Com cada divendres a la nit vaig sortir a donar una volta, prendre una copa, amb sort trobar algun conegut i parlar. Mai no havia entrat en aquell bar, era d’aquells locals on posen música, la gent seu a xerrar a les taules, alguns juguen a escacs o a daus per passar l’estona.
Estaven fent una exposició de pintures, no és que em cridessin gaire l’atenció, però està be aixó de poder prendre alguna cosa mentres escoltes música i veus quadres.
La vaig veure al fons de la barra, cabells rossos, els pits no massa grans, amb un escot una mica més que suggerent, faldilla curta que deixava veure unes cames llargues, ben contornejades. Em va mirar i va somriure, li vaig tornar el somriure, seria l’únic que en trauria d’ella.
Vaig tornar al meu whisky, fent rodar el cap en altres pensaments. “Hola” Vaig sentir al meu costat, al girar-me me la vaig trobar de cara, era més maca que no pas de lluny, amb ulls verds i pestanyes llargues, llavis prims retocats amb un pintallavis d’un color suau.
“Eh, hola.” Vaig respondre sense saber molt bé que fer, feia molt de temps que no se m’apropava una dona tan maca, rectifico, feia temps que no se m’apropava una dona. Vam estar parlant una llarga estona, tenia la sensació que cada vegada la tenia més a prop, cosa que vaig confirmar quan vaig notar el seu pit fregant el meu braç.
Havia començat a prendre’s algunes llicències, em va passar la mà pel serrall (el ‘flequillu’ que en diuen), em parlava a cau d’orella, afalagant-me, dient-me lo maco que era, que li agradava molt ... No m’ho podia creure! Hauria de repassar que havia fet aquell dia per que passés això.
En una de les vegades em va plantar un petó als llavis, tot seguit una altre de més llarg i més profund. Estava al cel. Llavors va acostar-se a la meva oïda i em va dir “Vols que cardem?” “Si tu en vols es clar que sí!” li vaig respondre totalment emocionat, en tots els sentits. “Doncs et costarà tres-cents.”
“Què?” El cap em rodolava, no, no havia pogut sentir el que havia sentit. “Què has dit?” “Què si em vols et costarà tres-cents euros, carinyo.”
Vaig comptar mentalment fins a deu. Vaig tornar a comptar fins a deu. Vaig comptar fins a deu, deu vegades.
Em vaig separar una mica d’ella, me la vaig mirar a la cara. “Saps, potser és veritat que m’ofereixes sexe a canvi de diners, o potser és una broma pesada que em fas per riure amb les teves amigues. No m’importa, però m’acabes de fer molt mal. Saps? Si haguessis vingut amb aquesta història d’entrada, el resultat per a tu seria el mateix, però no et veuria com et veig ara.”
“Les hi tinc molt respecte a les prostitutes, fan el que fan perquè no han trobat una altra sortida, i no vull jutjar-les. Però tu m’has fet creure que t’agradava, m’has fet somiar per després fer-me caure. Ves a pastar, porca!”
Vaig sortir del bar abans que els ulls se m’omplissin de llàgrimes. Idiota! Beneït! Però que no veies que no podia ser? Ets més innocent! Això et farà estar al cas la propera vegada. Gamarús!
Estaven fent una exposició de pintures, no és que em cridessin gaire l’atenció, però està be aixó de poder prendre alguna cosa mentres escoltes música i veus quadres.
La vaig veure al fons de la barra, cabells rossos, els pits no massa grans, amb un escot una mica més que suggerent, faldilla curta que deixava veure unes cames llargues, ben contornejades. Em va mirar i va somriure, li vaig tornar el somriure, seria l’únic que en trauria d’ella.
Vaig tornar al meu whisky, fent rodar el cap en altres pensaments. “Hola” Vaig sentir al meu costat, al girar-me me la vaig trobar de cara, era més maca que no pas de lluny, amb ulls verds i pestanyes llargues, llavis prims retocats amb un pintallavis d’un color suau.
“Eh, hola.” Vaig respondre sense saber molt bé que fer, feia molt de temps que no se m’apropava una dona tan maca, rectifico, feia temps que no se m’apropava una dona. Vam estar parlant una llarga estona, tenia la sensació que cada vegada la tenia més a prop, cosa que vaig confirmar quan vaig notar el seu pit fregant el meu braç.
