Hola Lídia i Joan.
Com esteu? Jo estic aquí tractant d’aprendre aquesta llengua, la veritat és que m’està costant, no tant el entendre-la escrita, que déu n’hi do, sinó pronunciar-la, de vegades se’m fa un nus a la llengua quan he de pronunciar mes de tres consonants seguides. I ells ho fan!
Te’n recordes que m’havia donat la impressió que alguna cosa no anava a l’hora? Doncs l’altre dia me’n vaig assabentar. De fet va ser fortuït, vaig arribar una mica mes d’hora a la casa i tot entrant m’hi trobo a herr Kolh (se’n diuen igual que el polític però no són família.) magrejant-se amb un jovenet, d’uns vint i tants anys.
M’hi vaig quedar de pedra, no sabia on ficar-me, i ells tampoc, fins que ell va reaccionar, va somriure i em va dir “Don’t worry” llavors va cridar la seva dona i m’ho van explicar tot.
Ella és lesbiana i ell gai, però, com que al seu moment, i en un poble tan petit, el tenien molt malament per sortir de l’armari, es van fer nuvis “formals” i es van casar per alegria de les dues alleugerides famílies (això son paraules d’ells).
Els hi vaig preguntar que perquè no aclarien tot ara, que els temps havien canviat. Em van dir que ja ho sabien, però ara s’havien acostumat l’un a l’altre, que eren amics i que s’avenien, i, a més, aquesta situació els hi venia bé per no lligar-se amb ningú.
Ara ja entenc moltes coses, i ja posats els hi he explicat lo meu, a frau Kolh se li han il·luminat els ulls. No, pel moment no ha passat res, però ja veurem, ella és una dona madura, però molt maca, i des que vam parlar està molt dolça amb mi, i a mi em fa pessigolles la panxa!.
Res més per ara, espero carta vostra, com sempre.
Com esteu? Jo estic aquí tractant d’aprendre aquesta llengua, la veritat és que m’està costant, no tant el entendre-la escrita, que déu n’hi do, sinó pronunciar-la, de vegades se’m fa un nus a la llengua quan he de pronunciar mes de tres consonants seguides. I ells ho fan!
Te’n recordes que m’havia donat la impressió que alguna cosa no anava a l’hora? Doncs l’altre dia me’n vaig assabentar. De fet va ser fortuït, vaig arribar una mica mes d’hora a la casa i tot entrant m’hi trobo a herr Kolh (se’n diuen igual que el polític però no són família.) magrejant-se amb un jovenet, d’uns vint i tants anys.
M’hi vaig quedar de pedra, no sabia on ficar-me, i ells tampoc, fins que ell va reaccionar, va somriure i em va dir “Don’t worry” llavors va cridar la seva dona i m’ho van explicar tot.
Ella és lesbiana i ell gai, però, com que al seu moment, i en un poble tan petit, el tenien molt malament per sortir de l’armari, es van fer nuvis “formals” i es van casar per alegria de les dues alleugerides famílies (això son paraules d’ells).
Els hi vaig preguntar que perquè no aclarien tot ara, que els temps havien canviat. Em van dir que ja ho sabien, però ara s’havien acostumat l’un a l’altre, que eren amics i que s’avenien, i, a més, aquesta situació els hi venia bé per no lligar-se amb ningú.
Ara ja entenc moltes coses, i ja posats els hi he explicat lo meu, a frau Kolh se li han il·luminat els ulls. No, pel moment no ha passat res, però ja veurem, ella és una dona madura, però molt maca, i des que vam parlar està molt dolça amb mi, i a mi em fa pessigolles la panxa!.
Res més per ara, espero carta vostra, com sempre.
2 comentaris:
M'encanta cada tros d'aquesta història!
que bé que l'Ada hagi trobat algú! almenys que tingui pessigolletes a la panxulina! :)
això sí, si jo em trobo a Alemanya amb una situació així... hehehe! crec que em costaria una mica acostumar-m'hi!
Publica un comentari a l'entrada