha dit...

Doncs no, mira! M'hi he repensat!

Skorbuto, si no et fa gràcia, tens el meu permís per eliminar-lo, prò de totes maneres primer ho diré!

He entrat amb un somriure a comentar el teu post, de tant que m'havia agradat, prò el comentari del senyor/a anònim m'ho ha espatllat. Si no li agrada que li facin segons quina mena de comentaris, que activi l'opció de moderació de comentaris que té a la pestanyeta de configuració/comentaris. I, ja que hi sóc posada, si no li agrada que li escriguin segons què, tampoc no cal que ho faci ell/a mateix/a a d'altres blocs (allò de no facis als altres el que no vols que et facin a tu). Per si no ho sap hi ha una eina fantàstica habilitada al teu bloc que permet enviar correus personals a l'autor del bloc. Perquè no cal que vagi aixafant la guitarra a tothom que entri!

Cesc ha dit...

ohh és super tendre, és bonic això s'han d'agafar aquests moments...

skorbuto ha dit...

Núr, Cesc: Me n'alegro que us hagi agradat

Respecte a l'anònim. Sí, m'ha dolgut, no, no l'esborraré, ell/ella han pensat que l'havia de fer així, doncs fet està.

El que si que he fet és deixar un comentari a la Blogiosa, comentant-li el que ha passat i demanant-li que em digui si li molesten els meus comentaris (de fet sols he trobat dos, sempre amb resposta per part de qui escrivia l'article i no semblaven ofesos, cosa que tampoc no intentava.)

Així doncs estc esperant la seva resposta i si realment els hi desagraden, en qualsevol aspecte, els meus comentaris i no emv volen per allà no hi tornaré i prou. Seria una llàstima perquè m'agraden els seus articles, però un no sempre es correspós.

Ana ha dit...

Molt maco el post :)

glamboy69 ha dit...

T'agrada que plogui??
Com es nota que no treballes al aire lliure!

skorbuto ha dit...

Gràcies Ana.
Glam: Sí, m'agrada que plogui, encara que entenc que si hagués de treballar quan plou (de fet l'he viscut) no gaudiria tant.

Però diga'm, a tu no t'agradaria estar assegut, veient caure la pluja, una pluja constant i suau, al costat de la teva parella?

Anònim ha dit...

Hola. Sóc l'anònim més dolent i pervers de les darreres 48 hores. Només li volia dir que en cap moment he pretès ofendre'l i molt menys amb aquest article seu, que d'altra banda m'agrada(si no rellegeixi, i rellegeixin els altres comentaristes el meu comentari d'ahir). I li he de dir que jo sí que em vaig ofendre amb un comentari totalment injustificat com el seu: "què has menjat" a l'article de blogigiosa, com molt bé diu. El meu comentari parla a favor de la seva sensibilitat a l'hora d'escriure, com es demostra a l'article, però una sensibilitat que no empra en la seva crítica. Sí que sóc del grup de sortida d'emergència i sí que accepto les crítiques, i amb gust, perquè sempre se n'aprèn. Només li volia fer veure que m'havia molestat el seu comentari perquè el trobava injustificat. D'altra banda, cap problema. Quant a la moderació de comentaris, no tinc cap intenció ni temps d'activar-la. Sóc bastant més limitada que vostès en el tema bloc. Fins aviat.

skorbuto ha dit...

Anònim: Intueixo que anònima. Al veure el seu missatge el primer que vaig fer va ser revissar que havia escrit. Reconèc que pot donar-se a moltes interpretacions, error meu, però en tot cas era un comentari, en la seva primer part, humorístic, irònic sobre mí (haver-me de llegir un text tres vegades per enterar-me!) i admiratiu cap a la blogigiosa (per cert li transmet les meves disculpes per escriur malament el seu nom, m'he adonat aquest matí) per l'energia que sentia al llegir-ho. La segona frase, aquesta seriosa, era sols per fer veure que el tema del que es parlaava tenia altres antecendents, sols pretenia aixó.

No estic ofés, si dolgut, és una mica diferent, no pas per dir-me insubstancial o superficial, sinó per la sensació de l'acusació velada de fer servir els comentaris d'autobombo. Encertat o equivocat, a favor o en contra, si faig un comentari és perqué vull dir alguna cosa; per anunciar-me ja faig servir les llistes d'articles nous (catapings i cia) que per això hi són.

En aquest sentit vaig mirar de repassar els comentaris que havia posat a Sortida d'emergència, n'he trobat tres, bastant espaiats entre ells i, l'únic que, potser, mereixeria el calificatiu d'insuls és, efectivament, el darrer.

Lamento que un comentari que pretenia ser una lloança, li hagi resultat ofensiu.

Lant ha dit...

Uhm ....

hola.

Bé, passo de la discussió Mr. Skorbuto vs Mr/s. Anònim. De fet em fa mandra fins i tot llegir els comentaris :P

res, nano, que molt bé, molt guai el post :)

skorbuto ha dit...

Lant: Tens tota la raó del món, jo hauria preferit no fer servir els comentaris per aquest tema, però no he sabut trobar altra via.

Me n'alegro que t'hagi agradat, sempre em fa una mica de por posar-me sensible.

Sortida d'emergència ha dit...

Bé, crec que no hi ha res més a dir. No estic d'acord amb lo de l'autobombo, però vaja. Reitero, no em va agradar l'expressió, simplement. Potser perquè vaig valorar l'article, conec la persona que l'ha escrit i creia que es mereixia un altre tipus de comentari. D'altra banda, en un comentari anterior vas mostrar (si em permets que et tutegi) que no entenies el text. Normalment, si a sortida d'emergència trobes textos foscos, i estranys o sarcàstics, acostumen a ser meus (o d'un altra persona). M'agrada que llegeixis el nostre bloc i em sap greu haver envaït l'espai dels comentaris, com massa gent ha dit ja. Per tant, aquest és el darrer. Potser millor que els esborris, el protagonisme és per al teu article. Jo no el vull pas, i menys ens aquestes circumstàncies. Fins aviat... i perdó per l'extensió (deformació professional).

plugim constant ha dit...

Toc, toc, .....no vull molestar, nomes dir al skorbuto que m'ha agradat moltíiisim la història del paraïgua i la nena. Aquesta jo també l'he viscuda. Salut!

Finestreta ha dit...

Que macoooooo!!! M'has alegrat l'estona!!! I a l'anònim... Que el bombin! ;)

Anònim ha dit...

Hola Skorbuto. Sóc la blog(igiosa). Només dir-te que esperem més comentaris teus als nostres textos. Mira que sí ho fas bé pots guanyar el nostre concurs i tot :). Fins a la pròxima.

mi ha dit...

que tendre aquest escrit!!
m'ha encantat, i m'ha recordat a quan jo era petita!
gràcies

AINA ha dit...

un relat preciós, fa uns dies que vaig llegir-lo, pero tal i com deia la nur... doncs vaig entrar amb un somriure i gaudint del teu post, anava a fer el meu comentari pero el sr. anonim m´ho va espatllar...

quines coses no??
salut