Havia començat a prendre’s algunes llicències, em va passar la mà pel serrall (el ‘flequillu’ que en diuen), em parlava a cau d’orella, afalagant-me, dient-me lo maco que era, que li agradava molt ... No m’ho podia creure! Hauria de repassar que havia fet aquell dia per que passés això.
En una de les vegades em va plantar un petó als llavis, tot seguit una altre de més llarg i més profund. Estava al cel. Llavors va acostar-se a la meva oïda i em va dir “Vols que cardem?” “Si tu en vols es clar que sí!” li vaig respondre totalment emocionat, en tots els sentits. “Doncs et costarà tres-cents.”
“Què?” El cap em rodolava, no, no havia pogut sentir el que havia sentit. “Què has dit?” “Què si em vols et costarà tres-cents euros, carinyo.”
Vaig comptar mentalment fins a deu. Vaig tornar a comptar fins a deu. Vaig comptar fins a deu, deu vegades.
Em vaig separar una mica d’ella, me la vaig mirar a la cara. “Saps, potser és veritat que m’ofereixes sexe a canvi de diners, o potser és una broma pesada que em fas per riure amb les teves amigues. No m’importa, però m’acabes de fer molt mal. Saps? Si haguessis vingut amb aquesta història d’entrada, el resultat per a tu seria el mateix, però no et veuria com et veig ara.”
“Les hi tinc molt respecte a les prostitutes, fan el que fan perquè no han trobat una altra sortida, i no vull jutjar-les. Però tu m’has fet creure que t’agradava, m’has fet somiar per després fer-me caure. Ves a pastar, porca!”
Vaig sortir del bar abans que els ulls se m’omplissin de llàgrimes. Idiota! Beneït! Però que no veies que no podia ser? Ets més innocent! Això et farà estar al cas la propera vegada. Gamarús!
9 comentaris:
Wal·la! Quina historia més xunga!
Es la típica que t'imagines que tan sols succeix als culebrots!
Sisplau! no em diguis que és de culebrot! a un culebrot ell hauria pres venjança, aquí sols se'n va!
(Li diu porca, això sí, però s'ho ha ben guanayt
T'has quedat amb mi Skorbuto!!! Jejeje clar jo no entenia pq deies que era l'únic q en treuries d'ella quan et clavava un petó així... les coses no van així! aniré en compte! jeje m'ha agradat eh per variar!
Jeje! M'ha fet riure, tot i que és una mala passada... Jo també creia que això nomès passava a la tele! :)
Bona història, l'únic que no cuadra és que aquest tipus de professionals pel que conec, són molt reticents a fer petons.
Doncs si que passa, de fet va ser un avi, ja traspassat, que em va explicar de l'existència de noies, més aviat joves que actuaven, si fa no fa, així amb els avis d'un determinat parc.
En aquell lloc, ja tots sabien de que anava la història. Jo m'he imaginat que passaria si això li passés a lagú de la meva edat en un lloc on no acostuma a passar això.
Plugim:
En el cas que m'explicava aquest home els petons eren l'eina principal. Pel que fa a les prostitutes, les que et poden parar pel carrer per oferir-te obertament els seus serveis, o les que treballen en locals tancats, suposo que hi haurà de tot.
Una amiga em va comentar que a Cuba els homes (i suposem que les dones també) se't lliguen, et porten al llit i després del polvo et diuen que els has de pagar x diners. Si no ho fas, no sé què et fan ells a tu. La qüestió és que tot comentant-ho algú va deixar anar que aquí, almenys, t'ho diuen abans d'haver-se't endut al llit! Això que fan a Cuba no té nom i el que li passa al protagonista segur que va ser mal d'ous! ;)
Hosti tu!!! I li se li hagués pogut dir unes quantes coses més!!!
m´ha agradat el teu relat.. no he deixat de llegir-lo fins al final. ´fins i tot m´he imaginat el pub amb la llum tenue, una bona copa.. etc.- molt ben relatat.
i si!! jeje m´´ ha sorpres com es desencadenaba la història. potser a vegades la realitat pot superar la ficció.. i no dubto en que a algú li hagi passat això.
no se.. aina
Publica un comentari a l'entrada