Reunió de treball

Transcripció de la gravació de la reunió de treball dels blocs d’Skorbuto:

Presents: Skorbuto (Sk), Ada (Ad), Antònia (An), Josep (Js), Lídia (Li), Malena (Ma), Mireia (Mi), Neus (Ne), Miquel (Mq), Raül (Ra) i “el nostre amic” (??).

Sk: Bon dia, a veure, us he reunit perquè estic veient massa moviment en les narracions, l’altre dia el Josep i la Mireia es van colar a la història de l’Ada, que per mes inri ... Mireia, surt d’entre les cames de la Neus ara mateix!.

Mi: Es que meu senyor m’ha ordenat ....

Sk: Aquí qui mana sóc jo!

(S’escolten rialles)

Sk: Calleu!. Josep: ara no és el moment, queda clar?

Js: Val... Au, amor deixa-ho per després.

Ne: (en veu baixa) Merda!

Sk: On estàvem?

Ad: Jo vull dir una cosa!

Sk: Espera’t. Tractava d’explicar-vos que no puc treballar així, feu el que us rota, escric que la Mireia s’hi nega a alguna cosa i me la trobo fent-ho sense donar-me temps a posar ordre. Tu, Raül. Que és això de fer-li insinuacions al Josep? T’havia dit jo res semblant?

Ra: No, però és que la té molt grossa!

Ma: I saborosa!

(Se senten més rialles)

Sk: Malena! Altra que tal, quan jo et dic que descanses és que descanses i això no inclou omplir-se la boca.

Ma: És que jo descanso millor amb la boca plena!

An: I amb el cul ple també!

(Més rialles)

Li: (Entre rialles) Em pixo!

Ad: Jo vull dir una cosa!

Sk: Un moment Ada! Antònia: Tu ets castellano-parlant!

An: Això ho dius tu, jo sóc de Manresa!

Sk: Quin desastre! ... Neus i Lídia! Deixeu de fotre-us ma!, sisplau que estic tractant de posar ordre! Lídia qui et va invitar al sopar?

Li: El Josep.

Js: La vaig invitar jo, era al sopar no a l’orgia; és una companya de feina. Quin mal hi ha?

Sk: Això que sou companys de feina us l’heu inventat vosaltres! Ara ja està fet, però no era així.

Ad: Jo vull dir una cosa!

Sk: A veure Ada, bonica, digués:

Ad: Ja porto dues històries i encara no m’he tret el tap. Fins quan em penses tenir així? Que tinc ganes de fer servir la canonada!

(Se senten rialles, aplaudiments, i grolleries diverses)

Sk: Mira nena, com em toquis molt els collons t’envio aquests dos destralers a que t’ho solucionin.

Ad: I faran servir les seves destrals? Síííí!, Jo vull! Jo vull!

(Se senten aplaudiments)

I tu Lídia, ets una dona tradicional, oberta a parlar del que sigui, però no a fer el que sigui. Ets l’exemple de l’Ada.

Li: Doncs ves-te’n preparant, perquè he parlat amb el meu marit i igual li fem una festa.

Ad: De veritat Lídia? Ets tota una amiga.

Sk: (En veu baixa) Això ja no se me’n va de les mans, està totalment descontrolat. (en veu alta) Miquel! Fes el favor d’aixecar-te de sobre el Raül, puja’t els pantalons i seu a la teva cadira!

Mq: oh!

Ad: Si reserveu-les per a mi, catxondos!

Sk: Ada, sisplau! Veig que és inútil tractar de posar ordre. Necessito que col·laboreu amb mi, sinó els probables lectors es perdran entre les narracions i axiò potser contraproduent. Llavors, podria aconseguir, si més no, que cadascú es quedi al bloc que li correspon I que sí vol sortir en una altra història abans m’ho digui i em doni temps a brodar la història?

(Se senten diversos “sí”, “bueno”, “val” i “d’acord”.)

Sk: Així doncs acabem la reunió, ja podeu anar a cardar!

(Se senten diversos “Bé!“)

Sk: (en veu baixa) Ho deia en un sentit figurat ...

??: Un moment, Jo també vull dir una cosa.

Sk: Digues.

??: Per què no tinc nom? Jo vull tenir un nom! És injust.

Sk: No tens nom perquè a la teva història no calia.

??: No calia o no vas voler?

Sk: Doncs, tens raó. No vaig voler! A la fi sóc qui s’inventa les històries! A més, per a tu no pensava escriure més.

??: Tampoc no pensaves fer-ho per la monja!

Ad: Em dic Ada! Tiu bo!

Sk: Prou! Vols un nom?

??: Sí!

Sk: Molt bé. Te’n dius Paco.

Pc: Merda! No podria ser Siscu al menys?

SK: He dit Paco. S’ha acabat la reunió! Aneu a pastar!